dijous, 28 de juliol del 2011

Finalment absorbits?

Un gran intèrpret una vegada va dir que no és que les cançons que surten contínuament de la mà de molts artistes ens agradin, sinó que més aviat, el que ens agrada és el fet que estiguin repetides i ens recordin cançons anteriors, o dit més musicalment: plagiades. Plagis descarats no, però sí certa semblança amb les rumbes que escoltaven els nostres avis a la discoteca. No s'ha de ser dur amb els cantants: al cap i a la fi ells es guanyen la vida com qualsevol de nosaltres, i també és cert que les combinacions per compondre una cançó que no tingui res a veure amb una altra, malgrat elevades, són finites, i ja estan començant a presentar evidències d'un clar procés d'extinció.



Pel que fa a l'extinció neandertal, direm que, si bé les hipòtesis que tracten d'explicar-la no ens agraden, és totalment cert que es repeteixen. És el cas de l'absoptrion: com una vella cançó de discoteca, l'absroption ha anat aguantant el pas dels anys amb prou bona salut. S'ha fet vella, és cert, ha passat de moda unes quantes vegades, l'han trepitjada ferotgement i fins i tot hi han hagut moments en què es temia per la seva vida: però sembla ser que ara podria experimentar allò que en diem una revifada.

Al cap i a la fi, l'asrbtion és una de les hipòtesis més antigues, i alhora simple per explicar l'extinció neandertal. De fet, és potser la millor: el sexe és a vegades molt més efectiu per assimilar un grup humà que no pas les llances, la marginació o la superioritat intel·lectual; i és que d'altres hipòtesis que han intentat trobar certes deficiències dels neandertals en algun camp, tard o d'hora han acabat topant amb la realitat: amb les dades de què disposem ara, no hi ha res que ens faci pensar que els neandertals no estaven ben adaptats allà on vivien, que eren curts de gambals, privats de pensament simbòlic, amb uns braços que no podien girar en un angle prou ampli per disparar bé una llança, maldestres, dotats d'un sub-llenguatge inefectiu per sobreviure les glaciacions o massa antisocials per estar oberts a nous coneixements d'altres grups.



També és totalment cert que simulacions de la densitat poblacional que hi havia en temps dels neandertals i en temps dels humans moderns del paleolític superior i mitjà, no ha revelat grans diferències; és a dir, no és possible que uns 5.000 neandertals a tot Europa fossin absorbits sense deixar cap rastre, senzillament perquè eren tant nombrosos com els primers HAM (~5.000) que van arribar a Europa, o almenys això és el que diuen diferents estudis, fins que...

... en Mellars ha ficat la pota. En Mellars és un ésser de quatre potes, dos ulls, una llengua i sense cua que ha publicat el següent text:

European Neandertals were replaced by modern human populations from Africa ~40,000 years ago. Archaeological evidence from the best-documented region of Europe shows that during this replacement human populations increased by one order of magnitude, suggesting that numerical supremacy alone may have been a critical factor in facilitating this replacement.



En aquest insignificant paràgraf, en Mellars -que suposadament ha analitzat evidència arqueològica d'Occitània, on hi ha un registre arqueològic molt important- pensa que el més probable que va passar amb els neandertals és que es van veure superats en nombre pels nouvinguts: una mica com amb els indis americans i els immigrants provinents de la resta del món, principalment d'Europa. Aquesta diferència de magnitud hauria estat d'1:10 a favor dels moderns; és a dir, per cada neandertal, hi havia 10 humans moderns al sud de França fa uns 40.000 anys.

És clar que primer de tot, i assumint, cosa difícil, que en Mellars ha interpretat correctament el registre arqueològic, caldria explicar per què els humans moderns es van multiplicar per 10 mentre que els neandertals es quedaven igual; això fa pensar que, efectivament, eren capaços d'explotar els recursos d'una forma més eficient, o bé que els neandertals tenien dificultats per sobreviure i la seva població va caure en picat, tot plegat per raons desconegudes.

També cadria explicar per què no hi ha cap rastre genètic que els neandertals d'Europa hagin arrivat fins a nosaltres: i sinó, que en Mellars ens expliqui per què els aborígens Australians porten el mateix % que un francès -del sud-.



Segons el nostre primat estimat, aproximadament la meitat d'aquests poquets neandertals s'haurien barrejat amb els moderns, i els que s'haguessin volgut resistir als encants d'una barbeta afilada i un front pla, haurien quedat aïllats, que vol dir morts.

Em cansen les cançons repetides, i les hipòtesis repetides encara més. I les hipòtesis repetides que generen més preguntes que les que responen... n'hi ha per exterminar-les. A cops de llança.


FONT (trobat a can Dienekes):

http://www.sciencemag.org/content/333/6042/623.abstract

7 comentaris:

  1. Hola Maria Lluisa!

    La verdad es que es un poco cansino el tema de la invasión; en mi opinión parece un "poco" sensacionalista la noticia en muchos medios, parece que se presenta la noticia como una invasión, al estilo desembarco de Normandía, no se...

    Tú has aportado un poco de sentido común a esta noticia cuando aclaras que ya se han hecho simulaciones de densidad poblacional para los inicios del paleolítico superior y no parece haber tanta diferencia entre ambos grupos humanos, luego no entiendo bien el tema...

    También mencionas la asimilación cultural, la fusión de las poblaciones; en caso de admitir una supremacía numérica tiene mucho más sentido hablar de que el grupo más amplio absorbe al más pequeño, pero esto es distinto a invasión y "exterminio", ¿no? Esto implica intercambio de ideas, integración, y por que no solidaridad y colaboración. Este punto de vista es también otra posibilidad.

