dilluns, 12 d’abril de 2010

Els noms dels neandertals

A continuació faré un llistat de noms o àlies/motius que alguns antropòlegs amb molta inventiva i estima pels neander els van donar. Estúpids, incomprensibles, divertits, curiosos... n'hi ha per tots els gustos. Si els neandertals ressucitéssin, creieu que n'estarien orgullosos, del seu nom de pila? Jo crec que més aviat farien una ganyota de s'han tornat bojos, aquests cosins nostres tant poc agraciats?

-Pierrette/Pierrot: aquí hi tenim el transexual del clan. Al principi tothom creia que era un home. Després alguns es van centrar en la seva barbeta, una mica punxeguda,i les faccions gràcils del crani, que els van fer pensar que es devia tractar d'un cas d'interbreeding; la majoria opina que l'explicació més simple és que Pierrot era una dona: Pierrette. La Pierrette és la protagonista del Paléosite, un museu francès dedicat de ple als neandertals. Va morir d'un trau al cap, quan només comptava amb 20 anys.

-Amud: Un neandertal que destaca per dues coses: la primera, la seva alçada, un pelet més alta que la mitja neandertal, almenys dels clàssics, els que vivien a Europa; a l'orient mitjà hi vivien els "progressius", que tenien les típiques faccions neandertals un pèl menys marcades. L'altra és la mida del crani: el dia dels gegants, l'Amud podria anar perfectament al davant de la processó, juntament amb els capgrossos, però ell sense disfressa, és clar: amb els seus 1740 cc en tindria prou i de sobres.

-Nandy: Quin nom més cursi! No fa per un neandertal... Ara que potser aquest i els del seu clan, que va viure a l'orient mitjà també, fa uns 60.000 anys, sí que tenien certa ploma: la cova on es van trobar enterrats era plena de floretes de diferents espècies. Deixant de banda l'orientació sexual d'en Nandy i els seus, cal dir que la higiene no era el seu fort, almenys la higiene bucal; veure una fotografia detallada de les seves dents només pot provocar un reflex: obrir la boca i exclamar ECS!

-Moshe: En Moshe es va trobar ben senceret, el neandertal més sencer trobat mai: només en falta un troç de crani. Moshe ens ha llegat molt de coneixement: gràcies a ell podem saber que els neandertals tenien el potencial per poder parlar com nosaltres, almenys a nivell anatòmic. Ara només cal reconstruir-li la veu i fer-li llegir un discurset.

-Wilma: És el nom de la dona neandertal reconstruïda pels Kennis & Kennis, i que amb el seu posat d'amazona ens ensenya les seves qualitats femenines al Neandertal Museum, a alemanya; a seu costat hi té un company inseparable: la contrapartida masculina, també feta pels Kennis, però del qual encara no en sé el nom. Només puc dir una cosa: la Wilva i el senyor X són els neandertals més retratats, coneguts i admirats de tota la història.

-"o menino": És en Lagar Velho, el fill adoptiu que els seus descobridors (Trinkaus i Zilhäo) voldrien tenir en carn i ossos per demostrar que no van errats, i que és un híbrid autèntic.

Ara anem pels noms ficticis: els neandertals han tingut la sort (o la desgràcia) d'aparèixer en llibres, documentals, pel·lícules, cançons... que no fan més que demostrar la gran curiositat i fascinació que els moderns sentim per ells.

-Ao: Un neandertal que en teoria ha de sortir -o ja ha sortit- en l'últim film dirigit per en Malaterre. La única cosa que en sé: que es queda sol, perquè els del seu clan es moren -per això es diu le dernier néandertal- i que troba un clan de moderns, acabats d'arribar del continent africà; allà hi coneixerà la seva estimada i li demostrarà que ell és un mascle fet i dret.

-Akó: Es tracta de la reencarnació de Neandertal 1, en un jove neandertal aprenent de caçador de mamuts. Una història basada en fets reals de fa 42.000 anys que sap arribar al cor de l'espectador, l'heu de veure per poder entendre'm.

-Ponter: AGH! El protagonista de la trilogia, juntament amb la seva estimada Mary. Passaré depressa: és perfecte. PER-FEC-TE. Fort, sexy, amable, bon amant, bona persona, bon corredor, bon pare, bisexual, i no creu en déu. No deu ni cagar per por d'embrutar, de tant bo que és.

-Mogur: Shanidar 4 en persona, al Clan of the Cave Bear: li falta un ull, guareix la gent amb els seus remeis, parla amb els esperits, sap comptar més que ningú, té bon cor... sort d'ell, sinó la pel·lícula encara hagués estat més dolenta del que ja és.

-Broud: També surt al Clan de l'ós.És dolent, té mala llet i viola la protagonista unes quantes vegades. Per què s'inventen personatges tant repulsius que fan baixar la qualitat argumental de la pel·lícula d'una manera vertiginosa? Semblen massoquistes, aquests guionistes.

Aquest són els que m'han vingut al cap, però de ben segur que n'hi ha molts d'altres; així que hi pensi, ampliaré la llista. Els francesos són especialistes posant sobrenoms als neandertals, sobretot els més famosos, perquè com ja sabem, França és un lloc que als neandertals sembla que els agradava molt: el seu clima benigne, els seus boscos tant verds i abundants, perfectes per obtenir un bon trofeu de caça, les seves coves...


I per acabar, encara que no hi tingui res a veure, un dibuix de la Chapelle fet pel mateix John Hawks, que si no postejo JA, rebento. Com podeu veure, Hawks no només és un gran antropòleg, sinó també un gran artista; sembla ser que les dues coses van força lligades. Fixeu-vos-hi bé, gaudiu la Chapelle, aquell home de 40-50 anys que va morir en fa uns 60.000, quina expressió d'experiència, de saviesa, quins cabells més ben tallats, quin abric de pell, quina obra mestra!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada