dilluns, 10 de maig de 2010

Neandy Mouse


Comencem pels comentaris de dos antropòlegs que em vaig deixar d'anomenar ahir (imperdonable). Es tracta ni més ni menys que de l'Arsuaga, l'antropòleg que ens obre sovint el seu cor per deixar-nos-hi veure les seves entranyes neandertalòfiles /antecessoròfiles, i d'Erik Trinkaus.
L'Arsuaga va rebre positivament els resultats de l'Estudi; com ha dit altres vegades, li faria molta il·lusió portar una gota de sang d'aquells "poderosos europeus", i que ara sembla força possible. També creu que "si podien tenir descendència fèrtil, és que són la mateixa espècie", lògic, però alhora es mostra preocupat amb els neandertals europeus: què els va passar? L'Europa del sud era una àrea que agradava força als neandertals, no obstant això, els europeus no sembla que tinguin més ADN neandertal que els xinesos. Com és possible? S'haurà d'investigar millor; de moment, passem a en Trinkaus, que ha fet el comentari més multirregionalista que he vist des que tot aquest renaixement de l'evolució humana ha començat, és a dir, des del dia 6 de maig al vespre: en Trinkaus s'ha estranyat pel diu "baix" percentatge d'ADN neander, que no sobrepassa el 4%. Ell creu que "hauria d'arribar com a mínim al 20%". Increïble. Ni en Milford ho ha superat. Dr. Trinkaus, a mi ja m'agradaria portar aquest 20% que diu, però mentrestant, vostè hauria de baixar al planeta Terra i arreglar un assumpte pendent amb la dra. Harvati i que comença per C, sap què vull dir?

Si he encetat aquest post no és pas per parlar d'opinions d'antropòlegs, ben interessants que no puc parar de comentar, sinó d'aquella petita fracció de gens que no tenen correspondència entre neandertals i moderns, i que en serien una vuitantena. Aquests gens són d'espcial interès, perquè ajuda a entendre aspectes claus de l'evolució humana, concretament ens poden proporcionar pistes per saber perquè som tant sapientíssims.
C. Lalueza, el més emprenedor de tots, proposa començar a neandertalitzar ratolins, JA. És una excel·lent idea, que consisteix en introduir algun d'aquests gens dins d'un ratolinet per veure com es comporta. Per començar farem una llisteta d'alguns dels gens candidats per la sapientíssimicitat:
El primer gen sapientíssim va ser batejat com a SPAG17, i, atenció, té a veure amb... aquella cosa blanca que treuen la majoria de mascles de la classe dels vertebrats per la pota del mig o qualsevol altra estructura especialitzada cada vegada que en tenen l'oportunitat: l'SPA17 està relacionat amb la motilitat de l'esperma. Potser l'esperma dels moderns era més àgil que la dels neander, i fecundava més depressa (m'ho acabo d'inventar, però que consti que la cosa va per aquí).
Passem al següent: DCHS‐1. Aquest codifica per una proteïna implicada en la cicatrització de les ferides.
Next: AUTS2, ACCN1 i CADP2 . Interessantíssim. Tots tres implicats en el transtorn l'autisme. Potser és la clau de la nostra sapientíssimicitat? Que ens vam tornar més autistes?
NRG3: continuem al sistema nerviós central. Aquest està implicat en un altre transtorn, també neuronal: l'esquizofrènia. Curiosament, en un article de fa molt de temps, es va especular que els neandertals no podien tenir esquizofrènia perquè les seves capacitats cognitives no estaven "tant desenvolupades com les nostres". Ja hi tornaré més endavant, això no quedarà així.
Deixem el cervell i passem a la pell. Els de la Central han identificat gens que codifiquen per la pigmentació, com és el cas de TRPM1. Cada vegada està més clar que la pigmentació dels neandertals era força original.
RPTN: aquest intervé en unes quantes coses: la suor, les arrels dels cabells i les papil·les gustatives. Sentien el gust d'una altra manera, els neander? Això cada vegada es torna més interessant, per si encara no ho fos molt.
THADA: Diabetis tipus II. Vés a saber, amb la versió del gen neandertal potser podrem curar aquesta malaltia en un futur molt proper.
RUNX2: Un altre de molt interessant. Intervé en l'ossificació esquelètica i relacionat amb una malaltia anomenada displasia cleidocraneal. Els afectats, curiosament, tenen un aspecte molt semblant al dels neandertals (crani baix, nas prominent, poca barbeta, etc).
TTF1: Un simple factor de transcripció. Bé, no tant simple, perquè sinó, us podria explicar què és un factor d'això.
SOLH: Identitat desconeguda.

N'hi ha uns quants més, però tot i així relativament pocs, és a dir, que som molt semblants, tant a nivell cognitiu, com morfològic com metabòlic; en aquesta taula extreta de l'Estudi oficial (A draft sequence of the Neanderthal genome) en trobareu uns 20:
http://www.sciencemag.org/cgi/content-nw/full/328/5979/710/T3


Quina impaciència! Quan començarà en Lalueza a neandertalitzar els ratolins? Quan hauran seqüenciat tot el genoma sencer? Els neandertals són el millor que ens hagi pogut passar mai: gràcies a ells ens podrem entendre millor a nosaltres mateixos, i fins i tot podrem arribar a trobar tractament per malalties específicament humanes, com ara la diabetis, de la qual no n'hi ha cura.
Tot això és molt estressant és que no faig res més en tot el dia! Només penso en ells, entro al blog d'en Hawks a veure si ha publicat alguna cosa, miro els comentaris d'antropòlegs als blogs d'antropòlegs, les notícies sobre ells, i el millor de tot és que tindrem neandertals per sempre, ara que els hem trobat al nostre ADN, ja no ens abandonaran mai més!

Heu de llegir l'article sencer, ho heu de fer, és d'accés gratuït, aquest cop, com que és tant important i d'interès públic, l'heu de mirar, encara que només sigui per veure el nom dels científics o mirar els dibuixets que mostren el flux d'ADN neandertal que va d'un cantó a l'altre:
http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/328/5979/710

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada