No és la primera vegada que sentim notícies descabellades sobre el poblament d'Amèrica, i és que hi ha hagut dotzenes de rutes proposades per l'arribada dels humans en aquest gran continent.No sabem què té el continent americà perquè tothom hi vulgui arribar abans. Hi han hagut serioses discusions entre antropòlegs sobre aquest tema, perquè, al contrari del que suggereix tota evidència lògica, que és que els primers en arribar a Amèrica fóssin els avantpassats dels indis americans, passant per l'estret de Bering, hi ha una línia d'antropòlegs que creuen fermament que els europeus hi van arribar primer.
La hipòtesi Solutriana recull totes les aventures d'aquests europeus, unes aventures que podriem resumir així: fa més de 20.000 anys, un grup de caçadors-recol·lectors que vivien a França o a la península ibèrica, tot d'una van decidir fer com Cristòfol Colom i anar a veure què hi havia cap allà on es pon el sol.
És clar que, per arribar-hi, van haver de travessar l'atlàntic, ben difícil si només disposes d'unes embarcacions primitives, i ni tant sols saps si la terra és plana o rodona. Però gairebé tot té solució: potser hi van arribar travessant la capa de glaç que es va formar al nord de l'atlàntic durant la última glaciació.
Tot plegat s'aguanta en eines de pedra trobades a 6 localitats de la costa est dels EUA i datades de fa entre 19.000 i 26.000 anys. La similitud d'aquestes eines amb el Solutrià no pot ser casualitat, segons els defensors de l'Hipòtesi Solutriana. És més: els materials amb què van ser fetes aquestes eines sembla que provenen d'alguna pedrera francesa.
Ara bé, tenim un petit problema: què va passar amb aquests europeus? El cert és que tots els indis americans actuals semblen ser descendents de poblacions siberianes, i no mostren cap relació especial amb els europeus occidentals. Per explicar-ho, els defensors de l'Hipòtesi Solutriana proposen una extinció a la neandertal: aquells valents europeus i el seu magnífic Solutrià van ser ferotgement reemplaçats o absorbits fins a no deixar cap rastre per onades posteriors des de Sibèria.
Tot plegat té un regust a pel·lícula de cowboys, a Ballant amb els llops, Pocahontas, Avatar o qualsevol pel·lícula d'aquestes on hi surten els nadius emplomats sent ferotgement atacs pel malvat home blanc, només que en aquest cas s'han invertit els papers, potser no involuntàriament.
Mirant-ho tot una mica més fredament, trobo que no hi ha cap motiu per pensar que els europeus hi van arribar abans. La similitud de materials entre Europa occidental i Amèrica del nord podria ser deguda a què en temps dels dinosaures aquests dos continents eren el mateix:
I les similituds entre Solutrià i les eines que han trobat no són cap sorpresa: la indústria Clovis, típica d'Amèrica, és molt similar al Solutrià, almenys superficialment. No sabem què significa això, perquè també hi ha altres indústries superficialment molt similars però allunyades en el temps i en l'espai. Potser és perquè no hi ha infinites possibilitats a l'hora de fabricar una bona eina, o bé perquè els criteris que fan servir els antropòlegs a l'hora de classificar indústries són bastant subjectius.
Conclusió: de moment l'existència d'aquests "European-American" ha estat tant provada com la de les visites continuades (cada 5 minuts) a la Terra dels habitants de l'Óssa Major o dels selenites a la lluna.
Més informació: http://www.abroadintheyard.com/evidence-suggests-europeans-reached-america-by-boat-up-26000-years-ago/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada