dijous, 22 de setembre del 2011

Perfilant la magnitud de l'encreuament amb els denisovans

David Reich et al són uns genetistes molt amables i treballadors que saben com n'estem de pendents d'un tema tant apassionant com són els arcaics. Saber què els va portar a l'extinció i quina relació mantenen amb nosaltres és una cosa que ens crida l'atenció, pel simple fet que són tant semblants a nosaltres, i alhora, una mica diferents i misteriosos: és això el que els fa tant irresistibles.



A finals de l'any passat, aquest mateix equip de genetistes va comparar el genoma de la Senyora X, d'una espècie nova anomenada "denisovans" amb el d'uns quants humans moderns. Les conclusions són d'allò més interessants: els melanesis de Papua-Nova-Guinea porten fins a un 6% de gens d'orígen denisovà, per tant, se suposa que els seus avantpassats es van encreuar amb aquests arcaics.

Malgrat tot, sorprèn que si els denisovans van viure a l'Àsia central, on precisament s'hi ha trobat la Senyora X, els seus descendents hagin aparegut a l'extrem sud-est d'Àsia i Oceania, i que en canvi, la gran majoria d'asiàtics actuals sembla que no porten aquest petit però significatiu percentatge.

Conèixer quins són els grups que porten ADN denisovà i on viuen és molt important per poder plantejar-nos com van anar les Coses: doncs bé, en aquest últim estudi que ha comentat el grec Dienekes, el que han fet Reich et al ha estat senzillament ampliar la mostra: hi han inclòs, a part de melanesis, altres grups del sud-est asiàtic, Àsia central, la Índia i Austràlia.



Les conclusions són ben clares: només certs grups, com ara els indonesis de l'est, alguns negritos de les filipines, els aborígens australians, els polinesis i els fijians porten aquest llegat dels denisovans. Els altres grups, com ara indonesis de l'oest, els negritos d'Andaman i la resta d'asiàtics, no mostren cap relació de parentiu especial amb aquests arcaics. Els percentatges d'ADN denisovà són màxims entre els aborígens australians i els papua-nova-guineans, movent-se al voltant del 3-7%.

Aquesta distribució tant específica de l'ADN denisovà deixa força clara una cosa: els avantpassats dels asiàtics actuals i els dels melanesis/aborígens australians no eren els mateixos, i van arribar a l'Àsia en temps diferents. El fet que els asiàtics com ara xinesos i japonesos no portin ADN denisovà malgrat viure al seu territori podria explicar-se si per exemple, els seus avantpassats hi van arribar després que els denisovans s'extingissin, fa uns 40.000 anys. No és així en el cas dels avantpassats dels melanesis/aborígens australians, que hi devien arribar abans, fa més de 60.000 anys.


Font:

http://www.cell.com/AJHG/abstract/S0002-9297%2811%2900395-8
PDF: http://download.cell.com/AJHG/pdf/PIIS0002929711003958.pdf

2 comentaris:

  1. mira que arcaiques pero sobretot, que GUAPES

    http://www.experientiadocet.com/2011/09/los-hominidos-de-denisova-y-la.html?spref=tw

    ResponElimina
  2. Al peu de la pàgina hi diu "descendientes de los denisovanos". Home, tampoc no exagerem, que només porten un 3-7%, no es deu notar tant! Els denisovans de ben segur que eren força diferents, aquestes nenes em recorden els asiàtics normals i corrents, com ara japonesos i coreans.

    Jo una de les coses que envejo molt dels arcaics com ara els neandertals són les dents: les tenien tant ben posades, i tant sanes! Me les canviaria ara mateix, si pogués.

    ResponElimina