Els sàpiens érem de pell clara; els foscos i peluts eren els neandertals

Contestant el vell paradigma, m'agradaria dedicar l'entrada a un estudi molt interessant sobre la pigmentació neandertal i d'homínids en general que va sortir fa uns quants mesos.

Com sabeu, el genoma neandertal prové de 3 dones croates que van viure a la localitat de Vindija fa aproximadament 38.000 anys. Amb aquestes 3 dones (bastant fragmentades, per cert) s'ha pogut reconstruïr el 60% del genoma neandertal. L'altre 40% ens falta.

Amb aquest 60% tenim feina per estona, però. Una tasca important és respondre a la pregunta COM EREN? les poblacions neandertals, començant per allò que crida més l'atenció a simple vista: la pigmentació.

Els primers estudis amb dos neandertals italians i espanyols semblaven mostrar que una part important de la població neandertal era de pell clara i cabells pèl-roigs i/o rossos. Semblava que el paradigma es decantava pel cantó de "Els neandertals eren de pell clara; els foscos i peluts érem nosaltres".

Aquest nou estudi ha servit per donar certa credibilitat a l'altra cara de la moneda, la que ens diu just el contrari: "Els sàpiens érem de pell clara; els foscos i peluts eren els neandertals". I doncs, quina és la bona? Com passa sovint en ciència, quan hi ha dues postures extremes, normalment el que més s'acosta a la veritat és un punt intermig entre l'una i l'altra.

I amb els neandertals sembla que està passant el mateix:  d'aquestes tres dones croates, n'hi havia dues de morenes i una de pèl-roja. Totes tres tenien els ulls foscos i la pell bronzejada. D'acord amb aquesta descripció, els neandertals que van viure a Croàcia fa més de 38.000 anys podrien haver estat més foscos de pell i de cabells que els croates actuals.

Com és possible, si aquestes dues poblacions habiten la mateixa latitud, i per tant, estan exposats a la mateixa quantitat de raigs U.V., radiació, calor, etc.? Una possibilitat és que el clan d'aquestes 3 dones era originari de més al sud del continent. Una altra és que la pell clara en els croates sigui una adaptació molt recent que tingui altres repercusions que les purament protectives contra la radiació.

Aquest estudi ha rebut moltes crítiques, perquè de fet, és molt difícil saber exactament quin era el color de pell d'aquelles 3 dones a partir d'ADN fòssil, i fer extrapolacions amb l'ADN d'humans actuals és una mica arriscat. Tot i així, els autors es mostren bastant convençuts, perquè han obtingut resultats prou satisfactoris fent prediccions amb els mateixos gens en altres humans, actuals i prehistòrics.

Per tant, encara que d'aquí a pocs anys tinguem moltíssima més informació sobre la pigmentació neandertal -i d'altres humans del paleolític- sembla prudent afirmar que, igual que els europeus actuals, tenien una pigmentació de cabells, ulls i pell variable.


Fonts:

http://news.sciencemag.org/sciencenow/2012/03/were-some-neandertals-brown-eyed.html
http://forwhattheywereweare.blogspot.com.es/2012/03/brown-eyed-neanderthals-of-croatia.html
http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/ajhb.22263/abstract

ADN genòmic sembla mostrar que els pobladors del mesolític no van deixar descendents a la penínula ibèrica

És una notícia molt interessant el fet que de la mà de l'equip de Carles Lalueza, s'estigui recuperant ADN genòmic de dos individus trobats en una cova lleonesa de la localitat de Valdelugueros que van viure fa 7.000 anys, i que representarien els últims caçadors-recol·lectors abans de l'arribada del neolític des de l'orient mitjà.

El debat de si les poblacions europees són descendents dels mesolítics o dels neolítics és ben present a les converses d'antropologia, i no està resolt ni de lluny. De moment, Carles Lalueza ha pogut recuperar només el 0,5 %  i l'1,34 % del genoma de cadascun d'aquests individus, una xifra que sembla satisfactòria per tirar endavant el projecte, segons el mateix Lalueza.

Les conclusions preliminars d'aquest estudi tant interessant són d'allò més cridaneres, i és que segons el seu genoma, aquesta gent del mesolític no mostra vincles clars amb les poblacions actuals de la península ni del sud d'Europa, i d'altra banda, semblen ser més similars als europeus del nord.

L'ADNmt també s'ha recuperat de tots dos individus, que pertanyen al llinatge  U5b2c1, que ja s'ha trobat en altres individus del mesolític d'arreu d'Europa, i que suggereix una certa uniformitat d'aquestes poblacions europees abans de l'arribada del neolític.

Que algú m'ho expliqui: els europeus no eren tots tant semblants entre sí? Hem d'entendre que d'acord a aquests resultats, hi va haver un reemplaçament brutal al sud, i certa continuïtat al nord? 

Fonts:

http://www.cell.com/current-biology/abstract/S0960-9822%2812%2900650-1
http://cuevadelapileta.blogspot.com.es/2012/06/recuperan-por-primera-vez-genoma-humano.html

Sobre la nova configuració de Blogger

Deixant momentàniament de banda el genoma neandertal, que sembla que té moltes coses interessants per explicar-nos, dedicaré un post que d'entrada té l'intenció de ser breu, sobre aquests canvis precipitats en el funcionament de Blogger.

És ben sabut que fa un parell de mesos Blogger va instal·lar darrere del .com, un altre domini corresponent al país des d'on escriu l'autor del blog. No només això, sinó que la configuració de les entrades ha canviat radicalment, de manera que encara malgasto 30 segons buscant on és el botonet de color taronja on hi posa "Nova entrada" cada cop que entro aquí. Pitjor va ser el primer dia que em vaig trobar tota aquesta paradeta, i que no hi havia manera veure on coi s'havia ficat el botonet "Publica". En fi, a alguns ens costa més que a d'altres arribar-hi.

Tots aquests canvis, que aparentment semblen tant innocents i dirigits a augmentar la comoditat de l'autor del blog, contrasten enormement amb un parell d'observacions que he pogut llegir investigant una mica més sobre el tema. Resulta que el domini (en el meu cas, .es) darrere del .com no s'ha afegit per fer-hi bonic, ni tampoc per omplir més espai a la barra del navegador, sinó perquè cada país pugui controlar els blogs que es troben sota el seu domini, i gestionar-los d'acord amb la seva política.

Hi ha països més permisius que d'altres. Per exemple, un seguidor d'aquest blog em va informar fa poc que des de la Xina no era possible accedir-hi. En saber-ho, vaig quedar molt sorpresa: com és possible que la Xina censuri aquest blog, us preguntareu. És cert que hi ha posts que poden semblar una mica ofensius per tots aquells humans amb barbeta, d'altres que poden resultar grotescos, uns pocs els vaig eliminar recentment perquè no tenien res a veure amb la prehistòria i feien una mica el ridícul, però... amb tots els respectes: al govern de la Xina què coi li importa?

Ara que hi penso, he parlat dels xinesos en unes quantes ocasions, sobretot a l'hora de referir-me a l'1-4%, als denisovans i a les primeres migracions d'humans moderns a l'Àsia. També he penjat una imatge on hi surt un avi i una néta, tots dos xinesos. És cert que tenir avantpassats neandertals i/o denisovans pot ser incòmode per alguns, però jo no en tinc la culpa. Pitjor o millor, jo només faig de missatger; les queixes, a en Pääbo, en Reich i cia.

I si la Xina ha censurat el meu blog, com puc saber que no hi ha més països que no ho han fet també? Ho desconec, perquè viatjar no és una cosa que faci gaire. M'hauria d'importar? En certa manera, sí: ho considero un atemptat contra la llibertat d'expressió. I tampoc no em sembla bé que alguna entitat espanyola de ves a saber on controli què escric a cada post per decidir si ho ha de censurar o no. Suposo que no hi puc fer gran cosa, perquè al cap i a la fi aquest és un servei gratuït, i " a caballo regalado no le mires el dentado". Doncs encara sort, perquè no m'agradaria gens descobrir que el meu cavall regalat té les dents de l'Ao.

Hawks, gràfics, HapMap, neandergenoma (actualitzat)

Us en recordeu dels gràfics de colors que l'antropòleg John Hawks va penjar al seu famós blog fa aproximadament mig any? No? Per refrescar la memòria, feu clic aquí.


Avui mateix en Hawks ha incorporat 5 gràfics (un de repetit i 4 de nous) sobre les poblacions incloses dins del HapMap i la seva similitud amb els neandertals. Aquests gràfics, on s'hi mostrava que els toscans eren els més neandertals de tots i que alguns africans eren un 0.5% més neandertals que d'altres van rebre crítiques ferotges, i sembla que finalment han caigut a l'oblit. Els aficionats a l'antropologia els han desat al baül dels mals endreços o de "coses que m'entren per una orella i em surten per l'altra".

Tant malament ho va fer, en Hawks? Bé, s'ha de reconèixer que és gràcies a ell que tenim certa informació del genoma neandertal de tant en tant, però d'altra banda l'esperit multirregionalista d'en Hawks fa que sigui massa optimista en les relacions entre homínids. La meva sensació és que no hi va haver tant d'amor com en Hawks vol creure, i més garrotades, castanyes, clatellots, bolets, pinyes i nates.

Havent dit això, no m'allargo més i penjo -si és que blogger em deixa- els 4 gràfics nous:

Gràfic nº 1 (m'encanta aquest dibuixet d'en Hawks amb barret) els Gujarati, una població de la Índia, semblen ser una mica menys neandertals que els CEU (americans d'orígen europeu).

Gràfic nº 2: els asiàtics de l'est (xinesos + japonesos) semblen una mica més neandertals que els Gujarati (cosa que segons en Hawks pot ser degut a efectes de mostreig i altres errors que en principi no tindrien res a veure amb el sexe arcaic).

 

Gràfic nº 3: Els Massai semblen perceptiblement més neandertals que els Luhya. Aquestes són dues poblacions africanes de l'est, però en el cas dels Massai, això no sorprèn si tenim en compte que semblen portar un 10-15% de gens no-africans.

I finalment, al gràfic nº 4 hi veiem els afro-americans, portant porcions molt variables d'ADN neandertal, i que d'acord amb els seus orígens múltiples, mostren una distribució bastant més heterogènia que els Massai. Segons en Hawks, això podria ser degut a què en els afro-americans, la barreja amb els europeus seria molt recent i variable, mentre que amb els Massai, seria més antiga; per això més o menys tots els individus de la comunitat porten el mateix %. Però només és una teoria.

Resumint: més del mateix. En Hawks s'hi podria haver lluït aquest cop i incloure altres poblacions, com ara més africans (els problemàtics Ioruba han desaparegut misteriosament), gent de l'orient mitjà, europeus de l'est, nord-africans, amerindis, melanesis, etc. 

Però n'hi haurà més: "More on that in my next installment."  Esperem que aquest cop en Hawks no ens faci esperar mig any per ensenyar-nos 4 gràfics sosos monòtons.

Apareix un tercer denisovà!

Dins de la mateixa cova d'on es va extreure l'ADN d'una nena petita de 20.000-30.000 anys que ha servit per reconstruïr el genoma d'aquest llinatge d'homínids que va viure a l'Àsia central, s'ha recuperat un segon molar que pertany a un tercer individu. D'aquest molar se n'ha extret i analitzat l'ADNmt, que com sabem, només es transmet per via materna.

Aquest ADNmt s'ha comparat amb els altres dos que s'havien recuperat dins de la cova, un d'un dit, i un altre d'un altre molar. Ja ho veieu, els denisovans es troben força fragmentats.

La comparació d'aquests 3 ADNmts d'individus que en principi van viure molt propers en l'espai i en el temps, ha revelat dades interessants, i és que si l'ADN és com el cotó i no enganya, les diferències observades entre aquests 3 denisovans dupliquen les diferències entre els ADNmt de 6 neandertals que van viure a milers de quilòmetres de distància i també a milers d'anys de diferència. Sorprenent: això vol dir que la diversitat dels denisovans era molt més elevada que la dels neandertals, per raons poc conegudes. Sabem que els denisovans probablement eren mig erectus, i d'altra banda mostren una relació estreta amb els neandertals, per la qual cosa podrien ser una població provinent de la barreja d'altres de molt diferents.

D'altra banda, també sabem que els neandertals eren molt similars entre sí, fins i tot encara més que els europeus actuals, degut a múltiples colls d'ampolla, l'últim dels quals va tenir lloc fa una mica menys de 50.000 anys segons el seu ADNmt.


Font:

The complete mitochondrial genome of a third individual from Denisova Cave

Genoma neandertal: rumors...

L'investigació amb els dos genomes d'homínids arcaics que tenim a l'abast fins ara, un dels quals, concretament el neandertal, està incomplet i s'ha hagut de reconstruïr, i un cop reconstruït, s'ha hagut de restaurar, continua: els primers articles anaven dirigits a contestar la pregunta de si hi va haver encreuament amb els humans moderns, i en cas que sí, on, quan, quant i com.

Un cop mig contestades aquestes preguntes, que s'han contestat de manera incompleta i indecisa, ja podem passar a contestar coses més interessants, com ara: aquests gens que ens han arribat dels denisovans i neandertals, tenen alguna "funció"? Hi ha variació entre poblacions de diferents continents, o bé som tots iguals?

Com a resposta, us adjunto un resum del que sembla ser un article interessant, de la mà de l'equip del nostre vell conegut Svante:

A genomewide map of Neandertal ancestry in modern humans

Sriram Sankararaman ^{1 ,2}, Nick Patterson², Swapan Mallick^{1 ,2}, Svante Paabo³, David Reich^{1 ,2
1}Harvard Medical School, Boston, USA, ²Broad Institute of Harvard and MIT, Cambridge, USA, ³Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology, Leipzig, Germany

Analysis of the genomes of archaic hominins, such as Neandertals and Denisovans, has revealed that these groups have contributed to the genetic variation of modern human populations. Yet, we know little about how these ancient mixtures have shaped the genetic structure of human populations and even less about their impact on human evolution. To answer these questions systematically, we need a map of archaic ancestry i.e., a map that labels whether each region of an individual genome is descended from these archaics.
Building such a map is technically challenging because of the antiquity of these gene flow events. We have identified signatures based on patterns of variation at single SNPs as well as haplotypes that are informative of ancient gene flow. We propose a principled method based on the statistical framework of Conditional Random Fields (CRFs) that integrates these patterns leading to highly accurate predictions.
We applied our method to polymorphism data in European and East Asian individuals from the 1000 genomes project, in conjunction with the draft sequence of the Neandertal genome, to obtain the first genomewide map of Neandertal ancestry. Analysis of this map reveals several findings:

1. We identify around 35,000 Neandertal-derived alleles in Europeans and 21,000 in East Asians.
2. The map allows us to identify Neandertal alleles that have been the target of selection since introgression. We identified over 100 regions in which the frequency of Neandertal ancestry is extremely unlikely under a model of neutral evolution. The highest frequency region on chromosome 4 has a frequency of Neandertal ancestry of about 85% in Europe and overlaps CLOCK, a key gene in Circadian function in mammals. The high frequency, Neandertal-derived variant is specific to Europeans; it is not very common in East Asians. This gene has been found in other selection scans in Eurasian populations, but has never before been linked to Neandertal gene flow.
3. Several of the Neandertal-derived alleles identified in 1) above are found in the  >6,000 SNPs associated with common diseases listed in the NHGRI catalog. These Neandertal derived variants are found to be risk variants associated with obesity and protective variants against breast cancer.
4. We also investigate the possibility of using this map to reconstruct the genome of the introgressing Neandertal. Using the ancestries in Europe and East Asia, we can reconstruct about 600 Mb which we expect to increase with larger samples and additional populations.


Què vol dir tot això? Diverses coses: la primera és que sembla que els europeus porten més al·lels neandertals que els asiàtics de l'est: això contradiu el primer estudi sobre el genoma neandertal, al qual es deia que el % d'aquest ADN neandertal no variava entre no-africans, perquè hi va haver un sol episodi d'encreuament en un lloc molt concret. Ara bé, en desconec els detalls, com ara quanta gent han analitzat, i una altra pega molt gran que tenen aquests estudis són les etiquetes. Sí, les etiquetes que els americans posen a tothom segons el seu punt de vista, i que moltes vegades només serveixen generar confusió: "east asians" "europeans" "middle easterners" "sub-saharans" etc.


Passem a coses encara més interessants: sembla que alguns d'aquests al·lels són realment "beneficiosos", és a dir, que no serien ADN broça, i que s'han conservat fins als nostres dies perquè realment ens han "ajudat" d'alguna manera o altra. Es tracta concretament del gen CLOCK, involucrat en els ritmes circadians (ritmes que determinen a quina hora tenim son, a quina hora tenim gana, etc, explicat d'una manera molt simple i barroera). Doncs bé, el 85% dels europeus porta l'al·lel heretat dels neandertals per a aquest gen, i només el 15% restant portaria l'al·lel(s) "sàpiens". Aquesta selecció tant acusada no s'ha observat en els asiàtics de l'est. Es desconeixen dades per a altres poblacions.


Hi ha altres al·lels interessants que semblen provenir dels neandertals. És el cas d'algunes variants relacionades amb el risc de desenvolupar obesitat i d'altres variants protectores contra el càncer de pit.

Els autors estan pensant en reconstruïr el genoma del neandertal "introgressat" (???????) fent servir els al·lels neandertals que han arribat fins a l'actualitat. Una mica com resconstruïr un trencaclosques ajuntant petites peces que es troben repartides a l'atzar dins de cada persona d'arreu del planeta.

Els humans, a mig camí entre els bonobos i els ximpanzés

Fa poc es va publicar l'esborrany del genoma del bonobo: crec que és l'últim gran primat que faltava per analitzar, perquè a la llista ja hi tenim el del goril·la, òbviament el del ximpanzé i el de l'orangutan.

Els bonobos, com tothom sap, es caracteritzen per fer l'amor i no la guerra quan s'enfaden. El sexe en els bonobos es fa servir amb moltes finalitats, a part de la reproducció. Els ximpanzés, l'espècie més pròxima als bonobos, sembla que són tot el contrari, segons els humans que els descriuen: egoïstes, violents, malvats...

És clar que totes aquestes descripcions són una mica subjectives, però el cert és que no es pot dir que aquests dos ximpanzés tinguin un caràcter idèntic, i cal afegir també, que a la majoria d'humans ens agradaria més assemblar-nos als bonobos que no pas als seus cosins evolutius.

Malgrat aquest desig, els primatòlegs coincideixen en què els humans, pel que fa al caràcter, estem a mig camí dels ximpanzés malvats i esquerps i els bonobos amables i compassius. I per una vegada, sembla que els gens dónen la raó a aquesta descripció tant romanticista de la realitat: una mica més del 3% del genoma humà s'assembla més o als ximpanzés, o als bonobos.

Perquè ens entenguem, el "normal" seria que els humans ens assembléssim exactament igual tant als uns com als altres, perquè ells estan més emparentats entre sí que amb nosaltres i els neandertals. Però la naturalesa sovint és més complicada del que sembla, i hi ha aproximadament un 1,6% del genoma humà més semblant al bonobo que no pas al ximpanzé, i un 1,7% restant més semblant al ximpanzé que no pas al bonobo.

Aquest 3.3% de gens podrien explicar l'ambigüitat del caràcter humà respecte aquestes dues espècies de ximpanzés? Ara per ara, podem dir que és possible.


Article sencer:


http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature11128.html?WT.ec_id=NATURE-20120614

Des dels temps del neandertal, ells les prefereixen poc intel·ligents

Com n'arriba a ser de cruel, la naturalesa! Potser és per això que ens veiem obligats a inventar allò que tothom anomena cinema. Però no perquè la maquillem, la realitat deixarà de ser menys certa, i per més que ens diguin que l'amor és la cosa més meravellosa que ens pot passar, el cert és que darrere d'aquesta cortina de fum s'hi amaguen els instints més bàsics.

Mitjançant una sèrie d'experiments en què es mostraven 76 fotos de dones amb diferents expressions, els científics han trobat que les expressions valorades com a més sexys pels homes eren aquelles on les dones feien cara d'estúpides, bledes, adormides, despistades, ximples o senzillament, tontes.

L'explicació immediata és que els homes prefereixen mantenir una relació sexual amb algú que consideren inferior, és a dir, que ha de ser menys fort, menys àgil, menys valent, menys vigorós i també menys intel·ligent que ells: aquestes són les qualitats que busquen els homes en una dona; això no vol dir que una relació amb una dona "tonta" funcioni a llarg termini, però sí per un polvet d'una nit, allò que en diuen "aquí te pillo, aquí te mato", i expressions semblants.

Tant trist i depriment com ho llegiu: no hi ha màgia, no hi ha princesetes que sedueixen caçadors forçuts, només hi ha l'instint de supervivència, i les ganes de dominació de bona part per no dir tots els homes sobre la seva parella. I això, en temps dels neandertals ja passava, exactament igual que ara.



Font:


http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/los-hombres-las-prefieren-tontas

Es descarta l'art neandertal d'El Castillo i Altamira?

Si ja es veia venir de lluny que tot plegat acabaria en 4 sensacionalitats de la premsa i poca cosa més. Ja s'ensumava que era molt improbable que els neandertals fóssin els autors d'aquelles pintures datades recentment en 41.000 anys, però m'ha alegrat saber que no estic sola en la meva lluita contra el sensacionalisme neandertal.

Uns quants experts en art prehistòric, com ara Adolfo Rodríguez Asensio (Universitat d'Oviedo) i Manuel González Morales (Universitat de Cantàbria) han criticat ferotgement la interpretació que s'ha fet de les noves datacions, algunes de les quals en teoria sobrepassarien els 41.000 anys. 


Segons aquests professors, hi ha altres datacions que indiquen que l'edat de les pintures es mou entre els 29.000 i els 35.000 anys, similar a la d'indústria lítica Aurinyaciana (36.500 anys) i que en cap cas sobrepassa l'antiguitat de l'home modern a la regió, o dit d'una altra manera: no hi ha cap motiu per pensar que va ser obra dels neandertals, al contrari del que diu la premsa.


Queda per aclarir el cas de Nerja...






Més informació:

http://www.lne.es/general/2012/06/16/expertos-descartan-teoria-arte-neandertal/1257688.html

Paral·lelismes impossibles?

Sembla com si tots els mitjans de comunicació s'haguessin tornat monotemàtics pel que fa al tema neandertal: els neandertals no eren tant neandertals com es pensava, els neandertals eren més llestos del que creus, i altres sensacionalitats semblants es poden llegir fent un parell de clics al sr. Google.

Totes aquestes sensacionalitats tenen el seu orígen en unes datacions que sobrepassen lleugerament els 40.000 anys de pintures rupestres de la serralada cantàbrica. Sense voler posar en dubte la credibilitat d'aquests titolars -i ara!- m'agradaria que algú em respongués a un dubte que tinc. Es tracta d'aquesta imatge:

 

Les mans representades no són pas de la cova d'El Castillo, ni tampoc d'Altamira. Són d'una cova que es troba una quants quilòmetres més allunyada. El seu nom és Cueva de las Manos, i si la voleu visitar, haureu de travessar l'atlàntic i trepitjar la patagònia. La seva antiguitat és de més de 9.000 anys, i no hi ha cap dubte que allà no hi havia neandertals.

Molt bé doncs: el que m'ha cridat l'atenció no és que hi hagi mans, sinó com estan representades aquestes mans i la tècnica que s'ha utilitzat, que és exactament la mateixa que en el cas de les mans d'El Castillo datades en 40.800 anys: bufant pigment vermell contra la paret i posant-hi la mà al davant perquè hi deixi l'empremta.

Amb això no dic que els neandertals no poguessin marcar-se les mans a la paret ni molt menys. No estic parlant tampoc de capacitats intel·lectuals ni de simbolisme. Estic parlant de paral·lelismes: com és possible que, havent estat aïllats durant 500.000 anys o més dels moderns, els neandertals desenvolupessin exactament la mateixa tècnica, i precisament al moment d'arribada dels homenets alts i prims a la península ibèrica? No és massa casualitat, o m'ho sembla a mi? I si m'equivoco, això voldria dir que la ment dels neandertals era idèntica a la nostra.

Les pintures d'El Castillo podrien sobrepassar els 40.800 anys

Volia titolar l'entrada "Altamira: els neandertals van fer un homentatge a les preses abans d'extingir-se" però no ha sigut possible, perquè malgrat que la primera cosa que ens ve al cap a l'hora de parlar de coves prehistòriques són bisonts, cavalls i ossos de les cavernes, el cert és que acabo de llegir que aquestes datacions (40.800 anys per a les més antigues d'El Castillo i 36.000 per a Altamira, més del doble del que es pensava fins ara) són menys impressionants: es tracta de discs vermells i de mans que els artistes pintaven bufant pigment contra la paret i posant-hi la mà al davant.

Què ha passat, perquè a hores d'ara ens estiguem preguntant: com és possible que les dates de 15.000 anys obtingudes amb C14 estan (tant) malament? No tinc la resposta. Només 4 pinzellades d'un article publicat a la revista Nature on s'ha utilitzat una datació basada en la desintegració de l'urani atrapat dins del material, que a més de ser més sensible, també malmet menys la pintura: dos pardals d'un tret. S'han analitzat les pintures rupestres de fins a 11 coves.

Aquestes noves datacions d'art rupestre de la serralada cantàbrica han doblat les prèvies i és ara quan ve tot el romanticisme, perquè si les datacions són certes (qui ens ho assegura?) això podria implicar 3 possibilitats:

1- Que els primers moderns anatòmicament parlant que van arribar a la península ibèrica ja portava aquest tipus d'art incorporat amb ells. Aquestes datacions coincideixen bastant bé amb els 40-45.000 anys per al proto-Aurinyacià de jaciments com el d'El Castillo.
2- Que com a conseqüència del contacte, conflicte i desaparició immediata dels neandertals, als moderns se'ls encengués la bombeta i comencéssin a dibuixar les parets com bojos. Els que proposen aquesta hipòtesi no expliquen per què a cap pintura rupestre no s'hi ha trobat mai el dibuix d'una cara neandertal.
3- Que, de la mateixa manera que ha passat amb les foques de Nerja, els seus autors fóssin els últims neandertals. Això no seria gens sorprenent si no fos perquè en aquella època els neandertals d'Europa occidental estaven passant un moment molt complicat, segons el seu ADNmt, i en aquests moments no crec que pintar mans a la paret amb pigments vermells sigui una prioritat.


Però bé, si m'haig de decantar per alguna, em decanto per la nº1, assumint que les datacions són correctes, que és molt assumir, però m'agradaria saber què en pensa d'això l'arqueòleg glamorós.


Fonts:

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120614/54311323192/cueva-el-castillo-cantabria-alberga-arte-rupestre-mas-antiguo-mundo.html
http://forwhattheywereweare.blogspot.com.es/2012/06/cantabrian-rock-art-competes-for-title.html
http://cuevadelapileta.blogspot.com.es/

Neandertals de 600.000 anys, Heidelbergensis de 350.000: Chris, explicans-ho tu.

El paleontòleg britànic Chris Stringer, famós per la seva defensa del Fora d'Àfrica, ha fet suposadament un parell de declaracions que no deixen indiferent a ningú que es trobi dins de l'òrbita prehistòrica:

-Els Heidelbergensis de la Sima, datats en 600.000 anys, no serien Heidelbergensis, sinó neandertals "primitius".
-Com a neandertals, no podrien ser tant antics: per tant, aquesta última datació -molt difícil d'aconseguir, per cert- no seria correcta. Possiblement els habitants de la Sima, que presenten unes faccions neandertals ben marcades, no superarien els 350.000 anys, com indicaven les datacions inicials.

Stringer és dels qui pensa que tant denisovans, com neandertals i moderns, provenim de la mateixa espècie africana, que fa 400.000 anys va començar a estendre's al vell món: els heidelbergensis. El paleontòleg britànic pensa que per tant, els habitants de la Sima no serien pas avantpassats dels moderns, sinó només dels neandertals, i que per aquest motiu haurien de ser molt més recents.

Aquesta opinió segurament no concorda del tot amb la dels antropòlegs d'Atapuerca, i és que els heidelbergensis han fet uns quants "salts" entre branca i branca del complicat arbre del gènere Homo. Esperem que ben aviat aquests fòssils es tornin a re-datar per confirmar o desmentir les sospites d'Stringer.



Font: 

http://www.nhm.ac.uk/about-us/news/2012/june/largest-group-of-fossil-humans-are-neanderthals-after-all111416.html

Neander Park (preliminar)

L'avorrit i pesat tema de la clonació neandertal ha tornat a sortir a la llum. És un tema que ja he tractat unes quantes vegades, per tant, espero no extendre'm massa.

D'entrada cal, primer de tot, recordar les paraules d'Svante Pääbo, el pare del genoma neandertal, a la pregunta de si seria possible:

-Partint d'ADN fòssil, sempre serà impossible.

I com que d'aquest tema dubto que hi hagi ningú que en sàpiga més que ell, em pregunto a què vénen els pamflets que es van extendre com la pólvora tot just fa una setmana sobre neandertals revifats. Si des d'ADN fòssil és impossible, se sobreentén que caldrà transformar aquest ADN fòssil en ADN viu. Ara bé, com que no hi ha cap neandertal viu, segurament haurem de recórrer a procediments més complicats. A l'article de la BBC algú hi ha teclejat els següents paràgrafs:

[El problema és que]: Actualmente, la secuencia cubre solo el 60% de todo el genoma. Pero una vez que se complete, podría usarse para crear un genoma artificial.Sin embargo, esto no tendría ninguna utilidad a menos de que

[Possibilitat I] el ADN se añada a los cromosomas de una célula viva, para que los genes se puedan expresar correctamente. 

[Possibilitat II] O, se podría alterar al ADN de una célula viva con un proceso de transferencia nuclear, como se hizo para clonar ovejas y vacas.
 
[Superats els obstacles principals...] Finalmente, se podría hacer crecer células madre de Neandertal que luego se podrían implantar en un embrión humano durante sus primera etapas.

[I per acabar-ho de rematar] Después, habría que quitar todas las células que no sean de Neandertal para que crezca un bebé Neandertal.

[I ara vénen els peròs] En síntesis: el resultado es, físicamente, un Neandertal. Pero esta criatura nacería en un entorno tan diferente al propio que no podría adaptarse a las enfermedades de hoy día, y menos aún a la vida contemporánea.

I ara! La criatura es modifica genèticament i problema arreglat.

Per descomptat que desconec els obstacles d'aquest procediment: no hi entenc prou. Ara bé, m'imagino que el pressupost s'elevaria a quantitats inimaginables, que caldrien mil i un intents abans d'arribar al resultat bo, i que dubto que hi hagi cap barrera ètica que permeti superar-ho: per què hauríem de clonar Vindija 35 (ara no sé si existeix, aquest) i no el faraó Tutankhamon o la reina Elisabeth II que aleshores ja serà morta, o un papa de Roma o el mateix Otzi, que ens ajudi a aclarir el misteri de la seva mort?

Crido el planeta terra!

(ehem) Això és pitjor que estar davant d'una càmera. Recordo que la última vegada que era davant d'una càmera em van demanar que fes una descripció de mi mateixa. En aquells moments, la única cosa que vaig tenir el coratge de fer, va ser riure.



A veure, la situació és una mica complicada per les següents raons:

1- Desconec si encara hi ha algú que visita el blog després de més de 2 mesos d'inactivitat.
2- Aparentment sí que hi ha algú: 145 visites diàries de mitjana, que fins i tot superen les que tenia quan publicava entrades a diari. No m'ho explico. No me'n sé avenir. Tant horribles eren, les entrades!?!? (que no contesti ningú o faré un daltabaix!).
3- Blogger ha canviat radicalment el seu aspecte, de manera que quan hi he entrat per primera vegada després de 2 mesos, m'he trobat que no sabia on era. M'ha costat situar-me. Ara encara no estic situada, però com a mínim he pogut comprovar que el blog encara existeix, i que està exactament tal com el vaig deixar per última vegada. Cosa que és un gran què. El que passa és que a l'hora d'escriure les entrades, se'm fa una mica estrany, però malgrat tot, ja he escrit un bon rotllo.

Així que anant de cara al gra, primer de tot vull dir que durant aquests 2 mesos en cap moment no he deixat de banda els homínids. He estat al corrent de tot el que ha passat, que no és pas poc.

Tenim 2-3 hipòtesis més d'extinció neandertal, la notícia aquella que en Miguelón era una mica més alt que els neandertals, avui mateix he llegit el resum d'un article que tractava sobre un virus que també afectava neandertals i denisovans, s'han trobat més flautes antiquíssimes, i també acabo de llegir que estudiant infants neandertals de menys de 5 anys, els arqueòlegs se n'han adonat que aquests creixien una mica més lentament que els seus cosins amb barbeta de la mateixa edat. Cal comentar un pamflet que avisa que seria possible clonar un neandertal, malgrat el pessimisme que mostrava el pare del genoma neandertal, el nostre Pääbo.

He llegit també a correcuita el que semblava una altra hipòtesi d'extinció que culpabilitzava un bacteri de l'extinció neandertal, enlloc dels moderns. Evidentment no m'he perdut cap entrada del Dr. Mozota, ni d'en David, ni d'en Maju, i d'en Hawks me n'he saltat unes quantes, però està fresc com una rosa, i sinó, comproveu-ho vosaltres mateixos amb aquesta frase tant... seva:

 "I should say that our idea of Neandertal ancestry in recent humans is about to get an upgrade, too."

Esperem que sí, perquè últimament tant denisovans com neandertals sembla que estan una mica abandonats.


Pel que fa als moderns, també se n'han dit coses força interessants: per exemple, sembla que s'ha trobat l'haplogrup H en uns esquelets del magdalenià al País Basc, i hi ha alguns blocaires que diuen que els africans de l'oest porten un 20-60% d'herència basca i/o sarda, una dada que en cas de ser certa, ens obligaria a fer replantejar totes les teories de migracions humanes que s'han plantejat fins avui.

En conclusió: ara mateix m'estic preguntat on haig de pitjar per enviar el comentari. Probablement és a la pestanyeta minúscula que m'apareix a l'extrem dret de baix de la pantalla on hi diu "envia comentaris".

Doncs no, no era allà. És a la pestanyeta de color taronja de la part superior centre on hi diu "Publica".