dimarts, 2 de novembre de 2010

[ADNmt] En Pääbo ha trobat dos canvis.

Els neandertals no deixen fer vacances al nostre Svanty; tot l'any el tenen ocupat. El seu últim treball ha consistit en (tornar a) estudiar a fons els ADNmt neandertals i els ha comparats amb els moderns. Com tots sabem, l'ADNmt va ser el primer ADN neandertal en ser estudiat, perquè de fet, és molt més fàcil de recuperar que el nuclear, principalment perquè n'hi ha moltes més còpies dins d'una mateixa cèl·lula.



Gràcies a aquesta relativa facilitat en la recuperació, ja s'han pogut analitzar desenes d'ADNmts de diferents neandertals, que ens poden ajudar a contestar moltes preguntes, però malauradament no tantes com l'ADN nuclear. Per exemple, si només ens haguessim guiat pel que ens diuen els ADNmt, els neandertals haurien mort sense deixar ni un sol descendent. No obstant, ara sabem que la cosa no va anar ben bé així, gràcies a l'ADN nuclear.
L'últim estudi que vaig comentar sobre els ADNmt neandertals n'era un que predia una divergència respecte el llinatge modern d'uns 440.000 anys, una data que és uns 200.000 anys més recent que les que s'havien proposat abans (entre 600 i 700.000 anys).

El treball més fresc d'en Pääbo no parla obertament de temps de divergència, sinó de dues substituacions que van tenir lloc a l'ADNmt del llinatge modern després de separar-se de neandertal. Aquest "després" és molt important, perquè el genoma neandertal ja ens ha donat pistes de quins gens van canviar "després" de la divergència amb els neandertals, i que per tant, serien resposables de la sapiència al quadrat que tant abunda avui en dia.



Però observar un canvi en una seqüència no vol dir necessàriament que aquest canvi tingui cap efecte perceptible, com va explicar molt bé Carles Lalueza a la seva conferència. És per això que cal estar-ne molt segurs abans de cridar "Què fort! Hem trobat més gens que ens fan únics!!" i estar-ne molt segurs vol dir utilitzar ratolins o bé veure quina funció tenen aquests gens i per a què codifiquen amb altres tècniques. Aquest últim procediment és el que han dut a terme els membres de l'equip Pääboià (millor, em fan patir els pobres ratolinets) utilitzant material d'última generació (us ho explicaria millor, però es que l'article és de pagament i només puc accedir a l'abstact i 4 figures). Aquí us deixo l'abstract, per si algú en pot treure alguna cosa més:

A functional test of
Neandertal and modern human mitochondrial targeting sequences

"Targeting of nuclear-encoded proteins to different organelles, such as mitochondria, is a process that can result in the redeployment of proteins to new intracellular destinations during evolution. With the sequencing of the Neandertal genome, it has become possible to identify amino acid substitutions that occurred on the modern human lineage since its separation from the Neandertal lineage. Here we analyze the function of two substitutions in mitochondrial targeting sequences that occurred and rose to high frequency recently during recent human evolution. The ancestral and modern versions of the two targeting sequences do not differ in the efficiency with which they direct a protein to the mitochondria, an observation compatible with the neutral theory of molecular evolution."



Les conclusions són d'allò més cridaneres: aquestes dues mutacions serien "neutrals", com aquell 2% de gens neandertals que portem, és a dir, que aparentment no tindrien CAP funció.
Ja ho fa això, la naturalesa: moltes vegades ens sembla com si no tingués sentit. Aquestes dues mutacions del llinatge modern aparentment es van quedar en res, però ens són útils, de la mateixa manera que el 2%, per conèixer com van anar les coses fa desenes de milers d'anys.

L'ADNmt neandertal és molt interessant, però Svanty, el proper paper que sigui sobre el nuclear, que el projecte 1000 genomes humans ja remena la cuuuuuuuuuuuaaaaaa!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada