dissabte, 27 de novembre del 2010

El Fora d'Àfrica rep una petita sacsejada

Quantes vegades ens hauran dit, en els darrers anys, que tots nosaltres som negres a sota la nostra pell blanca (o groga, o del color que sigui), quantes vegades haurem sentit dir que l'Àfrica és el continent preferit dels antropòlegs, perquè allà és on "va començar tot". Quantes vegades haurem llegit coses com ara "els primers europeus eren negres" (frase acompanyada d'alguna reconstrucció africanitzada d'un europeu del paleolític) o la ben coneguda de la Gemma: "els neandertals eren de pell clara; els foscos i peluts érem nosaltres" i per acabar el paràgraf de frases africanistes: "l'Àfrica és el bressol de la humanitat"; quantes? Centenars? Milers? Milions?



Recapitulem: totes aquestes frases, que val a dir, d'empirisme en tenen molt poc per no dir zero, van sobrades de romanticisme, política i ideologia, que són disciplines ben diferents de la genètica i l'antropologia. Una ideologia que ens ve a dir que, excepte els africans, tots som immigrants, que tots som molt semblants, i que tots provenim d'un petit grup de transaharians que un bon dia van recollir els fòtils i van decidir seguir un ramat de camells que anaven a passar una temporada en algun oasi de la terra promesa.

El problema del Fora d'Àfrica no és la seva ideologia, una ideologia com qualsevol altra, que ens intenta vendre un missatge amb unes intencions molt poc clares, sinó que tothom s'ho creu, perquè sembla que es troba molt ben recolzat per les diverses proves d'ADN, tant mitocondrial com nuclear; aquestes dades, que provenen de molts diversos estudis de diferents autors semblen suggerir amb certa seguretat que la població sapientíssima té els seus orígens a l'Àfrica. Això no és gens descabellat si tenim en compte que el gènere Homo es va desenvolupar principalment en aquest continent, perquè és allà on s'hi han trobat els fòssils més antics. Fins i tot els avantpassats dels neandertals provindrien de l'Àfrica; el problema són les dates i el lloc: quan i on aquest grupet va abandonar el continent bressol per endinsar-se en terres inhòspites i llunyanes, habitades pels nostres protagonistes, i també molts d'altres homínids.



I és aquí on els neandertals entren en escena. Com que des del maig d'aquest mateix any sabem que la cosa no va ser exclusivament africana, i que a més a més, tots els euroasiàtics porten la mateixa quantitat d'ADN neandertal, la qüestió és: quan i on es van trobar, aquests dos grups? I si el % d'ADN neandertalià és tant homogeni, vol dir que els encreuaments van tenir lloc durant un curt període de temps, en un lloc concret, abans que les poblacions euroasiàtiques es diversifiquessin?

Totes aquestes qüestions no estan gens clares. D'una banda tenim els fòssils, que indiquen coexistència entre els dos grups a l'Orient mitjà i a l'est d'Àsia fa uns 100.000 anys - i això inclou el Dentetes-. A més a més, alguns d'aquests individus han canviat d'espècie unes quantes vegades, no se sap ben bé si són del cantó neandertal, del sàpiens o del neandersàpiens.

La versió dura -i més dura que una pedra- ens diu que els híbrids no van arribar a existir mai, i que el grupet va sortir de l'Àfrica fa entre 50 i 70.000 anys. Fins i tot he vist algunes estimacions que rebaixen la data a 38.000 anys, cosa que xoca frontalment contra les datacions amb C14 que indiquen la presència dels moderns a Europa fa gairebé 50.000 anys, i a Austràlia en fa uns 70.000, uns xocs violents als quals els foradafricanistes fan el sord. Ells tenen la seva seqüència d'ADNmt, els seus molecular clocs i la seva Eva mitocondrial, i tota la resta és com si parli per la paret -he avisat que era una versió dura, i qui avisa no és traïdor- així doncs, individus com ara Skhul i Qafzeh que van viure fa 90.000 anys però no a l'Àfrica no representen res per la teoria líder de l'evolució humana. Res. És com si no haguessin existit mai, com si fossin un frau, una branca morta que no va deixar descendents, un punt suspès a l'aire, una equació sense solució.



