El Fora d'Àfrica rep una petita sacsejada

Quantes vegades ens hauran dit, en els darrers anys, que tots nosaltres som negres a sota la nostra pell blanca (o groga, o del color que sigui), quantes vegades haurem sentit dir que l'Àfrica és el continent preferit dels antropòlegs, perquè allà és on "va començar tot". Quantes vegades haurem llegit coses com ara "els primers europeus eren negres" (frase acompanyada d'alguna reconstrucció africanitzada d'un europeu del paleolític) o la ben coneguda de la Gemma: "els neandertals eren de pell clara; els foscos i peluts érem nosaltres" i per acabar el paràgraf de frases africanistes: "l'Àfrica és el bressol de la humanitat"; quantes? Centenars? Milers? Milions?



Recapitulem: totes aquestes frases, que val a dir, d'empirisme en tenen molt poc per no dir zero, van sobrades de romanticisme, política i ideologia, que són disciplines ben diferents de la genètica i l'antropologia. Una ideologia que ens ve a dir que, excepte els africans, tots som immigrants, que tots som molt semblants, i que tots provenim d'un petit grup de transaharians que un bon dia van recollir els fòtils i van decidir seguir un ramat de camells que anaven a passar una temporada en algun oasi de la terra promesa.

El problema del Fora d'Àfrica no és la seva ideologia, una ideologia com qualsevol altra, que ens intenta vendre un missatge amb unes intencions molt poc clares, sinó que tothom s'ho creu, perquè sembla que es troba molt ben recolzat per les diverses proves d'ADN, tant mitocondrial com nuclear; aquestes dades, que provenen de molts diversos estudis de diferents autors semblen suggerir amb certa seguretat que la població sapientíssima té els seus orígens a l'Àfrica. Això no és gens descabellat si tenim en compte que el gènere Homo es va desenvolupar principalment en aquest continent, perquè és allà on s'hi han trobat els fòssils més antics. Fins i tot els avantpassats dels neandertals provindrien de l'Àfrica; el problema són les dates i el lloc: quan i on aquest grupet va abandonar el continent bressol per endinsar-se en terres inhòspites i llunyanes, habitades pels nostres protagonistes, i també molts d'altres homínids.



I és aquí on els neandertals entren en escena. Com que des del maig d'aquest mateix any sabem que la cosa no va ser exclusivament africana, i que a més a més, tots els euroasiàtics porten la mateixa quantitat d'ADN neandertal, la qüestió és: quan i on es van trobar, aquests dos grups? I si el % d'ADN neandertalià és tant homogeni, vol dir que els encreuaments van tenir lloc durant un curt període de temps, en un lloc concret, abans que les poblacions euroasiàtiques es diversifiquessin?

Totes aquestes qüestions no estan gens clares. D'una banda tenim els fòssils, que indiquen coexistència entre els dos grups a l'Orient mitjà i a l'est d'Àsia fa uns 100.000 anys - i això inclou el Dentetes-. A més a més, alguns d'aquests individus han canviat d'espècie unes quantes vegades, no se sap ben bé si són del cantó neandertal, del sàpiens o del neandersàpiens.

La versió dura -i més dura que una pedra- ens diu que els híbrids no van arribar a existir mai, i que el grupet va sortir de l'Àfrica fa entre 50 i 70.000 anys. Fins i tot he vist algunes estimacions que rebaixen la data a 38.000 anys, cosa que xoca frontalment contra les datacions amb C14 que indiquen la presència dels moderns a Europa fa gairebé 50.000 anys, i a Austràlia en fa uns 70.000, uns xocs violents als quals els foradafricanistes fan el sord. Ells tenen la seva seqüència d'ADNmt, els seus molecular clocs i la seva Eva mitocondrial, i tota la resta és com si parli per la paret -he avisat que era una versió dura, i qui avisa no és traïdor- així doncs, individus com ara Skhul i Qafzeh que van viure fa 90.000 anys però no a l'Àfrica no representen res per la teoria líder de l'evolució humana. Res. És com si no haguessin existit mai, com si fossin un frau, una branca morta que no va deixar descendents, un punt suspès a l'aire, una equació sense solució.



Amb el projecte 1000 genomes, un projecte que encara no està finalitzat i del qual en parlaré més a fons d'aquí poc -ja sé que ho vaig dir en un altre post, fa unes setmanes, això- una gran quantitat d'informació molt més sòlida sobre la diversitat humana s'està obtenint, i és previsible que l'any que ve no parin de sortir estudis relacionats amb aquesta diversitat i quin paper hi han jugat els neandertals -o sigui que estiguem atents. Un estudi molt recent que porta per nom "Genetic diversity in India and the inference of Eurasian population expansion" i del qual podreu trobar-ne més detalls i informació al blog d'en Razib Khan, sembla que discrepa una mica amb la versió "dura" del Fora d'Àfrica. Sobretot amb les dates.

Analitzant una regió del genoma de 100 kb de diferents poblacions d'arreu del món sembla que miri de reüll la versió "dura" del FdA: la diversitat nucleotídica d'algunes poblacions índies és tant o més alta que la diversitat observada en les poblacions africanes, una cosa que no hauria de ser així segons el Fora d'Àfrica, que prediu que tots els indis provenen d'una petita població d'africans.



Una altra conclusió interessant és que la divergència entre els africans i els no-africans és força més elevada dels 50.000 anys que s'havien donat, i s'apropa als 100.000. A més a més, una dada interessant respecte els neandertals, és que aquesta població es va mantenir aïllada de tota la resta de poblacions africanes durant 40.000 anys, i no es va començar a diversificar fins en fa menys de 50.000. Si això és cert, podria explicar perquè els africans no porten ADN neandertal, les datacions donades per a Skhul i Qafzeh i la uniformitat de l'ADN neandertal fora del continent africà.
Dic "podria" perquè sembla ser que l'estudi no ha tocat ni una sola mostra d'ADN neandertal, com el tal Dienekes ja ha suposat -el tal Dienekes, com sabem, va rebre molta atenció per part de la premsa perquè deia que tot això de l'encreuament amb les neandertals no té cap base seriosa i només té sentit pels aficionats del "cavemen sex"-.
AVÍS: El paràgraf que ve a continuació és per desfogar-me contra en Dienekes i la "seva" teoria, que deixa ben clar que excepte ell, tots som uns imbècils integrals, salteu-vos-el si us agrada massa el Dienekes sex:



El més impressionant de tot, és que encara que no hagi sortit cap estudi que hagi donat un mínim suport -experimental- al que ell diu, no para de veure "evidències" que dónen raó a la "seva" teoria: primer va ser amb el gen de la microcefalina que uns científics van extreure d'un neandertal italià de 50.000 anys, després amb un estudi del poblament d'Oceania, ara amb aquest estudi, etc. I encara que cap dels estudis en qüestió no hagin analitzat més seqüències neandertals, ell deixa anar ben convençut "ja us ho havia dit, no n'hi ha cap evidència, d'encreuament, tot són contes de la vora del foc". Sincerament, el que em fot més ràbia és que la premsa corregués a consultar la seva opinió, quan el cert és que de neandertals gairebé ni en parla, que la "seva" teoria canvia a cada moment per adeqüar-se a la situació -a més a més de no aguantar-se per enlloc- i quan blocaires com ara Razib Khan o en Maju li dónen mil voltes. Què hi farem, és el preu de la fama, però que consti que m'ha decebut molt.



Amb o sense blocaires, els neandertals continuen en silenci. Si bé tant neandertalòfils com neandertalòfobs ens hauriem de mantenir amb les ments obertes als nous descobriments que arribaran d'aquí poc -espero- sempre va bé prendre's una tila per no tornar-se boig amb la quantitat de modificacions i sacsejades que reben les teories sobre evolució humana que ens han fet creure que eren intocables. Aquesta última concretament, contradiu els postulats del Fora d'Àfrica "dur" -sobretot els ideològics- i és que encara que no hi ha cap mal en ser negre com el carbó - i no tots els africans són negres, un detallet que molts foradafricanistes i Gemmes ignoren-, aquells africans probablement no eren tant foscos ni peluts com ens els pinten a tot arreu; potser només una mica bronzejats. El que és un veritable misteri, com reconeix el mateix Hawks, és el color de pell dels neandertals.

TOP11: Les 11 notícies més impactants del 2010

Com que l'any ja s'acaba (snif... han passat tantes coses bones! El 2011 vull que encara sigui més neandertal!), en aquest post farem una petita recapitulació de les últimes 11 notícies (n'anava a fer 10, però es que no podia deixar de banda l'11) que ens han arribat sobre els neandertals, i al final valorarem si realment hem avançat o no en coneixements, o si bé tot és una excusa barata d'aquells que es posen una bata i es fan anomenar científics per tal de sortir a la premsa, perquè com sabem els neandertals ja són dins del món de les celebrities.



-DENTS QUE VAN MOLT (MASSA) DEPRESSA:

En aquest estudi de recent aparició, tant recent que molts diaris encara n'estan parlant amb titulars sensacionalistes, se'ns diu que analitzant les dents d'uns nounats neandertals, hi ha motius per pensar que arribaven a adults uns 4 anys abans que els moderns. A més a més, es creu que aquesta diferència va ser clau per garantir la seva extinció enfront dels infants sàpians.

-UN CERVELL MASSA CILÍNDRIC.

En comparació amb el cervell dels nounats moderns, el cervell dels neandertals no passava per una fase de globularització, en què el cervell es feia més rodonet, perquè com sabem els sapientíssims tot ho tenen molt rodonet, si els comparem amb els neandertals, que tenien el cap com un cogombre. Aquest fenòmen tenia les mateixes implicacions que les dentetes: menys adaptació, estupidesa, poques habilitats, en definitiva, l'extinció.



-UN GEN QUE PRODUEIX AL·LUCINACIONS A L'HORA DE TASTAR UN PORRO:

Científics de la GNOME van indentificar un gen del genoma de l'Otzi al seu cromosoma 10 que en teoria prové dels neandertals, i van dir que els protadors d'aquest fragment eren més sensibles a patir transtorns amb la maria. Tal com es diu sovint: la realitat supera la ficció.


-ELS DITS NEANDERTALS EREN MOLT SUCOSOS:

Un parell de neandertals tenien uns dits anulars que podriem definir com a "llargs", segons un estudi. Aquests dits anulars llargs segurament indicaven nivells de testosterona elevats, i això predisposava a, d'entre altres coses, més agressivitat i propensió a les infidelitats.

-ELS NEANDERTALS CAMPAVEN TRANQUIL·LAMENT PER LA XINA FA 100.000 ANYS.

O els neandertals, o els descendents que van tenir amb alguna banda d'africans que un bon dia van decidir assentar-se a la Xina per contemplar ossos panda i menjar bambú. Aquestes són les conclusions d'un treball d'en Trinkaus, el busca-i-troba híbrids, a partir d'una mandíbula inferior del "Dentetes" l'individu responsable de tot aquest enrenou, i que té ni més ni menys que 100.000 anys.

-L'OZZY ES DESCONGELA PER CRIDAR L'ATENCIÓ:

Finalment, i per culpa dels neandertals, un roquer britànic de 60 anys en vies d'extinció ha rebut l'atenció de centenars de diaris de tot el món gràcies a un suposat avantpassat neandertal que va viure fa desenes de milers d'anys. Els seus comentaris? "Oh, això no m'hauria de soprendre" i coses per l'estil.

-LA PEL·LÍCULA MÉS DOLENTA DE LA HISTÒRIA TÉ COM A PROTAGONISTA UN NEANDERTAL.

L'últim llargmetratge d'en Malaterre, difícil d'oblidar i de païr per aquells que l'hagin vist, hauria de guanyar-se l'Òscar a la pitjor pel·lícula de la història. Com a curiositat, el protagonista és un neandertal siliconat amb les dents postisses. Què farien els directors de pel·lícules sobre homes prehistòrics sense els neandertals!?!? Resposta: el pena, com sempre.



-LES RADIACIONS EUROPEES D'U.V. PODRIEN HAVER-SE CARREGAT ELS NEANDER

És una hipòtesi "seriosa" això que mitja Europa va rebre una forta radiació U.V com a conseqüència d'unes alteracions del camp magnètic terrestre, i com que els neandertals no feien servir crema solar, van morir de càncer. Una hipòtesi gens comprobable, però és clar, com ja marca la tradició, sobre l'extinció neandertal tothom pot dir-hi la seva, fins i tot personatges com en Sawyer o en Malaterre.

-JOIES? NO GRÀCIES, EMPORTEU-VOS-LES BEN LLUNY DEL CAMPAMENT.

El Chatelperronià, la indústria considerada fins fa poc com a "pròpia dels neandertals que van rebre una aculturació dels nouvinguts africans". El Chatelperronià, de mode 4, mostra moltes similituds amb l'Aurinyacià, i en canvi és clarament diferent del típicament neandertal mosterià. Entre d'altres coses, en el Chatelperronià hi trobem objectes de decoració personal, molt escassos o inexistents en el Mosterià que volen dir "ment moderna". Les últimes datacions posen en dubte l'orígen neandertal d'aquesta indústria, de manera que és possible que no s'arribessin a guarnir mai...

-ASSASSINAT A VALÈNCIA FA 40.000 ANYS

El neandertal de la Cova Foradada de La Safor, a València, presenta indicis que fan creure que va tenir un final -més aviat punt i apart- espantós: algun covard li va clavar una llança per l'esquena i el va abandonar allà terra, a l'abast de les hienes famolenques, que se'l van endur a la seva cova i s'hi van cagar al costat.



-ERUPCIONS VOLCÀNIQUES MASSIVES VAN OFEGAR MOLTS NEANDERTALS

El fum i les cendres emeses per l'erupció de diversos volcans europeus fa entre 30 i 40.000 anys a l'Europa central i de l'Est haurien asfixiat diferents poblacions neandertals, encara que possiblement no totes. Què passa amb els neandertals de l'Europa de l'oest? I amb els de l'Orient mitjà? La hipòtesi formulada per un arqueòleg rus ha estat molt ben acollida entre la comunitat antropològica, però ningú no es vol aventurar a fer l'ultimàtum sobre l'extinció neandertal.


Conclusió: NO hem après a comprendre millor els neandertals. En 4 casos comptats només tenim 4 dades que no sabem com interpretar i que són víctimes del sapiencentrisme, el modernisme, el darwinisme i de totes les coses que acaben en -isme. De tota la resta, només hem après que cada dia que passa, la premsa perd més credibilitat, cada cop és més difícil llegir un bon article i els directors de cinema perden fuel. També hi haig d'afegir que molta gent enyora els neandertals i no sap viure sense ells encara que després els insulti, oi Ozzy?

Els pirotecnòmans de l'Abric Romaní

Els neandertals eren els genis del foc, això ningú no ho pot negar, per més intents de desprestigi fallits que les barbetes sàpiens van intentar demostrar-nos, com ara que no cal dominar el foc per dominar el foc, sinó que aprofitant que caigui un llamp aprop de la cova (sense que socarrimi els seus habitants) n'hi ha prou per agafar una torxa i esperar-se un momentet perquè s'encengui.



La hipòtesi de la torxa queia pel seu propi pes, o per la navalla d'Ockam si ho preferiu: no queda creïble que amb la quantitat de fogueres que els neander tenien per aquí i per allà, que haguessin d'esperar-se els dies de tempesta per anar a perseguir llamps. Una altra hipòtesi que apareix a la La guerre du feu és que els neandertals no és que sapiguessin fer foc, sinó que el sabien conservar molt bé, com una sardina dins d'una llauna de conserves. Però ai quan el foc s'apagava! Ningú no sabia què fer, i llavors els 3 xicots més valents del clan havien d'anar-lo a demanar als simpàtics erectus.

La supervivència neandertaliana gràcies al foc ha estat idealitzada per antropòlegs com ara Eudald Carbonell, que ens repeteixen una i una altra vegada frases com les següents:

-"La primera cosa que feia aquesta gent quan arribava en un lloc, era encendre un foc".
-"Els neandertals no haurien sigut l'espècie que van ser sense el foc".
-"Els neandertals tenien un llenguatge complex i a més a més, dominaven el foc"
-"Sense el foc, la seva llarga supervivència a Europa hagués estat impossible"

Se sobreentén que sense el foc, a més a més de morir congelats, els neandertals no haguessin tingut l'oportunitat de fer certes activitats al voltant de la foguera, com són per exemple explicar batalletes de caça, recordar moments graciosos, explicar contes als menuts, etc. Sembla ridícul, però tot això és molt important, perquè entre d'altres coses aquestes activitats són molt humanes, és a dir, sapiens. I sàpiens vol dir millor, més maco i més apte per la supervivència.

I com hi han arribat, a aquestes conclusions? Certament, ningú no ha sentit mai cap batalleta de caça neandertal explicada per un neandertal; per tant, totes aquestes deduccions sobre conductes que no fossilitzen, es basen en l'estudi detallat de les fogueres i altres "deixalles" que sí que ho fan.



L'últim estudi tret de sota el capell ple de pols de l'Eudald sobre l'Abric Romaní, segurament fruit de les excavacions d'aquest estiu passat, tracta, no de batalletes ni de coure la carn, sinó de... pirotecnologia avançada!!!

Microstratigraphic and multi-analytical evidence for advanced Neanderthal pyrotechnology at Abric Romani (Capellades, Spain)

Encara que sigui força complicat d'entendre per algú sense cap tipus d'experiència amb la pirotencologia neandertal, l'equip de l'Eudald ha recollit unes microfàcies de les estructures de combustió (el carbonet fossilitzat). La naturalesa i geometria d'aquestes microfàcies s'ha analitzat amb un microscopi binocular, i en funció de les seves característiques, se n'han extret un conjunt de 4 components vinculats amb distintius de microfàcies antròpiques (ja us havia avisat que només ho pot entendre un pirotecnòman neandertal). Un cojunt de partícules individuals extretes d'aquests components s'han analitzat amb raigs X i espectometria de Raman.
Tornem als 4 components, que es troben composats per polimorfs carbonosos, clastos lòctons minerals, compostos organo-fosfatats i metalls natius. En definitiva, tota aquesta barreja fa suposar que els neander van anar a buscar el material, una barreja d'hidrocarburs i compostos metàl·lics, en alguna font del Miocè, i no de qualsevol altra època, com ara l'Holocè.
I ara ve el millor: hem d'ajuntar les peces del trencaclosques, és a dir, les microfàcies amb els contexts de transformació d'aquesta matèria primera del Miocè i (AUXILI!) aquests polímers resistents a l'escalfor i els minerals associats amb cendra provinent de la combustió de la fusta ens serviran per identificar l'activitat pirotecnològica del combustible fòssil amb la biomassa fresca (QUÈÈÈ??). L'anàlisi de les làmines fines d'aquesta biomassa (se sobreentén que és fusta) ha permès identificar el complex processat dels productes curosament elaborats, que, i ara és com si esclatés un petard dins del meu cap, mostren colors vermells, marrons, blanc, verds, grocs, negres i blaus (oh què bonic!). Les repetides preparacions de la superfície que van fer els pirotecnòmans neandertals il·lustren la gran preocupació que aquests van demostrar per remarcar aquell espai era la seva llar.



I finalment, les conclusions:

"El reconeixement d'avançada pirotecnología utilitzant combustibles fòssils per la il·luminació, cocció, disseny espacial, la coloració en les estructures de combustió de Abric Romani incita a l'especulació sobre la situació social excepcional d'aquest campament-llar. Un major desenvolupament de les microfàcies amb anàlisi multianalític podria permetre penetrar més profundament en la complexitat social de les comunitats neandertals."

Això és massa! No només per l'anàlisi increïblement sofisticat que ha dut a terme l'equip de l'Eudald (no, els pirotecnòmans neandertals, encara que fossin sofisticats no disposaven de la pirotecnologia suficient per fer tot allò), sinó per les conclusions a les quals s'ha pogut arribar: sembla ser que a més a més de sofisticats i genis del foc, els neandertals també sabien perfectament on era la seva llar i com n'era d'important, i feien ús del foc per remarcar-ho, encara no sabem ben bé com.
Desgraciadament la premsa encara no n'ha dit res, d'un estudi d'aquestes dimensions, i seria molt recomable, perquè la premsa té coses bones, com ara resumir-te i explicar-te d'una manera entenedora (encara que massa simplista) els manuals de pirotencologia neandertal que van tenir lloc fa desenes de milers d'anys a l'actual casa de l'Eudald, és a dir, l'Abric Romaní.



Amb pirotecnologia o sense, els neander no deixaran mai de sorprendre'ns. N'estic convençuda que no els faria res ensenyar-nos quatre tècniques bàsiques per NeanderDecorar casa nostra.

La moda neandertal: viu al màxim, mor de jove.

No és que la informació que ens ha arribat sobre els neander durant les darreres 3 setmanes sigui de massa nivell (uns dits que augmentaven el nivell de còpules extramaritals, el roquer de 60 anys que al·lucina amb la marihuana, etc) però el cas és que ens en van arribant; la última notícia que ja ha omplert les pàgines dels diaris de mig món, no només ens indica que els neandertals gaudeixen d'un nivell de celebritat comparable al de les estrelles de Hollygut, sinó que a més a més, tracta de la maduració neandertal. En altres paraules: a quina edat els començaven a sortir pèls a sota les aixelles (i a d'altres llocs).



No és la primera vegada que l'aparició de pèls a sota de les aixelles neandertals porta de cul a mitja comunitat antropològica; de fet, ja n'han aparegut molts altres estudis, uns quants a favor d'una maduració precoç dels neandertals, que assolirien la maduresa als 16 anys (enfront dels 18 dels moderns) i d'altres que ho desmentien.

Un nou estudi publicat a la PNAS i signat entre d'altres per Tanya Smith, de la Universtitat de Harvard, ha consistit en ideealitzar les dents d'uns quants infants neandertals: agafar-les amb molta cura, observar-les detalladament les hores que calguin, netejar-les, eixugar-les, i si cal, petonejar-les per tal de descobrir com anaven d'hormones els nostres protagonistes.

Les dents són com el tronc d'un arbre, diu la Tanya: porten imprès el dia del naixement, i això permet datar amb gran precisió l'edat dels fòssils. Caram tu, això si que no ho sabia. Ara ve quan m'arrepenjo a la cadira, encenc la música i em frego la panxa. Continuem: la Tanya ens recorda, com ja sabem, que els humans ens caracteritzem per una infància llarga i una maduració relativament lenta respecte la resta de primats. Ara ens cal saber on cauen els neandertals: si entremig dels moderns i dels ximpanzés, amb els moderns, o en un punt suspès en l'espai.



Comparant les dents de neandertals juvenils, humans moderns juvenils de fa 90-100.000 anys i humans moderns actuals, la professora Smith ha arribat a la conclusió que el desenvolupament neandertal era més "ràpid" i que per tant, l'estratègia de madurar més lentament es va desenvolupar fa relativament poc.

Ara vindrà tota la càrrega emocional afegida a aquesta publicació, i que com és habitual, no s'ha fet pregar:

-Els neandertals maduraven més ràpid, per tant, això era una diferència significativa, que de ben segur va tenir conseqüències importants a l'hora de decidir qui era el vencedor.
-Madurar més lent hauria permès que els moderns poguessin aprendre més coneixements abans d'arribar a l'edat adulta.
-Els moderns i neandertals es diferenciaven perquè els primers "vivien lentament i morien vells" mentre que els últims "vivien al màxim i morien joves".
-Aquesta difèrencia tant important hauria jugat a favor dels moderns, que es poden coronar com a "l'espècie més exitosa del planeta" -Tanya Smith dixit.

Caldrà comparar aquest estudi amb els que en analitzar les dentetes, no trobaven diferències importants entre aquests dos grups, i amb un de molt recent que deia que encara que durant els primers anys de vida els neandertals potser creixien més ràpid, arribaven més tard a l'edat adulta, perquè el seu cervell era més gran, i això requeria més temps.
Però és clar, com sempre va millor tirar pel dret i col·locar els neandertals a l'esglaó perdut entre el simi i l'home. Si nosaltres som aquí i ells no és perquè tenien alguna inferioritat, i ves per on, això de la maduració ràpida va com l'anell al dit.



Mira que en són de repelents els modernets amb les seves conclusions aferrissades, sempre hi han de trobar inferioritats, exitositat i lluita per la supervivència a tot arreu, quan seria molt més fàcil deixar-se encarmelar per la visió i l'olor d'una aixella neandertal ben madura (NOOO no malpenseu, és que em trobo en època d'examens i necessito pensar en alguna cosa relaxant).

Walking with cavemen (caminando con cavernícolas)

Aquesta sèrie de l'any 2003 tracta d'evolució humana, com no podia ser de cap altra manera.
La vaig veure fa uns quants milers d'anys a TV3 i gairebé només recordava 4 cares neandertals; és una "saga" molt semblant a l'Odissea de l'espècie, però a diferència d'aquesta, WWC no té aquell toc de pols de pet de llop amb perfum de roses pansides que tant caracteritza les obres dirigides per Jaumet Mataparent, també anomenat Jacques Malaterre.



L'únic episodi que vaig veure va ser l'últim. Tal com sabeu, l'últim episodi d'una saga d'homínids acaba amb 2 característiques universals:

1: L'extinció dels neandertals.
2: L'expansió dels moderns per tot el món.

En aquest últim hi sortien, a més a més dels neandertals i els x (és que em fa mandra escriure'ls el nom) els H. (és que és molt llaaaaaarg, em costa molt d'escriure'l, no és com neandertal, que surt sol. Ho veieu? Neandertal, no costa gens d'escriure, ho podria escriure 10 vegades seguides sense cansar-me: neandertal, neandertal, neandertal, neandertal, neandertal, neandertal, neandertal, neandertal, neandertal, neandertal i neandertal. No m'he cansat gens ni mica.)

Si escriure noms d'homínids em fa mandra, el que encara me'n fa molta més és descriure la línia principal del documental; em ve molt més de gust escriure unes quantes vegades més la paraula neandertal, però si he encetat aquest post és per parlar del documental, o sigui que hauré de carregar-me les piles per descriure la "cosa".



La "cosa" viatja dins d'un Biggman que viatja dins d'una màquina del temps. En Biggman ho sap tot. Tot. Sap perquè els neandertals es van extingir, què va passar amb la ment dels x, quines rutes van fer els H, etc. Suposo que en Biggman va ser un element que es van inventar els del documental per fer-lo més... original. Van fer bé, perquè sense aquesta petita mostra d'originalitat la cosa s'hagués reduït a relacions de causa i efecte: si jo llenço una pedra daltabaix d'un penya-segat, la pedra caurà, no sortirà volant com una papallona. Si jo clavo un cop de bastó al cap d'algú intencionadament, el més probable és que aquest algú s'enfadi. Si jo condueixo amb els ulls tancats el més probable serà que no arribaré a destinació.

Els del documental han fet el mateix amb els homínids que hi surten. Han agafat el cervell dels H. sapiens (déu meu, com costa d'escriure, haig de pitjar la tecla de majúscules, escriure l'H, després el punt, després aquella paraula de 7 lletres...) i com si fos una piloteta de golf, l'han posat en un forn de 40 graus que volia simular les condicions del desert del Sàhara, a veure si es convertia en una pilota de bàsquet. I al documental, s'aconsegueix.

Després, es clar, si aquesta pilota de golf s'havia transformat en una piloteta de bàsquet era perquè la de bàsquet era més "apta". Era més apta per expandir-se pel món, per sobreviure al fred, a la sequera, als depredadors, a les glaçades, a l'escassetat d'aliments, etc. Perquè ens entenguem, era una pilota de bàsquet tant ben parida, que per més queixalada que hi clavessis, mai no feia pffffffffffffff.



I els neandertals? Doncs es van quedar a l'estadi de piloteta de golf, l'estadi en què els havien deixat els seus avantpassats H. I és clar, quan va arribar la piloteta de bàsquet, es va menjar totes les pilotetes de golf o les va fer fora del camp de golf, i les pobres pilotetes de golf, incapaces de convertir-se en pilotes de bàsquet, es van acabar extingint.

I ara que ens expliqui en Biggman què tenien aquestes pilotes de bàsquet que les feia tant invencibles. I ell ens dirà que era perquè tenien "imaginació". Que les pilotes de bàsquet sabien riure amb acudits que anaven més enllà d'un simple esternut, que sabien anticipar coses, que planejaven estratègies molt bones per caçar animals, etc. I que això, les pilotetes de golf, no ho sabien fer. Què hi farem, la naturalesa és així d'egoïsta.

-----------------------------------------------------------------------------------------
La única cosa que té d'atractiva aquest documental per mi són els homínids: no són els mateixos que els d'altres documentals, i val la pena veure'n les reconstruccions, el maquillatge, els moviments, etc. Acostumats als neandertals de silicona amb unes quantes cirurgies plàstiques per assemblar-se a un Frankenstein, els del documental tampoc no són gaire dolents si deixem de banda el nas, però tornen a fer fàstic: treuen babes per tot arreu quan mengen i van molt bruts. Com és possible que sempre mengin d'una manera tant... fastigosa? Segur que això els agradaria, a les seves parelles? Bé, tant se val; els homínids tenen sentiments, poden parlar i enfrontar-se a un ramat de mamuts. Però no creuen en el més enllà. Això només ho poden fer les pilotes de bàsquet, clar i contundentment.

Tanta contundència no és el que trobem al registre fòssil, on hi ha nombroses evidències que els neandertals enterraven els morts, i possiblement ho acompanyaven amb algun tipus de ritual; els seus avantpassats no sabem si creien en el més enllà, però sabien que tard o d'hora moririen.
Però això és igual: el documental va de relacions causa i efecte, no hi ha lloc per als detallets: els neandertals no tenien imaginació i punt, i aquesta imaginació va ser clau a l'hora de perdre la batalla davant dels africans.



EPÍLEG: Aaaaahhh ja trobava a faltar l'essència d'un bon documental de l'any de la picor. Els del 2005 normalment no són tant causa-efecte. Sempre és graciós veure aquells homínids reconstruïts, encara que siguin de mentida, i en Biggman amb la seva màquina del temps ha acabat d'inflar la bola.

Un munt de rostres neandertals per compartir!

Ningú no sap del cert quin aspecte tenia un neandertal. El que està més que clar és que eren molt sexys i forçuts. Des del seu descobriment els diferents antropòlegs i paleoartistes, així com també diferents aficionats, han intentat aproximar-se de la millor manera possible al seu aspecte original. En alguns casos, la única cosa que buscaven era impressionar. En d'altres, volien fer riure, fàstic o por. I en una minoria de casos, volien ser realistes i conèixer quin era el veritable rostre d'aquells homes de les cavernes.

La cosa va començar amb el peu esquerre: com que amb poc més que un crani desfigurat de més de 60 milenis no n'hi havia prou per dibuixar un rostre, es van haver de buscar un motllo en què basar la cara de l'anònim neandertal. I aquest motllo van ser els ximpanzés (una mica Hulkitzats):



Però afortunadament la cosa no es va quedar aquí, i molts altres motllos van ser usats i llençats, com si fossin un troç de paper de vàter. A continuació en comentaré alguns dels milers que n'hi deu haver:

La versió Worterbücher: aquesta reconstrucció en teoria és d'una dona neandertal. Les seves faccions em recorden molt les d'algunes dones de països nòrdics, és a dir, que és una ficada de peus a la galleda total. El nas per començar és terriblement, esquifidament, ofegadament estret. Del color dels cabells millor ni parlar-ne (que no hi havien perruques encara!!) els ulls i els llavis no maten, i les berrugues millor haver-se-les estalviat.



La versió Vikinga (o Visigòtica, si ho preferiu):



La versió europea:



La versió eh... GEICO. Són la reconstrucció vivent dels dibuixets d'en Kupka. I per si no fos poc, tenen la mateixa veu que l'Ozzy!! (no sé quina veu té, però m'ho imagino).



La versió israelita, que és la última reconstrucció d'en Gurche, i la podeu visitar al Museu de Prehistòria de Washington. Personalment em recorda algun personatge de la Bíblia, com ara en Moisès o l'Abraham, amb aquesta barba:



Tenim versió Terminator i tot!! (és un dibuix d'en Hawks):



La versió eh... Ventdelplà (em recorda molt en Ramon Madaula, el que feia de David i que va ressucitar després d'haver-se'n anat de viatge al Canadà):



La versió X (no he trobat cap nom per definir-la):



La versió "còmic" d'en Roudier:


La versió albina:



La versió silueta:



La Wilma amb els seus ulls verds i els cabells pèl-roigs, encaixa a la perfecció dins la versió èlfica.



La versió esquimal:



La versió "troll":



L'africana, encara que a l'Àfrica no hi van arribar a viure mai:



I la samurai!!



Ja ho veieu, els neandertals són... com nosaltres volem que siguin. És alhora una sort i una desgràcia que puguin ocupar rols tant diversos dins de la nostra societat. Com que no se sap quin rostre tenien, totes les propostes són bones: els neandertals no són de ningú i alhora són de tothom que els hi vulgui dedicar uns instants de la seva vida a imaginar-se'ls. D'acord, avui és divendres.

Nerja (Màlaga) podria amagar la CLAU.

Saber com va viure i morir l'últim neandertal és una qüestió que ens té a tots intrigats, i que probablement mai no podrem saber, perquè tots sabem que les màquines del temps són coses de la ciència-ficció i mai no podrem veure un neandertal viu (sanglots).



Bajanades. Hi ha uns malaguenys que diuen que ells han trobat la clau. Aquesta clau té una forma ben curisosa: és un forat entremig de les roques, anomenat vulgarment "cova", que compta amb el simpàtic nom de Nerja, que encara no sé com el deuen pronunciar, els arqueòlegs de la regió. En qualsevol cas, el que ens interessa aquí, és que segons el gerent de la cova, un tal Angel Ramírez, la seva casa d'estuieig conté la clau. La clau per saber què els va passar als neandertals; i tot això només perquè n'està convençut que a Nerja, on s'hi ha trobat presència humana des de fa 40.000 fins 3.000 anys (en el meu parer, hi hauriem de posar fins a l'actualitat) no només hi van viure els últims neandertals, sinó que van compartir espai amb els moderns, acabats d'arribar des d'algun punt del globus terrestre, probablament des de l'altra banda dels Pirineus.

En ciència no ens val allò de "crec", sinó més aviat les datacions amb el C14, els fòssils de neandertals i les eines de sílex. El cas és que segons Ramírez, hi ha una quantitat de material important que està sent rescatat (no he trobat cap paraula millor) de sota terra i translladat cap al laboratori per fer-ne les datacions precises.

Datacions que encara no s'han fet, però per les paraules de Ramírez, s'intueix que la cosa va de debò, perquè segons ell, hi ha "indicis" de la coexistència entre les dues humanitats... a la mateixa cova!!

Calma, calma. És gairebé impossible d'afirmar, això. Encara que es trobi material pertanyent a dues indústries diferents que datin del mateix període, encara que es descobreixi algun esquelet híbrid, encara que hi hagi alguna cara de neandertal pintada a la paret, etc, és realment difícil per no dir impossible d'assegurar que un grup de persones va coexistir en un mateix espai fa 40.000 anys.
El motiu és que 40.000 anys és un període de temps molt llarg, comparat amb la vida d'un ésser humà, i fins i tot d'un clan de caçadors, sigui de l'espècie que sigui.
Tot i així, el fet que els neandertals -sembla- sobrevisquessin durant més temps a l'extrem sud de la península fa que la hipòtesi sigui plausible. Potser no van coexistir sinó que es van acabar traient els budells els uns als altres, però en qualsevol cas, la cosa fa moooolt bona pinta.
Un dubte espantós que m'assalta tot d'una és que potser hi van viure l'Aki i l'AO. A la pel·lícula es queden a viure a l'Europa "meridional". No, prefereixo que no.



Potser Nerja serà la clau, o potser no. Suposadament, d'aquí x temps rebrem alguna notícia referent a les datacions i el material trobat.

Com a bon gerent de la cova, Ramírez s'encarrega de preservar-la de la millor manera possible, i una manera més moderna de fer-ho és parlant de coexistències entre humanitats i extincions misterioses. Esperem que aquesta publicitat aviat dóni els seus fruits i que a l'estiu la cova s'envolti de turistes i no tant turistes encuriosits pel destí dels neandertals.

Els neandertals no veien el món igual que nosaltres!

(Per fi algun estudi que sembla interessant!!)

Sempre ens hem preguntat si els neandertals veien el món com nosaltres, si pensaven com nosaltres, si parlaven com nosaltres, si el seu desenvolupament era com el nostre, si eren tant intel·ligents com qualsevol de nosaltres, etc.

I mentre alguns estudis apuntaven cap al sí, d'altres no sonaven tant convençuts davant d'aquesta igualtat, encara que "nosaltres" i "ells" compartim més del 99,7% del genoma.



El genoma neandertal ens ha permès de conèixer que hi ha certs gens relacionats amb l'esquizofrènia i l'autisme que no es troben en els neandertals, cosa que ja indicaria certes diferències cognitives, però que tampoc no vol dir gran cosa, al cap i a la fi només són dos gens, dels milers que hi deuen haver involucrats en el desenvolupament cerebral.

El registre fòssil no ha sabut donar -o no hem sabut veure-hi- una resposta clara en les capacitats cognitives dels neandertals. Bàsicament les conclusions a les quals s'arriba estan força influenciades pels investigadors, que com sabem es divideixen en dos grups: els partidaris dels neandertals idèntics a nosaltres, i els partidaris dels neandertals subhumans.
Algunes troballes semblen indicar cert simbolisme entre els neandertals certament, però recentment s'està qüestionant si per exemple la indústria Chatelperroniana va ser made in neandertals, i si aquests realment van arribar mai a canviar el seu mosterià per qualsevol altra indústria amb un simbolisme semblant a les dels moderns, és a dir, amb collarets, figuretes, etc.

Una altra manera molt interessant d'acostar-nos a la mentalitat neandertal és estudiant-los el desenvolupament cerebral, una tasca ben difícil si tenim en compte que no hi ha cap neandertal vivent.
Per sort, sí que tenim els fòssils d'alguns nounats neandertals que es conserven en molt bon estat.
Científics de l'institut Max Planck han pogut comparar els cervells de nounats neandertals i moderns, i han arribat a conclusions que segur que no ens deixaran indiferents: els cervells d'ambdos grups eren d'igual mida al moment del naixement, però en canvi s'observen canvis significatius durant el primer any de vida, canvis importants i decisius a l'hora de modelar les relacions socials i comunicatives superiors, segons Philipp Gunz.



L'equip d'en Philipp ha utilitzat impressions virtuals basades en "endomotlles" que són reconstruccions dels cervells dels nounats neandertals i moderns, fetes a partir dels cranis.

A partir del primer any de mida, els endomotlles dels nounats moderns passen d'una forma més allargada a globular, cosa que no s'observa en els neander. Diferències molt significatives entre el desenvolupament dels nadons moderns i els ximpanzés també s'han observat a partir del primer any de vida; per tant, aquesta fase anomenada de "globularització" varia enormement entre els humans moderns i la resta de primats, neandertals inclosos.

Els investigadors creuen que aquests canvis en el patró de desenvolupament cerebral van tenir lloc en els orígens de l'H. sapiens, però no han especificat quan; en qualsevol cas, el genoma neandertal tindria alguna cosa a dir-hi, però malauradament encara no se n'ha publicat cap estudi d'aquells que tenia intenció de fer C. Lalueza amb els ratolins, només tenim un possible gen candidat que faria al·lucinar amb la marihuana, i que hem descobert gràcies al meravellós genoma de l'Ozzy.



Així doncs, si aquest estudi publicat al Current Biology que porta de nom Brain development after birth differs between Neanderthals and modern humans és correcte, això voldria dir que els neandertals segurament no pensaven d'una manera igual a la "nostra" (també seria interessant de saber aquests patrons es mantenen, respectivament, per tots els humans moderns i per tots les neandertals). Això no els fa pas inferiors ni subdesenvolupats, sinó tot el contrari: encara els fa més fascinants: us imagineu poder veure el món d'una altra manera? Poder sentir, pensar, entendre d'una altra manera? Cada cop que fem un nou descobriment, els neandertals se'ns fan més desconeguts i misteriosos.

Com m'agraden!!

Els gens neandertals fan al·lucinar amb la marihuana (xD)

El nostre Ozzy no para de donar guerra. Gens satisfet amb la quantitat inhumana d'atenció rebuda durant les darreres dues setmanes, ha decidit pagar una altra bona subvenció d'amagat al parell o tres de genetistes corromputs que li han analitzat el genoma perquè, com si fossin una màquina escurabutxaques, encara continuin vomitant més disbarats.



