[Sapientíssims] El "salt" ha estat datat en 75.000 anys

Eren superiors a les altres espècies d'humans els sapientíssims? I si ho eren, per què? I si no ho eren, com és que són els únics que van sobreviure a alguna gran tragèdia que es va carregar tots aquells homínids tant fornits i bons caçadors?

Fins fa poc s'assumia que sí. Fins fa encara més poc, i per no semblar especistes, s'ha concedit un estatus especial als pobres neandertals, que tots sabem que no hi arribaven, però va, ara no està de moda insultar-los i fer-ne caricatures d'aquelles que et feien pixar-te de riure, com aquelles d'en Kupka. Ah, com s'enyoren els vells temps!

Ara toca demostrar la superioritat sapientíssima amb les eines de sílex. Les pobres eines no en tenen la culpa, dels traumes psico-somatico-neuronals que pateixen certs sapientíssims, però com que no es poden defensar per sí soles, han d'esperar l'escassa possibilitat de poder fotre un bon cop de roc a algun sapientíssim que s'ha passat de llest per calmar la seva ira.

Comencem a Blombos. No, no és una marca de faldilles khoisànides, ni tampoc un ocell de colors de la mida d'un estruç. És el nom d'una cova situada al Cap Verd (Sud-Àfrica). Els humans de Blombos eren moderns de cap a peus (que vol dir que entre d'altres coses, tenien un bony a sota la boca) i no pas en el sentit literal de la paraula, perquè les eines de sílex que van fer servir han estat datades en 75.000 anys. La tecnologia que empraven aquells blombians de fa 75 milenis era molt semblant a l'empleada fa 20.000 anys a Cantàbria, i la que es va continuar empleant durant el neolític, i que consisteix en:



"...pressionar amb un os d'animal les vores d'una eina de pedra prèviament escalfada, per fer-la més tallant o punxeguda."

Fins aquí res, a dir. Es tracta d'una nova tecnologia, que pel que ens diu el registre fòssil, va tenir molt d'èxit i que soprenementment ja feien servir les tribus de sud-Àfrica fa 75.000 anys. Però ara fixeu-vos atentament en tota la poesia -deixem-ho així- que ve darrere de la descripció d'aquestes eines, i que han comentat els investigadors i algun periodista que corria per allà:

-Aquesta tecnologia ha estat considerada com a "un salt tecnològic brutal".
-Aquesta troballa demostra que les homes de Blombos tenien una tecnologia molt moderna. Podien innovar, crear i inventar noves tècniques, que ens pensàvem que eren molt més recents.
-Els investigadors asseguren al seu article que aquesta innovació va concedir un avantatge sobre els H. sapiens que fa 60.000 anys van abandonar l'Àfrica per conquerir el món (massa pel·lícules de romans?).

Però ara vindrà una tal Paola Villa, que curiosament també ha participat en l'estudi, que ens dirà que "els neandertals també tenien llances amb puntes de sílex", que vol dir que el salt tecnològic no va ser tant brutal com ens el volen vendre. A més a més, un catedràtic de la UAM, Javier Baena considera que la troballa "no és una sorpresa del tot", perquè Blombos ha proporcioant molt més de material interessant, com ara collarets i peces d'ocre. Ah, ho veieu? Encara hi queda gent entenimentada, en aquest món.



No acabo d'entendre l'evolució accelerada dels sapientíssims. Sembla que des de la seva aparició, tot va passar de cop, i amb salts tecnològicament "brutals": el seu orígen s'ha datat exactament en una xifra que comença amb un 2 seguit de 5 zeros, no se sap d'on van sortir, però fa 160.000 anys ja es passejaven pel Serengeti amb les seves barbetes i els seus nassirons esquifits, les seves innovacions eren una cosa de fora d'aquest món, la seva conquesta del planeta va ser total, rapidíssima i letal, hem de suposar que gràcies a aquestes pedres, que si poguessin, s'enterrarien a sota terra.

El que no ens expliquen amb la seva poesia, són dubtes ben reals que qualsevol pot tenir en llegir tot això:

-Aquesta innovació només era cosa de pocs grups o bé era una tecnologia d'ús generalitzat dins la societat paleo-moderna?
-Els neandertals no van fer servir mai aquest tipus de tecnologia (i per tant, hem de sobreentendre que no eren capaços d'innovar)?
-Dins d'un grup d'humans, què és el que més propicia les innovacions? Els intercanvis amb altres grups, l'escassetat de condicions, que obligen a fer servir l'enginy, les mutacions brutals al cervell, el llenguatge avançat, el fet de viure en un grup més o menys gran, el coneixement transmès pels familiars i gent de l'entorn, o bé la casualitat?
-Els humans que vivien a Europa fa 40.000 anys també feien servir aquesta tecnologia? I a l'Àsia? (m'ha semblat entendre que després de Blombos, es va començar a fer servir fa 20.000 anys només).



[NOTA: Si encara no he comentat res de la Gran notícia que el projecte 1000 genomes aviat estarà enllestit (i per tant, això voldrà dir que aviat podrem concretar millor l'abast de l'ascendència neandertal, trobar més gens que ens diferenciin (o ens acostin) a ells, datar millor els temps de divergència, etc, etc, etc) no és perquè me n'hagi oblidat o no ho hagi vist fins ara, sinó perquè vull disposar del temps necessari per entendre bé tots els conceptes que s'hi expliquen, i que m'han semblat força inintel·ligibles d'entrada (és que fora del món neandertal em moc una mica a les palpentes). Mentrestant podeu anar assaborint els posts dels blogs experts que ho van comentant (Hawks, Leherensuge, M.N., Dienekes, etc).]