La cosa va començar amb el peu esquerre: com que amb poc més que un crani desfigurat de més de 60 milenis no n'hi havia prou per dibuixar un rostre, es van haver de buscar un motllo en què basar la cara de l'anònim neandertal. I aquest motllo van ser els ximpanzés (una mica Hulkitzats):
Però afortunadament la cosa no es va quedar aquí, i molts altres motllos van ser usats i llençats, com si fossin un troç de paper de vàter. A continuació en comentaré alguns dels milers que n'hi deu haver:
La versió Worterbücher: aquesta reconstrucció en teoria és d'una dona neandertal. Les seves faccions em recorden molt les d'algunes dones de països nòrdics, és a dir, que és una ficada de peus a la galleda total. El nas per començar és terriblement, esquifidament, ofegadament estret. Del color dels cabells millor ni parlar-ne (que no hi havien perruques encara!!) els ulls i els llavis no maten, i les berrugues millor haver-se-les estalviat.
La versió Vikinga (o Visigòtica, si ho preferiu):
La versió europea:
La versió eh... GEICO. Són la reconstrucció vivent dels dibuixets d'en Kupka. I per si no fos poc, tenen la mateixa veu que l'Ozzy!! (no sé quina veu té, però m'ho imagino).
La versió israelita, que és la última reconstrucció d'en Gurche, i la podeu visitar al Museu de Prehistòria de Washington. Personalment em recorda algun personatge de la Bíblia, com ara en Moisès o l'Abraham, amb aquesta barba:
Tenim versió Terminator i tot!! (és un dibuix d'en Hawks):
La versió eh... Ventdelplà (em recorda molt en Ramon Madaula, el que feia de David i que va ressucitar després d'haver-se'n anat de viatge al Canadà):
La versió X (no he trobat cap nom per definir-la):
La versió "còmic" d'en Roudier:
La versió albina:
La versió silueta:
La Wilma amb els seus ulls verds i els cabells pèl-roigs, encaixa a la perfecció dins la versió èlfica.
La versió esquimal:
La versió "troll":
L'africana, encara que a l'Àfrica no hi van arribar a viure mai:
I la samurai!!
Ja ho veieu, els neandertals són... com nosaltres volem que siguin. És alhora una sort i una desgràcia que puguin ocupar rols tant diversos dins de la nostra societat. Com que no se sap quin rostre tenien, totes les propostes són bones: els neandertals no són de ningú i alhora són de tothom que els hi vulgui dedicar uns instants de la seva vida a imaginar-se'ls. D'acord, avui és divendres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada