dijous, 28 de juny de 2012

Sobre la nova configuració de Blogger

Deixant momentàniament de banda el genoma neandertal, que sembla que té moltes coses interessants per explicar-nos, dedicaré un post que d'entrada té l'intenció de ser breu, sobre aquests canvis precipitats en el funcionament de Blogger.

És ben sabut que fa un parell de mesos Blogger va instal·lar darrere del .com, un altre domini corresponent al país des d'on escriu l'autor del blog. No només això, sinó que la configuració de les entrades ha canviat radicalment, de manera que encara malgasto 30 segons buscant on és el botonet de color taronja on hi posa "Nova entrada" cada cop que entro aquí. Pitjor va ser el primer dia que em vaig trobar tota aquesta paradeta, i que no hi havia manera veure on coi s'havia ficat el botonet "Publica". En fi, a alguns ens costa més que a d'altres arribar-hi.



Tots aquests canvis, que aparentment semblen tant innocents i dirigits a augmentar la comoditat de l'autor del blog, contrasten enormement amb un parell d'observacions que he pogut llegir investigant una mica més sobre el tema. Resulta que el domini (en el meu cas, .es) darrere del .com no s'ha afegit per fer-hi bonic, ni tampoc per omplir més espai a la barra del navegador, sinó perquè cada país pugui controlar els blogs que es troben sota el seu domini, i gestionar-los d'acord amb la seva política.

Hi ha països més permisius que d'altres. Per exemple, un seguidor d'aquest blog em va informar fa poc que des de la Xina no era possible accedir-hi. En saber-ho, vaig quedar molt sorpresa: com és possible que la Xina censuri aquest blog, us preguntareu. És cert que hi ha posts que poden semblar una mica ofensius per tots aquells humans amb barbeta, d'altres que poden resultar grotescos, uns pocs els vaig eliminar recentment perquè no tenien res a veure amb la prehistòria i feien una mica el ridícul, però... amb tots els respectes: al govern de la Xina què coi li importa?

Ara que hi penso, he parlat dels xinesos en unes quantes ocasions, sobretot a l'hora de referir-me a l'1-4%, als denisovans i a les primeres migracions d'humans moderns a l'Àsia. També he penjat una imatge on hi surt un avi i una néta, tots dos xinesos. És cert que tenir avantpassats neandertals i/o denisovans pot ser incòmode per alguns, però jo no en tinc la culpa. Pitjor o millor, jo només faig de missatger; les queixes, a en Pääbo, en Reich i cia.

I si la Xina ha censurat el meu blog, com puc saber que no hi ha més països que no ho han fet també? Ho desconec, perquè viatjar no és una cosa que faci gaire. M'hauria d'importar? En certa manera, sí: ho considero un atemptat contra la llibertat d'expressió. I tampoc no em sembla bé que alguna entitat espanyola de ves a saber on controli què escric a cada post per decidir si ho ha de censurar o no. Suposo que no hi puc fer gran cosa, perquè al cap i a la fi aquest és un servei gratuït, i " a caballo regalado no le mires el dentado". Doncs encara sort, perquè no m'agradaria gens descobrir que el meu cavall regalat té les dents de l'Ao.






2 comentaris:

  1. No se de que t'estranyes.A la Xina hi ha censura de tota la vida. I la censura no té ni cap ni peus, ho sabem bé els que varem coneixer el régim d'en Franco.

    ResponElimina
  2. Hola Gabriela!

    Potser tens raó que no m'hauria d'estranyar, però em continua semblant surrealista que censurin un blog que ni tant sols entenen: quants xinesos entenen el català? El 0,01%? I la temàtica del blog no sembla un tema massa delicat.

    Com molt bé dius, no té ni cap ni peus.

    ResponElimina