dijous, 8 de desembre de 2011

Més evidència a favor de l'existència d'idiomes neandertals (i heidelbergensis)

Aquest cop no prové de la genètica ni tampoc de l'acústica, ni tant sols de reconstruccions de la veu dels neandertals fetes a partir de models d'hioides en 3D, sinó que es tracta més aviat de sacs d'aire.



Eh!?

Els sacs d'aire són una característica "anatòmica" present al tracte vocal de tots els grans simis, anomenats "apes" en anglès, excepte en els H. sapiens. La presència d'aquests sacs d'aire sembla ser que dificultaria la distinció clara en l'emisió de sons vocàlics.

Les vocals són la producció de sons amb un punt d'articulació determinat dins del tracte vocal sense que es produeixi cap obstrucció en la sortida d'aire -classe de 5è de primària- a diferència de les consonants. Les vocals són elements sonors molt importants en la parla -no hi ha cap idioma del món que no contingui sons vocàlics- i poden variar enormement entre diferents idiomes, sent 5 el nombre de vocals més comú, i que solen correspondre a les vocals que tant bé coneixem: a, e, i, o, u.



Poder distingir entre els diferents sons vocàlics, per tant, sembla una característica clau pels inicis del llenguatge. A la pregunta de si "els humans arcaics ja havien perdut aquests molestos sacs d'aire?" els autors de l'estudi han trobat que sí: tant els heidelbergensis (600.000 anys) com els neandertals (60.000 anys) ja havien perdut aquests sacs d'aire, per tant, és raonable pensar que els inicis de la vocalització fina ja havien començat. Els australopitecus afarensis, de fa 3.3 milions d'anys, en canvi, encara els conservaven.



Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248411002004

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada