diumenge, 24 de juliol de 2011

Reconstruccions dels nostres avantpassats!

Certament no podrem saber mai quina cara feien els nostres remots avantpassats que van viure fa 100.000 anys, però ens hi podem aproximar: això és precisament el que fa Hartmut Zänder, un dibuixant alemany, des de fa temps.



Entre la seva col·lecció s'hi troben gairebé totes les celebrities homínides que ens poden passar pel cap, des de la bèstia dels Alps fins a Turkana, passant per les mares mitocondrials de qualsevol llinatge modern, neandertals i erectus, entre d'altres.

Avui mateix, surfejant per internet (sempre va bé surfejar a l'estiu) m'he trobat unes quantes reconstruccions molt interessants que en Zänder ha penjat a la seva nova web: http://www.myspace.com/haplogroupk/

Les reconstruccions són dibuixos en blanc i negre, i pel meu gust, força encertades. Amb força encertades em refereixo evidentment a què Zänder és abans de tot un dibuixant aficionat a l'antropologia, que els cranis estan molt fragmentats però que tot i així no hi ha hagut cap reconstrucció que m'hagi fet posar les mans damunt del cap -de moment-. Però, jutgeu-les per vosaltres mateixos, aquí en van unes quantes:



Aquesta és una neandertal: amb el seu gorret neandertal pel fred, nas gros, arcs superciliars, orelles petites i pits descomunals. Serà el meu pròxim avatar!!



Una dona d'Skhul, els misteriosos llevantins que van viure fa gairebé 100.000 anys dels quals se'n sap molt poc. Zänder ha dibuixat la nostra Skhul amb els cabells força encrespats, com els de molts africans.



Una noia de Turkana (i jo que em pensava que era un noi!), que va viure fa 1,5 milions d'anys. Ha estat només veure-la i l'he reconeguda de seguida! No sé què tenen els Turkana que sobresurti tant... potser són els cabells?



Una dona de Jebel Irhoud (fa 160.000 anys). Dels Irhoud se n'han dit moltes coses: primer que eren neandertals, després que eren moderns molt arcaics i fa poc que podrien estar relacionats amb alguns humans moderns. El que crida més l'atenció d'aquest dibuix és que crec que no hi ha res que em pogués cridar l'atenció si un dia qualsevol anant pel carrer passo pel costat d'aquesta persona.



Una dona idaltu (caram, veig que a en Zänder no li atrauen gaire els mascles). D'aquests africans també se n'han dit moltes coses. La versió més acceptada és que eren una subespècie (!) dels H. sapiens, és a dir, que s'escriurien H.sapiens.idaltu. Els idaltu van viure fa uns 150.000 anys i alguns proposen que es van extingir per causes desconegudes. El que no acabo d'entendre és per què es classifiquen com a una altra subespècie, i després se'ns diu que les races no existeixen en H. sapiens. Se sobreentén que com que estan extingits, se'n poden dir totes les beneiteries que calguin, com amb els neandertals.



I aquest us el deixo per vösaltres!

5 comentaris:

  1. Es muy bueno! Me gustan en especial las H. sapiens tempranas (todas son chicas, creo), porque se aproximan a la idea que yo podía tener (muy vaga pero con tendencias "Khoisanidas" en cualquier caso).

    Por su parte los H. erectus parecen microcefálicos. The hacen pensar si la microcefalia no es hasta cierto punto una "vuelta a los orígenes".

    ResponElimina
  2. Conozco los dibujos de Zänder desde hace mucho tiempo. Aquí tiene su antigua página, con los dibujos pintados de todas las madres mitocondriales:

    http://zaender.com/ur/magenta/marias.htm

    Lo que no tengo tan claro es cómo Zänder ha reconstruido los fosiles, porque por ejemplo los Jebel Irhoud con craneos eran dos hombres, pero bueno, sí que son bastante creíbles, hasta cierto punto.

    Por cierto, gracias por ponerlo en tu blog! :)

    ResponElimina
  3. Otro detalle que llama la atención es el pelo crespado de Skhul e Idaltu (pero no de Jebel Irhoud).

    ResponElimina
  4. Liso tampoco se lo ha pintado. Esas cosas son licencias de artista - porque nunca se podrá saber sólo con los huesos.

    La verdad es que me ha dejado flipado porque yo mismo me he planteado a veces "reconstruir" rostros de ancestros, no con dibujos sino fusionando fotos (composites). Pero es una tarea bastante titánica y difícil (qué fotos eliges para mezclar?, etc.)

    ResponElimina
  5. "La verdad es que me ha dejado flipado porque yo mismo me he planteado a veces "reconstruir" rostros de ancestros, no con dibujos sino fusionando fotos (composites). Pero es una tarea bastante titánica y difícil (qué fotos eliges para mezclar?, etc.) "

    Y yo!! El truco debe ser conocerse muy bien cada zona del mundo. Para mí que a la hora de reconstruir las madres mitocondriales lo que debe hacer es fijarse en el tipo de mujer más común que habita en la zona donde las frecuencias de ese haplogrupo son más altas, esa es la sensacion que me ha dado.

    Ahora faltan las reconstrucciones para todos los Adanes!!

    ResponElimina