dijous, 8 de setembre de 2011

Milers d'encreuaments amb els arcaics?

El genetista Michael F. Hammer va publicar un estudi molt recentment, on analitzant genomes de diferents poblacions africanes, arribava a la conclusió que s'havien encreuat amb uns humans arcaics que van viure al centre d'Àfrica fa 35.000 anys, i que els haurien llegat aproximadament el 2% dels gens.



Aquest mateix genetista va dir el següent en una entrevista:

"Pensem que probablement hi van haver milers d'encreuaments; era una cosa relativament freqüent i que passava de manera extensiva".

Arribats en aquest punt, un es pregunta què vol dir exactament la paraula "milers" en aquest context: que milers d'arcaics van tenir descendència amb humans moderns? Que els moderns es van trobar milers de vegades amb altres grups d'arcaics amb els quals van tenir descendència fèrtil? Que aquests "milers" haurien tingut lloc en un espai de temps molt ampli i haurien afectat gran part de la població mundial?

Aquesta frase segur que ha causat una forta erecció en més d'un multirregionalista, el problema és: i l'evidència prové de... ?? Sense genomes de més arcaics i només utilitzant models computacionals com ha fet Hammer és gairebé impossible estar segur de res. Del que n'estem més segurs, a nivell genètic i morfològic, és:

-Qualsevol antropòleg pot distingir perfectament entre un humà modern de qualsevol part del planeta i un humà arcaic. Al mateix temps, els humans moderns són molt més similars entre sí que no pas qualsevol d'ells als arcaics.
-Les diferències genètiques van començar a aparèixer fa relativament poc (menys de 100.000 anys) entre, per exemple, europeus i asiàtics. Si hi hagués hagut continuïtat esperaríem trobar diferències molt més marcades.
-L'ADNmt i el cromosoma Y dels arcaics són molt estranys en la població moderna per no dir inexistents del tot.



Per tant, amb tota aquesta evidència a la mà, el més plausible és que si bé hi podrien haver hagut molts d'encreuaments, la immensa majoria han estat d'allò que se'n diu negligibles (volia dir menyspreables però quedava massa dur).

4 comentaris:

  1. tinc una questió que m'intriga des de fa un temps -potser és elemental, però qué hi farem-: partint de la base de les escasísimes diferències entre el genoma HAM i el Neandertal, i donat que s'han trobat gens suposadament d'origen neandertal, ¿com podem deduïr d'aixó que els encreuaments van ser poquíssims?

    ResponElimina
  2. Hola Gabriela,

    Es dedueix que els encreuaments, que no sabem quants n'hi van haver, van tenir lloc en un moment i espai molt concrets de temps. Això és així perquè tots els no-africans, des d'Austràlia fins a Europa, passant per Àsia i Amèrica, portem el mateix % d'ADN neandertal.

    Si hi haguessin hagut més episodis d'encreuament esperaríem trobar diferències en el %. De moment encara no podem descartar res, perquè s'han comparat molt poques poblacions amb només 3 neandertals; és una qüestió que anirem aclarint amb els anys.

    ResponElimina
  3. Però no diu que el fruit d'aquests encreuaments hagi sobreviscut fins als nostres dies! Una prova, encara que no una evidència, sería el desig sexual dels investigadors de practicar sexe arcà entre la bardissa milers de vegades.

    (La luxúria humana)x (Milers d'anys y moltes més generacions d'humans moderns que durant milers d'anys han pogut topar-se amb humans arcaics)x(Algun possible factor que afecti les probabilitats d'hibridació o la viavilitat i fertilitat dels híbrids degut a la considerable separació evolutiva de les espècies humanes [tal com passa en les espècies de grans felins actuals amb un temps de divergència comparable])x(Encara que hi hagués un sol encreuament amb arcaics a l'any durant milers d'anys seria proporcionalment una fracció molt petita dels encreuaments anuals totals de la població mundial d'humans moderns)x(Efecte deriva que pot provocar fàcilment la pèrdua dels "al·lels" menys comúns) =a Que sigui plausible, encara que ni de bon troç evident, que hi hagi hagut milers d'encreuaments amb arcaics tot i que manquin les restes genètiques ( i que siguin completament nules pel ADNmt i el cromosoma Y).

    Tot i així tens tota la raó, un científic seriós no hauria de fer tals afirmacions sense que estiguin recolzades en evidències!!! Es poden malinterpretar... encara que això no vol dir que siguin opinions personals subjectives sense trascendència. Ell ha dit que és el que pensen, no el que han descobert o que puguin deduir amb les seves dades... Potser el pobre home només volia ampliar els horitzons!

    ResponElimina
  4. Sí, el més plausible és que hi haguessin hagut més encreuaments dels detectables, que no haguessin deixat rastre. Però si no han deixat rastre tampoc no els pots detectar, per més científic que siguis xD. Que sigui la seva opinió, d'acord, però primer de tot, comentem el seu estudi: la xifra de 35.000 anys que dónen amb l'encreuament dels africans i els arcaics al centre d'Àfrica, amb una població desconeguda de la qual no se'n té constància és una mica agosarada.

    Després poden anar fent tots els models que vulguin, com han fet tants d'altres científics, i trobar el que trobin, però siusplau, que no afirmin res, perquè podria ser perfectament degut a altres fenòmens (com per exemple la deriva genètica, colls d'ampolla, etc).

    ResponElimina