Els humans, a mig camí entre els bonobos i els ximpanzés

Fa poc es va publicar l'esborrany del genoma del bonobo: crec que és l'últim gran primat que faltava per analitzar, perquè a la llista ja hi tenim el del goril·la, òbviament el del ximpanzé i el de l'orangutan.

Els bonobos, com tothom sap, es caracteritzen per fer l'amor i no la guerra quan s'enfaden. El sexe en els bonobos es fa servir amb moltes finalitats, a part de la reproducció. Els ximpanzés, l'espècie més pròxima als bonobos, sembla que són tot el contrari, segons els humans que els descriuen: egoïstes, violents, malvats...

És clar que totes aquestes descripcions són una mica subjectives, però el cert és que no es pot dir que aquests dos ximpanzés tinguin un caràcter idèntic, i cal afegir també, que a la majoria d'humans ens agradaria més assemblar-nos als bonobos que no pas als seus cosins evolutius.

Malgrat aquest desig, els primatòlegs coincideixen en què els humans, pel que fa al caràcter, estem a mig camí dels ximpanzés malvats i esquerps i els bonobos amables i compassius. I per una vegada, sembla que els gens dónen la raó a aquesta descripció tant romanticista de la realitat: una mica més del 3% del genoma humà s'assembla més o als ximpanzés, o als bonobos.

Perquè ens entenguem, el "normal" seria que els humans ens assembléssim exactament igual tant als uns com als altres, perquè ells estan més emparentats entre sí que amb nosaltres i els neandertals. Però la naturalesa sovint és més complicada del que sembla, i hi ha aproximadament un 1,6% del genoma humà més semblant al bonobo que no pas al ximpanzé, i un 1,7% restant més semblant al ximpanzé que no pas al bonobo.

Aquest 3.3% de gens podrien explicar l'ambigüitat del caràcter humà respecte aquestes dues espècies de ximpanzés? Ara per ara, podem dir que és possible.


Article sencer:


http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature11128.html?WT.ec_id=NATURE-20120614