Carles Lalueza: La Conferència del segle

Avui, tots els neandertalòfils de la UAB hem tingut el plaer d'assistir a la conferència de Carles Lalueza anomenada "Genoma neandertal i més enllà".
Quina conferència tu! Era la primera vegada que hi anava, i encara no sé com hi hem capigut tots, de tanta gent que hi havia -molts eren catedràtics d'edat avançada, però també hi havia joves- i és que no n'hi ha per menys.
Per sort he pogut trobar la Sala d'Actes i arribar a l'hora, que sinó em moro! He anat dues vegades al lavabo abans d'entrar a la sala, però de totes maneres em sentia com si m'hagués pres 5 cafès seguits durant l'hora i quart que ha durat la conferència, que ja és un gran què, si tenim un compte que cada vegada que sento alguna novetat d'aquesta magnitud sobre els neandertals és com si m'agafés un atac sobtat de colitis -és una pega que té ser neandertalòfil-.
En Carles ha començat amb una petita introducció històrica ben pintoresca, on s'hi il·lustraven els nostres prejudicis cap als neandertals a través d'imatges que volten pel meu escriptori, com ara aquella de la Chapelle amb el garrot, i que amanides amb els comentaris d'en Carles han fet que l'audiència deixés anar alguna rialleta de tant en tant.

Seguidament ha parlat del genoma, més ben dit, de les tècniques de seqüenciació de l'ADN antic, extracció des de l'os, mètodes per estimar els nivells de contaminació i aquestes tecnologies tant complicades que manegen els biòlegs del Max Planck per treballar amb l'ADN neandertal de màxima qualitat. Aquesta part, que ha ocupat ben bé mitja conferència, podria semblar difícil d'entendre per a algú de lletres com jo, però en Carles ho explicava tant bé i amb tanta seguretat que gairebé ho he entès tot, quina enveja que em fan els seus alumnes!
Després han sortit els protagonistes de tot el projecte, és a dir, els neandertals: les 3 dones de Croàcia, els sidronencs, Neandertal 1, Mezmaiskaya... tots han estat esmentats. I el millor de tot: unes imatges de la cova del Sidrón, on hi treballa en Carles: es tracta d'una galeria subterrània que té una temperatura de menys de 10 graus (hi fa un fred que pela, i els arqueòlegs han d'anar amb abrics i el tèrmol a la mà), però en Carles és ben valent: tapat amb el seu vestit especial per evitar la contaminació de les mostres, s'hi fica ben endins i remena i remena fins que troba allò que busca: un troç d'os de més de 40.000 anys que no s'hagi florit massa.
Parlant de protagonistes, també hi ha sortit, com no podia ser de cap altra manera... en Pääbo (pronunciat "peebo"), i una foto ben familiar de tot l'equip del Sidrón -on no hi podia faltar en Rosas-, on en Carles ens ha explicat una notícia tràgica: un dels investigadors de l'equip ens ha abandonat aquest any. És una gran pena, que una personalitat tant respectable no hagi pogut continuar sentint l'essència neandertal, que la mort hagi arribat abans que el coneixement. No es preocupi senyor, sàpigui que tots morirem com vostè: amb les ganes. Ganes de saber-ne més, perquè per més que investiguem, sempre hi haurà coses dels neandertals que no podrem saber mai, però cal que sigui dit: cada vegada tenim més possibilitats de minimitzar aquest trist problema, que per altra banda fa que els neandertals ens resultin tant fascinants i irresistibles.
La senyora X també ha tret el cap! Em sentia com en una reunió familiar, ben poques coses m'han resultat noves. Ni tant sols els 78 gens que no compartim amb els neandertals -per cert, es veu que n'hi ha un relacionat amb el sentit de l'olfacte, encara tindrà raó en Sawyer- deu ser perquè ja m'ho he llegit tantes vegades! Ara bé, jo estava igual de nerviosa, perquè canvia molt llegir-ho en un diari que sentir-ho de la boca del propi Lalueza.
Del tema del 1-4% tampoc no n'ha dit gran cosa, o almenys tot el que ha dit ja ha sortit a la premsa, suposo que tampoc no hi hagués hagut temps de comentar detalladament els resultats representats en un gràfic amb línies de coloraines que per sort he aconseguit entendre una mica.

Hi ha, però, dades interessants i alhora preocupants: m'he quedat de pedra quan ha dit que no podrien desxifrar més del 80% del genoma neandertal, perquè tota la resta serien seqüències repetides. Problema que espero que es pugui sol·lucionar en un futur proper, quan es seqüenciin més genomes neandertals.
Una altra dada interessant i que caldrà investigar és que potser els neandertals es van encreuar amb homínids més "arcaics", com ara la senyora X.
I ara ve el tema més interessant que he deixat pel final: la CLONACIÓÓÓÓ!!! En Carles no ha dit ni que sí ni que no. Només que es podria fer... atenció... canviant l'ADN humà en aquelles posicions -unes 1000- en què varia amb el neandertal. Moltes cares dubtoses però ell ben convençut ha dit "sí, suposo que es podria fer, encara que de moment sigui difícil", o sigui, que tot és qüestió de temps! Convertir-se en un neandertal al futur serà com fer-se una simple operació de cirurgia estètica!
La conferència ha estat única, irrepetible: sabeu què és reunir 100-200 neandertalòfils dins d'una sala? Neandertalòfils que amb els seus caps sobresortint de les butaques farien el que fos per ficar-se dins d'aquell forat del Sidrón per apropar-se una mica, encara que només sigui una mica al que va ser un neandertal fa desenes de milers d'anys. Neandertalòfils que s'han mantingut en silenci i amb els 6 sentits en màxima alerta durant tota la conferència i dels quals només se'n sentia els forts batecs dels seus cors.
Carles, si mai arribes a llegir el meu blog, m'agradaria que t'arribés aquest missatge:

TOTS ELS NEANDERTALÒFILS O MÍNIMAMENT INTERESSATS EN ALGUN ASPECTE PER L'ANTROPOLOGIA I GENÈTICA D'ADN ANTIC ESPEREM QUE TORNIS A LA UAB A FER UNA ALTRA CONFERÈNCIA TAN COLLONUDA COM AQUESTA TANT BON PUNT TINGUIS NOVETATS DEL GENOMA.

Per cert! Només jo he portat la gorra, ningú no anava amb el cap tapat, aixxx... nois i no tant nois, que la moda és per seguir-la, i encara més si la marca el mestre Hawks!!!!!

UN FORT APLAUDIMENT PER A EN CARLES