The Neanderthal Parallax (III)

Després d’haver-me desfogat, passaré a descriure (si se’n pot dir així…) els tres volums del P.N., d’una manera que intentaré que sigui més formal que la del review 1 (però no garanteixo res, eh!).
En primer lloc, vull que quedi clar que la meva opinio és subjectiva, és a dir, que en principi no s’hauria d’interpretar en sentit literal, ni generalitzar-la a totes les obres d’en Sawyer (perquè no n’he llegit cap més), ni al propi Sawyer perquè res no és el que sembla, ni treure-la del seu context (els tres papirs).
En segon lloc haig de dir que en Sawyer m’ha semblat boníssim, insuperable, insubstituible, en definitiva, un geni en... la capacitat d’entabanar el lector que té: és a dir, la capacitat de fer passar elefant gros per mamut, d’ensarronar-nos, de fer-nos creure que estem llegint una novel•la de qualitat de sci-fi, que té com a protagonistes els neandertals, quan la única veritat que hi ha és que ens està ajuntant fragaments retallats, retocats, guarnits i emmascarats fins a l’últim detall de:
1: Uns personatges CALCATS a la moda estàndard de personatges de les tele-novel•les nord-americanes de la dècada dels 60, és a dir:
1.1: Una dona casada amb el marit més avorrit, gandul, lleig, impotent sexualment i religiós a mort (d’aquells que es creuen literalment els textos en la Bíblia) que us pogueu imaginar: la pobra no n’estava segura de casar-s’hi, però al final ja deu fer cap a 20 anys que l’aguanta, bé, no, perquè està en procés de separació, bé no, que el papa de Roma impedeix el divorci… en fi, en Sawyer ha emplomat un bon mort a la dona de gairebé 40 anys, insegura, sexualment insatisfeta, tímida, religiosa (però que fa de genetista!), gelosa, nirviosa, impulsiva i el pitjor de tot: PREVISIBLE fins a extrems insospitables: pots saber què farà, quan, com i perquè durant els propers 2 volums de la triologia. És un personatge completament pla, com tota la resta, la previsibilitat del qual t’acaba posant nerviós, i per si no fos poc: a mesura que vas avançant encara s’hi torna més.
1.2: El violador: tota la crueltat sawyenca reservada per la trilogia s’ha concentrat en tres punts, i un és el violador: es tracta d’una entitat desconeguda (només se sap que té els ulls blaus i que fuma), que viola la Mary (me n’havia oblidat del nom) al primer volum; entitat que no es revelarà fins al final de la segona entrega, Humans. Durant tot aquest temps, el paper del violador és torturar mentalment la Mary a través del trauma provocat per la violació més sawyenca que us hagi pogut passar mai pel cap, i fer que els seus petits defectes esmentats al punt 1.1 s’exagerin fins a extrems inhumans: en altres paraules, el lector acabant sent el greument torturat.

1.3: El neandertal: es tracta de l’home més meravellós del món (vegi’s la previsibilitat sawyenca pels personatges): un pare modèlic, un ciutadà modèlic, un amant modèlic (tranca de 25 cm com a mínim i inesgotable, musclus de Schw…, boca prou grossa com per ficar-se tota una mamella de la Mary dins…) perquè com ja deveu haver endevinat, en Ponter (mmm quin nom més sexy…) i la Mary tenen una petita història: bé, no, petita no, de fet és perfecta, sense cap error: s’estimen tant l’un a l’altre que durant el dia no els passa res més pel cap que pensar què faran durant la nit. Tan exagerat, increïble, superficial, PREVISIBLE, i en definitiva, sawyenc com us ho explico.
1.4 Els amics de treball de la Mary: Entre els quals hi ha un jamaicà morenet molt sexy que fa de metge: aquest seria la reencarnació de Jesucrist si no fos perquè practica sexe oral amb… una canadenca del Quebec, que parla l’anglès amb aquell accent francès tant sexy: ho heu encertat, aquests dos seran parella des del primer volum: amb la seva talla 100 la Louise és el sex symbol de la trilogia, i la Mary ens ho fa saber cada dos per tres, perquè ella d’agraciada ho és més aviat poc; la Louise a més a més compta amb una altra cara totalment oposada: quan parla de ciència, es converteix en una màquina expenedora de dades, teories i hipòtesis gairebé incompresibles pel lector estàndard i que en teoria són l’essència de la trilogia, però que no duren mai més de 20 línies.
1.5: La família neandertal! d’en Ponter: la família més modelica que us hagueu pogut imaginar: una filla gran que estima molt el papà (e.m.e.p) i és molt llesta, una filla petita que e.m.e.p i és molt simpàtica, el seu company que e.m.e.p i és molt treballador, la cangur de les nenes que també e.m.e.p però que és una mala pècora… i algun neandertal més que surt per allà que també e.m.e.p.
1.6: El conjunt de la població neandertal: Es tracta d’un conjunt de 185? milions de persones que s’estimen molt els uns als altres, són bisex, que sempre procuren fer el bé, que els encanta la caça, són molt savis, cuiden molt el medi ambient… en fi, que aparentment són uns sants.
1.7: El conjunt de la població del nostre món: la majoria són desconsiderats, dolents, assassins, extremistes religiosos, heteros, masclistes, ho contaminen tot, extingeixen espècies, etc,etc,etc. Uns criminals, parlant clar.
1.8: El genocida: Aquest es diu Jock i apareix a la última entrega. El motiu pel qual en Sawyer el fa aparèixer és només un: matar tots els neandertals. Així de simple.
1.9: AH SÍ! Me n’oblidava! Alguns famosos (Wolpoff, Trinkaus…) apareixen anecdòticament a les conferències, per donar sensació de credibilitat (llest, en Sawyer, oi?)

Amb aquest repertori de personatges que en principi pot haver semblat una mica pintoresc i fins i tot ridícul i passat de moda, i avorrit, i exagerat, i simplista, i previsible, i pla i passat de moda (ja ho he dit?) amb això, sí senyor, en Sawyer farà anar TOTA la trilogia. Com ja es veu d’una hora lluny, d’aquesta colla no se’n pot treure gaire suc, ni molt menys fer miracles. I és que jo no li demanava cap miracle a en Sawyer, però ell me’n va concedir un: el miracle d’endevinar el futur. Si hagués sigut només pels personatges, ho hagués puntuat amb un tortell de reis (una xifra neutre al cap i a la fi), però no, en Sawyer no es va quedar aquí.

FI de la tercera part.