Avui mateix en Hawks ha incorporat 5 gràfics (un de repetit i 4 de nous) sobre les poblacions incloses dins del HapMap i la seva similitud amb els neandertals. Aquests gràfics, on s'hi mostrava que els toscans eren els més neandertals de tots i que alguns africans eren un 0.5% més neandertals que d'altres van rebre crítiques ferotges, i sembla que finalment han caigut a l'oblit. Els aficionats a l'antropologia els han desat al baül dels mals endreços o de "coses que m'entren per una orella i em surten per l'altra".
Tant malament ho va fer, en Hawks? Bé, s'ha de reconèixer que és gràcies a ell que tenim certa informació del genoma neandertal de tant en tant, però d'altra banda l'esperit multirregionalista d'en Hawks fa que sigui massa optimista en les relacions entre homínids. La meva sensació és que no hi va haver tant d'amor com en Hawks vol creure, i més garrotades, castanyes, clatellots, bolets, pinyes i nates.
Havent dit això, no m'allargo més i penjo -si és que blogger em deixa- els 4 gràfics nous:
Gràfic nº 1 (m'encanta aquest dibuixet d'en Hawks amb barret) els Gujarati, una població de la Índia, semblen ser una mica menys neandertals que els CEU (americans d'orígen europeu).
Gràfic nº 2: els asiàtics de l'est (xinesos + japonesos) semblen una mica més neandertals que els Gujarati (cosa que segons en Hawks pot ser degut a efectes de mostreig i altres errors que en principi no tindrien res a veure amb el sexe arcaic).
Gràfic nº 3: Els Massai semblen perceptiblement més neandertals que els Luhya. Aquestes són dues poblacions africanes de l'est, però en el cas dels Massai, això no sorprèn si tenim en compte que semblen portar un 10-15% de gens no-africans.
I finalment, al gràfic nº 4 hi veiem els afro-americans, portant porcions molt variables d'ADN neandertal, i que d'acord amb els seus orígens múltiples, mostren una distribució bastant més heterogènia que els Massai. Segons en Hawks, això podria ser degut a què en els afro-americans, la barreja amb els europeus seria molt recent i variable, mentre que amb els Massai, seria més antiga; per això més o menys tots els individus de la comunitat porten el mateix %. Però només és una teoria.
Resumint: més del mateix. En Hawks s'hi podria haver lluït aquest cop i incloure altres poblacions, com ara més africans (els problemàtics Ioruba han desaparegut misteriosament), gent de l'orient mitjà, europeus de l'est, nord-africans, amerindis, melanesis, etc.
Però n'hi haurà més: "More on that in my next installment." Esperem que aquest cop en Hawks no ens faci esperar mig any per ensenyar-nos 4 gràfics sosos monòtons.
"garrotades, castanyes, clatellots, bolets, pinyes i nates." Em pregunto si els bolets eren bolets de soca, i que podrien haver aconseguit les cremoses nates contra les castanyes, els garrots i les pinyes.
ResponEliminaA mi també m'agrada ser optimista i m'agradaria descobrir un passat multiregioniste i amb molt sexe interespecífic, però ens haurem de limitar a les evidencies. No sembla que la hibridació fos tant important, ... i els Denisovians es troben certament fragmentats!!! És molt interessant, amb tal diversitat i tant recents esperaria moltes més restes esparcides per tot Àsia, potser no s'hi han dedicat prous esforços per trobar-les.
Per més voltes que hi dono no aconsegueixo entendre com hi pot haver hagut tal selecció per un gen que regula el ritme circadià. Tal força de selecció ha de indicar una major supervivència o major èxit reproductiu, i ningu pot dubtar del superior èxit reproductiu dels xinesos de la costa Est. MISTERIÓS!!!
Sí, molt misteriós... em pregunto en què ens diferenciem els europeus dels xinesos en els ritmes de la son: anem a dormir més tard o una cosa per l'estil? Ni idea!
ResponEliminaPotser aquest gen CLOCK té altres funcions desconegudes? En Maju en un altre post va suggerir alguna relació amb la pigmentació: en això és cert que els europeus som molt més variats que no pas els xinesos però... tot són especulacions.
Aquests treballs van tant lents... en Hawks mateix, va dir fa mig any que tractaria sobre les diferències en gens neandertals de cada població i encara està amb el mateix: gràfics ambigus de coloraines que arriben a ritme de comptagotes.