dilluns, 6 d’agost de 2012

Rodeos? No, gràcies!

Com ja podeu endevinar pel títol, no sóc fan de qualsevol espectacle on es practiqui la tortura animal. Tampoc no he sigut mai fan d'aquella divisió tant estricta que s'ha fet al llarg de la història sobre les diferències entre neandertals i humans moderns a l'hora de caçar.


De ben segur que alguna vegada haurem sentit que els neandertals tendien a lluitar amorrats a la presa, fos un conill o un bisó, i la seva tàctica consistia en poca cosa més que anar ferint l'animal -sovint de dimensions considerables- amb una llança a la mà, cosa que exposava fàcilment el caçador a ferides que podien arribar a ser mortals. Els moderns, en canvi, eren dels que llençaven l'arma des de lluny, no els agradava això de lluitar fent servir la força bruta; i d'aquesta manera, s'exposaven a menys risc de patir traumatismes.


Sembla mentida que als neandertals no els passés pel cap alguna vegada provar-ho des de lluny, oi? Doncs no, segons els autors d'aquesta teoria tant mundialment famosa, entre els quals s'hi troba Erik Trinkaus, això no passava, almenys no més enllà de l'excepcionalitat. Les dues humanitats eren diferents de bon principi, i ho demostraven d'aquesta manera: uns (ja sabem qui) eren més endreçats, prudents i previsors, i els altres eren uns bèsties.

Però oh! Què passa quan els mateixos autors descobreixen que no hi havia diferències en el nombre de lesions de neandertals i dels primers humans moderns -que no havien estat analitzats quan es va proposar la teoria-? Eh, què passa? Doncs que la cosa queda en 4 sensacionalitats "molt improbables": si els neandertals no patien més lesions que els seus cosins evolutius, era perquè tampoc no devien caçar d'una manera massa diferent; a més, també s'ha descrit l'ús de projectils des de ben abans de l'aparició dels moderns.


I llavors, si no caçaven en plan rodeo, com s'expliquen les lesions dels caçadors, tant moderns com neandertals? Hi podria haver altres possibilitats: que els rodeos es practiquessin, però molt de tant en tant, que els individus més traumatitzats fóssin aquells que haguéssin mort a mig camí de la cova, i violència entre homínids del mateix grup, ben present i documentada, tant entre neandertals com en humans moderns. I si voleu aprofunditzar més sobre rodeos prehistòrics, us recomano llegir el post de l'amic Millán.


Font:

Neandertals, early modern humans, and rodeo riders

5 comentaris:

  1. Todavía no es "doctor". El año que viene o así: defiende su tesis en Octubre, luego no sé cómo va pero imagino que para final de curso ya tendrá su doctorado.

    ResponElimina
  2. Ah vale! Como ya tiene la tesis lista, pues pensaba que la cosa ya estaba (casi) consolidada :)

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Jajaja, tiene razón Maju, aún tienen que "juzgarme".
    Gracias por citarme MariaLluisa, en el post. Lo único explicar que los individuos que quedarían abandonados "a medio camino", según las nuevas propuestas de Trinkaus, serían aquellos con lesiones incapacitantes en las piernas. De este modo, se sesgaría la muestra de los Neandertales encontrados (los que si llegaron a las cuevas y abrigos) hacia personas SIN lesiones graves en las piernas... lo que lleva al patrón de los "rodeo riders".

    ResponElimina
  5. "De este modo, se sesgaría la muestra de los Neandertales encontrados (los que si llegaron a las cuevas y abrigos) hacia personas SIN lesiones graves en las piernas... lo que lleva al patrón de los "rodeo riders"."

    Ara ho he captat! (ostres què rebuscat...)

    ResponElimina