Entrevista interessant a un excavador sidronenc.

Sempre va bé saber coses noves sobre els neandertals, i si la informació prové de primera mà, és a dir d'un arqueòleg/paleoantropòleg que cada dia hi deixa la pell en un sot ple de cadàvers atrinxerats, amb un troç de mandíbula per aquí i l'altre per allà, molt millor.

Aquest és el cas d'Antonio Rosas director del Museo nacional de ciencias naturales, que ha estat entrevistat per un diari asturià. La entrevista no és massa reveladora, tinc la sensació que el senyor Rosas parla molt sense acabar de dir res, i el poc que diu són coses ja molt vistes. Però en fi, en faré un petit resum:

-Acaba de publicar un llibre, amb el títol "Los últimos neandertales", que sona genial. L'haig de buscar, espero que no em trobi amb el mateix cas que els còmics d'en Roudier.
-Creu que els neandertals són genuïnament europeus, però no pas els primers europeus; abans ja hi havia d'altres espècies d'homínids. Res de nou.
-Comenta una mica el descobriment de la senyora X. Diu que amb els neandertals tot va ser una sorpresa, però que ara ja no ens sorprèn tant, això de descobrir una espècie nova, perquè "ja hi estem acostumats". Bé.

-Atenció: el periodista li pregunta si és cert que els humans moderns provenen dels neandertals. Però que acabes de caure de la figuera, noi? Aquesta teoria va ser descartada fa almenys 50 anys! Evidentment en Rosas s'afanya a posar-lo al dia, encara sort! Si a mi ja m'agradaria ser descendent dels neandertals, però les coses són com són...
-Hipòtesis sobre l'extinció. En Rosas diu que hi ha moltes possibilitats, que tots els factors hi podrien haver contribuït, i que és molt difícil saber què va passar. El que se sol dir sempre, vaja.
-El canibalisme: no és cert que sigui una pràctica d'homínids amb cervell de mosquit. Els humans també en practiquen de tant en tant, ens aclareix en Rosas.
-Quan aquest periodista li pregunta "com eren", en Rosas respon que "força diferents anatòmicament", però culturalment "molt semblants". Si algú em pot aclarir què vol dir això que eren força diferents anatòmicament li ho agrairia, perquè ara mateix estic una mica perduda amb aquestes preguntes i respostes tant abstractes.
-Magnificació i exaltació del paper que els neandertals sidronencs poden tenir en la genètica neandertal. Res de nou, tampoc. Tots ho sabem que el Sidrón és una mina d'ADN neandertalià.
-Els objectes de decoració personal (article d'en Zilhäo sobre aquella petxina de colors), reforça que tenien una ment ben humana.
-L'avantpassat directe del gènere Homo, que no se sap qui és (ah sí? Ostres, aquesta no me la sabia, tu!).

Ja ho veieu, no hi ha res realment nou. Potser això de la idea que eren culturament molt similars a nosaltres (A qui? Si el món és ple de cultures diferents, i ja no en parlem de societats que van viure fa 40.000 anys). Tot plegat fa pensar que les excavacions a el Sidrón i els nostres coneixements sobre la ment neandertal es troben encara en un estadi molt primerenc.


Font:

Diari La Nueva España