Neander Park (preliminar)

L'avorrit i pesat tema de la clonació neandertal ha tornat a sortir a la llum. És un tema que ja he tractat unes quantes vegades, per tant, espero no extendre'm massa.

D'entrada cal, primer de tot, recordar les paraules d'Svante Pääbo, el pare del genoma neandertal, a la pregunta de si seria possible:

-Partint d'ADN fòssil, sempre serà impossible.

I com que d'aquest tema dubto que hi hagi ningú que en sàpiga més que ell, em pregunto a què vénen els pamflets que es van extendre com la pólvora tot just fa una setmana sobre neandertals revifats. Si des d'ADN fòssil és impossible, se sobreentén que caldrà transformar aquest ADN fòssil en ADN viu. Ara bé, com que no hi ha cap neandertal viu, segurament haurem de recórrer a procediments més complicats. A l'article de la BBC algú hi ha teclejat els següents paràgrafs:

[El problema és que]: Actualmente, la secuencia cubre solo el 60% de todo el genoma. Pero una vez que se complete, podría usarse para crear un genoma artificial.Sin embargo, esto no tendría ninguna utilidad a menos de que

[Possibilitat I] el ADN se añada a los cromosomas de una célula viva, para que los genes se puedan expresar correctamente. 

[Possibilitat II] O, se podría alterar al ADN de una célula viva con un proceso de transferencia nuclear, como se hizo para clonar ovejas y vacas.
 
[Superats els obstacles principals...] Finalmente, se podría hacer crecer células madre de Neandertal que luego se podrían implantar en un embrión humano durante sus primera etapas.

[I per acabar-ho de rematar] Después, habría que quitar todas las células que no sean de Neandertal para que crezca un bebé Neandertal.

[I ara vénen els peròs] En síntesis: el resultado es, físicamente, un Neandertal. Pero esta criatura nacería en un entorno tan diferente al propio que no podría adaptarse a las enfermedades de hoy día, y menos aún a la vida contemporánea.

I ara! La criatura es modifica genèticament i problema arreglat.

Per descomptat que desconec els obstacles d'aquest procediment: no hi entenc prou. Ara bé, m'imagino que el pressupost s'elevaria a quantitats inimaginables, que caldrien mil i un intents abans d'arribar al resultat bo, i que dubto que hi hagi cap barrera ètica que permeti superar-ho: per què hauríem de clonar Vindija 35 (ara no sé si existeix, aquest) i no el faraó Tutankhamon o la reina Elisabeth II que aleshores ja serà morta, o un papa de Roma o el mateix Otzi, que ens ajudi a aclarir el misteri de la seva mort?