dimarts, 11 de setembre de 2012

El canibalisme Antekessor era tant... inhumà

Segur que aquells formidables homínids que van viure fa més de 800.000 anys practicàven unes orgies espectaculars, si hem de fer cas dels relats pornogràfics -amb il·lustracions- que han elaborat alguns antropòlegs del segle XXI, però certament, no tot era sexe, ni amor. Hi havia altres coses a la vida dels Anteke, coses potser no tant agradables d'explicar, però què hi farem, s'ha de ser realista i acceptar-los tal com eren, no els podem canviar.



Des de l'any 1994 sabem que els Antecessors practicàven el canibalisme més elemental, de manera similar als seus successors/descendents, els heidelbergensis i neandertals. El que ens preguntem és: quines finalitats tenia, el seu canibalisme? Era purament gastronòmic o bé cultural?

Doncs bé, sembla que en el cas que ens ocupa, les raons serien tant la purament nutricional com la cultural, és a dir, que aquells Anteke caníbals mataven dos pardals d'un tret en les seves expedicions sanguinàries. El que explicaré a continuació podria ferir sensibilitats, per tant prepareu-vos bé l'estómac perquè no sentiu nàusees en llegir-ho. Una cosa que va molt bé és pensar en sexe quan la cosa es posa molt negra -o vermella, en aquest cas- amb imatges i sons.

L'equip d'investigadors del CSIC, entre els quals s'hi troben Eudald Carbonell i Juan Luís Arsuaga, ha estudiat un peculiar cas de canibalisme: l'infantil. Tot sembla indicar, que un grup d'Anteke armats amb llances i amb molt mala baba, va dedicar-se a assassinar brutalment els infants -només els infants, sembla- del grup rival. L'objectiu d'aquesta estratègia era foragitar els rivals de les terres que ells volien ocupar sense posar la seva vida en perill -perquè els nens són més fàcils de matar que un adult-, o bé impedir que es multipliquéssin. Després, per aprofitar-ho tot, perquè si una cosa tenien era que eren molt estalviadors, van menjar-se els cadàvers dels nens assassinats, perquè ja se sap que després de fer exercici va bé un bon àpat.

Aquest tipus de canibalisme no és nou, es coneix entre ximpanzés, i va ser descrit per primera vegada l'any 1977, a càrrec de la famosa primatòloga Jane Goodall. Es veu que l'edat dels ximpanzés petits que van ser assassinats i posteriorment consumits coincideix molt bé amb la del grup d'Anteke de Gran Dolina. Desconeixem si altres grups d'homínids com ara els neandertals també practicàven ocasionalment aquesta activitat, però afortunadament aquestes velles tradicions no semblen haver perdurat entre els HAM; això no vol dir que siguem perfectes, ni molt menys. Per sort, la humanitat sempre ha tingut el desig de millorar.


Fonts:

Intergroup cannibalism in the European Early Pleistocene: The range expansion and imbalance of power hypotheses

El hombre de Atapuerca practicaba el mismo canibalismo que los chimpancés

7 comentaris:

  1. em consta que a l'Africa encara és vigent el costum -entre algunes etnies, o individus- de menjar-se els pigmeus com si fossin animals. Es ben clar, i hi ha moltíssims exemples, que la nostra espècie ha esta caníbal, i puntualment ho és encara.

    ResponElimina
  2. Sí Gabriela, tens tota la raó que el canibalisme es practicava fins fa ben poc (o encara es practica), i aquí hi ha un exemple ben recent:

    Canibalisme a la Polinèsia

    El que passa és que aquest tipus de canibalisme, el d'assassinar els nens petits de les tribus enemigues, sembla que només s'ha descrit en ximpanzés, i ara en els Antecessors. A les tribus caníbals actuals, normalment sacrifiquen adults, no pas els nens, però si coneixes algun exemple de canibalisme infantil seria molt interessant que ho comentessis :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. he buscat per internet "canibalisme infantil" i a banda del de Atapuerca m'han sortit un munt d'entrades que no he volgut llegir. Però està clar que sempre es tracta de casos aïllats. El que vull dir es que probablement la gent d'Atapuerca no devien considerar "persones" als del clan rival. La ximpanzé Passion que van observar que matava els nens de l'altre clan, era molt afectuosa i carinyosa amb els seus, i fins i tot hi compartia les despulles.
      No es pot comparar, pero el fet de deshumanitzar els "altres" ha estat des de sempre molt corrent, nomes cal veure els hutus i els tutsis o els nazis i els jueus. Són el diable, i per tant tot s'hi val. Esperem que la civilització ens faci poc a poc, millors.

      Elimina
    2. "No es pot comparar, pero el fet de deshumanitzar els "altres" ha estat des de sempre molt corrent, nomes cal veure els hutus i els tutsis o els nazis i els jueus. Són el diable, i per tant tot s'hi val. Esperem que la civilització ens faci poc a poc, millors."

      Totalment d'acord. Un altre aspecte, potser el principal, que ens falta per acabar de ser humans del tot.

      Elimina
  3. No oblidem que el consum de carn de ximpanzés o goril·les és corrent als llocs d'Àfrica on conviuen amb humans.
    A Europa ens pot semblar que això no és canibalisme, però alguns pobles africans diuen "anar a la guerra" quan surten a caçar ximpanzés.

    ResponElimina
  4. Tal com indiquen els autors,en cap cas es poden mesurar les accions d'aquests -molt o poc- avantpassats nostres amb els actuals criteris étics. Per a ells l'important era el propi clan, i el clan rival un temible competidor. No queda tan lluny de tantes i tantes guerres i croades históriques dels anomenats Sapiens. En cap guerra s'han respectat les criatures.

    ResponElimina
  5. "A Europa ens pot semblar que això no és canibalisme, però alguns pobles africans diuen "anar a la guerra" quan surten a caçar ximpanzés."

    M'imagino que deu ser perquè són uns dels animals més llestos, i deu ser molt perillós i complicat caçar-los. A part d'això, no hem d'oblidar que el fàstic a menjar carn humana és un costum que va aparèixer relativament tard a l'evolució humana.


    "Tal com indiquen els autors,en cap cas es poden mesurar les accions d'aquests -molt o poc- avantpassats nostres amb els actuals criteris étics. Per a ells l'important era el propi clan, i el clan rival un temible competidor. No queda tan lluny de tantes i tantes guerres i croades históriques dels anomenats Sapiens. En cap guerra s'han respectat les criatures."

    Nosaltres tenim unes normes per intentar conviure el màxim millor els uns amb els altres. Hi ha vegades en què ni amb aquestes normes això és possible. Però no conec cap cas de guerra que tingués com a objectiu assassinar els nens petits i després devorar-los. Sí que hi han mort molts de nens, a les guerres, però no són els objectius principals. Sembla que hi ha a totes les cultures unes normes per respectar els nens petits, considerar-los "de sucre", de tal manera que atacar un nen petit és considerat un acte de covardia i crueltat sense precedents. Aquesta filosofia encara no existia entre aquells homínids de Gran Dolina. Bé, ni aquesta ni moltes altres. Em pregunto si tenien allò que nosaltres anomenem moralitat.

    ResponElimina