X2

Títol original: X2 (X-men 2)
Director: Bryan Singer
Any: 2003
País: Estats Units
Càsting principal:
Patrick Stewart com a Professor Charles Xavier
Hugh Jackman com a Logan / Wolverine
Ian McKellen com a Eric Lensherr/ Magneto
Halle Berry com a Ororo Munroe / Storm
Famke Janssen com a Jean Grey / Phoenix
Durada: 133 minuts

La volia tornar a mirar, perquè ho vaig fer per primera i única vegada ja fa gairebé 4 anys, però hi ha hagut un petit problema: quan (finalment!) he trobat el CD d'entre la pila dels mals endreços, unes taques grogues i rodones que hi havia a sobre m'han cridat l'atenció. Però això no ha sigut el més llefiscosament fastigós, no. El més frustrant ha vingut quan la torre de l'ordinador ha començat a vibrar fent un sorollet molest TRRRRzZ tant bon punt l'he ficat a dins. Per postres, el reproductor del windows també em volia fer la punyeta. Els fongs no només m'han semblat fastigosos a mi, sinó que en aquest ordinador de pa sucat amb oli també li han fet venir ois, i després de l'orquestra, l'ha escopit com si fos un pinyol d'oliva. O sigui, que no he pogut veure la pel·lícula, ni tant sols el trocet del principi, i per tant hauré de fer molta memòria.
L'únic troç que recordo mínimament bé és el del principi, perquè, com us podeu imaginar, hi surten neandertals. Els neandertals no hi tenen res a veure amb la pel·lícula; potser el director va tenir algun brot de neandertalofilia mentre feia el rodatge.
Recordo unes imatges borroses d'una escena d'uns nens que feien una visita en un museu. La guia del museu els va fer parar davant del que semblava la recreació d'una escena de pessebre, amb pastorets inclosos, però en versió neandertal.
I ara ve el més interessant, les paraules de la guia, que van anar més o menys així: "i ara sabem que els neandertals no es van extingir, sinó que es van creuar amb els Homo sapiens, donant lloc als humans moderns".
El fet que aquesta pel·lícula fos orientada al futur em va fer emocionar i tot: qui sap, si això podria ser cert; d'aquí poc el genoma neandertal serà "desxifrat" i en Pääbo haurà de donar la cara davant de tot el món amb una conferència de les seves.
La resta de la pel·lícula consta dels elements propis del gènere anomenat vulgarment "americanada": tiroteigs, efectes especials, història d'amor sense substància, i sobretot mutants, molts de mutants. Tot aquest tema i el fet que hi apareguessin els neandertals em va semblar força interessant: potser d'aquí pocs anys podran extreure ADN neandertal sense contaminar i injectar-lo als humans de carn i ossos, creant així mutants de veritat.

Valoració: No li puc posar nota, perquè no me'n recordo de gairebé res. Només puc dir que l'escena dels neandertals i les paraules d'aquella guia del museu (o potser era un home) em van captivar. Tota la resta no deixa de ser una americanada més de ciència ficció, ni millor ni pitjor que la majoria d'americanades d'aquest mateix gènere.