Revisant alguns noms neandertals me n'he adonat que no es diuen com em pensava i crec que seria més correcte escriure'ls el nom en la llengua del lloc on es van trobar: en els dos casos que he pogut esbrinar (però probablement en molts més) la llengua original seria l'occità, i no pas el francès, de manera que el nom de pila original d'aquell jovenet de nas enOOOOrrrrmeee seria Lo Mostièr, i el neandertal més famós del món que va morir fa 60.000 anys d'un càncer maligne l'hauríem d'anomenar La Ferrassia. Aquestes terminologies ja les vaig trobar al llibre de la Gemma Aguilera, però mai no m'havia parat a pensar-ho seriosament fins ara.
Encara que a molts els pugui semblar una ximpleria, el cert és que no ho és, almenys per mi; se'm faria estrany que un bon dia la meva estimada cova canviés el nom de "l'abric romaní de Capellades" i passés a anomenar-se "el abrigo romero de Capilladas", per posar un petit exemple.
És una gran sorpresa, que aquests noms que tenia tant profundament enclavats dins la meva ment ara me n'hagi adonat que no són els "autèntics".I el més sorprenent de tot és que segurament n'hi ha molts d'altres, perquè Occitània, l'àrea històrica on s'hi parla aquesta llengua és una mina d'or neandertaliana: moltes de les restes més famoses i importants del món són d'allà.
O sigui que molts dels nostres estimats i conegudíssims neandertals, encara que continuin amb els mateixos arcs superciliars, el mateix bony occipital i l'espai retromolar, ara les seves calaveres ens somiuran en occità, un idioma ben neandertalià i per tant, interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada