'La Ferràssia 1' torna a fer la volta al món

El  que més m'agrada de les reconstruccions és que sempre són diferents, i La Ferràssia 1 és potser un dels neandertals amb més cares del món. No es pot negar que aquest privilegi ve determinat no només pel seu descobriment, l'any 1.909 a Dordonya, sinó també per l'excel·lent estat de conservació en què es troben els seus ossos, 60.000 després que aquell home de mitjana edat morís com a conseqüència d'un càncer, probablement.


Amb les noves tecnologies, les reconstruccions també evolucionen, de manera que cada cop més ens podem acostar al veritable rostre de La Ferràssia. Mai no ho podrem saber del tot, perquè hi ha informació que s'ha perdut per sempre i que mai no podrem trobar, ni a l'ADN ni als ossos. Per exemple, és pràcticament impossible de dir si la Ferràssia tenia cicatrius al cos, quantes i on, perquè la carn no es conserva, però afortunadament aquesta informació és prescindible.

Aquest cop La Ferràssia 1 té els cabells pèl-roigs/rossos (ara sabem que hi havia neandertals morenos, també), la pell clara (probablement hi havia neandertals de pell color cafè), els ulls foscos i les típiques faccions neandertalianes.

Malauradament hi ha coses força difícils d'endevinar partint d'un crani fragmentat, com ara el gruix dels llavis, la forma exacta del nas i el color de pèl i pell. Però tot i així penso que és una reconstrucció bastant ben feta, de les millors que he vist fins ara: mirant-la per sobre, algú amb coneixements mínims sobre cranis neandertals pot endevinar fàcilment que al darrere hi ha el de La Ferràssia. Li poso un 9.