dilluns, 27 de desembre del 2010

Canibalisme LAX'N

El canibalisme no ha desaparegut pas de la nostra societat. És ben viu, encara que no en siguem conscients, encara que abans es practiqués i ara només es canti. Si no em creieu, sempre teniu l'opció de llegir la lletra de "Vaig beure la seva sang" dels LAX'N Busto, un famós grup de rock -més que l'Ozzy- català. Els LAX'N segurament tenen cançons bones, en deuen tenir, n'han de tenir, no dic que no en tinguin, però aquesta NO. Aquesta és... els comentaris deixem-los pel final:



Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell

Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar

i ara és part de mi.


Vaig picar la seva carn per fer croquetes
vaig ficar a dins el forn
el seu cor tallat en dos.
I amb els seus pulmons els canalons van tenir
aquell gust genial
que ningú els hi sap donar.

Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell

L'única cosa que no em vaig menjar

van ser aquells ulls que em tornaven boig

que els guardo amb formol.


I maleeixo aquest moment cada dia i cada nit
l'esperit de Llucifer
em va poder posseir.

Vaig fumar-me un cigarret deprés de l'àpat
tot seguit vaig netejar
les parets plenes de sang.

I al bar del costat fent una birra sortia a la televisió
en Jack el destripador.
Vaig beure'm la seva sang

vaig menjar-me el seu cervell

Tal com a missa fa el capellà

per tenir-la a dins me la vaig menjar i ara és part de mi.


Què us sembla? Aquesta cançó aniria com l'anell al dit en una reconstrucció vivent de l'escena que va tenir lloc a el Sidrón fa 49.000 anys, on un grup de 12 neandertals, amb mares i fills, va ser atacat ferotgement i posteriorment devorat. No van ser pas els cantants dels LAX'N els qui van fer aquella carnisseria, però renoi tu, m'ha vingut un flaix! Per fer-ho més realista, aniria bé que ens la cantés l'Ozzy amb el seu accent londinenc.



No sé pas quin és el tema de rerefons d'aquesta cançó. Només sé que vaig decidir donar una oportunitat al roc en català, i que va ser escoltar aquesta cançó i dir prou. Quina vergonya! Si volien descriure una escena de canibalisme s'hi podrien haver lluït més, però no és la qualitat de la cançó el que vull comentar -que és inexistent- sinó la seva relació amb el canibalisme, neandertal i contemporani. ECS!

EDITAT: Ostres que m'he deixat el fragment del principi de tot que diu:

Vaig trobar-me una destral a dins l'armari em vaig excitar desitjava veure sang.
I l'hi vaig clavar enmig del cor no va poder ni cridar per sorpresa la vaig agafar.

2 comentaris:

  1. el canibalisme ha existit sempre amb major o menor grau, penseu que la gent abans passava molta gana i era força corrent, pel que tinc entés,entre algunes tribus que no vull esmentar menjar-se els presoners de guerra que recordem, no tenien i no se si tenen ara categoria de persones, i no era qüestió de deixar perdre una tan bona oportunitat d'omplir la panxa, això pel que sabem, i vés a saber el que no sabem perqué ningú ho ha escrit a la història. Per altra banda, i perdoneu la meva ignorància, voldria saber si es coneix si fa 42000 anys al Sidón hi havia sàpiens, per curiositat

    ResponElimina
  2. "Per altra banda, i perdoneu la meva ignorància, voldria saber si es coneix si fa 42000 anys al Sidón hi havia sàpiens, per curiositat "

    La ignorància no només es teva, perquè de fet, ningú no sap quan van arribar els sàpiens a la península. D'una banda tenim els següents jaciments amb tecnologia classificada (amb algunes discrepàncies) com a proto-aurinyacià, que seria per a molts indicadora de la presència d'humans moders, als següents jaciments:

    -Fa uns 39.000 anys a El Castillo, a Cantabria.
    -Fa uns 38-43.000 anys a L'Arbreda i a l'Abric Romaní.

    Pel que sembla, al terç sud de la península no hi van viure sàpiens fins fa 30.000 anys, es parla de la frontera de l'Ebre, com si de l'Ebre cap amunt hi visquessin els sàpiens i de l'Ebre cap avall els neandertals.

    A la resta d'Europa també hi ha alguns jaciments amb indústria proto-aurinyaciana que volten els 40.000 anys (i a l'Europa de l'est cap a 50.000), però el fet que no tinguin restes humanes associades, i que les datacions amb C14 fallin en alguns casos fa gairebé impossible d'assegurar en quin moment van arribar els sàpiens i quines rutes van seguir.

    Tornant a el Sidrón, crec que han datat els esquelets en 49.000 anys i no 42.000. Aquesta última data és la que vaig llegir en un llibre de Carles Lalueza, on també es feia la pregunta de si realment van arribar a interaccionar, però si la nova datació és certa, llavors podem gairebé assegurar que fa 49.000 anys no hi havia humans moderns a el Sidrón ni tampoc a la resta d'Europa, per tant no és d'estranyar que no hi hagi cap indici de convivència, ni molt menys d'encreuaments.

    Les restes que sí que semblen suggerir alguna interacció amb els moderns són les de la Sima de las Palomas a Múrcia on hi van viure uns dels últims neandertals, i han estat datades en 35-42.000 anys.

    Per si t'interessa, he tractat el tema més extensament aquí:

    http://pierrettepierrot.blogspot.com/2010/07/els-palomas-uns-murcians-amb-una-llarga.html

    ResponElimina