Finalment absorbits?

Un gran intèrpret una vegada va dir que no és que les cançons que surten contínuament de la mà de molts artistes ens agradin, sinó que més aviat, el que ens agrada és el fet que estiguin repetides i ens recordin cançons anteriors, o dit més musicalment: plagiades. Plagis descarats no, però sí certa semblança amb les rumbes que escoltaven els nostres avis a la discoteca. No s'ha de ser dur amb els cantants: al cap i a la fi ells es guanyen la vida com qualsevol de nosaltres, i també és cert que les combinacions per compondre una cançó que no tingui res a veure amb una altra, malgrat elevades, són finites, i ja estan començant a presentar evidències d'un clar procés d'extinció.



Pel que fa a l'extinció neandertal, direm que, si bé les hipòtesis que tracten d'explicar-la no ens agraden, és totalment cert que es repeteixen. És el cas de l'absoptrion: com una vella cançó de discoteca, l'absroption ha anat aguantant el pas dels anys amb prou bona salut. S'ha fet vella, és cert, ha passat de moda unes quantes vegades, l'han trepitjada ferotgement i fins i tot hi han hagut moments en què es temia per la seva vida: però sembla ser que ara podria experimentar allò que en diem una revifada.

Al cap i a la fi, l'asrbtion és una de les hipòtesis més antigues, i alhora simple per explicar l'extinció neandertal. De fet, és potser la millor: el sexe és a vegades molt més efectiu per assimilar un grup humà que no pas les llances, la marginació o la superioritat intel·lectual; i és que d'altres hipòtesis que han intentat trobar certes deficiències dels neandertals en algun camp, tard o d'hora han acabat topant amb la realitat: amb les dades de què disposem ara, no hi ha res que ens faci pensar que els neandertals no estaven ben adaptats allà on vivien, que eren curts de gambals, privats de pensament simbòlic, amb uns braços que no podien girar en un angle prou ampli per disparar bé una llança, maldestres, dotats d'un sub-llenguatge inefectiu per sobreviure les glaciacions o massa antisocials per estar oberts a nous coneixements d'altres grups.



També és totalment cert que simulacions de la densitat poblacional que hi havia en temps dels neandertals i en temps dels humans moderns del paleolític superior i mitjà, no ha revelat grans diferències; és a dir, no és possible que uns 5.000 neandertals a tot Europa fossin absorbits sense deixar cap rastre, senzillament perquè eren tant nombrosos com els primers HAM (~5.000) que van arribar a Europa, o almenys això és el que diuen diferents estudis, fins que...

... en Mellars ha ficat la pota. En Mellars és un ésser de quatre potes, dos ulls, una llengua i sense cua que ha publicat el següent text:

European Neandertals were replaced by modern human populations from Africa ~40,000 years ago. Archaeological evidence from the best-documented region of Europe shows that during this replacement human populations increased by one order of magnitude, suggesting that numerical supremacy alone may have been a critical factor in facilitating this replacement.



En aquest insignificant paràgraf, en Mellars -que suposadament ha analitzat evidència arqueològica d'Occitània, on hi ha un registre arqueològic molt important- pensa que el més probable que va passar amb els neandertals és que es van veure superats en nombre pels nouvinguts: una mica com amb els indis americans i els immigrants provinents de la resta del món, principalment d'Europa. Aquesta diferència de magnitud hauria estat d'1:10 a favor dels moderns; és a dir, per cada neandertal, hi havia 10 humans moderns al sud de França fa uns 40.000 anys.

És clar que primer de tot, i assumint, cosa difícil, que en Mellars ha interpretat correctament el registre arqueològic, caldria explicar per què els humans moderns es van multiplicar per 10 mentre que els neandertals es quedaven igual; això fa pensar que, efectivament, eren capaços d'explotar els recursos d'una forma més eficient, o bé que els neandertals tenien dificultats per sobreviure i la seva població va caure en picat, tot plegat per raons desconegudes.

També cadria explicar per què no hi ha cap rastre genètic que els neandertals d'Europa hagin arrivat fins a nosaltres: i sinó, que en Mellars ens expliqui per què els aborígens Australians porten el mateix % que un francès -del sud-.



Segons el nostre primat estimat, aproximadament la meitat d'aquests poquets neandertals s'haurien barrejat amb els moderns, i els que s'haguessin volgut resistir als encants d'una barbeta afilada i un front pla, haurien quedat aïllats, que vol dir morts.

Em cansen les cançons repetides, i les hipòtesis repetides encara més. I les hipòtesis repetides que generen més preguntes que les que responen... n'hi ha per exterminar-les. A cops de llança.


FONT (trobat a can Dienekes):

http://www.sciencemag.org/content/333/6042/623.abstract