Amb el projecte 1000 genomes, un projecte que encara no està finalitzat i del qual en parlaré més a fons d'aquí poc -ja sé que ho vaig dir en un altre post, fa unes setmanes, això- una gran quantitat d'informació molt més sòlida sobre la diversitat humana s'està obtenint, i és previsible que l'any que ve no parin de sortir estudis relacionats amb aquesta diversitat i quin paper hi han jugat els neandertals -o sigui que estiguem atents. Un estudi molt recent que porta per nom "Genetic diversity in India and the inference of Eurasian population expansion" i del qual podreu trobar-ne més detalls i informació al blog d'en Razib Khan, sembla que discrepa una mica amb la versió "dura" del Fora d'Àfrica. Sobretot amb les dates.

Analitzant una regió del genoma de 100 kb de diferents poblacions d'arreu del món sembla que miri de reüll la versió "dura" del FdA: la diversitat nucleotídica d'algunes poblacions índies és tant o més alta que la diversitat observada en les poblacions africanes, una cosa que no hauria de ser així segons el Fora d'Àfrica, que prediu que tots els indis provenen d'una petita població d'africans.



Una altra conclusió interessant és que la divergència entre els africans i els no-africans és força més elevada dels 50.000 anys que s'havien donat, i s'apropa als 100.000. A més a més, una dada interessant respecte els neandertals, és que aquesta població es va mantenir aïllada de tota la resta de poblacions africanes durant 40.000 anys, i no es va començar a diversificar fins en fa menys de 50.000. Si això és cert, podria explicar perquè els africans no porten ADN neandertal, les datacions donades per a Skhul i Qafzeh i la uniformitat de l'ADN neandertal fora del continent africà.
Dic "podria" perquè sembla ser que l'estudi no ha tocat ni una sola mostra d'ADN neandertal, com el tal Dienekes ja ha suposat -el tal Dienekes, com sabem, va rebre molta atenció per part de la premsa perquè deia que tot això de l'encreuament amb les neandertals no té cap base seriosa i només té sentit pels aficionats del "cavemen sex"-.
AVÍS: El paràgraf que ve a continuació és per desfogar-me contra en Dienekes i la "seva" teoria, que deixa ben clar que excepte ell, tots som uns imbècils integrals, salteu-vos-el si us agrada massa el Dienekes sex:



El més impressionant de tot, és que encara que no hagi sortit cap estudi que hagi donat un mínim suport -experimental- al que ell diu, no para de veure "evidències" que dónen raó a la "seva" teoria: primer va ser amb el gen de la microcefalina que uns científics van extreure d'un neandertal italià de 50.000 anys, després amb un estudi del poblament d'Oceania, ara amb aquest estudi, etc. I encara que cap dels estudis en qüestió no hagin analitzat més seqüències neandertals, ell deixa anar ben convençut "ja us ho havia dit, no n'hi ha cap evidència, d'encreuament, tot són contes de la vora del foc". Sincerament, el que em fot més ràbia és que la premsa corregués a consultar la seva opinió, quan el cert és que de neandertals gairebé ni en parla, que la "seva" teoria canvia a cada moment per adeqüar-se a la situació -a més a més de no aguantar-se per enlloc- i quan blocaires com ara Razib Khan o en Maju li dónen mil voltes. Què hi farem, és el preu de la fama, però que consti que m'ha decebut molt.



Amb o sense blocaires, els neandertals continuen en silenci. Si bé tant neandertalòfils com neandertalòfobs ens hauriem de mantenir amb les ments obertes als nous descobriments que arribaran d'aquí poc -espero- sempre va bé prendre's una tila per no tornar-se boig amb la quantitat de modificacions i sacsejades que reben les teories sobre evolució humana que ens han fet creure que eren intocables. Aquesta última concretament, contradiu els postulats del Fora d'Àfrica "dur" -sobretot els ideològics- i és que encara que no hi ha cap mal en ser negre com el carbó - i no tots els africans són negres, un detallet que molts foradafricanistes i Gemmes ignoren-, aquells africans probablement no eren tant foscos ni peluts com ens els pinten a tot arreu; potser només una mica bronzejats. El que és un veritable misteri, com reconeix el mateix Hawks, és el color de pell dels neandertals.

4 comentaris:

  1. Mira, yo ni he comentado en ese estudio porque me parece poco serio. En lugar de comparar cazadores-recolectores de India con cazadores-recolectores de África los comparan sólo con dos muestras del HapMap, ninguna de ellas incluyente de los bosquimanos, los pigmeos, los Hadza, ni siquiera poblaciones probablemente muy diversas (genéticamente hablando) como Sudaneses o Bambaras (o quizá otros).

    Además si haces la media para los Indios van y resultan tener menos diversidad que los Africanos HapMap, porque los Gujaratis de Houston son increiblemente bajos en sus niveles de heterozigosidad, al menos para este pequeño tramo estudiado.

    El pequeño tamaño del tramo contiguo estudiado en sí puede ser un problema serio, como los autores reconocen (pero los blogeros "científicos" ignoran olímpicamente segun les conviene). Probablemente lo sea.

    Aquí hay un fetichismo de irreductibilidad ultramontana contra la más que demostrada teoría de "fuera de África" que seguramente no se sostenga.

    Además quiero hacer notar que los autores siguen con la estúpida idea de que la distancia kilométrica respecto a África signifique algo, lo que no se sostiene por lo que yo sé. Europa no fue poblada (por gentes modernas) antes que la India, ni que Asia Oriental u Oceanía tampoco. Pero está más cerca de África... cruzando el mar y topandote con los brainiac culturistas neandertales, claro. Pequeño problema que a algunos les encanta ignorar.

    ResponElimina
  2. Tal com dius, una de les crítiques es que a l'estudi no hi han participat prou poblacions africanes, i a més a més, ja saltava a la vista que un sol estudi no podia tirar per terra tota l'evidència que s'ha anat recollint durant aquests darrers anys a favor d'un orígen predominantment africà per a tothom.

    "El pequeño tamaño del tramo contiguo estudiado en sí puede ser un problema serio, como los autores reconocen (pero los blogeros "científicos" ignoran olímpicamente segun les conviene). Probablemente lo sea."

    "Aquí hay un fetichismo de irreductibilidad ultramontana contra la más que demostrada teoría de "fuera de África" que seguramente no se sostenga. "

    És que fins on jo he arribat, l'estudi no desmenteix el Fora d'Àfrica en el sentit que l'orígen de l'Homo sapiens es troba en aquest continent, la única cosa que varien són les dates. La població africana que donaria lloc als euroasiàtics es va mantenir aïllada de la resta durant uns quants milenis abans d'expandir-se, i es va separar de la població ancestral en fa uns 100.000. Jo no sé si l'estudi està ben fet en aquest sentit, però almenys crec que aquset model (potser) s'ajusta millor al registre fòssil i també explicaria la relativa homogeneïtat del % d'ADN neandertal.

    Però com molt bé has dit, cada blogger n'extreu les conclusions que més li agraden, encara que no tinguin sentit. Per exemple, en Dienekes no només hi ha vist evidència en contra de l'encreuament amb neandertals (on?), sinó que creu que l'orígen africà de tots els humans moderns s'hauria de revisar perquè sembla que la cosa "no està tant clara". Jo sincerament no sé d'on ho ha tret tot això, potser hi ha gent a qui li molesta ser descendent dels negres i/o dels neandertals i intenta trobar teories alternatives per calmar la seva frustració, encara que aquesta actitud sigui molt impròpia d'un científic.

    "cruzando el mar y topandote con los brainiac culturistas neandertales, claro. Pequeño problema que a algunos les encanta ignorar. "

    xDDDDD
    Un altre problema que sembla que molts ignoren en la meva opinió és el poblament del nord d'Àfrica, perquè allà hi ha presència humana des de molt antic. Sembla que la majoria d'aquests estudis s'han centrat més en europeus i asiàtics, i han deixat de banda aquestes poblacions que ens podrien aportar informació molt interessant.

    ResponElimina
  3. No se si será util para lo que discutís (que sólo entiendo muy vagamente), pero me gustaría hacer una aportación: Si se trata de un estudio de cazadores-recolectores de la India, habría que coger con pinzas cualquier afirmación que diga que representan, cultural o genéticamente, a una población ancestral o un primer poblamiento.
    La información antropológica y arqueológica nos dice que, en el subcontinente indio los cazadores-recolectores no solo han coexistido sino que han tenido toda clase de interacciones con las sociedades agricultoras y sedentarias, desde el Neolítico, casi siempre compartiendo territorio, recursos, etc. Por todo lo que se conoce de etnografía (desde 1800 hay fuentes etnográficas) las sociedades cazadoras-recolectoras de la india tienen unas complejas relaciones simbióticas con las sociedades productoras y sedentarias. Esa relaciones vienen de muy atrás en el tiempo, por lo que unca han estado aisladas.

    (Que yo sepa) no existen pruebas (desde la antropología o la arqueología) de que una determinada etnia/casta de cazadores-recolectores actual, por ejemplo, provenga directamente de una población ancestral cazadora-recolectora anterior al Neolítico.

    Por otra parte, en general la evidencia arqueológica más antigua de poblamiento "denso" en la India es ya del Mesolítico, y apunta a sociedades bastante complejas, con recolección intensiva y probablemente almacenamiento, con cementerios y movimientos en circuitos estables estacionales. Ese primer poblamiento "denso" es del Mesolítico, como digo, y muy poco después (V milenio adC o antes) irrumpe la agricultura en el subcontinente.

    Por todo eso, dada la intensa interacción de unos grupos y otros durante muchos milenios, y dada la notable diferencia en el peso demográfico relativo de nómadas vs. sedentarios, a lo largo de la historia, me parece bastante inocente presuponer una continuidad directa entre los cazadores-recolectores ancestrales y los actuales.

    Un trabajo al respecto que me pareció interesante: Hunter-Gatherers in North and Central India: An Ethnoarchaeological Study. Malti Nagar. BAR International series 1749, 2008.

    ResponElimina
  4. Millán: D'entrada no m'he llegit l'estudi sencer -és de pagament, com la majoria- i l'opinió me l'he feta llegint el blog d'en Dienekes i el d'en Razib Khan. Sembla ser que un gran inconvenient de l'estudi són les poques mostres de poblacions africanes que ha comparat. Com que l'evidència a favor d'un origen africà recent per tothom està ampliament recolzada pels diversos estudis d'ADN que s'han fet en els darrers 30 anys, no sembla creïble que aquest estudi més aviat limitat -i precipitat, com han reconegut els autors- pugui canviar gran cosa.

    Ara bé, jo crec que les rutes d'expansió des d'Àfrica i els temps asmb què van tenir lloc no estan del tot resoltes, i en alguns casos hi ha una gran discrepància entre el que diu l'ADN i el que diu el registre fòssil.

    La India ha estat prsentada moltes vegades com un país "reliquia" per a estudiar les primeres poblacions que van sortir d'Àfrica, encara no sé perquè. Segurament es tracta de voler ajustar-ho tot a les rutes marcades pel FdA, com aquella que seguia la costa, el que passa és que estan apareixent fòssils nous molt antics.
    http://www.eluniversal.com.mx/articulos/46582.html

    Altres poblacions, com ara els negritos de les illes Andaman s'han volgut relacionar amb la primera expansió fora d'Àfrica, perquè degut a les seves característiques tothom creia que s'havien mantingut aïllats durant molt de temps. Tal com tu dius, aquestes poblacions no només s'han mantingut aïllades, sinó que en el cas dels negritos, no hi ha cap cosntància de la seva presència en aquestes illes fins fa com a màxim 10.000 anys.

    "Por todo eso, dada la intensa interacción de unos grupos y otros durante muchos milenios, y dada la notable diferencia en el peso demográfico relativo de nómadas vs. sedentarios, a lo largo de la historia, me parece bastante inocente presuponer una continuidad directa entre los cazadores-recolectores ancestrales y los actuales. "

    Home... se suposa que tots els humans d'avui en dia, siguem caçadors o advocats provenim d'aquells caçadors-recolectors, per tant sí que hi hauria continuitat, el que passa és que 50.000 anys han passat per a tothom, també per aquests caçadors; el grau d'aïllament mai no és total, però segurament hi ha poblacions que s'han barrejat menys que d'altres encara que tots vinguem d'allà mateix.

    ResponElimina