Genetistes: Carles Lalueza

Carles Lalueza és un genetista català famós a nivell mundial que treballa a la UPF. És expert, no només en neandertals, sinó també en tot tipus de fòssils; el seu últim treball es centra en el jove faraó Tutankamon, i en revela detalls ben interessants sobre la seva família i de què va morir.
A la UPF només hi he estat un parell de vegades: petita, atapeïda, i, diuen, el·litista. Amb aquestes característiques, és normal pensar que aviat li va quedar petita, al nostre genetista, i que decidís provar fortuna a l'estranger, amb, per què no, els neandertals.
Ja havia començat a potinejar l'ADN neander i també d'un mamut congelat l'any 2003 com a mínim, però la primera vegada que s'hi va capbussar de ple no va ser fins el 2007, quan van sortir els resultats d'aquell controvertit FOXP2: "The derived FOXP2 variant of modern humans was shared with neandertals" era el títol del treball que el va catapultar a la fama. Ara, cada dos per tres apareix en primera portada dels últims estudis sobre genètica neandertal, juntament amb el seu company Svante Pääbo. Aquest estudi va cridar molt l'atenció dels neandertalòfils i dels que no ho eren tant. Semblava com si el món s'hagués posat d'acord per un moment: guaita tu! Aquells troglodites sembla que podien parlar!
Veient l'èxit del primer estudi, en Carles va decidir continuar la recerca dins la doble hèlix neandertal, aquesta vegada amb l'MC1R dels neandertals sidronencs; els resultats no podien pas ser més acolorits: sí, es veu que n'hi havia de pèl-roigs i rossos.
Però no són pas els únics, ni molt menys: ha participat en una desena d'estudis amb investigadors de tot el món; el que sí que podem dir és que aquest parell han estat els més vistosos.

Així doncs, amb la suor del seu treball el nostre genetista pompeià s'ha guanyat un lloc dins els NeanderExperts; fins i tot ja li han fet unes quantes entrevistes, alguna d'elles on també hi ha participat l'Arsuaga, formulant les preguntes més cridaneres relacionades amb els neander: que per què es van extingir, si hi podria haver hagut interbreeding, en quines coses es diferenciaven de nosaltres, etc.
Però no ens enganyem: a en Carles, i m'atreveixo a dir, tots els genetistes que hi ha, encara els falta molta experiència amb l'ADN neandertal per arribar a considerar-se veterans; el dr. Lalueza, però, ha estat un dels pocs genetistes catalans afortunats en poder sentir l'essència d'aquests Caçadors molt més aprop que la resta de mortals, i es situa a la primera línia d'investigació, juntament amb els de la Central. Amb una mica de sort potser d'aquí uns anys el sentirem parlar de... Clonació!