Després d'haver-me llegit el
sisè i últim volum de la gran soga de Jean M. Auel, aquell volum esquifit de tant sols 700 pàgines, vaig pensar que estaria bé nodrir la meva ment amb més aventures prehistòriques.
I és que l'últim volum, exceptuant el final, que és, resumit en una paraula,
esgarrifós, es fa força passable, o almenys no és tant pesat com sembla abans d'obrir-lo per primera vegada. Per tant, fa pocs dies em vaig dir: "vés a la llibreria i agafa'n un altre, el que sigui". I tal dit, tal fet: ja tinc el quart volum a casa, el del "Gran Viatge d'Ayla i Jondalar".
Havent arribat a la meitat del llibre, la única cosa que sento la necessitat de dir és una pregunta: Com és possible que aquesta soga hagi vengut no sé quants milions d'exemplars a tot el món, i Auel sigui una escriptora mundialment reconeguda i famosa?
Però, comencem pel principi: què és una soga? És la corda que passen pel coll als penjats abans d'escanyar-los i enviar-los a l'altre barri. Potser la comparació no és la més adient. Potser seria més adient i adequat dir les coses pel seu nom: que els personatges d'Auel, és a dir, l'Ayla, en Jondalar i el seu bestiari, em desperten les temptacions més mòrbides i sanguinàries que romanen ben amagades en la meva ment. Temptacions com ara lligar l'Ayla en un llit amb cadenes i clavar-li ganivets per tot el cos, desbudellar la seva Whinney, cremar el Ràpid de viu en viu, arrencar la pell del Llop a tires per fer-me'n un abric, i amb en Jondalar, no ho explicaré tot amb pèls i senyals, sinó que donaré algunes pistes del que li faria: li tallaria l'òrgan reproductor, el faria cremar davant dels seus ulls, l'obriria de dalt a baix, li buidaria els intestins, la llengua i els ulls, i finalment, després de fuetejar-lo una mica molt, el penjaria. Amb una soga, és clar.
Què és el que els fa tant repulsius, als personatges de Jean M. Auel, i al llibre en la seva totalitat? Diverses coses. La que més, que Auel ens els presenta com si fóssin perfectes: ben rossos i alts, tenen un cos perfecte, una ment perfecte, un amor perfecte, unes mascotes perfectes a les quals els fan fer el que volen, mai no els falta de res, tot els surt bé, i per desgràcia, no moren mai.
A més a més també cal sumar-hi les incomptables vegades en què Auel s'obre de cames perquè en Jondalar la penetri fins al fons. Perdó, volia dir l'Ayla. Les vegades en què Auel descriu la seva protagonista exalçant el seu cos perfecte, la seva cabellera rossa amb tirabuixons, la seva joventut eterna, l'esquena d'en Jondalar, el membre d'en Jondalar, el botó que l'Ayla té entre les cames, i OH! la fauna: perquè evidentment els animals com ara els mamuts també tenen la seva època d'acoplament, que Auel, sempre tant generosa, ens explica amb pèls i senyals.
Després caldria fer esment també als malsons premonitoris de l'Ayla, que treuen qualsevol realisme que pogués tenir l'argument. Els somnis consisteixen en el següent: la nostra Ayla sempre hi veu en Creb (1r volum de la soga), el Mog-ur, que l'avisa d'algun perill o li indica el camí que ha de prendre. Llavors l'Ayla crida desesperada, en Jondalar la desperta, l'abraça, la profecia d'en Creb es compleix i en Jondalar pensa com n'és d'afortunat de tenir una telèpata al seu costat. Perquè l'Ayla també es pot comunicar telepàticament, pot repetir estrofes de cançons que només ha sentit una vegada, parlar 4-5 idiomes amb tota la facilitat del món, predir els canvis climàtics, llegir el pensament de la gent, conèixer espècies de plantes que no ha vist mai, etc.
Els neandertals, malgrat no sortir-hi físicament, sí que es manifesten en els malsons de l'Ayla i els records, que ocupen una bona part del llibre: l'Ayla recorda el seu passat amb els neandertals constament i es posa trista. Tant trista es posa ella com em treu de polleguera a mi. Al cap i a la fi, per què matar-s'hi tant amb els neandertals? La seva presència queda resumida en unes quantes herbetes medicinals amb propietats anticonceptives, antidepressives, anti-mal-de-cap, anti-mal-de-panxa, anti-el que volgueu. La cultura neandertal queda també resumida en els rituals que l'Iza va ensenyar a l'Ayla per complaure el seu "company" que consisteixen en:
-Posar-se de quatre potes amb el cul en pompa quan el mascle faci "el senyal".
-Banyar-se en un llac d'aigua glaçada després de fer l'amor.
-No mirar mai el mascle als ulls quan té la regla.
-Preparar tot tipus de plats culinaris exquisits perquè el mascle estigui fort i sa.
No us sona d'alguna pel·lícula, això? Doncs sigui com sigui, aquesta és la cultura neandertal que ens presenta Auel al llibre. Un llibre i una soga que, per si encara no us ha quedat clar, han vengut milions de còpies. Milions. I no cal ni dir que de mi no en treuran ni un cèntim més.
