divendres, 16 de desembre de 2011

Quantificant la descendència denisovana

Els Denisovans són una espècie construïda a partir d'un dit trobat a la cova siberiana de Denisova, i datat en no més de 30-40.000 anys. Aquest dit, que presentava una morfologia molt arcaica, ens ha estat molt útil per saber qui eren i què hi feien a Sibèria aquells arcaics. Perquè eren arcaics.



El seu ADN mitocondrial és encara més diferent del nostre que el dels neandertals, que ja és dir. En canvi, en l'ADN nuclear, que s'ha pogut recuperar gràcies a l'estat excel·lent de conservació d'aquest dit, ens diu que eren els cosins (evolutius) dels neandertals.

Com era previsible, l'interbreeding també ha estat estudiat pels laboratoris de paleogenètica més prestigiosos del món, i els resultats obtinguts són d'allò més... pintorescos. Bé, no: són caòtics. D'una banda ens trobem que certes poblacions molt allunyades geogràficament d'aquest dit, hi comparteixen el 4-6% dels gens, segons el primer estudi de la mà d'en Green i Pääbo. En aquest mateix estudi també hi havia certes poblacions, com ara xinesos i francesos que semblaven compartir prop d'un 1% amb el dit, però d'això, els autors no en van dir res.

Saber com, quan, i per quin motiu això és així és molt complicat. I la cosa es complica molt més si tenim en compte tres estudis més que han estudiat l'ADN d'aquest dit.

D'una banda, tenim l'estudi de David Reich, publicat l'octubre d'aquest mateix any. Amb el següent mapa se sobreentén que només algunes poblacions d'Oceania, i només aquestes, tindrien alguna relació més que sentimental amb el dit de denisova, apodat "X-woman", que queda més explícit.



De l'altra, tenim un altre estudi d'un tal Jakobsson, que va sortir poc després que el d'en Reich, i que va trobar gairebé un 1% de contribució en els asiàtics del sud-est. És aquest mapa:



En aquest estudi, els autors van estudiar poblacions d'arreu del món, arribant a resultats contradictoris. Per exemple, els % de contribució denisovana sembla que no només es centren a l'Àsia del sud-est i Oceania, sinó que també es troben a Europa i Amèrica. Els % van ser calculats per en Maju del blog For what they were... we are, i els podeu consultar aquí. Tot plegat encara afegeix més complicació a l'assumpte.

I finalment, tenim l'estudi dels HLA. Tots estavem manejant com podíem l'escàs 1-4%, quan de sobte un tal Parham va sortir amb percentatges d'entre el 50-90% per a HLA (gens relacionats amb el sistema immunitari) que ens haurien passat els arcaics d'Euràsia, i que -segons els comentaris de la premsa- ens haurien millorat com a persones. Parham va estudiar HLA de les dones de Vindija i de la Senyora X, i va confeccionar una sèrie de mapes amb la distribució mundial actual. Aquests mapes tenen la característica que són d'allò més pintorescos: coloraines per tot arreu.



El problema és que alguns dels HLA declarats com a denisovans i/o neandertals també es troben a les poblacions sub-saharianes, cosa no esperable. D'altres mostren distribucions poc previsibles, d'acord amb els % d'interbreeding calculats per a cada població. Tot i així, l'estudi d'en Parham no ha estat refutat ni confirmat: és un punt suspès a l'aire, que per la seva complexitat, la comunitat antropològica ha deixat aparcat per més endavant, quan tot plegat estigui més clar, si és que això és possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada