divendres, 21 de maig de 2010

Azzo Bassou: L'inici i la fi d'una llegenda

L’Azzo és (era) un pastor marroquí que va ser descobert l’any 1931 al sud de Marraqueix. Encara que només va ser visitat per un antropòleg alemany i vint anys més tard, per un escriptor francès, que van descriure amb més o menys sensacionalisme i incredulitat el seu aspecte, l’Azzo ja ha estat presentat davant dels ulls del món com a l’últim neandertal. Però que en té de veritat aquesta suposició?

Vaig descobrir l’Azzo ara deu fer ben bé 4 anys, durant una època en què buscava neandertals vivents.
Haig de dir que en un primer moment, el seu aspecte em va impactar. Suposo que els antropòlegs que el van veure per primer cop també es devien sorprendre, de la mateixa manera que la gent del seu poble o lloc on hagi viscut, perquè el seu nom, Azzo Bassou, vol dir més o menys home-bèstia en àrab.
L’Azzo, doncs, ha viscut sempre envoltat de gent que l’ha mirat mig commocionada, mig espantada. I pel poc que en puc saber a través de les seves escasses fotografies fetes a corre-cuita per un antropòleg novell, el nostre home-bèstia ha viscut sol i abandonat durant gran part de la seva vida. Pobre.
El motiu principal de tot aquest rebombori és la forma del seu crani. El cap d’aquest home no sembla gaire corrent. Les hipòtesis que s’han formulat als darrers anys per explicar-ho i que he pogut trobar són les següents.

-Que les fotos siguin retocades, i que l’Azzo no haig existit mai.
És una molt bona explicació i molt encertada en el 99.9% dels casos de fotos impactants que corren per internet. Personalment, però, no em sembla el cas de l’Azzo, tot i que mai no se sap amb els temps que corren…
-Hipòtesi del creumant entre un humà i un simi.
Molt poc creïble. L’Azzo –excepte potser el crani—sembla 100% humà modern.
-Hipòtesi de “l’últim neandertal” –aquesta hipòtesi, després de fixar-me atentament en l’aspecte de l’Azzo, té credibilitat nul•la per mi. El físic de l’Azzo no en té absolutament res, de neandertal. O almenys, no en té més que el meu.
-Hipòtesi del retard mental i de la microcefàlia. N’hi ha qui diu que per les empremtes de les mans sembla que pateixi algun retard mental. De moment, sembla la més creïble de totes, però com que jo no hi entenc, i ningú no ha passat mai cap test d’intel•ligència al pobre Azzo, no podem assegurar res.
-Per començar a desmontar aquest mite, cal fer un cop d’ull al crani, més petit del normal; pel contrari, els neandertals tenien en promig el crani un 10-20% més gran que els moderns, tal com se sap. A més a més, la forma del crani –rodonet i poc allargat—no s’hi assembla gens.
-El físic de l’Azzo –alt i prim—no sembla pas ser el prototip de neandertal trobat fins ara.
-Els dits de mans i peus semblen prims i llargs, a diferència dels neandertals, que els tenien força gruixuts.
-Els trets facials de l’Azzo –no hi entenc massa—però em semblen força típics dels marroquins i d’altres pobles del nord d’Àfrica, els quals deuen ser, a la vegada, força diferents dels típics neandertals.
-El fet que els neandertals ja faci 30000 anys que s’han extingit. Com s’explica que n’hi hagi un a ple segle XX? Com hauria sobreviscut? Perquè si l’Azzo té característiques neandertals, hem de suposar que els seus progenitors també en tenien. I les famílies dels seus progenitors, també.
Sembla doncs, que l’aspecte de l’Azzo no s’assembla més al d’un neandertal que el de la Cameron Díaz.

El comportament descrit de l’Azzo i que s’ha volgut relacionar amb els neandertals –un pobre retardat que menja carn crua i que viu en una cova—sembla més producte dels prejudicis que no pas d’alguna hipòtesi amb cert fonament. No hi ha cap evidència que els neandertals fossin retardats.
Resumidament: l’Azzo és un cas clar del que passa quan el sensacionalisme, les pors amagades i la imaginació descontrolada de l’Homo sapiens han intentat explicar alguna cosa sobre la qual no en teníen ni idea. Res de nou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada