Els neandertals eren tant intel·ligents que fins i tot sabien plagiar!

I pel que sembla, feien uns plagis impressionants, o almenys això és el que pensa de bona fe el paleoantropòleg Jean-Jacques Hublin, de l'institut Max Planck.

No sé exactament com ha anat la cosa, però pel que he llegit a Mundo Neandertal, es veu que el bon home ha re-datat amb C14 uns estris Chatelperronians de la Grotte du Renne -un jaciment que ja s'havia mostrat problemàtic i havia estat acusat de tenir els estrats sobre o sota posats, però que Joao Zilhao ha investigat molt curosament i no n'ha trobat cap evidència, d'aquesta suposada remoguda-, i ha obtingut unes dates d'entre 41.000 i 44.000 anys per aquesta indústria associada als "últims" neandertals. Fins aquí, res d'anormal.

Ara que algú m'expliqui com se li ha acudit a aquest home la teoria que el Chatelperronià neandertal és una "còpia" de l'Aurinyacià dels moderns, que just en aquell moment acabaven d'arribar d'orient mitjà. Perquè això és el que ha dit, i per dir-ho, abans ho ha d'haver pensat. Mireu, en paleoantropologia tenim un problema molt gros: les pedres i els fòssils, no parlen. I com que no parlen, ho han de fer els antropòlegs per ells, i sovint aquests antropòlegs diuen coses que si poguéssin parlar, les pedres i els fòssils, no les dirien mai, mai de la vida.

Arribar a la conclusió que el Chatelperronià és una indústria "copiada" no té el més mínim fonament, perquè és bastant diferent i única de les indústries aurinyacianes, suposadament relacionades amb l'home modern. Per tant, la còpia no és digna. Una altra cosa és que hi haguéssin intercanvi d'idees, però d'això n'hi ha hagut sempre. Però en qualsevol cas, Hublin ho deixa molt clar: còpia, que vol dir plagi.

I què podem fer per desmentir-ho? Res de res. No podrem saber mai com va començar el Chatelperronià. Ni el Chatelperronià, ni el Mosterià ni l'aigua del mar; ho podem estudiar, ens hi podem acostar, però mai no sabrem exactament com van anar les coses. I en Hublin, tampoc. Per tant, de la mateixa manera que no podem desmentir que el Chatelperronià va sorgir com una mala còpia d'alguna indústria moderna encara per localitzar, tampoc no podem fer-ho a l'inrevés, és a dir, que Hublin podria tenir raó. També podrien tenir raó altres versions de la història, tantes com volgueu: intercanvi, epidèmia, ànims abans de l'extinció, benvinguda, etc. Fins i tot és possible que aparegui algun paleoantropòleg que digui que tot això del Chatelperronià són contes de la vora del foc, que tot plegat són 4 pedretes de principis del segle XX que algú es va dedicar a enterrar a bona part dels jaciments d'Europa occidental.

Fins aquí el post del plagi Chatelperronià. Cada cop em desmotiven més aquestes notícies, sembla com si algú s'hagués dedicat a remoure els estrats del cervell de certs paleoantropòlegs .



Font:
 
Mundo Neandertal

'La Ferràssia 1' torna a fer la volta al món

El  que més m'agrada de les reconstruccions és que sempre són diferents, i La Ferràssia 1 és potser un dels neandertals amb més cares del món. No es pot negar que aquest privilegi ve determinat no només pel seu descobriment, l'any 1.909 a Dordonya, sinó també per l'excel·lent estat de conservació en què es troben els seus ossos, 60.000 després que aquell home de mitjana edat morís com a conseqüència d'un càncer, probablement.


Amb les noves tecnologies, les reconstruccions també evolucionen, de manera que cada cop més ens podem acostar al veritable rostre de La Ferràssia. Mai no ho podrem saber del tot, perquè hi ha informació que s'ha perdut per sempre i que mai no podrem trobar, ni a l'ADN ni als ossos. Per exemple, és pràcticament impossible de dir si la Ferràssia tenia cicatrius al cos, quantes i on, perquè la carn no es conserva, però afortunadament aquesta informació és prescindible.

Aquest cop La Ferràssia 1 té els cabells pèl-roigs/rossos (ara sabem que hi havia neandertals morenos, també), la pell clara (probablement hi havia neandertals de pell color cafè), els ulls foscos i les típiques faccions neandertalianes.

Malauradament hi ha coses força difícils d'endevinar partint d'un crani fragmentat, com ara el gruix dels llavis, la forma exacta del nas i el color de pèl i pell. Però tot i així penso que és una reconstrucció bastant ben feta, de les millors que he vist fins ara: mirant-la per sobre, algú amb coneixements mínims sobre cranis neandertals pot endevinar fàcilment que al darrere hi ha el de La Ferràssia. Li poso un 9.

Visitants, aficionants, experts, comentaristes, crítics, assenyats i ximples: sigueu tots benvinguts!!

Disculpeu les meves absències perllongades (degudes a una varietat de causes, més o menys com l'extinció neandertal, entre les quals: falta de temps, mandra, frustració amb l'antropologia, estudis avorrits i més repetits que el caminar, estudis repetits (ja ho he dit?), estudis mal fets, sensacionalisme, cavemen-sex del dolent, fòbia cibersocial, depressió d'hivern, etc). 

Passi el que passi, l'antropologia i els homínids sempre els porto al cor: encara que em clavin punyalades pel darrere, encara que siguin més pesats que un mort, encara que per un moment sembla que hagin perdut tota la substància que inicialment els feia tant irresistibles, encara que hi hagi moments en què toqui de peus a terra i me n'adoni que els neandertals es van extingir fa molt de temps i que res no els farà tornar, encara que descobreixi que la passió secreta d'alguns antropòlegs és escriure relats pornogràfics de la Lucy i els Anteke, encara que homínids i cinema siguin dos conceptes immiscibles, com l'aigua i l'oli, encara que cada vegada que entro aquí m'hagi d'esperar una mitjana de 7 minuts abans de començar a escriure l'entrada.

Per tot el que heu aguantat i més, gràcies, moltíssimes gràcies a tots: sense la vostra paciència, sense la vostra participació en forma de comentaris, opinions, visites, aquest blog perdria molt si és que això és possible i m'agradaria animar-vos perquè continuéssiu entrant aquí i enriquint el blog amb el vostre interès i amor per la prehistòria i el vostre saber, perquè encara que tots siguem molt ignorants, no tots ignorem el mateix.

Noves datacions suggereixen absència de reemplaçament per absència de coexistència

La norma és bàsicament la següent: és impossible reemplaçar res quan no hi ha res per reemplaçar. I si els HAM van arribar al territori neandertal quan els neandertals ja s'havien extingit uns quants milenis abans, aleshores no podem parlar de reemplaçament ni culpar-los de genocidi -almenys no dels neandertals-, cosa que a alguns ens alleujaria una mica la consciència.

Aquesta teoria s'ha proposat, és a dir, que els HAM van tenir poc o res a veure amb l'extinció neandertal i possiblement d'altres espècies homínides. Costa de creure, però aquí l'última paraula la tenen les datacions amb C14, les corresponents, concretament, als últims nivells neandertals i als primers nivells moderns. Se suposa que els últims nivells neandertals contenen indústries típicament neandertals, com ara la mosteriana o el chatelperronià, mentre que els primers nivells d'assentament modern contenen indústria bàsicament (proto)-aurinyaciana.

El procediment per saber si hi va haver coexitència o no, consisteix "simplement" datar els nivells d'unes i altres indústries, per veure si temporalment hi ha solapament. Constament hi ha noves re-datacions que diuen que són millors que les anteriors, però que poc després tornen a ser reemplaçades (sic) per datacions que diuen ser millors, i així fins a l'infinit i més enllà.

El consens general fins ara és que sí que hi va haver certa coexistència, breu en alguns casos i perllongada en d'altres. Però fa molt poc comencen a aparèixer alguns estudis que suggereixen tot el contrari: els HAM hi van arribar quan els neander feia uns pocs milenis que s'havien extingit.

En Martin del Mundo Neandertal ho explica tot més detalladament en un post molt interessant. Segons un historiador de la universitat d'Oviedo, David Santamaría, que sembla que han revisat -i millorat?- les datacions del període de la "transició" de diversos jaciments arreu de la península ibèrica, tot això de la coexistència són contes de la vora del foc: els neandertals s'haurien extingit fa, com a mínim, 40.000-45.000 anys abans del present, i els moderns haurien arribat a la península uns qaunts milenis després. Jaciments com ara el de l'Esquilleu, amb uns 25.000 anys donats per als últims neandertals, cada cop tenen menys credibilitat i aquestes dates tant joves tendeixen a "envellir" a mesura que les datacions es revisen amb mètodes més precisos, segons aquest historiador.

A l'estudi d'en Santamaría s'hi sumaria un altre que suggereix també absència de coexistència al sud del Caucas, on els moderns hi van arribar per primer cop uns quants milers després que els neander s'extingíssin, fa com a mínim 37.000 anys, i ara m'ha vingut al cap l'estudi de la Cova Gran (Lleida) amb unes conclusions bastant similars.

Els estudis poden estar molt ben fets i tot el que volgueu, però a mi personalment em costa de creure: per què, per què els neandertals s'haurien extingit de cop uns pocs milenis abans de l'arribada dels moderns? Per un canvi climàtic? Però si estaven molt ben preparats i adaptats, i havien sobreviscut durant centenars de milenis al mateix territori! I pel que fa als moderns, tenim exemples a cabassos que han sigut i són els causants principals d'extincions de centenars d'espècies, i fins i tot d'altres grups humans!!


Fonts:

-Neandertales y Sapiens no coincidieron en España, según nueva tesis (Mundo Neandertal)
-Neanderthals Died out Earlier Than Previously Thought, New Evidence Suggests

'Fantasmes' neandertals al nord d'Àfrica

A tots ens agradaria poder viatjar enrere per esbrinar com van anar les coses, però el cas és que les màquines del temps són ciència-ficció, i de moment, per estudiar el passat, ens hem de conformar amb 4 ossos florits i trencats, 4 datacions imprecises que varien dia sí dia també i ADN degradat i contaminat. És frustrant, però renoi, als homínids quan ens pica la curiositat, no podem deixar de fer-hi voltes i més voltes.

Un fantasma és l'essència d'una persona que va morir, fa molt o poc. L'existència dels fantasmes és com els fantasmes mateixos: ningú no ha vist mai un fantasma com a tal, però hi ha moltes coses -homínids inclosos- que es comporten com a tals, com si fóssin l'essència espiritual d'un mort, la única cosa que en queda.

Des de l'any 2010 que es va recuperar l'ADN neandertal, ens han dit tantes coses, i tant variades, que hem arribat en un punt en què ja no sabem què creure'ns. Cada dia surten estudis que diuen una cosa diferent, i la veritat és que trobo que abans de publicar res, el que primer haurien de fer és comprovar per què els resultats obtinguts difereixen dels d'altres estudis.

Ahir mateix va sortir un estudi on hi ha participat el nostre conegut Carles Lalueza on s'hi insinua el següent: les poblacions nord-africanes mostren una afinitat "especial" amb els neandertals. A l'estudi s'hi ha comparat l'ADN neandertal (degradat i incomplet) amb una dotzena de poblacions, la meitat de les quals, del nord d'Àfrica.

Agafant com a referència una població blanca dels EUA (CEU) els autors han trobat que els Tunisis porten un 38% més de neandertalitat, i al mateix temps mostren un component nord-africà indígena més elevat que la resta de veïns. Els autors també han trobat que aquest component nord-africà mostra una afinitat més accentuada amb els neandertals que no pas 'la resta': europeus, orient mitjà, etc.

Per tant, la conclusió immediata és que, d'alguna manera desconeguda, els antics habitants del nord d'Àfrica pre-neolítics (?) eren més afins als neandertals que altres poblacions. El problema, o problemes, vénen quan mirem el registre fòssil, altres estudis i aquest estudi mateix.

-El registre fòssil, perquè no hi ha evidència de neandertals al nord d'Àfrica. Sabem que hi havia poblacions afins transitòries entre erectus-heidelbergensis-sàpiens amb indústries molt semblants a les dels neandertals (mosterianes) però fins ara la comunitat antropològica no accepta assentaments neandertals permanents en aquesta regió del món.

-Altres estudis, perquè es contradiuen de ple amb aquest: en Hawks havia dit que els toscans eren la població més neandertal del HapMap, i en aquest estudi ho són menys que els CEU, per citar només un exemple: si l'ADN neandertal és el mateix i les poblacions també, com és possible que s'arribi a aquestes discrepàncies? El mateix sembla que passa amb l'ADN denisovà. Clarament, hi ha alguna cosa que falla: potser ens pensem que certs gens són d'orígen neandertal/denisovà quan en realitat no ho són? I si hi hagués algun tipus d'estructura que estigués distorsionant les proporcions de mestissatge, com suggereix en Hawks?

-El mateix estudi, perquè a la taula es veu ben clar que les poblacions asiàtiques de l'est són molt més neandertals que europeus i nord-africans. Com és possible? No ho sabem: els autors ni ho esmenten. Ni una sola paraula en tot l'estudi! Però a veure, i llavors quin sentit té dir que els nord-africans tenen aquesta afinitat especial, quan l'afinitat dels asiàtics de l'est sembla molt més elevada? I una altra cosa: com s'expliquen que poblacions com ara els bascos siguin més neandertals que els andalusos i gallecs, si estan menys barrejats amb els nord-africans??

Incongruències diverses -algunes de molt greus- i no aclarides per l'estudi, que reconeix que hi ha alguns petits "detalls" no resolts em fa pensar que tot plegat es tracta d'una fantasmada: aquests neandertals nord-africans hi ha rumors que diuen que podrien existir, com el Yeti o els ovnis, però al mateix temps no n'hi ha cap prova sòlida, i els escèpics -entre els quals m'hi incloc- pensen que tot és una farsa.



Font:

North African Populations Carry the Signature of Admixture with Neandertals

Jean M. Auel: La vall dels badalls

El segon exemplar de la soga "Els folls fills de la Terra" m'ha recordat a un àpat, una menjada. En general, els àpats consten d'una sèrie d'etapes, des que el menjar entra fins que surt de dins de l'organisme, en aquest cas ho deixarem amb el cos d'un homínid normal i corrent.


La primera etapa, sens dubte, és percebre que hi ha menjar. La segona, és introduïr-se el menjar a la boca. A la tercera, el menjar passa des de l'esòfag fins a l'estómac, que és com un saquet. I allà s'hi queda fins que és digerit i ja no s'assembla en res al menjar original: ja no fa bona olor, ja no té bon gust, ja no fa bona presència a la vista (ho haureu comprovat cada cop que vomiteu). A la quarta, aquest bòlid de menjar passa cap als intestins, on s'hi pot estar unes quantes hores i fins i tot dies -aleshores diem que un pateix  restrenyiment- i a la cinquena i última, el bòlit és expulsat de manera més o menys violenta per l'anus.

Aquesta última etapa, que potser és la més desagradable de totes, tant desagradable que mai no diríem que aquells excrements de colors i olors desagradables ens els vam posar a la boca encantats unes hores abans, Jean M. Auel l'ha deixada pel final, i dura unes 50 pàgines. L'expulsió ha sigut violenta; ja en sentíem els símptomes a l'etapa nº 4, que comença a la pàgina 350 aproximadament, però fins que la cosa no passa cap avall, no pots arribar a confirmar que ja ha arribat la nº 5.

I com n'ha sigut de violenta i pudenta, l'etapa nº 5! He sentit mareig de tant agradables que eren les oloretes. I llarga, a més a més, com un dia sense pa. Auel, per què, per què ho vas haver de fer aquell 1.982, a només 10 anys dels jocs olímpics de Barcelona? Per què? Quin mal tant gran hem comès els lectors d'arribar fins a la pàgina 500 del "segon"?

Ah sí, què més havia de comentar? Bé, amb aquest segon volum de la soga, Auel s'hi ha lluït. Què més puc dir? Lluïr-se, per a l'Auel, vol dir lluïr en Jondi, l'alt, ros, musculós, d'ulls blavíiiiissims, intel·ligent, simpàtic, misteriós, etc, protagonista. El seu membre viril apareix i desapareix constament cada 30 pàgines aproximadament, però a l'última etapa, Auel li fa un homenatge, una veneració. No és que no hi estigui d'acord, amb què el sexe és important, i també ho era fa 35.000 anys, però és que a mi, en Jondi no m'atrau, Auel (deu ser que sóc lesbiana?), i els amors platònics resten credibilitat a la història. I resten punts, sobretot quan deixen els "caps aixafats" com una colla de masclistes, violadors i retardats que mereixen desaparèixer de la capa de la Terra, engolits per la "Mare".

Voldria remarcar que no arribo a entendre per què Auel fa una clara distinció de color de pell i cabell entre les poblacions de "caps aixafats" (els neandertals) i els "Altres" (els moderns): per què tots els neandertals han de tenir els ulls i la pell fosca, i entre els moderns no n'hi pot haver cap així, tenint en compte els seus orígens tropicals? Quin és el sentit antropològic, i moral (si n'hi ha cap) d'aquestes disfresses? Perquè segur que n'hi deu haver algun, però Auel quan vol pot ser molt recargolada, tant com els pèls del pubis de l'Ayla (maleït restrenyiment...).

I això és tot. Tota la resta segueix la línia del primer, amb la única diferència que els neandertals ja no tornaran a sortir si no és per participar en alguna violació, matança o records de l'Ayla. M'ha deprimit profundament, i m'he marejat. Res més a dir.

Jean M. Auel: El clan de l'ós de les galetes (I)

No és que acostumi a llegir gaire, però de tant en tant una mica de lectura em fa sentir útil. El problema que tinc és que de llibres sobre prehistòria (i més específicament, sobre neandertals) que no siguin purament científics, se n'han escrit pocs. Pocs, i de mala qualitat, a més a més. No es pot demanar gran cosa quan un està extingit, però certament això és un problema per tots aquells que encara no hem passat a l'altre barri i volem matar l'estona endinsant-nos dins d'aquella època meravellosa (això últim es pot interpretar irònicament o no).


És per això que veient les opcions disponibles, he fet el cor fort i he decidit continuar amb la soga de Jean M. Auel, perquè ja la tinc mig començada. M'ha costat fer l'esforç d'anar fins a la biblioteca a buscar el primer exemplar d'aquesta autèntica soga, però com que al primer és on hi surten neandertals i tampoc no estic obligada a continuar, he dit, va.

Més de 500 pàgines va necessitar Auel per escriure el primer exemplar (d'una sèrie de 6), aparegut l'any 1.980, que la va catapultar a la fama. Realment, n'hi havia per tant? No ho sé. És un llibre normalet: té coses bones, coses no tant bones, i coses horribles.

Però ho descriuré tot ben detalladament: l'argument m'ha semblat mínimament interessant per tots els mínimament interessats en la prehistòria. Els paisatges els he trobat ben reconstruïts. La societat neandertal, bastant realista, almenys d'entrada i tenint en compte que tot és inventat. La moralitat, encara que bastant tocada, hi és present, i els missatges que es transmeten no són malèvols (almenys). Les 500 pàgines no se m'han fet pesades. Les coses purament inventades sobre els neandertals es poden arribar a perdonar, excepte 3 o 4 invencions massa bèsties, massa indigeribles, massa surrealistes per ser imaginades. Els personatges hi són ben posats: tots tenen la seva història, el seu rerefons, la seva personalitat i el seu rol dins la història.

Llavors, què és el que falla?

No ho sé dir exactament, però ho intentaré: el que m'ha semblat que falla, és aquella sensació de: i ara ja sé què vindrà. I ara ja sé què farà. I ara ja sé què diran. I ara ja sé per què ha passat això. Em sembla que aquest acabarà d'aquesta manera. Aquest i aquest altre acabaran morint segur. Aquell obtindrà una recompensa per bon jan.

Per si no m'he explicat prou bé: falla la previsibilitat en totes les situacions, els personatges són dotats d'una personalitat tant plana que tens la sensació que ja n'has conegut 30 d'iguals abans, personatges que ja saps què faran, per què, com i quan acabarà la seva vida amb un 90% de probabilitats havent llegit només un 5% del llibre. I és una pena, perquè aquest feia la pinta de ser un llibre com déu mana sobre neandertals. Però noi, no ha pogut ser, no hi ha pogut arribar per poc, s'ha quedat a les portes.

És molt d'agraïr, que a diferència d'altres exemplars, Auel no hi hagi incorporat porno prehistòric: això s'hauria carregat del tot aquest primer volum. La meva pregunta és: ara què faig? Continuo amb el segon, o paro? Diuen que les segones parts mai no són bones (ni les terceres, ni les quartes, ni les cinquenes, etc), però potser hi ha algú a qui li interessa llegir opinions sobre l'obra de l'Auel, cosa que donaria utilitat i sentit a aquests escrits.


Puntuació: 6.5/10

L'orígen i expansió de l'Indo-europeu relacionat amb l'inici del neolític

Molts lingüistes treballen intentant esbrinar d'on prové i on es va parlar primer l'indo-europeu, la llengua mare de la majoria d'idiomes europeus actuals, com ara l'anglès, el grec, el rus i el català. A dia d'avui hi ha dues teories de moda: la que diu que l'Indo-europeu es va originar fa més de 9.000 anys a Anatòlia i es va expandir cap a Europa amb l'inici de l'agricultura i ramaderia, i una altra que emplaça l'orígen d'aquesta llengua una mica més amunt del mar caspi, l'anomenada teoria "Kurgan". Segons aquesta teoria, l'expansió és molt més tardana, de fa no gaire més de 6.000 anys.

La validesa de qualsevol d'aquests dos models és essencial per relacionar l'expansió d'aquestes llengües i de gent des de l'orient mitjà fins a Europa occidental. En cas de ser certa la teoria anatòlica, això significaria que llengües com el basc i l'íber ja eren parlades a la península ibèrica des del mesolític. Pel contrari, si la certa és la hipòtesi kurgana, això voldria dir que potser els primers agricultors del neolític no parlàven indo-europeu, sinó potser llengües emparentades amb el basc i l'íber; de fet, alguns lingüistes diuen haver trobat similituds entre l'èuscar i llengües del Caucas, però com sol passar sempre en lingüística, tot és molt confús i controvertit.

Un estudi molt recent, on hi ha apareixen els cognoms Gray i Atkinson, defensa de nou la teoria anatòlica. No és pas la primera vegada -i tot fa pensar que no serà l'última- que aquests dos autors troben evidència a favor d'aquesta teoria. L'estudi ha utilitzat moltes llengües indo-europees per reconstruïr-ne l'orígen, i ha trobat que les més diferenciades de la resta corresponen a un subgrup anomenat "anatòlic", que no conserva cap llengua viva, i que es va parlar precisament a l'actual Turquia. La datació, sempre controvertida, apunta que paraules com "mare" podrien sobrepassar els 8.000 anys d'antiguitat, i que per tant aquesta expansió estaria relacionada amb la dels primers agricultors i ramaders del neolític.

En Hawks també ha comentat aquest estudi al seu blog, i ha fet una mica de barreja entre el model anatòlic i el kurgan: pensa que, si bé l'orígen de l'indo-europeu podria trobar-se a Anatòlia, hi podria haver hagut més d'una expansió i en diferents períodes. Aquest model sembla bastant més realista que no pas una única expansió fa 8.000-9.500 anys, tenint en compte que el llatí vulgar "evolucionat" es parla a la península ibèrica des de fa no més de 2.000 anys, mentre que el neolític hi va arribar bastant abans.

Sigui com sigui, el tema no està tancat, ni molt menys. En qualsevol moment pot sortir un altre estudi que tombi per terra aquest, que sembla tant sofisticat i ben documentat. És una pena, però la ciència, i sobretot la lingüística, funciona així.


Fonts:

-Mapping the Origins and Expansion of the Indo-European Language Family

-Material suplementari de l'article.

-When and where was proto-Indo-European?

Els mamífers ancestrals pesaven més d'un quilo i vivien uns 25 anys

Encara que no us agradin gaire els dinousaures, segur que heu sentit parlar de la seva extinció i de la posterior expansió dels mamífers per tot el planeta, lligada a aquesta frase: eren més petits sí, però més llestos, per això van sobreviure a l'impacte del meteorit, mentre que aquells rèptils gegants i lletjots es van extingir tots o alguna de similar.

Fins ara no sabem explicar per què els mamífers no es van extingir al final de l'era cretàcica, fa uns 65 milions d'anys, però s'ha plantejat que potser pel fet de ser tant petits els seus requeriments nutricionals i de supervivència no eren tant elevats com els d'una bèstia que pesava 20 tonelades, i potser per això els efectes del meteorit després que aquest impactés contra la terra, no els van afectar tant.

Que eren petits com un ratolí -o més- és el que sembla suggerir el registre fòssil d'aquella època, però hi ha científics que no n'estan convençuts, i és per això que han publicat un estudi que sembla apuntar cap a la direcció contrària.
 
"It is widely assumed that our mammalian ancestors, which lived in the Cretaceous era, were tiny animals that survived massive asteroid impacts in shelters, and evolved into modern forms after dinosaurs went extinct, 65 Mya. The small size of most Mesozoic mammalian fossils essentially supports this view. Paleontology, however, is not conclusive regarding the ancestry of extant mammals, because Cretaceous and Paleocene fossils are not easily linked to modern lineages. Here we use full-genome data to estimate the longevity and body mass of early placental mammals. Analysing 36 fully-sequenced mammalian genomes, we reconstruct two aspects of the ancestral genome dynamics, namely GC-content evolution and non-synonymous over synonymous rate ratio. Linking these molecular evolutionary processes to life history traits in modern species, we estimate that early placental mammals had a life-span above 25 years, and a body mass above one kilogram. This is similar to current primates, cetartiodactyls or carnivores, but markedly different from mice or shrews, challenging the dominant view about mammalian origin and evolution. Our results imply that long-lived mammals existed in the Cretaceous era, and were the most successful in evolution, opening new perspectives about the conditions for survival to the Cretaceous-Tertiary crisis. "
 

 
El que més em crida l'atenció d'aquest estudi és que per reconstruïr la mida i la longevitat del mamífer plancentari ancestral (l'avantpassat dels primats, rosegadors, carnívors, elefants, etc) han utilitzat la informació del genoma de diverses espècies. Total, que a partir de característiques de l'ADN d'aquests mamífers -pressumptament relacionades amb la mida i la longevitat-  han arribat a la conclusió que l'avantpassat de tots ells pesava més d'un quilo i tenia una esperança de vida de 25 anys, bastant similar a la dels primats no-humans actuals. Els ratolins viuen molt menys, al voltant de 2 anys en captivitat i només un a la natura, i pesen uns 20 grams.

Per tant, si ni la mida ni la longevitat pot explicar per què aquests mamífers van sobreviure millor que els dinosaures, hi ha d'haver alguna altra causa que ens ha passat per alt.


Font:  Genomic Evidence for Large, Long-Lived Ancestors to Placental mammals.

El canibalisme Antekessor era tant... inhumà

Segur que aquells formidables homínids que van viure fa més de 800.000 anys practicàven unes orgies espectaculars, si hem de fer cas dels relats pornogràfics -amb il·lustracions- que han elaborat alguns antropòlegs del segle XXI, però certament, no tot era sexe, ni amor. Hi havia altres coses a la vida dels Anteke, coses potser no tant agradables d'explicar, però què hi farem, s'ha de ser realista i acceptar-los tal com eren, no els podem canviar.

Des de l'any 1994 sabem que els Antecessors practicàven el canibalisme més elemental, de manera similar als seus successors/descendents, els heidelbergensis i neandertals. El que ens preguntem és: quines finalitats tenia, el seu canibalisme? Era purament gastronòmic o bé cultural?

Doncs bé, sembla que en el cas que ens ocupa, les raons serien tant la purament nutricional com la cultural, és a dir, que aquells Anteke caníbals mataven dos pardals d'un tret en les seves expedicions sanguinàries. El que explicaré a continuació podria ferir sensibilitats, per tant prepareu-vos bé l'estómac perquè no sentiu nàusees en llegir-ho. Una cosa que va molt bé és pensar en sexe quan la cosa es posa molt negra -o vermella, en aquest cas- amb imatges i sons.

L'equip d'investigadors del CSIC, entre els quals s'hi troben Eudald Carbonell i Juan Luís Arsuaga, ha estudiat un peculiar cas de canibalisme: l'infantil. Tot sembla indicar, que un grup d'Anteke armats amb llances i amb molt mala baba, va dedicar-se a assassinar brutalment els infants -només els infants, sembla- del grup rival. L'objectiu d'aquesta estratègia era foragitar els rivals de les terres que ells volien ocupar sense posar la seva vida en perill -perquè els nens són més fàcils de matar que un adult-, o bé impedir que es multipliquéssin. Després, per aprofitar-ho tot, perquè si una cosa tenien era que eren molt estalviadors, van menjar-se els cadàvers dels nens assassinats, perquè ja se sap que després de fer exercici va bé un bon àpat.

Aquest tipus de canibalisme no és nou, es coneix entre ximpanzés, i va ser descrit per primera vegada l'any 1977, a càrrec de la famosa primatòloga Jane Goodall. Es veu que l'edat dels ximpanzés petits que van ser assassinats i posteriorment consumits coincideix molt bé amb la del grup d'Anteke de Gran Dolina. Desconeixem si altres grups d'homínids com ara els neandertals també practicàven ocasionalment aquesta activitat, però afortunadament aquestes velles tradicions no semblen haver perdurat entre els HAM; això no vol dir que siguem perfectes, ni molt menys. Per sort, la humanitat sempre ha tingut el desig de millorar.


Fonts:

Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansion and imbalance of power hypotheses

El hombre de Atapuerca practicaba el mismo canibalismo que los chimpancés

Els neandertals i denisovans ens van passar malalties??

És el que he trobat en un abstract de l'ASHG 2012 (American society of human genetics) i m'ha cridat l'atenció, perquè fins ara la introgressió amb aquests cosins germans nostres s'havia relacionat amb conceptes com ara fortalesa, millora del sistema immunològic, i millora de l'espècie en general. Però sembla que aquestes coses només passen a la tele i a la ment d'alguns escriptors amb molta imaginació:


Analysis of contributions of archaic genome and their functions in modern non-Africans. Y. Hu¹, Q. Ding¹, Y. Wang¹, H. Zheng¹, L. Jin^1,2 1) MOE Key Laboratory of Contemporary Anthropology, School of Life Sciences and Institutes of Biomedical Sciences, Fudan University, Shanghai 200433, China; 2) Chinese Academy of Sciences and Max Planck Society (CAS-MPG) Partner Institute for Computational Biology, Shanghai Institutes for Biological Sciences, Chinese Academy of Sciences, Shanghai 200031, People’s Republic of China.

Archaic hominin admixture with modern non-Africans was detected by genome wide analysis of Neanderthal and Denisovan individuals. Compared with Africans, non-Africans share excess derived alleles with Neanderthals. Especially, Europeans and East Asians are similarly related to Neanderthals, suggesting Neanderthal gene flow to Eurasians before their split. Additional Denisovan admixture was detected in Melanesian individuals. Several models were subsequently proposed regarding time and location of admixture events. To gain better understanding in demographic and evolutionary significance of archaic hominin admixture, we implemented an algorithm to identify archaic segments, i.e., carrying locally maximized number of alleles that are only observed in non-Africans, by analyzing 1K Genome Phase I data. Totally, we identified 410,683 archaic segments in 909 non-African individuals with averaged segment length 83,460bp. In the genealogy of each archaic segment with Neanderthal, Denisovan, African and chimpanzee segments, 77~81% archaic segment coalesced first with Neanderthal, 4~8% coalesced first with Denisovan, and 14% coalesced first with neither, validating the algorithm. Interestingly, a large proportion of all the archaic segments identified shared 88.9% similarity with Neanderthal, suggesting a single major admixture with Neanderthal at 82~121kya, right after the Africa exodus of the ancestors of modern humans. Furthermore, we found that several disease associated sites with alleles specific to archaic segments, suggesting a possible contribution of Neanderthal and Denisovans to human diseases.


Com que l'article sencer no està disponible, no sabem a què es refereixen els autors quan parlen d'aquestes malalties humanes MODERNES (les majúscules són per emfatitzar que els neandertals i denisovans també eren humans, cosa que se'ls oblida sovint). De ben segur que en sentirem a parlar d'aquí poc, mentrestant ens toca especular: alzhèimer? autisme? obesitat? càncer?


Font:  Analysis of contributions of archaic genome and their functions in modern non-Africans

Els asiàtics formen part de nosaltres

Un nou estudi molt controvertit sobre els nostres orígens i les migracions humanes a la prehistòria s'ha fet famós perquè sembla que ha trobat una dada que no passa per alt fàcilment: els europeus, sobretot els del nord, podrien tenir fins a un 20% d'avantpassats asiàtics del nord-est (emparentats amb japonesos, coreans, amerindis, xinesos, etc).

No és la primera vegada que es detecta una contribució significativa d'asiàtics de l'est en europeus, però sens dubte les explicacions que sovint es dónen per trobar-hi un sentit a tot plegat són cada cop més versemblants. El percentatge d'aquesta contribució és una cosa que també ha anat movent-se amunt i avall, i ha variat des del 2 fins al 20% o més. Ningú no pot assegurar si la xifra aproximada d'un 10% que es dóna per a Europa en conjunt sigui la correcta, ni molt menys.

Sigui com sigui, aquesta contribució no és homogènia: sembla que els europeus del nord porten més ADN asiàtic que els del sud. Per explicar-ho, els autors proposen que els europeus en conjunt són descendents de dues poblacions ancestrals que es van separar poc després de la sortida d'Àfrica:

-Una més emparentada inicialment amb asiàtics i amerindis, que habitava tota Europa durant el mesolític.
-Una altra de més propera genèticament als bascos i sards actuals, que va arribar durant el neolític i va reemplaçar l'anterior gairebé completament a la part sud d'Europa i parcialment a la part nord. Això explicaria per què els europeus del nord són més propers als asiàtics que no pas els del sud.

En analitzar fòssils europeus del mesolític (fins ara me'n consten 3) sembla que porten un component "nord-europeu" més elevat que els habitants actuals, i que semblen més propers als asiàtics (i als africans!) que els habitants actuals d'Europa. En canvi, l'Ötzi no mostra pràcticament cap afinitat pels europeus del nord, i molt poca pels asiàtics, per la qual cosa devia ser descendent d'aquests neolítics que ho van acabar reemplaçant tot, tot i que això sembla una mica paradoxal si tenim en compte que en Hawks ha trobat que l'Ötzi és més neandertal que nosaltres, i ho ha justificat precisament amb reemplaçaments des d'orient mitjà que van absorbir o assassinar brutalment la gent de l'Ötzi.

Una possible explicació per a aquesta afinitat amb poblacions asiàtiques és l'aparició de l'haplogrup masculí R, que està emparentat amb l'amerindi Q, i que no s'ha trobat en fòssils europeus de més de 5.000 anys, de moment.

Per explicar també per què les poblacions de la península ibèrica porten un component nord-europeu significatiu, s'ha proposat una invasió des del nord d'Europa fa no gaire més de 4.000 anys.

Els amics del reemplaçament s'han mostrat molt favorables a aquest article, en canvi n'hi ha d'altres que es mostren escèptics. Aquest és el meu cas: tinc la sensació que en qualsevol moment podria aparèixer un altre estudi dient exactament el contrari; de moment, i per si de cas, dóno la meva benvinguda al 10% asiàtic, per mi és tot un plaer poder acollir avantpassats d'arreu del planeta.


Font (pdf): Ancient Admixture in Human History

Toba, denisovans, melanesis, etc, resumits en un mapa

Acabo d'elaborar aquest mapa per tractar d'explicar què va passar al sud-est asiàtic fa aproximadament 70.000 anys, perquè des de la publicació del genoma denisovà complet, tothom no para de preguntar-s'ho, i és que l'ADN ja ho té això, és incomplet, dur, fred, imprevisible. Especialment quan es tracta d'homínids que van viure fa una pila d'anys i dels quals fins fa 4 dies no en sabíem res de res. Ni ens passava pel cap que podien haver existit. 

El mapa és una mica rústic, però tranquils, que anirem pas per pas. La idea principal és intentar explicar per què els denisovans, una població que en teoria va viure a Sibèria, només han deixat rastre genètic (fins a un 6%) en els melanesis i alguns habitants del Pacífic, i som incapaços de trobar la seva petja genètica enlloc més.

La hipòtesi "Toba" s'ha posat molt de moda últimament. Ningú no sap si és la correcta o no, però tot això d'explosions volcàniques gegantesques com devia ser la d'aquest volcà de Sumatra a alguns els hi fa molta gràcia. A mi, què voleu que us digui: si els erectus feia gairebé dos milions d'anys que es passejaven per allà, per què s'havien d'extingir precisament amb aquest volcà? 

Al mapa hi ha unes quantes icones, una mica rústiques també, que segueixen aquest ordre:

-Fa més de 75.000 anys: els primers humans moderns arriben a la Índia, d'aquí passen al sud-est asiàtic on hi ha restes que podrien sobrepassar els 60.000 anys i que s'han trobat fa molt poc a Laos. Aquesta gent en teoria serien els avantpassats dels melanesis, almenys en part. Aleshores, en alguna part del seu trajecte es van trobar els denisovans o alguna població relacionada.

-Fa uns 70.000 anys, el volcà Toba es va despertar, causant extincions en massa al sud-est asiàtic. Només alguns grups molt petits i concrets, principalment d'humans moderns una mica barrejats amb denisovans/erectus van sobreviure.

-Fa uns 35.000 anys els avantpassats dels actuals asiàtics del sud-est van migrar des d'un lloc desconegut, però on no hi devien haver denisovans, cap a l'est. Un cop hi van arribar, segurament eren més nombrosos que els habitants anteriors, als quals van acabar arraconant.

Això és tot. Si algú té alguna explicació millor, s'accepten propostes!

Els denisovans i neandertals tenien 46 cromosomes

Amb el genoma complet i de bona qualitat datat genèticament en 75.000 anys, els autors de l'últim estudi que n'ha parlat han estat capaços de detectar la fusió en el cromosoma 2 que explica per què els humans moderns tenim 46 cromosomes, i els nostres parents més propers com ara el ximpanzé i el bonobo, 48.

Aquesta fusió s'ha volgut relacionar moltes vegades amb possibles incompatibilitats reproductives entre els humans moderns i els neandertals i erectus, com molt bé s'exemplifica a la triologia d'en Sawyer, on el neandertal "alfa" no pot tenir fills amb la protagonista perquè ella té 46 cromosomes i ell 48.

Sigui com sigui, sembla que els denisovans -i per tant, segurament també els neandertals que hi estan emparentats- tenien 46 cromosomes, exactament igual que nosaltres. Per tant, aquesta fusió, que de moment, no sabem ben bé què implica, devia tenir lloc abans que aquestes tres branques del gènere Homo es separessin, fa més d'un milió d'anys.

Això no vol dir que no hi poguéssin haver altres incompatibilitats, ni tampoc que en cas de no haver presentat la fusió, això signifiqués la impossibilitat total de tenir descendència fèrtil amb els sàpiens. Ja ho anirem descobrint!



Font:

The fused chromosome 2 was in Denisova

Rebaixeu la vostra neandertalitat, diuen els denisovans

El genoma complet d'un denisovà va sortir a la llum fa aproximadament mig any, però fins ara les dades no s'han recollit i publicat en un "paper" signat pels nostres estimadíssims científics de la Max Planck. Després de llegir el material suplementari per sobre, haig de dir immediatament dues coses:


1- Tinc ganes de matar algú. És el que em passa cada cop que sento aquella sensació inconfusible de pèl pres i de camises aixecades.
2- A partir d'ara faré una pausa de genomes arcaics: ja en tinc prou, ara explicaré per què, però el cas és que em dedicaré a comentar coses més interessants i variades (de la prehistòria, és clar) que un joc de números calculats amb 4-5 fórmules que no les entendria ni l'Einstein. 

Molt bé. Prepareu-vos, sobretot els més neandertalòfils perquè si aquest estudi diu la veritat -poc probable...- hauríeu de rebaixar el vostre estimat 2.5% a l'1.0% si sou europeus, i a l'1,7% si sou d'ascendència asiàtica (de l'est) o d'Amèrica del sud. Si sou d'ascendència nord-africana, australiana o índia no m'ho pregunteu, perquè no en tinc ni idea. Llàstima! O no? Tant se val, si només és una xifra, i al cap i a la fi som els mateixos de sempre, res no ens canviarà la barbeta, ni els ulls de poll, ni els mals d'estómac ni la migranya. Si sou denisovanòfils i a més de PNG, el vostre percentatge es manté al voltant del 6%, però si en canvi sou d'Àsia de l'est, la vostra màxima contribució denisovana és del 0.1%, segons els mateixos autors. Increïble!! Sí senyor, com és possible que si els denisovans vivien a l'Àsia central i de l'est, no hagin deixat [pràcticament] cap rastre a les poblacions actuals de la mateixa zona, i en canvi fins a un 6% a les ballarines del pacífic? No ho sé, no m'ho pregunteu, jo tampoc no ho entenc. És una incosistència, però n'hi ha d'altres.

L'altra inconsistència és que el % d'ADN neandertal NO és el mateix en tots els no-africans. Concretament, els asiàtics de l'est en porten un 0,7% més que els europeus. Ara que algun espavilat m'expliqui com és que en Hawks ha trobat més aviat el contrari fent comparacions entre diferents poblacions del món, i que l'Ötzi sigui molt més neandertal que asiàtics i europeus junts? Però encara una altra pregunta. Començant pel principi, com és que es pot estimar el % d'ADN neandertal a partir d'un genoma denisovà? Ja sé que aquesta pregunta a alguns els deu fer riure, però és que així d'entrada, no hi caic.

Explicacions? Aport extra neandertal a l'Àsia de l'est (on no hi ha evidència que hi haguéssin viscut mai) o bé aport extra del 12-35% d'ADN africà en europeus (que en porten un 0%, EN TEORIA).

I es pot saber qui ens ho diu, tot això? Doncs ni més ni menys que una població, que segons aquest individu, era extremadament petita i homogènia genèticament, encara més que els neandertals. Com és possible, si haurien d'haver ocupat bona part d'Àsia [tenint en compte el 6% en els polinesis]? Que potser hi ha alguna cosa que ens està passant per alt?

Una altra: l'edat de l'individu ha estat calculada en uns 75.000 anys a partir dels temps de divergència humà-ximpanzé. I dels 30.000 anys del principi, què se n'ha fet?

Passem als gens que ens caracteritzen als humans moderns i que ens els quals diferim amb els denisovans. La cosa és molt interessant, perquè la majoria estan relacionats amb el que alguns tenim dins del crani: desenvolupament del sistema nerviós, creixement axonal i dendrític, transmissió sinàptica i autisme són algunes paraules claus que apareixen relacionades amb aquests gens.

En Hawks n'ha fet alguns comentaris al respecte, que sempre són bastant més aclaridors que els meus, i si algú s'hi veu en cor, aquí hi ha el material suplementari i el resum de l'article. Pel que fa a mi, faré unes quantes setmanes de vacances sobre genomes arcaics, perquè sento com si aquests científics ens estiguéssin prenent el pèl a tots, amb xifres que varien a cada estudi. Crec que ens hauríem d'esperar a obtenir més genomes arcaics, analitzar poblacions més grans i diverses com està fent en Hawks, i sobretot, que els anàlisis els duguin a terme diferents equips d'investigació.

Els primers europeus de pell clara van viure fa només 11.000-19.000 anys

Es tracta d'un estudi acabat de publicar on s'ha estimat l'aparició i evolució de pell clara en les poblacions europees utilitzant 4 gens implicats en la variació del color de pell: KITLG, TYRP1, SLC24A5 i SLC45A2.
Els autors han intentat calcular l'edat d'aquestes variacions associades a la pell clara, i han trobat que el primer gen, KITLG, va començar a acumular variacions fa 30.000 anys, i que aquestes variacions són compartides entre europeus i asiàtics de l'est. En canvi, els altres 3 gens mostren evidència de selecció positiva en europeus bastant després, concretament fa entre 11.000 i 19.000 anys, segons han calculat els autors.

Aquestes edats són una mica més antigues que els 6.000-12.000 anys calculats en un altre estudi que es va fer sobre la pell clara. Tot i així, en cas de ser certes, les xifres indiquen que l'evolució de la pell clara va començar bastant després de la sortida d'Àfrica (+60.000 anys). La pell clara mostra una correlació elevada amb la latitud -hi ha excepcions, però- perquè permet la correcta absorció de llum U.V., necessària per la síntesi de vitamina D, una proteïna essencial, sense la qual ens veuríem obligats a consumir quantitats industrials de peix i marisc per evitar patir raquitisme.

Els autors pensen que aquestes edats, que corresponen més o menys al final del paleolític superior, concretament al període Magdalenià, indiquen increments de la població en aquest període, que haurien permès l'acumulació de variants gèniques avantatjoses.

Un problema que hi veig en aquests estudis és que només han agafat els europeus i asiàtics de l'est, i s'obliden del que hi ha entremig: els asiàtics de l'oest són molt interessants d'estudiar per comprendre l'evolució dels europeus en tots els sentits, perquè pràcticament tots els avantpassats dels europeus van viure en aquella regió i van immigrar cap a l'oest d'Euràsia en múltiples onades en els darrers 40.000 anys.




Font:  The timing of pigmentation lightening in Europeans

El model de l'estructura africana explicat amb un pòster

Hi ha dos models principals per explicar l'1-4% neandertal "de més" a les poblacions no africanes: el que tots coneixem, que prediu que el petit grup d'africans va encreuar-se amb els neander just a la sortida d'Àfrica fa uns 60-80.000 anys, i un altre que últimament s'ha posat molt de moda, que ens ve a dir que d'encreuament amb els neandertals, no n'hi va haver cap. Ni amb els neandertals, ni amb qualsevol altre homínid. Aquí hi tenim el pòster, que ens ajudarà a interpretar millor el model de l'Estructura:

El model de l'Estructura és exactament el mateix que el que van proposar Pääbo i Green l'any 2010, però amb una petita diferència: els temps. Però comencem pel principi, perquè sinó encara ens perdrem amb tantes dates i homínids substituïnt-se i encreuant-se alternadament en l'espai i en el temps.

Primer tenim la població ancestral de neandertals i humans moderns que encara no s'havia diferenciat en aquestes dues branques: d'això fa més de 500.000 anys. Després, una branca va migrar a Euràsia originant els neandertals i l'altra es va quedar a l'Àfrica. Aquesta branca que va migrar a Euràsia provenia d'uns homínids que vivien al nord d'Àfrica. A partir d'aquí, ja no hi va haver més encreuaments entre Àfrica i Euràsia.

Després, de la població nord-africana que havia originat els neandertals, en van acabar evolucionant els no-africans, que molt posteriorment van migrar de nou a Euràsia passant per l'orient mitjà però SENSE encreuar-se amb els neander. Se sobreentén que durant aquests 500.000 anys hi va haver encreuament amb la població africana del sud, que serien els avantpassats dels africans actuals, que no porten l'1-4%. PERÒ aquests encreuaments devien ser ocasionals, perquè no van esborrar del tot les diferències existents entre aquestes dues poblacions, que ja s'havien separat fa 500.000 anys.

I aquesta és tota la història -o llegenda- de com es pot explicar l'1-4% sense encreuaments. Perquè és clar, en cas de ser certa aquesta versió, això obligaria a canviar el nom Fora d'Àfrica per Fora del nord d'Àfrica. Sabem que al nord d'Àfrica hi vivien homínids des de ben antic, però ens és totalment desconegut saber de quina manera han contribuit a les poblacions actuals. D'altra banda, es fa difícil d'imaginar que no hi haguéssin encreuaments amb tants anys de coexistència, i les dades genètiques no dónen suport a una estructura africana tant antiga -500.000 anys- separant els no-africans dels africans.

En definitiva, el trobo un model excessivament complicat i innecessari. No dic que sigui del tot impossible, però de moment no hi ha prou evidència a favor com per acceptar-lo com a vàlid.

La mida del cervell relacionada amb un simple augment de còpies de la proteïna DUF1220

Tant de bo les coses fóssin tant senzilles com la relació que ha trobat un nou estudi, DUF1220-Domain Copy Number Implicated in Human Brain-Size Pathology and Evolution, entre aquesta proteïna i la mida del cervell.

Present a la majoria de mamífers, des dels ratolins fins als goril·les, aquesta proteïna varia perceptiblement en el nombre de còpies, sent molt més elevades en els primats, especialment els humans, que no pas en la resta de mamífers, com es pot observar en aquest gràfic:

Com més còpies de DUF1220 presenti l'individu en qüestió, sembla que més neurones tindrà, i per tant, això propiciarà un augment de la mida cerebral. Aquesta teoria es veu reforçada pel fet que deleccions a la regió 1q21 des d'on és codificada la proteïna s'han relacionat amb casos de microcefàlia, i pel contrari, duplicacions amb macrocefàlia. Per tant, aquesta proteïna per sí sola hauria estat responsable de l'augment de la mida del cervell a través de l'escala evolutiva, i podria explicar patologies i variació normal en la mida del cervell.

Tant de bo tot fos tant simple i fàcil d'explicar, això no sol passar amb coses tant complicades com ho és el nostre cervell. M'agradaria saber si seria possible esbrinar el nombre de còpies que tenien els neandertals i denisovans.

Finalment no som neandertals? Ni tant sols un miserable 2.5%?

La ciència funciona així: apareix una nova teoria que al principi no es creu ningú. Passat un temps, la gent comença a donar-li credibilitat. Al cap d'uns quants mesos més, tothom l'accepta, tot i que els dubtes interiors persisteixen. Després, apareix un estudi que la contradiu. Finalment, si la teoria és correcta, apareixen altres estudis que refuten l'estudi que l'ha posada en dubte.

L'any 2010 ens van dir les autoritats sobre ADN antic, com ara Svante Pääbo i Ed Green, que els no-africans (amerindis, europeus, asiàtics, australians...) portàvem entre un 1-4% d'herència neandertal. Aquesta teoria es basava en ADN antic extret de 3 dones neandertals que van viure a Vindija (Croàcia) fa gairebé 40.000 anys. Al principi, l'estudi va rebre moltes crítiques. Al cap de mig any, van començar a aparèixer altres estudis que donaven credibilitat a aquest primer, i la gent va començar a acceptar que protava un petit percentatge d'herència neandertal, que al final aquells caçadors forçuts no s'havien extingit completament, com ens havien repetit tantes i tantes vegades.

Però aquesta teoria té uns quants punts febles, que fins ara cap estudi no ha sabut explicar. Per exemple:

-Com és que el % és el mateix en tots els no-africans, si els neandertals eren una població que vivia a l'oest d'Euràsia, i mai no van habitar el sud-est asiàtic, on hi vivien altres homínids?
-Per què s'ha trobat ADN neandertal en humans moderns, però en canvi som incapaços de trobar ADN modern en neandertals?
-Per què no hi ha cap rastre d'ADNmt als europeus que van viure fa més 20.000 anys?
-Per què anatòmicament els africans s'assemblen més als neandertals que els europeus?
-etc.

Un nou estudi s'ha endinsat més profundament en aquest petit % de polimorfismes que apropa els neandertals als no-africans respecte els africans, i han trobat que en realitat no cal fer servir l'encreuament per tal d'explicar aquest 1-4% que observem. Pel contrari, creuen que amb un model desenvolupat per ells mateixos, poden explicar perfectament aquest petit percentatge. Si la població de la qual són descendents els no-africans era inicialment més propera a la població ancestral que va migrar fora d'Àfrica fa més de 500.000 anys i que va originar els neandertals, i que després aquesta població que va romandre a l'Àfrica es va barrejar amb una altra població africana però sense que les diferències desapareguéssin completament, i després, fa 50-90.000 anys, la població que va abandonar el continent africà -us heu perdut o encara em seguiu?- conservava un major % d'aquests gens compartits amb els neandertals, aleshores podríem explicar perfectament aquest 1-4%. Però hi ha alguns problemes...

 -Per què aquest petit % només apareix en els no-africans, que CURIOSAMENT van tenir l'oportunitat d'estar en contacte amb els neandertals?
-Com s'explicaria que l'haplotip B006 i altres, que semblen heretats dels neandertals, apareguin gairebé exclusivament només en no-africans?
-Com és possible que sent dues poblacions d'homínids relativament properes, i havent conviscut durant milenis, els neandertals no hagin pogut deixar ni una petita marca a l'ADN dels seus successors?

Ningú no assegura que aquest model sigui el correcte. Segons els mateixos autors, encara que diguin que poden explicar gran part d'aquest 1-4% sense contemplar cap tipus d'encreuament, no es pot descartar un petit % de contribució neandertal. Però, com de petit? I encara més: com podem estar segurs que els denisovans també van fer una contribució de prop del 7% ens els melanesis i poblacions afins? I en els africans, on ni tant sols conservem evidència fòssil de poblacions ancestrals que podrien haver-se encreuat amb els avantpassats dels africans actuals?

De moment, ens toca esperar, perquè simultàniament a aquest estudi, n'ha sortit un altre dels coneguts Dr. Reich i Pääbo, que fins i tot s'ha atrevit a datar quan fa que es va produir l'encreuament: entre 47.000 i 65.000 anys, una data bastant recent, tenint en compte que hi ha evidència arqueològica i fòssil que la sortida d'Àfrica es podria haver produït molt abans, fa més de 90.000 anys. Hi va haver diversos intents fallits?


EDITAT I: Fa dos dies que estic esperant que en Hawks faci algun comentari al seu blog sobre aquest estudi i finalment l'ha fet. Amb aires de superioritat, però l'ha fet. El més interessant del comentari d'en Hawks és un gràfic sobre l'Ötzi, el famós esquiador dels Alps que va morir fa més de 5.300 anys. I sembla que pel que fa a l'ADN neandertal, el famós tirolès hi tindria alguna cosa a dir. En Hawks ens ha revelat informació que publicarà en un nou estudi sobre els orígens de l'home de gel -perquè no malgastem en va el nostre temps pensant teories sense solta ni volta-, i és que quan s'hi posen, a alguns antropòlegs els hi enfonsaries el barret fins a la barbeta.

L'Otzi (el rectangle petit de color vermell) sembla portar un % d'ADN neandertal més elevat que el de qualsevol persona vivent: fins a un 5.5%, mentre que en europeus i asiàtics el % es mou al voltant del 3%. Les conclusions de l'equip d'en Hawks són immediates: les poblacions del paleolític superior portaven un % de neandertalitat superior a les actuals; per tant, el que ha passat és que aquestes poblacions -les de l'època de l'Otzi incloses- han estat substituïdes per unes altres que no van tenir més contacte amb els neandertals que els asiàtics de l'est.

Les meves, no són tant clares: en cas de ser cert, això és terrible. És abominable. Estem parlant d'un genocidi que va tenir lloc a tot Europa fa només 5.000 anys que va acabar substituïnt gairebé completament les poblacions pre-existents. El pitjor de tot és que amb 40.000 anys n'hi podrien haver hagut uns quants, de genocidis d'aquests.

Hi ha coses que no acaben d'encaixar: per exemple, si els europeus actuals son descendents de gent de l'orient mitjà, com és que el % no és superior al dels asiàtics de l'est, si a l'orient mitjà també hi havia neandertals? Quin sentit té, tot plegat? El que em fa més por és que en Hawks tingui raó, i ens estiguem enfrontant a un passat esgarrifós. Sigui com sigui, estaria bé comprovar si l'Otzi està sol a la banda dreta del gràfic o no: fa poc l'ADN d'uns quants pre-neolítics de la península ibèrica i d'escandinàvia d'uns 7.000 anys es va seqüenciar amb uns resultats dubtosos: resulta que aquests individus portaven un 10% d'herència mig bosquimana mig siberiana que no acabava d'encaixar enlloc, i que semblava com si els programes s'haguéssin tornat bojos: podria tenir alguna cosa amb el 5,5% de l'Otzi?





Fonts:  

-Effect of ancient population structure on the degree of polymorphism shared between modern human populations and ancient hominins
-The date of interbreeding between Neandertals and modern humans
-Neandertal ancestry "Iced"

La campanya d'excavacions de l'Abric Romaní ja ha començat

És una cosa que sol passar cada mes d'agost, i esperem que per molts anys pugui durar. L'Abric és un dels jaciments neandertals més importants del món, tant per la quantitat com per la qualitat d'objectes que s'hi troben cada anyque comprèn gran part del període d'activitat neandertal (75.000-40.000 anys). Com no podia ser de cap altra manera, l'Eudald tornarà a liderar les excavacions, que finalitzaran aquest 31 d'agost. L'Abric estarà obert al públic tot aquest mes, fins al dia 30.

Algunes dades interessants de l'actual campanya d'excavacions:

-S'estudiarà específicament "l'organització domèstica" dels neandertals. Bé, això és el que passa cada any, es vulgui o no, no? Almenys no paro de llegir comentaris sobre la distribució de les feinetes que feien els neandertals al seu espai vital, les seves semblances amb l'organització de societats primitives modernes, com n'eren d'intel·ligents, nets i endreçats, etc.

-El jaciment compleix 30 anys sota la direcció d'Eudald Carbonell. Per alguna cosa diu que és casa seva.

-L'equip d'arqueòlegs es centrarà en el nivell P, datat en 55.000 anys.

-Encara queden 30 metres per excavar; en paraules de l'Eudald: " jo d'aquí uns anys em jubilaré però és probable que durant tot el segle XXI s'hi continuï excavant".

-L'Eudald espera que es facin més edicions del Sota Terra, perquè és un programa que convida a la gent jove a interessar-se en l'arqueologia a través d'una base social i científica. És una manera d'ensenyar la història de Catalunya a través de l'arqueologia, i l'Eudald confia que continuarà.



 Font: Excavacions a l´Abric Romaní: en busca de restes neandertals

A Haplotype at STAT2 Introgressed from Neanderthals and Serves as a Candidate of Positive Selection in Papua New Guinea

Ens trobem davant d'un altre possible exemple de selecció positiva de gens que van arribar a les poblacions modernes des dels neandertals. Un haplotip anomenat N del gen STAT2, que està relacionat amb el sistema immunològic es troba només en no-africans, i mostra elevades similituds amb l'haplotip corresponent del genoma neandertal. Potser el més sorprenent és que, mentre de mitjana no supera el 5% en poblacions eurasiàtiques, entre els melanesis té una freqüència molt més elevada, de més del 50%. Els autors pensen que aquesta freqüència tant elevada no es pot explicar només per efecte de la deriva genètica.

En calcular el temps de divergència entre el haplotip neandertal -que no es troba a l'Àfrica- i el que es troba a les poblacions modernes, s'ha arribat a temps relativament recents (80.000 anys) que indiquen que l'haplotip no es trobava present als avantpassats de neandertals i humans moderns, i en canvi coincideix bastant amb la data de sortida d'Àfrica.

És curiós si més no que només s'hagi seleccionat a favor en els melanesis.

Font: A Haplotype at STAT2 Introgressed from Neanderthals and Serves as a Candidate of Positive Selection in Papua New Guinea

La depressió: una malaltia essencialment moderna?

Avui comentaré breument un estudi molt recent que s'ha fet s'obre un tema que ens afecta més o menys a tots: l'anomenada depressió. Segur que tots coneixem alguna persona -si no som nosaltres mateixos- que ens ha dit en algun moment de la seva vida que estava passant per un episodi depressiu.

Aquesta "malaltia", si se'n pot dir així, és una de les més freqüents i esteses que podem trobar arreu del planeta. Sembla que les dones hi són una mica més propenses, i és que després d'haver fet incomptables estudis, els experts comencen a pensar que el risc cada cop és més alt, és a dir, cada cop hi haurà més gent que presenti aquest transtorn. Com podríem evitar-ho? És molt difícil, perquè les causes de la depressió sembla que són múltiples i molt variades, però el que crida l'atenció és que sembla que és una malaltia essencialment moderna, és a dir, que al temps dels neandertals ben poca gent devia patir-la.

No es pot negar que en 1.000 anys, i especialment en els darrers 50, els humans hem canviat dràsticament els nostres hàbits. Per exemple, al primer món ara podem tenir tants fills com volguem o no tenir-ne, podem aconseguir tot el menjar que volguem fent un parell de passes fins al supermercat, les màquines fan gran part de la nostra feina i ens fan encara més companyia que els humans, ja no hem d'estar preocupats ni pel clima, ni pels animals salvatges ni pràcticament tampoc per malalties que abans es carregaven la meitat de la població.

Deixant de banda els avantatges que pot tenir viure a la societat actual, no podem oblidar d'on venim: des que van aparèixer els primers humans, fa gairebé dos milions d'anys, tot això no ho teníem. Per tant, si comparem l'edat que fa que vivim en un i altre sistema (1.000 vs 2.000.000 anys) ens n'adonarem que hem canviat radicalment l'entorn on vivim en molt poc temps. Potser massa poc temps perquè ens hi haguem acostumat.

Els autors n'estan convençuts que hi ha certs factors que ens fan més propensos a patir una depressió: viure en una societat desenvolupada, l'increment de malalties cròniques associades al nostre estil de vida, l'íntima relació entre la salut física i mental, l'aïllament social, el sedentarisme, la mala nutrició, poques hores de son i de llum són factors a tenir en compte, perquè acaben deteriorant l'estat físic i com a conseqüència d'això, l'estat mental de la persona. O sigui que si voleu evitar les depressions, cuideu-vos molt i procureu portar un ritme de vida el més semblant possible al dels neandertals: feu una dieta equilibrada, exercici a diari, dormiu tant com pogueu i procureu interaccionar amb la gent.



Font: Depression as a disease of modernity: Explanations for increasing prevalence

Zuttiyeh, un israelí amb el crani difícil d'encaixar

L'altre dia vaig llegir la notícia al blog Dienekes i en veure aquest nom em vaig sorprendre: guaita, un que encara no havia vist mai! I prou que em convé, perquè Zuttiyeh, un crani que va ser trobat a Israel l'any 1925 en un context acheulià (indústria associada als heidelbergensis) i datat en 200-500.000 anys, es caracteritza precisament per estar al centre de tot.

Diversos estudis han intentat classificar Zuttiyeh en alguna categoria específica d'homínid, com ara neandertals, HAM antics, erectus, etc. Sense èxit, però. És per això que ara acaba de sortit un altre estudi amb uns gràfics molt suggerents. Els autors, entre els quals s'hi troba la deessa Harvati, pensen que aquest fòssil podria pertànyer a una població que seria ancestral als humans moderns i als neandertals.

Per fer la comparació de cranis, s'han escollit uns quants vells coneguts que solen sortir en aquests anàlisis. En aquest gràfic (clic per engrandir) hi ha una mica de tot: erectus, heidelbergensis, inclassificats, re-classificats, mal-classificats, clàssics, progressius, moderns, modernitzats, arcaïtzants... en fi.

Pel que veiem a la imatge, es poden distingir 4 poblacions principals d'homínids: els erectus, neandertals, humans moderns, i heidelbergensis. Zuttiyeh, marcat amb un asterisc, queda precisament al centre de tot, i més concretament, al centre dels neandertals. Per la seva banda, neandertals de l'orient mitjà datats en 60.000 anys, com ara Shanidar 5 es caracteritzen per ser relativament propers als humans moderns, com és habitual amb aquests cranis. El marroquí de 160.000 anys Jebel Irhoud 1, caracteritzat també per la seva ambigüitat, apareix associat als neandertals. El xinès Zhoukoudian del paleolític superior (10-25.000 anys) sobresurt de la població d'humans moderns, a diferència d'altres cranis de la mateixa època. Els Skhul i Qafzeh (90-120.000 anys) queden una mica entremig de neandertals i huamns moderns, com també sol passar.

Potser el que crida més l'atenció és que els Heidelbergensis, considerats per alguns com una població ancestral d'humans moderns i neandertals, apareixen relativament diferenciats, sobretots dels primers.



Font (pdf, sencer):

A comprehensive morphometric analysis of the frontal and zygomatic boneof the Zuttiyeh fossil from Israel

Rodeos? No, gràcies!

Com ja podeu endevinar pel títol, no sóc fan de qualsevol espectacle on es practiqui la tortura animal. Tampoc no he sigut mai fan d'aquella divisió tant estricta que s'ha fet al llarg de la història sobre les diferències entre neandertals i humans moderns a l'hora de caçar.


De ben segur que alguna vegada haurem sentit que els neandertals tendien a lluitar amorrats a la presa, fos un conill o un bisó, i la seva tàctica consistia en poca cosa més que anar ferint l'animal -sovint de dimensions considerables- amb una llança a la mà, cosa que exposava fàcilment el caçador a ferides que podien arribar a ser mortals. Els moderns, en canvi, eren dels que llençaven l'arma des de lluny, no els agradava això de lluitar fent servir la força bruta; i d'aquesta manera, s'exposaven a menys risc de patir traumatismes.

Sembla mentida que als neandertals no els passés pel cap alguna vegada provar-ho des de lluny, oi? Doncs no, segons els autors d'aquesta teoria tant mundialment famosa, entre els quals s'hi troba Erik Trinkaus, això no passava, almenys no més enllà de l'excepcionalitat. Les dues humanitats eren diferents de bon principi, i ho demostraven d'aquesta manera: uns (ja sabem qui) eren més endreçats, prudents i previsors, i els altres eren uns bèsties.

Però oh! Què passa quan els mateixos autors descobreixen que no hi havia diferències en el nombre de lesions de neandertals i dels primers humans moderns -que no havien estat analitzats quan es va proposar la teoria-? Eh, què passa? Doncs que la cosa queda en 4 sensacionalitats "molt improbables": si els neandertals no patien més lesions que els seus cosins evolutius, era perquè tampoc no devien caçar d'una manera massa diferent; a més, també s'ha descrit l'ús de projectils des de ben abans de l'aparició dels moderns.

I llavors, si no caçaven en plan rodeo, com s'expliquen les lesions dels caçadors, tant moderns com neandertals? Hi podria haver altres possibilitats: que els rodeos es practiquessin, però molt de tant en tant, que els individus més traumatitzats fóssin aquells que haguéssin mort a mig camí de la cova, i violència entre homínids del mateix grup, ben present i documentada, tant entre neandertals com en humans moderns. I si voleu aprofunditzar més sobre rodeos prehistòrics, us recomano llegir el post de l'amic Millán.


Font:

Neandertals, early modern humans, and rodeo riders

Proposen 3 migracions per explicar el poblament d'Amèrica

Tenia pensat parlar de l'engimàtic geneticista David Reich i els seus possibles reemplaçaments massius arreu del planeta i també de noves re-datacions al nord de la península que indiquen que els neandertals es van extingir abans, però tot plegat m'ha semblat massa avorrit i repetitiu, i he pensat que una mica d'aire fresc de l'oest d'Alaska aniria bé per salvar el post.


El poblament del continent americà és un tema no resolt que genera llargs debats en els quals és millor no entrar-hi, perquè per sort o per desgràcia, no tenen massa a veure amb la ciència, almenys no amb la ciència científica (hi poden haver ciències socials, polítiques i religioses, també). Tots sabem que, d'entrada, a Amèrica no hi havia humans pre-moderns. Hi ha la llegenda del Bigfoot que no passa d'això, de llegenda.

 
En aquest estudi també hi ha participat el nostre conegut David Reich, i 64 científics més de països de tota Amèrica. Han recollit ADN de poblacions indígenes d'arreu del continent, i amb els seus super-programes informàtics han analitzat les dades corresponents a més de 300.000 SNPs. Les conclusions són interessants, però no pas noves: el model de 3 migracions al continent americà ja s'havia proposat abans; aquestes tres migracions corresponen principalment als 3 grups lingüístics principals: Na-Dené, Amerindi i Esquimal-Aleut.

El model de David Reich prediu que hi va haver una primera migració fa una mica més de 15.000 anys des de Sibèria passant per l'estret de Bering, de la qual en són descendents la majoria d'indígenes americans. Aquests migrants van seguir la línia de la costa oest fins a Amèrica del sud, i es van establir al territori sense barrejar-se massa amb altres poblacions de més al nord. Hi ha alguna excepció, però.

Les següents migracions correspondrien als grups lingüístics Na-Dené i Esquimal-Aleut. Van deixar un impacte més minoritari i es van establir principalment al nord del continent. També s'ha detectat -tot i que tampoc no és nou- flux genètic en direcció contrària, és a dir, des d'Amèrica cap a Sibèria.

Les proves genètiques fetes fins ara amb ADN de fòssils i de coprolits indica que els primers americans estan indubtablement relacionats amb els indígenes actuals, tot i que no permetien aclarir el tema de les múltiples migracions. Ara ja ha quedat tot una mica més clar, fins que no arribi un altre article que ho tombi tot i haguem de tornar a començar a de 0, gràcies David Reich!


Font: http://www.sciencedaily.com/releases/2012/07/120711134710.htm

No, el Fora d'Àfrica encara no és a la UCI

Ja sabeu que a mi m'encantaria. Però no m'atreveixo mai a anar més enllà, com fan certs investigadors -alguns de molt de prestigi- d'abraçar-se al model multirregionalista ara que tenim dades de 2-3 genomes d'humans pre-moderns.


Hi ha antropòlegs, com en Hawks, i no cal dir que el seu mestre Wolpoff també, que dónen el model Fora d'Àfrica per mort i enterrat. Són experts reconeguts a nivell mundial, amb una opinió tant vàlida com la de qualsevol altre expert. Abans que comenci a posar verd a tot Déu, permeteu-me fer un petit recordatori de les dues teories vigents sobre els nostres orígens.

-El Fora d'Àfrica prediu que fa uns 80.000 anys un grup petit però atrevit d'africans va abandonar el seu continent, es va expandir per tot el món, i gràcies a les seves elevades capacitats cognitives i ús d'un llenguatge altament complex -això ho diuen els seus defensors, no em mireu malament- van carregar-se tots els homos pre-existents. Àmpliament recolzada per la genètica i l'anatomia comparada, petit qui peti.

-El multirregionalisme prediu que fa uns 2 milions d'anys els Homo inserteu la vostra paraula preferida van abandonar l'Àfrica o l'Àsia i es van expandir per tot el món. Des d'allà, van anar evolucionant, a l'Àsia en Homo erecuts, a Europa i O. mitjà en neandertals, al Tibet en Denisovans, a Java en Hòbbits, a l'Àfrica en ergaster, etc, i les grans similituds que observem entre humans de diferents continents són degudes a flux genètic elevat entre aquestes poblacions.


Des del 2010 que les postures intermitges estan de moda, però no és això el que vull discutir; el que vull discutir és que hi hagi multirregionalistes que dónin el model Fora d'Àfrica per mort, sense cap altre motiu aparent que unes ganes boges de veure que ells sempre han tingut raó. És una cosa que passa sovint: els antropòlegs sovint es tanquen en sí mateixos i no volen fer el més mínim esforç per renovar les seves teories en base a noves evidències i acceptar que potser anaven equivocats de bon principi. Aquests antropòlegs sovint "esbandeixen" aquells que no pensen com ells dient-los que llegeixin més llibres.

Bé, l'evidència és la que és, ja ho he explicat moltes vegades, però si em pressionen, ho tornaré a explicar, si cal. Aquestes són les dades multirregionalistes de què disposem fins ara:


-7% de contribució màxima denisovana? erectus? a poblacions concretes del sud-est asiàtic i Austràlia.
-Contribució 2-3% neandertal eurasiàtica, en un moment molt concret del temps, que es pensa que va deixar constància al genoma perquè la població de HAM era molt petita, anava desorientada i a més, feia hi molta calor allà al sud d'Aràbia o on coi fos.
-Contribució <1% (però en realitat encara no és segur, dos estudis discrepen) denisovana als asiàtics de l'est.
-Possible contribució extra neandertal a l'oest d'Euràsia del 0,1% segons el mateix Hawks, després d'almenys de 10.000 anys de convivència.
-Llinatge B006 del cromosoma X amb possible orígen neandertal. De mitjana, es troba present al 9% dels no-africans.
-0% de  llinatges d'ADNmt i cromosoma Y pre-moderns a les poblacions actuals.
-Les diferències entre un crani neandertal i un de modern són més grans que entre les de dues espècies diferents de ximpanzés. No cal ni dir que el mateix és cert pels erectus.
-Moltes més semblances a nivell genètic i anatòmic entre un habitant del Japó, un de València i un del Congo que entre qualsevol dels tres i les seves respectives poblacions pre-modernes ancestrals.
-Petita contribució d'una població o poblacions arcaiques a l'Àfrica segons models predits a partir d'estadística, amb una gran incertesa i sujectes a altres interpretacions.

A partir d'aquí, i amb les dades de què disposem fins ara, es poden deduïr diverses coses:

1-Els humans moderns de qualsevol lloc del planeta son molt més similars entre sí que a qualsevol població pre-moderna que va viure al mateix lloc abans de desaparèixer.
2-Segons els anàlisis genòmics, el màxim de contribució descoberta fins ara no arriba al 10%, i estem parlant de grups ètnics molt concrets. Per tant, la barreja va ser de proporcions limitades, i anecdòtica en la majoria de casos.
3-Un orígen comú i recent per a tots els humans moderns es troba recolzat per tot tipus de dades. En canvi, costa de trobar evidència a favor del multirregionalisme; fins que no s'ha analitzat el genoma d'humans pre-moderns, el multirregionalisme era un model mort i enterrat, gairebé no servia ni per exhibir-lo al circ.
4-En cap cas es pot negar que fa 30-50.000 anys hi va haver un reemplaçament brusc arreu del vell món d'unes poblacions humanes per unes altres.
5-Com que l'aport cultural i genètic dels humans pre-moderns és molt limitat, i possiblement la seva extinció sobtada va molt relacionada amb l'expansió dels humans moderns, no es pot parlar de continuïtat, ni molt menys "d'intens intercanvi genètic d'una punta a l'altra del món".
6-Els erectus de fa 35.000 anys eren molt semblants als erectus del mateix lloc de fa 200.000 anys i molt diferents dels moderns actuals del mateix lloc.


Espero no haver de treure tota la llista ni haver de confeccionar un post bíblic una altra vegada. El que vulguin dir els somriures de les calaveres amb visera m'interessa, el que imposin els multirregionalistes nostàlgics i romanticistes amb aires de superioritat, ja no.