    Además viene acompañado de todos los tópicos posibles: mayor número de individuos sapiens que son más listos y tienen una tecnología muy depurada frente a una tosca tecnología de los neandertales; se argumenta que tenían una red de comunicación eficiente, contactos comerciales, relaciones entre grupos, asentamientos más complejos...

    Creo que el estudio parte otra vez desde el complejo de superioridad que tenemos, somos los más listos del mundo, cuando a lo mejor habría que admitir que si estamos aquí quizás es por suerte o casualidad.

    Un saludo!!

    ResponElimina
  2. Hola David!

    "La verdad es que es un poco cansino el tema de la invasión; en mi opinión parece un "poco" sensacionalista la noticia en muchos medios, parece que se presenta la noticia como una invasión, al estilo desembarco de Normandía, no se..."

    Totalment sensacionalista! Un dia fins i tot vaig llegir un comentari que deia (referint-se a l'1-4%): amb el canvi climàtic a sobre i tal, al final van decidir unir-se a l'enemic (!)

    Segurament cada tribu devia tenir els seus símbols, però és clar que no tots els neandertals van actuar en un front comú ni tmapoc els humans moderns, més que res perquè això és força impensable en societats de caçadors-recol·lectors, o és molt poc freqüent, a ells tot això de batalletes i invasions no els va massa, és clar que també poden portar-se pitjor o millor.

    "Tú has aportado un poco de sentido común a esta noticia cuando aclaras que ya se han hecho simulaciones de densidad poblacional para los inicios del paleolítico superior y no parece haber tanta diferencia entre ambos grupos humanos, luego no entiendo bien el tema..."

    És el que no entenc: tant de repetir que la mida era semblant i ara ens surt en Mellars amb el seu estudiet dient tot el contrari.

    "También mencionas la asimilación cultural, la fusión de las poblaciones; en caso de admitir una supremacía numérica tiene mucho más sentido hablar de que el grupo más amplio absorbe al más pequeño, pero esto es distinto a invasión y "exterminio", ¿no? Esto implica intercambio de ideas, integración, y por que no solidaridad y colaboración. Este punto de vista es también otra posibilidad."

    Depèn de com ho miris: en sentit literal, pot no tenir res a veure amb una invasió, però en sentit metafòric sí: els neandertals ja no existeixen, les seves característiques pròpies han desaparegut. És clar que els humans moderns tampoc no devien tenir l'objectiu d'assimilar-los com a tal, ells només volien passar una estona agradable :P

    ResponElimina
  3. "Además viene acompañado de todos los tópicos posibles: mayor número de individuos sapiens que son más listos y tienen una tecnología muy depurada frente a una tosca tecnología de los neandertales; se argumenta que tenían una red de comunicación eficiente, contactos comerciales, relaciones entre grupos, asentamientos más complejos..."

    Por fuerza. Sino, no se explica como podrían haber llegado a multiplicarse tan rapidamente. Pero no veo que Mellars de detalles de ello, solo se limita a interpretar los datos (a su manera).

    "Creo que el estudio parte otra vez desde el complejo de superioridad que tenemos, somos los más listos del mundo, cuando a lo mejor habría que admitir que si estamos aquí quizás es por suerte o casualidad."

    Claro... en una cosa u otra tenemos que creer para sentirnos orgullosos de ser quienes somos. A algunos les da por pensarse que son más listos y a otros que son rubios o que saben tocar muy bien el violí. Otra cosa es que luego sea verdad.

    ResponElimina
  4. Sense entrar en questions mes tecniques no em sembla una mala esplicació a la desaparició neandertal. Ja s'havia dit que els nuclis neandertals semblaven mes petits i disgregats que els HAM, i en quan a la convivència i solidaritat entre dos grups humans força diferents, ho veig força difícil veient el que encara passa avui en dia, costa molt assimilar aspectes,costums,manies de nouvinguts; es mes cómode fer-los fora i dir que Déu està de la nostra part. Encara que sempre pot haver-hi un petit porcentatge de hibridació o integració, que no té perque ser el mateix.

    ResponElimina
  5. És cert això que dius Gabriela, però no crec que poguem extrapolar els nostres problemes d'integració, nosaltres que vivim en societats densament poblades i sedentàries, al cas de tribus nòmades. És ben conegut que els membres de societats tribals saben parlar, a més a de la llengua pròpia de la seva tribu, també la de les tribus del costat. Coneixen molts més aspectes dels costums dels pobles veïns, senzillament perquè els és necessari: tant per intercanviar coneixements, com per ajudar-se mútuament, i mantenir aliances. A cap tribu no li interessa viure aïllada de la resta del món, especialment si té molt pocs individus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs precisament, en el suposat que els grups neandertals fossin petits, com s'ha vingut dient, això afavoriria la seva paulatina absorció. De fet, aquest cas és força corrent entre espècies animals semblants.
      A casa nostre el gat silvestre, més gran i poderós que el domèstic,corre seriós perill d'extingir-se al creuar-se amb els exemplars doméstics.

      Elimina
    2. Hi estic d'acord que potser els moderns en ser molt més nombrosos podrien haver absorbit altres grups humans pre-existents a Euràsia. Tot i així això no explica per què només s'han detectat -de moment- dos episodis d'encreuament, ni tampoc per què els neandertals de l'oest d'Europa tenien "problemes" (d'acord amb el seu ADNmt) abans de l'arribada dels moderns.

      Elimina