dissabte, 24 d’abril de 2010

Sant Jordi: Un llibre + una rosa = sexe social.

Ha estat el Sant Jordi més llardós i decepcionant que he viscut mai: poques parades de llibres, on gairebé t'assetjaven quan hi passaves pel davant, pocs llibres, moltes roses de colors -què fariem sense la genètica- però sense cap olor, motiu pel qual la majoria de compradors potencials, avorrits de tindre a casa aquell pal amb una boleta vermella a dalt de tot que es panseix el mateix dia, es van acabar decantant per una varietat que cridava l'atenció pel seu color blau llampant.

Com que a mi les roses no m'han dit mai res, però em sabia greu acabar el dia sense cap souvenir, vaig entrar en una llibreria, ja cansada dels venedors que em començaven a cridar amb "Eis" i "Escolta!" perquè m'acostés quan em trobava a una distància d'uns 10 metres de la paradeta- deu ser per la crisi, normalment ho dissimulen millor.
A les llibreries la cosa va anar molt millor: bones maneres, molts de llibres, i OH! Sense saber com, els meus ulls van ensopegar amb tres paraules "El sexe social". Immediatament se'm va encendre la bombeta: de què em sona? I efectivament: em sonava perquè és l'últim manuscrit escrit el neandertalòfil nº 1 de Catalunya: Eudald Carbonell, cap de les excavacions de l'abric romaní, expert, expertíssim en neandertals i pel que sembla també amb moltes altres coses relacionades amb l'evolució humana, com és el sexe.
El més graciós de tot és la portada: una rosa oberta. Perfecte, volgués o no, m'acabaria emportant una rosa a casa, perquè sense dubtar-ho el vaig agafar i me'n vaig anar corrents a la caixa.

Així d'entrada sembla una mica com Una humanitat extingida, (fins i tot ha estat publicat a la mateixa editorial): CURT. L'índex fa molt bona pinta, però els capítols sembla que són força CURTS.
No em vull decepcionar abans d'hora, que això del sexe social sona molt bé, encara que no sàpiga exactament a què es refereix. Pel que fa a mi, diré que no em faria res fer un trio amb un parell de caçadors musterians i ensenyar-lo a tothom, però per altra banda m'irriten força les escenes on els actors disfressats s'obren de cames i que desgraciadament apareixen a gairebé tots els documentals, llibres i pel·lícules sobre neandertals i que semblen extretes de La Bella i la Bèstia.
Quan me l'hagi acabat -si tot va bé serà d'aquí poc, perquè ja he dit que era CURT- seré capaç d'explicar a tothom què és això del sexe social i quin paper juga en aquesta societat moderna tant complexa plena de roses modificades genèticament.
I els neandertals, que hi surten? A l'índex no els he vist pas, ara bé, si tracta sobre evolució humana, hi han de sortir, per força.
El llibre m'imagino que deu haver vengut moltes còpies, amb aquest títol. Els llibreters ja el tenien col·locat en un lloc ben estratègic.

Què bé que va, això de tenir aquests experts mundials sobre neandertals, i a més a més, al costat de casa, publicant llibres refrescants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada