L'Aurinyacià antic, finalment obra dels humans moderns?

Dues mandíbules parcials immadures i dents del famós jaciment francès "La Quina-Aval" amb indústria Aurinyaciana antiga, datada en 38.000 anys calibrats, semblen suggerir que els seus autors eren humans moderns, no pas neandertals.

Característiques de les mandíbules, com ara una arcada anterior estreta, contrastarien amb els trets típicament neandertalians. Les dents, però, semblen una mica més arcaiques, sobretot perquè són molt grosses, encara que ja sabem que no són del tot fiables per fer aquest tipus de classificacions.

Sembla molt poca cosa per adjudicar una indústria a uns o altres, però això és tot el que tenim: les altres restes més antigues d'humans moderns les trobem a Pestera Cu Oase, a Romania.


Font:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0047248412000206

Moltes novetats! (març 2012)

Aquest mes hem rebut moltes notícies interessants, que per falta d'espai i de temps, comentaré en un sol post bastant breument -és el que passa quan un és mandrós de mena- és la primera vegada que faig aquest experiment, i faré el que pugui perquè la cosa quedi "bé".

La primera i impactant notícia és d'avui: es tracta de l'aparició de 2 cranis a dues localitzats del sud-oest de la Xina amb una antiguitat d'entre 11.000 i 14.000 anys. Aquests dos cranis tenen la particularitat que, segons els autors que els han analitzat i comparat amb altres cranis d'arcaics arcaics, moderns arcaics, arcaics moderns, moderns moderns, etc, sembla que es desvien una mica bastant de la norma. Per tant, s'han proposat dues explicacions:

1-Els dos cranis representen una nova espècie humana contemporània als humans moderns de la Xina, una mica com els Hòbbit.
2-Els dos cranis podrien ser descendents d'una migració molt primerenca fora d'Àfrica, que haurien quedat aïllats durant molts milers d'anys de la resta de la humanitat, i per això tindrien aquestes característiques arcaiques.

Així d'entrada, els cranis mostren similituds amb allò que anomenem "mongoloids", per tant, d'aïllats no ho haurien estat massa. És clar, també és possible que estiguessin barrejats amb erectus, però de fa 11.000 anys!?!?!? En qualsevol cas, els laboratoris més famosos del món ja hi estan treballant, per saber si l'ADN amaga la clau.

Més informació:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0031918

El genoma del goril·la ha estat desxifrat

Dels grans simis, era l'únic que faltava: ja tenim l'orangutà, el ximpanzé, i uns quants d'humans. Només hi faltava el goril·la, que per cert, ha resultat ser molt proper a nosaltres, els humans: un 98% del seu genoma és idèntic al nostre, un pèl menys que en el cas del genoma del ximpanzé. Es tracta d'una femella de 30 anys anomenada Kamilah.

L'avantpassat més recent de ximpanzés-goril·les-humans, va viure fa més 10 milions d'anys. En comparar els 3 genomes, s'ha vist que en un 70% els humans i els ximpanzés són més propers entre sí, mentre que en un 15%, els ximpanzés s'apropen més als goril·les, i en aquest mateix percentatge també, els goril·les i els humans resulten més similars que cap dels dos al ximpanzé.

Una diferència curiosa respecte el genoma humà, és que sembla que els goril·les no tenen el gen que en humans permet als espermatozoides d'un home competir amb els d'un altre; potser és perquè els goril·les viuen en harens (un mascle sol s'acopla amb moltes femelles).


Més informació:

http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120306-gorilla-genome-apes-humans-evolution-science/


Els neandertals eren més resistents a les càries

Encara que en alguns casos poguessin estar una mica gastades, les dents neandertals eren fortes, ben aliniades i sanes. L'examinació de dents neandertals demostra que ells patien moltes menys càries que nosaltres actualment, una diferència que s'ha volgut explicar en la diferència d'hàbits alimentaris, però que ara un estudi ha qüestionat, perquè certs grups de neandertals de l'orient mitjà consumien plantes amb un alt contingut de sucres, que els encanten especialment als microbis responsables de la càries. Potser els neandertals tenien alguna defensa innata per impedir la proliferació d'aquests microbis a la seva flora bucal?


Més informació:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0018442X12000170



El 80% dels avantpassats femenins dels europeus actuals va arribar a Europa durant el neolític?

És un estudi signat, entre d'altres, pel nostre Pääbo, expert en ADN antic. Tot i així, les conclusions són dubtoses: el nombre d'individus del mesolític és molt escàs, només s'inclouen certs jaciments del centre-est europeu i en definitiva, sembla com si l'article volgués dir molt amb molt poca cosa, o com si a partir d'un gra de sorra en volgués fer una muntanya.

El model proposat és que els caçadors-recol·lectors, que pertanyien majoritàriament a l'haplogrup U, van ser reemplaçats pels grangers de l'orient mitjà, les dones dels quals portaven principalment l'haplogrup H, majoritari a Europa (+40%), mentre que l'U és bastant minoritari (5-10% a l'oest europeu). El que crida l'atenció, és que aquest reemplaçament no es va produïr de seguida, tant bon punt els grangers van arribar a Europa fa més de 7.000 anys, sinó en fa menys de 5.000, és a dir, que tant grangers com recol·lectors haurien conviscut durant milenis sense barrejar-se.

Un dels problemes és que sembla que hi ha certa evidència de l'existència de l'haplogrup H a la península ibèrica i al nord d'Àfrica d'abans del neolític, però que en Pääbo i els seus han decidit ignorar completament. El fet que els caçadors-recol·lectors mostrin una varietat elevada d'haplogrups U (U2, U5, U4...) suggereix que també estaven barrejats, per tant, hi devia haver més migracions des d'abans del neolític.

Més informació:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0032473


Datacions absolutes per a Orce!

Un dels jaciments més antics d'Europa occidental que podria suggerir el pas d'homínids per l'estret de Gibraltar ha tornat a ser notícia: malgrat les restes humanes siguin escasses, la majoria d'experts creu que són reals, és a dir, que corresponen a humans que van viure al sud de la península ibèrica amb la seva tecnologia olduvaiana.

El nivell arqueològic superior del jaciment "Fuente Nueva-3", on s'hi van trobar les eines lítiques i restes de fauna entre les quals hi ha l'esquelet d'un mamut, ha estat datat en 1,2 milions d'anys.

També situat a la localitat d'Orce, el jaciment de Venta Micena, on s'hi ha trobat més de 15.000 restes de fauna, ha estat datat utilitzant dents de cavall, que han proporcionat la data d'1,4 milions d'anys per a aquesta fauna. Aquestes dates situarien els jaciments d'Orce entre els més antics, i possiblement n'hi ha d'altres al sud de França i nord d'Itàlia més o menys contemporanis. Ens preguntem si aquests homínids eren descendents dels de Dmanisi, o bé representen una migració africana diferent?

Més informació:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/03/presentan-las-primeras-dataciones.html


Per a informació i comentaris interessants sobre aquests estudis i altres, no us oblideu de visitar els blogs Pileta de la Prehistoria, For what they were... we are, Prehistoria al Día, El neandertal tonto, ¡qué timo!

Parlem llengües neandertals?

Molts lingüistes han intentat esbrinar quan i on es va originar el llenguatge, però com que això va passar fa tants milers d'anys, no n'han tret l'aigua clara.

Uns dels lingüistes més famosos que ho ha intentat és Q. D. Atkinson. En el seu últim estudi, sembla que va trobar certa evidència que les llengües més antigues s'haurien parlat a l'oest d'Àfrica. Aquesta evidència va ser tombada per terra fa relativament poc en revisar el model estadístic que havia fet servir Atkinson per arribar a tals conclusions, utilitzant fonemes de llengües d'arreu del planeta.

En aquest senzill "comentari" que va fer l'equip de Michael Cysouw, i que podeu llegir gratuïtament aquí i aquí (figures suplementàries) el model d'Atkinson no s'aguanta per enlloc, i és que més que un sol orígen a l'Àfrica, aquests lingüistes n'haurien trobat dos de possibles: un al Càucas i un altre a l'est d'Àfrica, però finalment han decidit tocar de peus a terra: amb els models estadístics utilitzats per Atkinson no és possible traçar el recorregut que van seguir les llengües fins fa 150.000 anys. Exactament igual que amb el lèxic, que només permet fer reconstruccions d'idiomes que es van parlar fa 6-7.000 anys, com ara l'Indo-Europeu. Tot i així, hi ha científics molt agosarats i aventurers que ja han reconstruït el "proto-sàpiens".

Malgrat aquestes limitacions, tots sabem que els neandertals molt probablement parlaven, i estaria bé preguntar-se si aquells petits grups d'africans desorientats i plens de polls de fa 90.000 anys no van sentir certa admiració pels grups neandertals, possiblement molt més nombrosos i ben adaptats: si la tecnologia es pot imitar i substituïr, per què no el llenguatge?

Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

La transició Neolític-Mesolític a Europa, és un tema molt discutit -potser el que més- entre antropòlegs i aficionats a descobrir què s'hi amaga darrere l'expressió "d'on venim". Sense entendre per què, s'han proposat dos models molt radicals per explicar com es va produïr aquesta transició, fa uns 9.000 anys.

-El primer model, o model d'aculturació, defensa que els europeus serien descendents dels Mesolítics que van adoptar la cultura dels grangers d'orient mitjà.
-El segon model, o de difusió dèmica, defensa que els europeus serien descendents dels grangers d'orient mitjà que van absorbir o reemplaçar completament els caçadors-recol·lectors del mesolític.

Fins ara, tant registre fòssil com ADN antic han coincidit en què no dónen una resposta concloent de com van anar les coses. Fins i tot s'ha proposat que els europeus actuals no serien descendents dels grangers ni dels mesolítics (!). Tot indica que aquesta incertesa continuarà fins que no poguem seqüenciar prou ADN dels mesolítics. Sigui com sigui, mentrestant no ens podem quedar de braços plegats, i una manera d'anar avançant feina és fer una comparativa de cranis entre abans i després de la transició al neolític a Europa, per veure si realment hi ha molta variació o poca.

Els resultats d'un nou estudi suggereixen una cosa força lògica: cap dels dos models proposats sembla ser el correcte, perquè aquests són massa extremistes: una posició intermitja seria més probable.

L'estudi ha trobat diferències entre els cranis dels caçadors del mesolític i grangers del neolític, però cal fer un parell de puntualitzacions:

1-Alguns grangers del neolític s'assemblen més als mesolítics que no pas a d'altres grangers d'una altra zona. En canvi, això no és així depenent de la zona: a Europa central i Escandinàvia els pobladors del neolític no s'assemblen gaire als mesolítics.
2-Aquestes dades es corresponen bastant bé amb l'ADN antic recuperat fins ara: en alguns llocs l'ADN indica continuïtat, mentre que en d'altres, hi va haver un reemplaçament més o menys pronunciat.

L'arribada d'aquests grangers no es va produïr ni massivament ni d'un sol cop, sinó que probablement eren petits grups que anaven avançant i ocupaven àrees més o menys despoblades. En alguns casos els nadius adquirien la cultura dels nouvinguts des de l'Orient Mitjà, i en d'altres eren reemplaçats o absorbits. Les zones que mostren menys continuïtat són Europa central i Escandinàvia, potser perquè allà la densitat era menor (?).


Font (article sencer en pdf, gratis): Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

Macrojaciment neandertal descobert aprop de Girona

Encara que costi de creure, les autopistes serveixen d'alguna cosa més que per cobrar als peatges i fer-nos perdre valuosos i inacabables instants de vida darrere d'una caravana de cotxes que avança a pas de tortuga. Em refereixo a desenterrar totes les restes arqueològiques que ha quedat cobertes per la pols dels segles.

Les obres de l'autopista AP-7 aprop de Girona, al Pla de Dalt de Domeny (Sant Gregori), han deixat al descobert un macrojaciment datat de fa entre 200.000 i 250.000, prop de la gènesi neandertal. En aquest macrojaciment no ha estat possible, de moment, localitzar-hi restes humanes ni altres fòssils.

El que testifica la presència de neandertals en aquesta àrea és precisament tota la parada d'indústria lítica Mosteriana que s'hi ha trobat: raspadors, talladors, "choppers", trinxants, etc. I en tan bon estat, que el director de l'excavació, Albert Aulines, s'ha vist obligat a expressar-ho així: "La seva conservació és tal, que es podrien fer servir ara". Perfecte doncs, a què esperem?

La zona del nord-est catalana és molt rica en tot tipus d'ocupacions humanes que s'extenen de forma continuada des del paleolític inferior, i on evidentment, els neandertals no podien faltar-hi. L'avantatge d'aquest macrojaciment és que abarca un territori molt extens, i els arqueòlegs disposen de finançament durant dos anys per continuar les excavacions, una molt bona notícia en temps de crisi. En paraules d'Aulines: "Estem protagonitzant, doncs, una excavació d'avantguarda".


Font: http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/513669-mes-restes-neandertals-a-domeny-i-sant-gregori.html

Ús simbòlic d'ocells raptors per part de neandertals francesos

Fa aproximadament mig any ens va arribar la notícia de l'ús possible de plomes d'ocell amb finalitats no relacionades directament amb la subsistència a la grotta di Fumane, de fa més de 40.000 anys.

Dues coves franceses, la de Combre-Grenal i la de Les Fieux, inclouen en estrats datats, respectivament, fa 90.000 anys i entre 40 i 60.000 anys, el que semblen parts del cos d'ocells raptors diürns que haurien tingut un ús simbòlic (amb simbòlic entenem amb altres propòsits que no siguin satisfer les necessitats primàries, com ara la gana).

Entre les restes, s'hi troben urpes d'àguila, que presenten una sèrie de talls fets amb eines de sílex. La preservació d'una part no-comestible, com són aquestes urpes, ens indica que aquells neandertals van donar-hi una importància particular. De fet, totes les falanges que mostren talls són d'àguiles, un animal relativament difícil de caçar i força escàs, cosa que encara reforçaria més aquest simbolisme. És possible que aquestes urpes d'àguila servissin com a ornaments, o també com a símbol de pertanyença a un grup o fins i tot, per marcar certa posició jeràrquica dins d'aquest grup.

No es pot excloure del tot que els neandertals fessin aquells talls per alimentar-se de les àguiles, però el fet que les urpes en sí no aportin cap tipus d'aliment fa díficil de creure-ho. Com que els jaciments on s'hi han trobat aquestes urpes d'àguila abarquen un espai de temps força gran, de més de 30 milenis, això ens indicaria certa continuïtat en aquest ús d'urpes de raptors diürns amb propòsits simbòlics, tot i que no es pot excloure que hi hagués certa convergència, és a dir, que aquesta pràctica fos re-inventada pels clans neandertals diverses vegades en la seva història; no seria gens sorprenent si tenim en compte que l'ús no-simbòlic de les urpes d'àguila també s'ha proposat per a, almenys, un jaciment del paleolític mitjà d'Israel (fa 20.000 anys).

Curiosament, l'àguila s'utilitza com a animal totèmic a moltes societats actualment (només cal mirar les banderes d'alguns països).


Font: (article sencer!):Presumed symbolic use of diurnal raptors by Neanderthals

El "germà gran" dels neandertals

Una altra notícia provinent de Gran Dolina: la comparació de dos húmers d'Antecessor trobats en aquest jaciment de Burgos i els dels neandertals indica que, al contrari del que es pensava fins ara, els Anteke no eren els avantpassats dels neandertals, sinó, més aviat el seu "germà gran".

Sense saber ben bé què vol dir això, m'imagino que Anteke i neandertals van compartir avantpassat comú, però que van evolucionar paral·lelament: potser els antecessors eren descendents dels Georgicus, que van migrar cap a Europa sud-occidental fa 1,5 milions d'anys, mentre que els neandertals/heidelbergensis representen una altra branca del complicat arbre del gènere Homo que va sortir d'Àfrica en una expansió posterior.

M'imagino que deu ser molt difícil d'endevinar-ho a partir d'un parell d'húmers...


Font:

http://www.rtvcyl.es/Noticia/E31EAA9B-9950-96AC-C5B025DE65BF0B7F/homo/antecessor/ya/no/es/antecesor/hombre/neandertal

Apareixen restes neandertals a l'Esquilleu

El jaciment cantàbric més modern trobat fins ara habitat pels neandertals o almenys talladors de pedra Mosteriana va ser ocupat en un període de temps que va des dels 70.000 als 24.000 anys abans del present.

Fa poc que aquest jaciment va sortir a les primeres pàgines de les revistes arqueològiques per una pervivència neandertal molt tardana, gairebé contemporània a l'última gran glaciació, fa 20.000 anys.

Fins ara, els arqueòlegs només havien estat capaços de trobar eines de pedra, però ara sabem que d'aquí poc anunciaran a tothom una exclusiva: finalment, els neandertals han donat la cara! Desconeixem quants n'hi ha i si feien bona cara o pel contrari van morir agonitzant. La única dada que s'ha filtrat és la seva edat: entre 36.000 i 39.000 anys segons les datacions amb C14, cosa que els situaria entre els penúltims.

Aquests neandertals podrien ajudar-nos a resoldre molts de dubtes que tenim, com per exemple, saber per què fa 48.000 anys les poblacions neandertals de l'oest van perdre gran part de la seva diversitat genètica.


Font: (via Pileta): http://lacienciadivulgativa.blogspot.com/2012/03/arqueologia-hallan-restos-oseos.html

Proposen que els europeus van arribar a Amèrica abans que ningú

No és la primera vegada que sentim notícies descabellades sobre el poblament d'Amèrica, i és que hi ha hagut dotzenes de rutes proposades per l'arribada dels humans en aquest gran continent.

No sabem què té el continent americà perquè tothom hi vulgui arribar abans. Hi han hagut serioses discusions entre antropòlegs sobre aquest tema, perquè, al contrari del que suggereix tota evidència lògica, que és que els primers en arribar a Amèrica fóssin els avantpassats dels indis americans, passant per l'estret de Bering, hi ha una línia d'antropòlegs que creuen fermament que els europeus hi van arribar primer.

La hipòtesi Solutriana recull totes les aventures d'aquests europeus, unes aventures que podriem resumir així: fa més de 20.000 anys, un grup de caçadors-recol·lectors que vivien a França o a la península ibèrica, tot d'una van decidir fer com Cristòfol Colom i anar a veure què hi havia cap allà on es pon el sol.

És clar que, per arribar-hi, van haver de travessar l'atlàntic, ben difícil si només disposes d'unes embarcacions primitives, i ni tant sols saps si la terra és plana o rodona. Però gairebé tot té solució: potser hi van arribar travessant la capa de glaç que es va formar al nord de l'atlàntic durant la última glaciació.

Tot plegat s'aguanta en eines de pedra trobades a 6 localitats de la costa est dels EUA i datades de fa entre 19.000 i 26.000 anys. La similitud d'aquestes eines amb el Solutrià no pot ser casualitat, segons els defensors de l'Hipòtesi Solutriana. És més: els materials amb què van ser fetes aquestes eines sembla que provenen d'alguna pedrera francesa.



Ara bé, tenim un petit problema: què va passar amb aquests europeus? El cert és que tots els indis americans actuals semblen ser descendents de poblacions siberianes, i no mostren cap relació especial amb els europeus occidentals. Per explicar-ho, els defensors de l'Hipòtesi Solutriana proposen una extinció a la neandertal: aquells valents europeus i el seu magnífic Solutrià van ser ferotgement reemplaçats o absorbits fins a no deixar cap rastre per onades posteriors des de Sibèria.

Tot plegat té un regust a pel·lícula de cowboys, a Ballant amb els llops, Pocahontas, Avatar o qualsevol pel·lícula d'aquestes on hi surten els nadius emplomats sent ferotgement atacs pel malvat home blanc, només que en aquest cas s'han invertit els papers, potser no involuntàriament.

Mirant-ho tot una mica més fredament, trobo que no hi ha cap motiu per pensar que els europeus hi van arribar abans. La similitud de materials entre Europa occidental i Amèrica del nord podria ser deguda a què en temps dels dinosaures aquests dos continents eren el mateix:



I les similituds entre Solutrià i les eines que han trobat no són cap sorpresa: la indústria Clovis, típica d'Amèrica, és molt similar al Solutrià, almenys superficialment. No sabem què significa això, perquè també hi ha altres indústries superficialment molt similars però allunyades en el temps i en l'espai. Potser és perquè no hi ha infinites possibilitats a l'hora de fabricar una bona eina, o bé perquè els criteris que fan servir els antropòlegs a l'hora de classificar indústries són bastant subjectius.

Conclusió: de moment l'existència d'aquests "European-American" ha estat tant provada com la de les visites continuades (cada 5 minuts) a la Terra dels habitants de l'Óssa Major o dels selenites a la lluna.


Més informació: http://www.abroadintheyard.com/evidence-suggests-europeans-reached-america-by-boat-up-26000-years-ago/

Fins i tot els elefants saben dibuixar

Un parell de vídeos dedicats a tots aquells que posen en dubte o neguen rotundament que les pintures de Nerja de 43.000 anys fossin fetes pels neandertals més que res perquè "no s'ha trobat mai cap pintada a la paret feta per neandertals" "aquest tipus d'art només està associat als cromanyons" "els neandertals encara no tenien un pensament prou abstracte per dibuixar allò que veien".

Aquí i aquí.



Si després de mirar-los us feu la típica pregunta de... això és real? : Sí, no hi ha res que mirant el vídeo indiqui que sigui un muntatge; ara bé: els elefants a la natura normalment no pinten, només ho fan els que han estat domesticats i ho aprenen de petits.

Capità: rumb a estribord, compte amb els icebergs!

Noves troballes d'eines Mosterianes a les illes gregues Lefkada, Kefalonia i Zakynthos que podrien aproximar-se als 100.000 anys, deixen lloc a pocs dubtes: aquells artesans de la pedra van haver de fer servir algun tipus d'embarcació per arribar-hi.



Aquests illes gregues se troben relativament aprop del continent -només separades entre 5 i 12 quilòmetres- de manera que es poden veure fàcilment estant a terra ferma. Tot i així, la profunditat màxima entre les illes i la costa és aproximadament de 300 metres avui en dia i de 180 metres fa 100.000 anys, època en què el nivell del mar era una mica més baix, probablement perquè hi havia una proporció més gran d'aigua congelada; en augmentar les temperatures, als períodes intersticials, el nivell del mar comença a pujar: és per això que tothom està tant pendent del canvi climàtic i el gel de l'Antàrtida, perquè desenes de ciutats arran del mar podrien quedar engolides per l'aigua si el nivell puja només 1 o 2 metres.

El que està clar és que fa 100.000 anys les illes existien. I no en són pas l'únic exemple: a Creta, una illa separada 40 quilòmetres de la costa, s'hi han trobat eines datades en més de 130.000 anys. Una possible embarcació per arribar-hi serien les canoes.

Tot i així, els partidaris del neandertal "tonto" no defalleixen: potser els neandertals hi van arribar nedant. D'acord; potser llençar-se de cap al mar i fer fer 5-12 quilòmetres nedant no és res per un neandertal, però 40!?! En cas de ser cert, encara seria més increïble.

Una altra possibilitat és que les eines Mosterianes -que no han estat datades directament, sinó que se'n dedueix l'antiguitat pel tipus d'indústria- són molt més recents.

[...] Posats a hipotetitzar, també és possible que les pedres arribéssin allà amb un pelicà que un bon dia de fa 100.000 anys es va empassar un parell d'eines Mosterianes pensant-se que eren ostres, i que un neandertal grec havia llençat a la costa prèviament. Aleshores va volar 5-12 quilòmetres, i un cop a l'illa les va escopir del pap perquè va veure que no eren comestibles. Com que d'illes n'hi ha 3, se sobreentén que el pelicà va repetir el procés unes quantes vegades. [...]

De moment, l'embarcació més antiga trobada és una canoa del llac Bracciano, a Roma, que té 7.000 anys, però sabem que aquest tipus d'embarcacions haurien d'haver existit per arribar a Austràlia fa més de 50.000 anys, a l'illa de Flores en fa més de 900.000, a Creta, a Sardenya durant el paleolític mitjà, i ara a aquestes illes gregues.

Són totes evidències que ens indiquen que els mariners han existit des de molt antic al gènere Homo.


Font (via Pileta de la Prehistoria):

http://www.newscientist.com/article/mg21328544.800-neanderthals-were-ancient-mariners.html