L'Ozzy és molt llest (quan no va begut) i sap que tots estem molt pendents de la genòmica neandertal, perquè al cap i a la fi, a tots ens interessa saber d'on venim i què hi fem aquí. Coses com ara per a què serveixen els gens neandertals i si ens podrien otorgar poders màgics són preguntes que encara que els experts hagin contestat 1.000.000 vegades (n'he parlat en una desena d'entrades, almenys) la gent es nega a creure.
La gent n'està convençuda que alguna funció han de tenir, aquells gens. No hi cap dins de la seva closca que hi ha gens que aparentment, no serveixen per res, o que encara no en sabem la funció.
I l'Ozzy aprofita aquesta tossuderia per escampar encara més mentides i reforçar la ignorància i els prejudicis cap als neandertals.

Resulta que aquests científics, del grup marcià "Knome" han vomitat que la nostra preciositat roquera té un gen neandertal localitzat al cromosoma 10 que el fa més susceptible a -agafeu-vos fort- AL·LUCINAR AMB LA MARIHUANA!!!!

HA, HA! Us pensàveu que ja ho havieu vist tot, oi? Doncs no, tot just comença! Mentre jo ara estic escrivint aquesta entrada, l'Ozzy i els seus gnoms s'estan descollonant de riure, pensant en les nostres cares d'estúpids.
No cal marihuana per al·lucinar: quan encara ni els mateixos científics del Max Planck han publicat res referent a aquests gens, que van dir que no tenien cap funció aparent, ara ens surten els fans de l'Ozzy amb bata blanca i ens diuen que hi ha "un" gen que fa que l'Ozzy sigui més susceptible a les drogues. Increïble. Com ho han comprovat!? Han injectat el gen en algun ratolinet i després li han fet fumar un bon porro a veure què passava?



En qualsevol cas, l'experiment del ratolí no cal per adonar-se que la cosa no té sentit: amb tot el que s'ha injectat aquesta versió momificada d'en Bertín Osborne, si tingués cap tipus de susceptibilitat amb les drogues, ja seria ben mort i enterrat.

Hi ha una altra possible explicació: que el periodista que ho ha escrit estigués al·lucinant. De totes maneres, la notícia ha aparegut en diversos diaris, que vol dir que hi ha molta gent que té plantes de maria a casa, i que de tant en tant les pela una mica, sobretot quan ha d'escriure articles sobre roquers alcohòlics -s'entén, és una feina molt més dura del que sembla.

Quina serà la propera trapelleria que faràs, Ozzy?

Els neandertals només pensaven en ficar-la en remull (passa-ho)

La notícia dels dits (comentada a l'entrada de més avall) ha aixecat polseguera. Ara no és allò que potser la llargada dels dits pot tenir alguna cosa a veure amb la testosterona, i que la testosterona pot influir en el comportament sexual dels homínids. Ara la cosa ha fet un gir sobtat de 180 graus: ja no és que la notícia sembli, a primer cop d'ull, a-científica i completament absurda, sinó que ara també hi haurem d'afegir: infantil, malcriada, ofensiva, neandertalòfoba, nimfòmana, esquizofrènica i en definitiva, insultant per tota la comunitat científica.



El que ha passat és el que sol passar amb les llegendes i contes de tradició oral: l'any 1500, posem per cas, un pagès explica a un altre pagès que ha vist una noia despullada en un llac. Aquestaltre pagès ho explica a la seva dona, la seva dona a la veïna, etc. I l'any 1600 resulta que aquella noia se'ns ha convertit en una princesa com per art de màgia. L'any 1700 la història diu que el pagès va veure, no una princesa, sinó una fada. El 1800, la fada s'ha convertit en una deessa grega, l'any 1900 en una bruixa horrible, i el 2.000 s'hauria convertit en un extraterrestre que va caure a la Terra per culpa d'un desafortunat accident amb la nau espacial si no fos perquè hi havia coses més interessants a fer que explicar llegendes mig florides, com ara mirar el Barça.

La diferència de la història dels dits amb la història de la fada, és la velocitat amb què han ocorregut els fets: si fa 500 anys necessitàvem unes 4 generacions per modificar lleugerament una llegenda, ara amb un sol dia els neandertals han passat de ser uns individus amb una mica més de testosterona que els estrogènics sapientíssims, a uns depredadors sexuals amb un dolmen a l'entrecuix i un cervell de la mida d'una aglà.

El més greu de tot no és que aquesta llegenda se l'hagi inventada cap nimfòman del segle XXI (que també), com seria d'esperar, sinó que ja apareix a les portades dels diaris més prestigiosos dels països més evolussssionats, com ara el Telegraph. Algun periodista d'aquest diari ha escrit les següents línies:

Neanderthals really were sex-obsessed thugs

Neanderthals really did act like Neanderthals, new research suggests, as our early relatives were found to be more aggressive, competitive and promiscuous than modern man.

Thugs, thugs. Tu sí que ets un cuc, animal!! S'ha acabat. A partir d'ara, els mitjans de comunicació passaran a dir-se mitjans de des-informació. No encara millor: mitjans de putamerdació.
Davant d'insults com aquests pels pobres neandertals, insults a més a més, completament injustificats que algun simi d'aquells amb cara de lloro s'ha dedicat a redactar amb un telègraf endollat a un ipod, l'únic procediment vàlid i just és la denúncia. Una denúncia que els deixés pelats com una canya: el telegrap s'hauria de tancar, els treballadors al carrer, i els amos que revisen i autoritzen aquests titulars barbàrics, a fregar els vàters del Camp Nou el dia després del Barça-Madrid. No, massa fluix. Seria molt millor agafar-los tots per les extremitats inferiors, lligar-los amb una corda i penjar-los dalt d'un arbre; mentrestant aniria bé arreglar-los el crani amb un pic i un martell: per exemple, enxamplar-los el nas (sense anestèsia, evidentment), clavar-los un bon cop darrere l'os occipital perquè els en sortís un bony, estirar-los les galtes amb unes alicates perquè se'ls enxamplés la boca, etc.

I tot i així, encara no n'hi hauria prou. No hi ha res que pugui justificar que davant d'una notícia que ja per sí sola sembla dubtosa i poc realista, algú es dediqui, no només a fer-ne publicitat, sinó a aprofitar l'ocasió per insultar a tort i a dret els neandertals.

Ui!!! Obsessionats amb el sexe, diuen aquests simis llepafils. No m'ho crec, com és possible que diguin una cosa que ni tant sols el propi "estudi" esmenti enlloc!?!? D'on ho han tret, que els neandertals estaven obsessionats amb el sexe? Dels dits, segur que no. Per tant, hi ha d'haver alguna explicació, i la més simple que se m'acut ara és que el periodista que ha escrit això és qui està obsessionat amb el sexe, i no pas els neandertals. Hi posaria les mans al foc i no em cremaria, que la nostra Chita es mor de ganes que un grup de 8-10 neandertals l'agafessin per la força, el despullessin, el fessin ajupir i li introduissin a dins de l'anus una banya de mamut (va, que en siguin dues) de 6 metres de llargada i 1 d'amplada fins que li sortissin per la boca.



És que no hi ha dret!!

Científicament comprovat: la teva parella neandertal et faria el salt

La ciència avança a passos de gegant, i allò que ens semblava impossible l'any passat, pot ser que l'any que ve sigui una realitat. Tot i sabent això, hi ha coses que encara em sorprenen i em costen de creure. És el cas d'un hipotètic estudi (i dic hipotètic perquè no l'he vist publicat enlloc) que ha fet un salt en el temps i s'ha translladat a l'època neandertal per espiar els nostres protagonistes, per tal de conèixer la seva ment, concretament, les seves conductes sexuals. Així doncs, aquest estudi seria com una minicàmera que venen en botigues especialitzades tipus "la tienda del espía", a Barcelona, i que permeten descobrir moltes coses, com ara una infidelitat.

En el cas dels neandertals la càmera s'hauria d'haver amagat entre els arbustos situats aprop del campament o cova neandertal, i estar funcionant dia i nit per observar qualsevol conducta sospitosa d'adulteri. Ara que també caldria conèixer millor els membres del grup per saber realment si algú estava fent el salt a algú altre, i fins i tot si les societats neandertals eren permissives en aquest sentit.

Com que les màquines del temps encara no s'han inventat, sembla que aquesta proesa sigui de moment, impossible. Però no ho és, tot al contrari: saber si els neandertals es feien el salt entre ells és la cosa més fàcil del món. Només cal mirar-los els dits. No faig broma: hi ha uns scientistsss, entre els quals hi figura la quiròloga Emma Nelson, que creuen que mirant la llargada dels dits neandertals i d'altres homínids, ens podem estalviar el viatge amb la màquina del temps i tot el numeret de la càmera.




Una cosa que m'ha cridat molt l'atenció és que JA VAIG COMENTAR LA NOTÍCIA! Cosa que vol dir que o bé la mateixa notícia s'ha tornat a repetir després d'un any o dos, o bé he fet un salt endavant en el temps. En qualsevol cas, tinc una sensació de dejà vu més que real, que puc demostrar ara mateix rescatant el comentari que vaig fer d'aquesta diguem-ne notícia del congelador de NeanderFollia (sí, tinc moltes coses: congeladors, llibres de Dret Neandertal, àlbums de fotografies... només em falta un laboratori per seqüenciar més genomes neandertals).
El comentari és del 25/9/2009, o sigui que ja té més d'un any, però per les casualitats de la vida, continua estant fresc com una rosa:

"La doctora Emma Nelson ha dut a terme un estudi en el qual suggereix que la llargada del dit anular dels neandertals els hauria pogut portar a l’extinció.

QUÈ?

Això mateix. La doctora Emma Nelson n’està gairebé segura, per no dir segura del tot, que la relació entre la llargada del dit índex i el de l’anular de les mans d’una, en aquest cas, determinada espècie, en pot predir les conductes socials complexes de dins del grup.

COM?

Ella ha agafat com a mostres les mans d’un conjunt de la població Homo sapiens, dos neandertals i un A. afarensis; ha pres les mides dels dits índex i anular dels dos neandertals i de l’afarensis, i els ha comparat amb els dels moderns, i a partir d’aquí n’ha extret unes quantes conclusions, les més acolorides de les quals són: que els neandertals, com que tenien els dits anulars més llargs que els índex, odiaven la monogàmia i que mantenien sexe indiscriminat amb els membres del seu grup, mentre que els afarensis eren més propensos a ser monògams, és a dir, a mantenir relacions sexuals amb un únic individu del grup, perquè, diu, tenien els dits índex més llargs que els anulars.

QUÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈÈ??????????????????????

La doctora Emma Nelson creu que tenir els anulars més llargs, significa haver estat exposat a uns nivells de testosterona més elevats dins de l’úter, la qual cosa es tradueix en: més agressivitat, més potència sexual, més propensió a les infidelitats, bones qualitats deportives, i un llarg etcètera, mentre que tenir el dit índex més llarg vol dir tenir uns nivells de testosterona més baixos, ser més “afeminat”, i una de les coses de ser afeminat és no fer tant el salt (o això diuen), entre moltes altres coses.

I QUÈ HI TÉ A VEURE AMB L’EXTINCIÓ????

L’autora diu que com que els neandertals no devien practicar la monogàmia, i els moderns segurament sí, això potser suposava una diferència de comportament social important i avantatjosa (a favor dels moderns, és clar), no se sap perquè, però vaja, resumint podem dir que els neandertals amb la seva poligàmia es van acabar extingint.

PERÒ... AIXÒ ÉS SERIÓS?!?!?!?!?!?!?

Home... si tenim en compte que a l’estudi hi han participat... 2 neandertals i 1 afarensis, amb unes dades empíriques més aviat escasses pel que fa a llargada dels dits i la seva relació amb la poli/monogàmia i si tenim en compte que les llargades dels dits són altament variables en els moderns, la conclusió més immediata, palpable, tangible, evident, és que és una mostra molt, massa, excessivament petitíííííííííssima amb unes dades que semblen extretes d’una pàgina web de bruixeria.

Tot això és massa poc com per poder generalitzar-ho al comportament social de dues espècies extingides (neandertals i afarensis) i a més a més intentar explicar l’extinció de la primera.

No és la primera vegada que es publiquen estudis seriosos? sobre la llargada d’aquests dos dits i la seva relació amb malalties mentals, cardiovasculars, òssies, qualitats esportives, comportament general, coeficient intel·lectual i fins i tot orientació sexual."

Ara parlant seriosament: què entenem per infidelitat? Per què no pot ser infidel algú que té fantasies sexuals amb neandertals, encara que només siguin en somnis o en moments molt estressants, i deixa de banda la seva parella moderna? Per què no es pot considerar infidel algú que encara que no mantingui una relació sexual, fa coses d'amagat de la seva parella o amistat íntima? Per què no es pot considerar infidelitat quan algú comença a confiar més en un desconegut que en un amic de tota la vida, perquè l'amistat pot estar passant per un moment baix, exactament igual que pot passar en una relació de parella?

Qui no ha practicat o ha estat a punt de dur a terme alguna de les accions i pensaments anteriors en algun moment de la seva vida? Entesos.

Quin dret tenim de titllar els neandertals d'infidels i d'agressius, i nosaltres de més "civilitzats" només perquè mirant-los els dits creiem que ells es feien més el salt? Quantes vegades el faríem nosaltres el salt, si poguéssim? Quina credibilitat té aquest estudi?

Amb notícies com aquesta, torna a quedar clar que tots venim d'aquells primats infidels i agressius que tant criminalitzem. De fet, en som la representació més fidel.