Avui toca parlar de sentiments. Abans, però, farem un ranking dels títols més estúpids de l'any sobre evolució humana (abreujat TMEAEH) en diferents llengües, perquè us n'adoneu que en todas partes cuecen habas:
1-Neanderthals had feelings too!
2-Neanderthals weren't neanderthals, they had feelings (CRETÍ! Et mereixes un pdf ple d'insults!)
3-Just like us, neanderthals too had feelings (que no, que no en teniu de sentiments vosaltres, llegeix el títol anterior i em creuràs)
4-Neanderthals 'had feelings of empathy'
5-Neanderthals in love? Four stages of human compassion trough time
6-Imagining a kindler, gentler neanderthal
7-Neandertales eran seres muy compasivos, estudio
8-Were neanderthals emotional beings, not brutes? (m'estic plantejant seriosament això del pdf)
9-Neanderthal man was a sensitive soul
10-Neanderthals not so dim, after all
11-Neanderthals were really swell guys
I tot aquest rebombori i llistat de títols TMEAEH (tant bons que encara no sé quin s'ha d'endur el premi) per què? Sense haver llegit cap títol d'aquests, tots sabem que hi ha diverses mostres de sensitivitat i altruïsme neandertal (evidentment qüestionada per aquells que pensen com els del TMEAEH del punt 2) que trobem al registre fòssil. Les més conegudes són Shanidar 4, també anomenat l'home de les flors, pel seu singular enterrament, i que s'havia quedat mig invàlid i que sense l'ajuda del seu grup, la seva supervivència hagués estat impossible, així com també la fractura que tenia Neandertal 1 al braç dret, que li havia deixat mig inservible, i el trau al cap de Saint-Césaire 1, que es va curar sorprenent bé, de la mateixa manera que la fractura de Neandertal 1. Tant l'un com l'altre van viure uns quants anys més (possiblement fins a 20, en el cas de Neandertal 1) i la seva mort va ser ocasionada per altres causes.
La cura i ajut de membres del mateix grup implica cert altruïsme, perquè aquests sovint no es poden valdre per sí mateixos, i la resta del grup se n'ha de fer càrrec de totes les despeses, sobretot les alimentàries, que són les més costoses. El tema de la compassió neandertal es tracta a l'obra de l'Auel "Els fills de la Terra" i també una mica a la pel·lícula que se'n va fer posteriorment, El clan del l'os de les cavernes.
Però bé, què ens diu aquest nou article? Perquè suposo que darrere d'aquestes belleses de títols hi deu haver algun tipus d'estudi científic, no?
L'arqueòloga Penny Spikins n'està convençuda que els neandertals podien sentir sentiments com ara la compassió i que es podien posar al lloc de l'altre, una capacitat que es creu que és la unica que diferencia els humans dels animals, encara que sent sincers, ben poques vegades la fem servir.
La dra. Spikins ha estudiat el cas d'un nen neandertal amb deformacions cerebrals que va viure fins als 6 anys, i el d'un home de 30 que s'havia quedat cec i patia tot tipus de malformacions (possiblement Shanidar 4?).
Està clar que sense l'ajut dels del seu clan, aquests neandertals no haurien pogut sobreviure. La dra. Spikins farà una conferència a la universitat de York que porta un títol ben provocatiu: Neanderthals in love: What can archaeology tell us about the feelings of ancient humans.
L'evidència de comportaments que han estat descrits i que evidencien certa compassió pels altres són datats en més d'1,8 milions d'anys, de manera que no només els neandertals i els humans moderns, sinó també els avantpassats que compartim amb els erectus, semblaven mostrar una conducta compassiva ben semblant a la nostra.
Els ximpanzés i sobretot els bonobos també mostren cert altruïsme: per exemple, no és estrany que s'ajudin entre ells i es facin favors, encara que aparentment no n'obtinguin cap recompensa, almenys a curt termini.
M'agradaria assistir a la conferència de la dra. Spikins. Sempre m'ha semblat un tema apassionant, el de la compassió neandertal, i Shanidar 4 sovint s'ha cregut que era una mena de bruixot que vetllava pel clan amb els seus savis coneixements.
Amb bruixot o en sense, els neandertals ens demostren que serien uns bons companys, disposats a donar-nos un cop de mà sempre que fes falta.
Tornant al rànquing TMEAEH, jo voto pel 2. No ho sé, el trobo tant avorrit, agressiu, infantil, maleducat, sense substància, poc compassiu, estúpid... es mereix el premi, i crec que el millor premi seria aquell dibuixet del boule-manià Kupka que sempre tinc a punt per treure quan es presenta l'ocasió, i que dedico a l'autor del títol, amb tota la compassió i sinceritat del món:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada