La validesa de qualsevol d'aquests dos models és essencial per relacionar l'expansió d'aquestes llengües i de gent des de l'orient mitjà fins a Europa occidental. En cas de ser certa la teoria anatòlica, això significaria que llengües com el basc i l'íber ja eren parlades a la península ibèrica des del mesolític. Pel contrari, si la certa és la hipòtesi kurgana, això voldria dir que potser els primers agricultors del neolític no parlàven indo-europeu, sinó potser llengües emparentades amb el basc i l'íber; de fet, alguns lingüistes diuen haver trobat similituds entre l'èuscar i llengües del Caucas, però com sol passar sempre en lingüística, tot és molt confús i controvertit.
Un estudi molt recent, on hi ha apareixen els cognoms Gray i Atkinson, defensa de nou la teoria anatòlica. No és pas la primera vegada -i tot fa pensar que no serà l'última- que aquests dos autors troben evidència a favor d'aquesta teoria. L'estudi ha utilitzat moltes llengües indo-europees per reconstruïr-ne l'orígen, i ha trobat que les més diferenciades de la resta corresponen a un subgrup anomenat "anatòlic", que no conserva cap llengua viva, i que es va parlar precisament a l'actual Turquia. La datació, sempre controvertida, apunta que paraules com "mare" podrien sobrepassar els 8.000 anys d'antiguitat, i que per tant aquesta expansió estaria relacionada amb la dels primers agricultors i ramaders del neolític.
En Hawks també ha comentat aquest estudi al seu blog, i ha fet una mica de barreja entre el model anatòlic i el kurgan: pensa que, si bé l'orígen de l'indo-europeu podria trobar-se a Anatòlia, hi podria haver hagut més d'una expansió i en diferents períodes. Aquest model sembla bastant més realista que no pas una única expansió fa 8.000-9.500 anys, tenint en compte que el llatí vulgar "evolucionat" es parla a la península ibèrica des de fa no més de 2.000 anys, mentre que el neolític hi va arribar bastant abans.
Sigui com sigui, el tema no està tancat, ni molt menys. En qualsevol moment pot sortir un altre estudi que tombi per terra aquest, que sembla tant sofisticat i ben documentat. És una pena, però la ciència, i sobretot la lingüística, funciona així.
Fonts:
-Mapping the Origins and Expansion of the Indo-European Language Family
-Material suplementari de l'article.
-When and where was proto-Indo-European?
Hay muchas razones para oponerse al modelo anatólico/neolítico: (1) la persistencia histórica de lenguas no-Indoeuropeas en la supuesta región de origen del IE (eteocretense, hático, sumerio, elamita, hurartense, etrusco/lemnio, semita, georgiano, checheno, circasiano, etc.), (2) la certeza actual de que la lengua neolítica de Pakistán-India debía ser dravidíca, (3) la casi-certeza de que la lengua neolítica de gran parte de Europa debía de ser Vasco-Ibérico, (4) la rotunda solidez arqueológica del modelo Kurgán, (5) la desaparición de la cultura de los neolíticos balcánico y centroeuropeo a manos sobre todo de los pueblos del kurgán, etc.
ResponEliminaAdemás el mapa es pobre y tendencioso. Por poner sólo un ejemplo, la extensión histórica del Indo-Iranio ha sido cercenada masivamente: debemos recordar que los otrora famosos escitas, seguramente los más genuinos descendientes de los primitivos indoeuropeos esteparios, se extendían por toda la estepa euroasiática e incluso penetraron en Europa Central. Los osetios aún hablan una lengua descendiente, no reflejada en ese mapa horripilante.
Hay otras muchas burradas en ese mapa.
Sobre el árbol no me pronunciaré pero la cronología es tremendamente arbitraria y sin sentido. Por ejemplo las lenguas itálicas (de las que sólo se conoce realmente el Latín y derivados) estarían evolucionando desde hace al menos 4000 años (dónde?!), mientras que la radiación del Indoeuropeo Occidental (que encaja perfectamente en el modelo Kurgán, dejando aparte la cronología) ocurriría hace 5500 años con la llegada de los "Danubianos" a Alemania supongo. Esto es imposible porque los "Danubianos" no sólo no se extendieron apenas más allá de Europa Central sino que su cultura fue aniquilada en el Calcolítico por los pueblos Kurgán (Indoeuropeos) y (en Francia y Bélgica sólo) por la cultura de Artenac (proto-Aquitanos).
La verdad es que muchas veces estos estudios ignoran completamente la arqueología y "tiran p'alante" aplicando fórmulas para calcular la edad en la que supuestamente se originaron esas famílias linguisticas.
ResponEliminaAunque sé muy poco del tema, lo cierto es que estos autores ya publicaron anteriormente otros estudios casi igualitos a estos.
Sobre el árbol, es cierto que tiene muchas fallas. Además de las que has comentado tú, añadiría: el orden en que aparecen representadas las famílias linguísticas varia respecto otro estudio anterior que vi (donde Germánico-Itàlico eran las más proximas, algo que no coincide con la opinión generalizada de estrecha proximidad entre Italico-Céltico). Por no decir que algunas ramas representan lenguas ya extintas (anatólico, tochario) y sobre los tiempos calculados, mejor no me meto, pero imagino que serán como los "relojes" moleculares, es decir, extremadamente imprecisos.
Lo dicho, dentro de poco seguro que saldrá otro estudio que lo va a tumbar.
El problema de les teories sobre l'origen de l'IE i la reconstrucció del PIE és que el paradigma en lingüística històrica (que prové del s. XIX) considera les llengües com a entitats monolítiques, mentre que a la realitat són multicapa, amb varietats regionals, de classe social, etc. en bona part fruit de processos de substitució i contacte amb altres llengües.
ResponEliminaEn el cas de la família IE és del tot impossible que hagi sorgit d'un sol esdeveniment lingüístic, sigui el que sigui. És ben segur que les llengües dels pobles kurgànics (pastors nòmades de les estepes russes) van tenir un paper important, però ni de bon tros van "escombrar" completament les llengües existents, que provenien de les dels agricultors neolítics (teoria de Renfrew) i dels caçadors-recol·lectors mesolítics (teoria de la continuïtat), com demostren la recerca de l'indoeuropeïsta Francisco Villar i la meva mateixa.
Hola Octavià Alexandre, benvingut!
ResponEliminaJo de lingüística hi entenc més aviat poc (per no dir gens), de manera que no puc opinar massa sobre aquest tema, ara bé, de tant en tant llegeixo algun estudi d'aquests que intenten reconstruïr llengües del passat i la seva expansió.
Doncs em sembla que el Sr. Maju encara hi entèn menys que tu.
ResponElimina