dimarts, 6 de setembre del 2011

Rellotges moleculars: ara els grangers ja no són tant sexys?

El tema dels grangers neolítics i la seva arribada al continent europeu és, després de l'ADN dels arcaics, un dels més apassionants per la gran quantitat de debats que pot arribar a generar, les discussions virtuals, les picabaralles entre antropòlegs, la demostració de la (in)qualitat dels treballs científics, la prova del que encara ens queda per saber, la confirmació de la nostra ignorància.



I és que els rellotges moleculars juguen un paper clau en tot plegat. Els rellotges moleculars, a l'hora de conèixer el passat, són com una cagarada de cavall al mig de la carretera, en el sentit que embruten les rodes dels cotxes i només estorben el pas. Els rellotges moleculars, alhora, també són com un ou kinder: tots els nens experts en genòmica són capaços d'arribar a mentir, plorar, obeïr, ajupir-se o donar-se cops de cap contra la paret amb l'únic objectiu d'obrir l'ou i veure què hi ha dins.

La cosa en sí té gràcia: l'any 2000 un tal Cavalli-Sforza va anunciar davant del món que el 80% dels homes europeus, que són portadors de l'haplogrup R1b, provenien dels moderns que hi van arribar fa 40.000 anys basant-se en l'anàlisi del cromosoma Y. Aquests paraules, com tantes altres, se les ha endutes el vent: ara ja no hi ha pràcticament ningú que es cregui la xifra de 40.000 anys. Cap a l'any 2007 van començar a aparèixer xifres del voltant dels 10.000 anys per explicar d'on vénen el 80% dels avantpassats dels homes europeus, que haurien arribat des d'orient mitjà durant el neolític. Al 2011 les coses han canviat: ara la xifra que està de moda per l'arribada a Europa és la de 4.800 anys, gairebé a tocar de l'imperi romà, els visigots i l'enfonsament de les torres bessones.

Que les datacions variin com les talles pot semblar comprensible per a les models, perquè al cap i a la fi, les modes també canvien, però no hauria de ser-ho per als antropòlegs, ja que el que ells busquen és un rellotge precís que sàpiga datar els esdeveniments que van tenir lloc al passat. Un rellotge que varii com les modes, per tant, no ens val.



Veient els canvis en les datacions, ja es veu d'una hora lluny que els rellotges utilitzats fins ara, no valen, però això s'ha hagut d'escriure en un article, que no ha tractat específicament l'orígen del 80% dels homes europeus, sinó de la incapacitat dels rellotges actuals per datar el que sigui. Per tant, la conclusió és que tota aquesta història dels grangers sexys que es van carregar gairebé tota (o tota!) la població europea fa menys de 5.000 anys podria estar equivocada. Això tampoc no vol dir que els 40.000 anys d'en Cavalli-Sforza siguin correctes, sinó, senzillament, que no ho sabem, i que els rellotges moleculars la única cosa que fan és fer-nos perdre el temps a tots.

Això és greu, perquè si en aquest cas els rellotges no funcionen, tampoc podrien no funcionar en altres casos. Llavors, això voldria dir que tot el que sabem sobre el passat podria haver tingut lloc en un temps molt diferent del que ens imaginem? No ho sabem, però mentrestant, valdria més no fer-se il·lusions amb els grangers.


FONT:
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/08/r1b-m269-debate-new-paper-vindicates-my.html

2 comentaris:

  1. no entenc de rellotges moleculars, però si tots els grangers eren com el de la foto, segur que van deixar forÇa descendència.

    ResponElimina
  2. jajaja home no crec que tots fóssin com el de la foto, però potser eren atractius d'una altra manera: muntaven a cavall, havien domesticat molts d'animals i plantes, coneixien els metalls i la ceràmica, etc. En cert sentit sí que eren atractius.

    ResponElimina