diumenge, 28 de febrer de 2010

The Neanderthal Parallax (IV)


(post nº 4 de la trilogia, Mª Lluïsa, modera't)

Què més hi pot haver, doncs?
Bé, no massa més. La part més salvable tot i que també és PREVISIBLE i més aviat poc original, és la part teòrica. No és res de l’altre món, ni té cap misteri. Es tracta ni més ni menys que retalls de fragments de teories pseudo-científiques caigudes en l’oblit, teories de móns paral•lels, teories de la formació de l’univers alternatives al Big Bang, quatre dades del magnetisme terrestre, teories de psicoauditació i dianètica, una mica de bruixeria blanca i negra, una mica de física quàntica, una mica d’història del camp magnètic de la Terra, uns quants retalls de per aquí i per allà d’esquelètica i anatomia neandertal, 4 dades catastròfiques de la història sàpiens, quatre conceptes bàsics de genètica i el record de la mítica sèrie STARGATE que en Sawyer molt probablement mirava i mira.
Per fer encabir tot el menú elaborat, el que va fer va ser agafar totes les dades i les va barrejar. NO. No només les va barrejar. Les va retallar, i les va tornar a barrejar. Després va transformar- les, se’n va inventar d’altres, les va retallar i les va barrejar amb les que ja hi havia. Per acabar, ho va maquillar tot amb maquillatge d’aquell que et fa tossir tant, i en alguns casos ho va EXAGERAR de mala manera.
La finalitat d’aquesta massa de composició indescriptible em sembla que és la única cosa decent i interessant de tota la triologia (tot i que també està més vista que el TBO): relacionar la religió amb els mals d’aquest món i reduïr-la a una al•lucinació mental. Per desgràcia, em temo que aquesta finalitat haurà passat gairebé desapercebuda, i és una pena, per una cosa mínimament interessant que hi havia... Ah sí, va, abans que me n’oblidi, n’afegiré una altra: la ridiculització dels moderns per part dels neandertals (perquè al seu món es veu que els moderns es van extingir, i només se’n van trobar alguns fòssils, com ha passat aquí amb els neandertals); els antropòlegs neandertals de l’altra Terra, per explicar la “nostra” extinció al seu món, van acabar postulant unes quantes teories carregades de prejudicis i que deixaven els sàpiens amb una molt mala imatge. En aquest punt vaig riure força, i trobo que és una de les poques coses que fan pensar de tota la trilogia. MOLT BÉ SAWY! TU SÍ QUE EN SAPS! (se’m noten massa els remordiments?)

Però tornem a posar els peus a terra: I el resultat final? Com és possible que sortís bé? No, no hauria d’haver sortit bé. Hi havia una possibilitat d’entre 10exponencial81 que sortís bé. Com que ell ho sabia, el que va fer va ser: retallar la massa que havia obtingut del procés anterior en bocins de 20 línies cadascun i entaforar-los en un text amb altres elements de temàtiques més tangibles (crims, romanticisme…), però que generalment parlant eren força pitjors, molt pitjors, i en alguns casos, de tant pitjors, podien arribar a ser molt nocius per la salut mental del lector.
Per tal que el lector no se n’adonés, d’aquesta enganyifa, en Sawyer el que va fer va ser mantenir-lo hipnotizat amb droga. La droga és la única cosa que mereixia aquell premi Hugo: és realment eficaç, tant que el lector no se n’adona de res i continua llegint tant feliç durant els tres volums. Desgraciadament té efects secundaris (veure punt I).
Els invents pròpiament sawyencs són escassos, i més aviat poc agraciats. Es tracta de coses com per exemple els noms neandertals, l’estètica neandertal i els neandertals mateixos, perquè en aquesta obra els neandertals no són humans. No. Els neandertals són un creuament entre el prototip neandertal subhumà amb un goril•la (la prova és que tenen 48 cromosomes), amb un parell de retocs: força, no de goril•la, sinó de superman, i CI de 150. Això vol dir que són capaços de crear portes interestel•lars i sistemes de descontaminació làser, però que al mateix temps senten una passió ancestral per la carn crua, carn que mengen hora sí i hora també, i caçar al més pur estil de l’edat de pedra: amb llances i de cos a cos amb bèsties ferotges.
A més a més tenen un sentit de l’olfacte tant bo com el del millor amic de l’home, i el més sawyenc de tot: el fan servir constantment.

En Sawyer ha incorporat algunes dades extretes d’algun paper d’en Trinkaus o d’en Tattersall, si no és que se les ha inventat directament, com ara que no podien pronunciar la vocal i, que tenien els dits com botifarrons i altres aspectes anatòmics combinats amb el supermantisme i la imaginació sawyenca, de manera que al final, de neandertals només els en queda el nom. Parlant de noms: tenen uns noms amb moltes Ls i en alguns amb una semblança més que sospitosa amb noms terrestres: Tukana (Turkana, el nom d’un erectus) Bandra (Branda) Jasmel (Jasmina), etc.
No sé pas com en Sawyer es deu haver inventat aquests noms. Per mi que deu tenir algun programet informàtic per crear noms neandertals: ja ens l’ensenyaràs, eh, Sawy!.

CONTINUARÀ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada