Llenguatge: Com sonaven les llengües neandertals?

Un dels temes més controvertits i desconeguts sobre l'anatomia i essència neandertal és el de si podien parlar com nosaltres. Durant els últims 5-10 anys les noves tècniques d'estudi han permès fer tot tipus d'anàlisis genètiques i reconstruccions del tracte vocal que han donat lloc a moltes i molt diferents especulacions entorn a aquesta propietat tant única i humana com és el llenguatge. D'especulacions n'hi ha per donar i per vendre. N'hi ha que s'aguanten amb una sòlida base experimental, i d'altres que s'aguanten sobre una bona pila de prejudicis.
La conclusió més raonable a la qual un arriba, després d'examinar una mica totes aquestes hipòtesis, és que en aquest moment de la història, mitjans de febrer del 2010, la humanitat no pot donar una resposta clara a la Gran Pregunta.
Tenim, però, unes quantes hipòtesis, formulades per NeanderExperts, i que podríem agrupar en 3 categories:
1-Els neandertals no podien parlar. El seu sistema de comunicació devia incorporar sons, però no parlaven, sinó que potser, cantaven; es tracta d'una hipòtesi molt graciosa recollida en un llibre de títol "The singing neanderthals". L'autor, Steven Mithen, creu que "en aquells temps, la parla i el cant encara no s'havien separat" i que per tant "els neandertals devien tenir una veu molt musical".

2- Els neandertals podien parlar, però no exactament igual que nosaltres, encara que el seu hioides sigui gairebé idèntic al nostre. Algunes reconstruccions del tracte vocal posen de manifest que potser només podien pronunciar tres vocals, a, i, u. Els autors diuen que "comparat amb altres primats, això és un gran avenç". També és possible que les llengües neandertals (perquè n'hi devia haver unes quantes) tenien una complexitat estructural menor, menys riquesa de vocabulari, etc; això és el que vaig llegir al llibre "Una humanitat extingida" de Gemma Aguilera, i és consistent amb l'estatus "d'humans no evolucionats del tot" que molts antropòlegs tenen pels neandertals. No podrem saber mai com van ser les seves llengües; el que és segur, és que si parlaven, bé havien de tenir paraules pels arbres, animals, emocions, temps, parts del cos...
3-Els neandertals podien parlar com nosaltres. És el que pensa Trenton Holliday, un NeanderExpert que va participar en la construcció del Nt-Frankenstein; ho vaig trobar en un article molt recent sobre Clonació, on ell creia que un neandertal clonat parlaria i actuaria d'una manera molt semblant a qualsevol ésser humà modern. Però caldria matitzar-ho una mica més: què vol dir parlar "com nosaltres"? Hi ha milers de llengües, i la diversistat és enorme, tant pel que fa al vocabulari, com els sons, la sintaxi, etc. Per exemple, el fet que les parles neandertals només tinguessin tres vocals no vol dir gran cosa, perquè hi ha moltes llengües vives que tenen aquestes mateixes tres vocals, com ara l'àrab.

La genètica, de moment, ha respost amb un SÍ a aquesta interessant qüestió, amb el famós FOXP2, idèntic a la versió "moderna". Aquest gen està implicat en processos cognitius relacionats amb el llenguatge, i per tant, sembla clar que des d'aquest punt de vista, eren tant xerraires com nosaltres .Però no sabem si és l'únic gen imprescidible per poder parlar, perquè al blog d'en Hawks hi vaig llegir que s'havia trobat un altre gen, i els de la Central no n'han dit res, encara. Caldrà esperar.

Els documentals i pel·lícules, conscient o inconscientment, també hi han aportat la seva opinió: a la del Clan de l'Ós de les Cavernes, els neandertals parlaven barrejant paraules amb gestos. A "el verdadero neandertal", els protagonistes parlen d'una manera ben "normal", com és també el cas d'Homo sapiens (2005) i a Neandertal (2001), també parlen "normal", però poc i més a poc a poc. A Neandertal (BBC), se'ns diu que podien parlar, i que tenien la veu molt forta i aguda. Per últim, a La guerre du feu, els neandertals que hi surten, barregen paraules amb crits de simi, o sigui que l'opinió d'aquesta pel·lícula no sembla prou realista com per tenir-la en compte.

Com he dit abans, no podrem escoltar mai aquelles llengües que es van perdre per sempre fa més de 30.000 anys, però potser en podem saber alguna cosa si analitzem com parlaven els moderns més antics, de fa, per exemple, 100.000 anys. La major part dels científics creu que és impossible saber com parlaven aquests moderns, però hi ha alguns lingüistes, que estan gairebé convençuts d'haver trobat el significat d'unes quantes desenes de paraules, d'una llengua que s'ha anomenat "proto-Sapiens", i que es va parlar fa centenars de milers d'anys; la reconstrucció es basa en 27 paraules, que els autors creuen que són compartides per totes les famílies lingüístiques del món; aquí us deixo 11 paraules del "proto-sapiens" amb la seva traducció al català:


Ku = qui
ma= què
pal= dos
akwa = aigua (aquesta s'assembla!)
tik = dit
kanv = braç
boko = braç
sum = cabells
putv = vagina
cuna = nas

Però la majoria de lingüistes es mostren escèptics, i creuen que reconstruÏr una llengua de més de 5.000 anys d'antinguitat és "perdre el temps".
De totes maneres, és temptador pensar que alguna d'aquestes paraules potser tindria una semblança més que casual amb alguna paraula d'alguna llengua neandertal, qui sap.
És possible, també, tal com es mostra a Homo sapiens (2005), durant l'escena d'intercanvi lingüístic, que algunes paraules neandertals passéssin a les llengües que parlaven els moderns. De fet, sempre que dos grups humans que parlen llengües diferents coexisteixen, hi ha intercanvi de paraules, per tant, no gens descabellat pensar que això mateix va passar entre moderns i neandertals, però fos com fos, jo crec que les paraules neandertals deuen haver seguit una mica el mateix camí que els seus gens que, tal com sabeu, "no han arribat fins nosaltres".