[Auel: sèrie Els fills de la Terra] Primera pàgina

Fa tant de temps que tinc aparcada aquesta sèrie de 5 volums de la neandertalòfila Jean M. Auel que ja ni me'n recordava de llegir-la. Deuen haver estat els remordiments els qui m'han empès a llegir la primera pàgina. És que... no he tingut temps de fer-ho abans, volia trobar un moment idoni per poder començar i no parar fins la pàgina 30 almenys, però no l'he sabut trobar. Ara tampoc, encara no l'he trobat, però com a mínim m'he dignat a encentar el primer volum i llegir-ne un bocinet (de gairebé 400).

Vaig començar a llegir aquest primer capítol, anomenat El clan de l'ós cavernari, però ho vaig deixar quan només portava 1/5 del llibre llegit. Ara com a mínim he refrescat una mica la memòria: Auel és una gran escriptora, però exagera, molt. Com en un examen de carnet de conduir, on l'examinador només necessita 5 minuts per saber quina mena de conductor té al davant, jo només he necessitat una pàgina per entendre l'estil de la nostra estimada Auel: les condicions de vida de fa 40.000 anys eren dures, doncs ella encara les hi pinta més. El personatge principal té unes qualitats físiques i una capacitat d'aprenentatge gairebé sobrehumana. Auel no té escrúpols a l'hora de castigar els protagonistes: ho fa impunement. Tant si s'han de passar una setmana sense menjar, els ataquen bèsties ferotges o les noies es queden embarassades als 11 anys, ella continua fent veure que no ha vist res.

N'estic convençuda que quan era petita, els pares li llegien molts de contes on hi sortien follets i fades, tots ells envoltats de fenòmens inexplicables, sobrenaturals, com ara que de cop i volta un terratrèmol obri unes escletxes i engoleixi un troç de terra de la mida d'un camp de futbol. Però tranquils! Els nostres personatges, encara que quedin desagnats i esquarterats, continuaran durant tota la quintilogia. N'hi ha per llarg, doncs.

Follets, fades, terratrèmols i ossos de les cavernes, Auel, jo només et demano una cosa: que el Clan no sigui un Neanderthal Parallax II.