dimecres, 21 de setembre del 2011

Els Fills de la Terra: la gran soga de Jean M. Auel

Després d'haver-me llegit el sisè i últim volum de la gran soga de Jean M. Auel, aquell volum esquifit de tant sols 700 pàgines, vaig pensar que estaria bé nodrir la meva ment amb més aventures prehistòriques.



I és que l'últim volum, exceptuant el final, que és, resumit en una paraula, esgarrifós, es fa força passable, o almenys no és tant pesat com sembla abans d'obrir-lo per primera vegada. Per tant, fa pocs dies em vaig dir: "vés a la llibreria i agafa'n un altre, el que sigui". I tal dit, tal fet: ja tinc el quart volum a casa, el del "Gran Viatge d'Ayla i Jondalar".

Havent arribat a la meitat del llibre, la única cosa que sento la necessitat de dir és una pregunta: Com és possible que aquesta soga hagi vengut no sé quants milions d'exemplars a tot el món, i Auel sigui una escriptora mundialment reconeguda i famosa?

Però, comencem pel principi: què és una soga? És la corda que passen pel coll als penjats abans d'escanyar-los i enviar-los a l'altre barri. Potser la comparació no és la més adient. Potser seria més adient i adequat dir les coses pel seu nom: que els personatges d'Auel, és a dir, l'Ayla, en Jondalar i el seu bestiari, em desperten les temptacions més mòrbides i sanguinàries que romanen ben amagades en la meva ment. Temptacions com ara lligar l'Ayla en un llit amb cadenes i clavar-li ganivets per tot el cos, desbudellar la seva Whinney, cremar el Ràpid de viu en viu, arrencar la pell del Llop a tires per fer-me'n un abric, i amb en Jondalar, no ho explicaré tot amb pèls i senyals, sinó que donaré algunes pistes del que li faria: li tallaria l'òrgan reproductor, el faria cremar davant dels seus ulls, l'obriria de dalt a baix, li buidaria els intestins, la llengua i els ulls, i finalment, després de fuetejar-lo una mica molt, el penjaria. Amb una soga, és clar.



Què és el que els fa tant repulsius, als personatges de Jean M. Auel, i al llibre en la seva totalitat? Diverses coses. La que més, que Auel ens els presenta com si fóssin perfectes: ben rossos i alts, tenen un cos perfecte, una ment perfecte, un amor perfecte, unes mascotes perfectes a les quals els fan fer el que volen, mai no els falta de res, tot els surt bé, i per desgràcia, no moren mai.

A més a més també cal sumar-hi les incomptables vegades en què Auel s'obre de cames perquè en Jondalar la penetri fins al fons. Perdó, volia dir l'Ayla. Les vegades en què Auel descriu la seva protagonista exalçant el seu cos perfecte, la seva cabellera rossa amb tirabuixons, la seva joventut eterna, l'esquena d'en Jondalar, el membre d'en Jondalar, el botó que l'Ayla té entre les cames, i OH! la fauna: perquè evidentment els animals com ara els mamuts també tenen la seva època d'acoplament, que Auel, sempre tant generosa, ens explica amb pèls i senyals.

Després caldria fer esment també als malsons premonitoris de l'Ayla, que treuen qualsevol realisme que pogués tenir l'argument. Els somnis consisteixen en el següent: la nostra Ayla sempre hi veu en Creb (1r volum de la soga), el Mog-ur, que l'avisa d'algun perill o li indica el camí que ha de prendre. Llavors l'Ayla crida desesperada, en Jondalar la desperta, l'abraça, la profecia d'en Creb es compleix i en Jondalar pensa com n'és d'afortunat de tenir una telèpata al seu costat. Perquè l'Ayla també es pot comunicar telepàticament, pot repetir estrofes de cançons que només ha sentit una vegada, parlar 4-5 idiomes amb tota la facilitat del món, predir els canvis climàtics, llegir el pensament de la gent, conèixer espècies de plantes que no ha vist mai, etc.



Els neandertals, malgrat no sortir-hi físicament, sí que es manifesten en els malsons de l'Ayla i els records, que ocupen una bona part del llibre: l'Ayla recorda el seu passat amb els neandertals constament i es posa trista. Tant trista es posa ella com em treu de polleguera a mi. Al cap i a la fi, per què matar-s'hi tant amb els neandertals? La seva presència queda resumida en unes quantes herbetes medicinals amb propietats anticonceptives, antidepressives, anti-mal-de-cap, anti-mal-de-panxa, anti-el que volgueu. La cultura neandertal queda també resumida en els rituals que l'Iza va ensenyar a l'Ayla per complaure el seu "company" que consisteixen en:

-Posar-se de quatre potes amb el cul en pompa quan el mascle faci "el senyal".
-Banyar-se en un llac d'aigua glaçada després de fer l'amor.
-No mirar mai el mascle als ulls quan té la regla.
-Preparar tot tipus de plats culinaris exquisits perquè el mascle estigui fort i sa.


No us sona d'alguna pel·lícula, això? Doncs sigui com sigui, aquesta és la cultura neandertal que ens presenta Auel al llibre. Un llibre i una soga que, per si encara no us ha quedat clar, han vengut milions de còpies. Milions. I no cal ni dir que de mi no en treuran ni un cèntim més.

8 comentaris:

  1. xD tu també te l'havies llegit la soga, Millán? Tota?!

    Decepcionant, de veritat. M'esperava alguna altra cosa, tenint en compte que tants sapientíssims se l'han llegida i han dit que era tant maca. La única cosa que fa Auel en tot el llibre és recordar el passat, recordar-nos què tenen entre les cames els protagonistes i idealitzar-los com si fóssin déus. No entenc com Auel pot haver venut tants d'exemplars, sincerament, és una cosa que no m'ho explico.

    ResponElimina
  2. sense exagerar tant aixó em va passar a mi amb la saga milennium, crec que et fan passar l'estona pero al meu parer manquen de profunditat psicológica.En quan als llibres de l'Auel aquesta, tenia poques ganes de llegir-los i evidentment ara menys.

    ResponElimina
  3. No, no, "las llanuras del tránsito" fueron, para mí, demasiado extensas para cruzarlas, sobre todo con una compañía tan estomagante ;)

    Millenium, aunque deriva hacia el blockbuster desde el 1er al 3er libro, está infinitamente mejor escrita. La primera es una historia de novela negra clásica al nivel de las mejores (Chandler, Mankell) que he leído. Las otras son muy entretenidas, pero mucho más irregulares.

    ResponElimina
  4. És un llibre amb poca acció, és més per llegir com podrien haver viscut per aquelles dates. El vaig començar al juliol, el vaig abandonar durant les vacances i ara l'estic continuant. No hagués passat res si l'hagués abandonat.
    Respecte a la titola den Jondalar encara vaig per la meitat del llibre i el "primer delinqüent", però no he trobat gaires escenes de sexe. En altres llibres de la "soga" dona la impressió que els 5 fills de l'autor aels va fer l'esperit sant :).

    ResponElimina
  5. Hola Gabriela!

    "En quan als llibres de l'Auel aquesta, tenia poques ganes de llegir-los i evidentment ara menys. "

    Me n'alegro! Val més ocupar el temps en coses més útils que llegir les desvariacions de l'Auel, com ara rascar-se la panxa!


    Hola Millán!

    "Millenium, aunque deriva hacia el blockbuster desde el 1er al 3er libro, está infinitamente mejor escrita. La primera es una historia de novela negra clásica al nivel de las mejores (Chandler, Mankell) que he leído. Las otras son muy entretenidas, pero mucho más irregulares. "

    No la conec aquesta trilogia de Millenium! Tinc uns quants llibres a la llista d'espera de ser llegits, però cap d'homínids, si en coneixes algun de bo (o millor que la soga de l'Auel) ja ho saps, espero recomanacions :)

    Hola SnowTDM, benvingut/da!

    "És un llibre amb poca acció, és més per llegir com podrien haver viscut per aquelles dates. El vaig començar al juliol, el vaig abandonar durant les vacances i ara l'estic continuant. No hagués passat res si l'hagués abandonat."

    Realment no. Tot és el mateix: paisatges, paisatges, sexe, paisatges, malsons de l'Ayla, records, paisatges, sexe, etc.

    "Respecte a la titola den Jondalar encara vaig per la meitat del llibre i el "primer delinqüent", però no he trobat gaires escenes de sexe. En altres llibres de la "soga" dona la impressió que els 5 fills de l'autor aels va fer l'esperit sant :). "

    Dius que no has trobat gaires escenes de sexe i t'estàs llegint el 4t volum!? M'estranya, perquè jo en trobo cada 20 pàgines. La nostra Auel s'hi passa estona descrivint com la té de grossa en Jondalar. On no he trobat gaire sexe és a l'últim llibre, però vaja, també hi surten culs i pits de tant en tant per mantenir el lector atent, i també l'Ayla despullada per dur a terme rituals de la cultura neandrtal, més o menys com a les pel·lícules d'en Vicente Aranda.

    ResponElimina
  6. Neandertalerin,
    M'estic llegint l'últim llibre que ha sortit, per això trobo poc sexe comparat amb els anteriors. Els anteriors semblaven que la pobre autora havia de expressar les seves fantasies més amagades.
    Per cert, si algú vol l'enllaç per descarregar la pel·lícula del primer llibre que em doni la seva adreça de correu o, si m'ho permets, la poso als comentaris.

    ResponElimina
  7. "M'estic llegint l'últim llibre que ha sortit, per això trobo poc sexe comparat amb els anteriors. Els anteriors semblaven que la pobre autora havia de expressar les seves fantasies més amagades."

    Sí, jo també ho vaig notar! El que no entenc és per què Auel té l'instint sexual tant desenvolupat, si en teoria estava casada amb un marit meravellós amb el qual va tenir 5 fills.

    "Per cert, si algú vol l'enllaç per descarregar la pel·lícula del primer llibre que em doni la seva adreça de correu o, si m'ho permets, la poso als comentaris. "

    Pel que fa a mi, ja he vist el Clan de l'Os de les Cavernes, aquella on hi surt la Daryl Hannah. Els demés crec que més o menys també (és el que té ser un fan dels neandertals, que t'ho acabes mirant i llegint tot, encara que t'hagin repetit 1000 vegades que aquell llibre o pel·lícula no t'agradarà).

    ResponElimina