Fins aquí podiem arribar

Un article que porta com a títol "Finjo que entiendo pero no" ha estat publicat a el diari El País el dia 17 del mes de juliol de l'any 2011.



L'article té com a protagonista un neandertal que descriu el món que l'envolta, i entre moltes altres perles, ens trobem els següents paràgrafs, farts de simbolisme canibalesc:

"La primera sospecha de que yo era un neandertal me atacó en el colegio, porque los niños sapiens, que son unos cabrones, me miraban raro. "

"Tenía que llevar a cabo unos esfuerzos heroicos para ocultar mi neandertalidad, así que me pasaba la vida observándolos para imitar su comportamiento y no me quedaba tiempo para dedicarme al estudio. Suspendía todo, lo que me volvía más neandertal, si cabe. "

"No me atreví a preguntar en qué consistía la capacidad simbólica, pero consulté la enciclopedia y aprendí lo que era un símbolo. Las banderas, por ejemplo. A mí me parecían unos símbolos de mierda, pero fingí interesarme por ellas para hacerme pasar por sapiens."



"(...) Pero a ellas les gustaban los jóvenes con capacidad simbólica, es decir, que conocieran el significado de poseer un renault. No había manera, en fin, de intercambiar material genético con ninguna. Aceptaban que las invitara a merendar, pero cuando les ofrecía una porción de semen salían corriendo."

"Así que cuando enciendo la tele y veo, por poner un ejemplo de hombre sapiens de gran éxito, a Mario Conde, me siento un desplazado."

Comentaris, queixes i reclamacions a l'autor de l'escrit, un tal Juan José Millas.



Aquest escrit és molt important per un motiu, i aquest motiu és que CAL que acabem d'una vegada per totes amb aquell estereotip més fals que una galeta digital que predica que els neandertals no tenien pensament simbòlic, i si en tenien, com per exemple els penjolls de la Grotte du Renne, era perquè ho copiaven dels humans moderns, sense saber ben bé què feien. El que predica aquest esterotip és que aquells neandertals van anar a buscar les petxines o el que fos fins l'indret adequat, es van aprendre la tècnica, van confeccionar els pigments d'orígen natural per decorar els objectes i van utilitzar algun material, com ara cartílag, per lligar-se'ls al coll. Tot això, senyors, SENSE ADONAR-SE'N.

Ara sóc jo qui no entenc res de res. Com és possible que els neandertals perdessin el temps i els recursos d'una manera tant inútil? Si no sabien per què havien de fer servir els penjolls, PER QUÈ COI els feien!?!?!?! Us ha passat mai, a vosaltres, que de cop i volta us trobeu fent una cosa inconscientment, sense saber per què la feu, i repetiu el vostre comportament dia rere dia, només perquè no teniu res millor a fer? Us ha passat mai que inconscientment us poseu a cosir un mitjó trencat sense saber per què, us cordeu una sabata sense entendre la tècnica o de cop i volta us llegiu un llibre escrit en xinès mandarí sense entendre absolutament res del que hi diu, fins al final?

Oi que la cosa no té ni cap ni peus? Estem d'acord amb què, si els neandertals es feien penjolls, potser inicialment van intercanviar coneixements amb altres grups, potser inicialment no entenien ben bé què eren, potser els van fer servir per altres usos que el purament estètic, potser fins i tot els van robar, els van copiar o el que vulgueu, però NO TÉ CAP SENTIT afirmar que no sabien el que feien, que eren la màxima expressió de l'instint, o que tenien una consciència que podríem definir com a "inconscient", només perquè a alguns de la vella escola els sembla que "no hi arribaven"? Hi ha cap animal que malgasti el seu temps i energies realitzant tasques completament inútils?



No senyor; acceptar la teoria de la ment insconscient seria com acceptar que els penjolls de la Grotte du Renne no són reals, sinó fruit de la imaginació d'algun sonat, que va voler veure penjolls decorats allà on només hi havia pedrotes rovellades per l'acció de la pluja àcida.