dimarts, 31 de juliol del 2012

Proposen 3 migracions per explicar el poblament d'Amèrica

Tenia pensat parlar de l'engimàtic geneticista David Reich i els seus possibles reemplaçaments massius arreu del planeta i també de noves re-datacions al nord de la península que indiquen que els neandertals es van extingir abans, però tot plegat m'ha semblat massa avorrit i repetitiu, i he pensat que una mica d'aire fresc de l'oest d'Alaska aniria bé per salvar el post.


El poblament del continent americà és un tema no resolt que genera llargs debats en els quals és millor no entrar-hi, perquè per sort o per desgràcia, no tenen massa a veure amb la ciència, almenys no amb la ciència científica (hi poden haver ciències socials, polítiques i religioses, també). Tots sabem que, d'entrada, a Amèrica no hi havia humans pre-moderns. Hi ha la llegenda del Bigfoot que no passa d'això, de llegenda.

 
En aquest estudi també hi ha participat el nostre conegut David Reich, i 64 científics més de països de tota Amèrica. Han recollit ADN de poblacions indígenes d'arreu del continent, i amb els seus super-programes informàtics han analitzat les dades corresponents a més de 300.000 SNPs. Les conclusions són interessants, però no pas noves: el model de 3 migracions al continent americà ja s'havia proposat abans; aquestes tres migracions corresponen principalment als 3 grups lingüístics principals: Na-Dené, Amerindi i Esquimal-Aleut.

El model de David Reich prediu que hi va haver una primera migració fa una mica més de 15.000 anys des de Sibèria passant per l'estret de Bering, de la qual en són descendents la majoria d'indígenes americans. Aquests migrants van seguir la línia de la costa oest fins a Amèrica del sud, i es van establir al territori sense barrejar-se massa amb altres poblacions de més al nord. Hi ha alguna excepció, però.

Les següents migracions correspondrien als grups lingüístics Na-Dené i Esquimal-Aleut. Van deixar un impacte més minoritari i es van establir principalment al nord del continent. També s'ha detectat -tot i que tampoc no és nou- flux genètic en direcció contrària, és a dir, des d'Amèrica cap a Sibèria.

Les proves genètiques fetes fins ara amb ADN de fòssils i de coprolits indica que els primers americans estan indubtablement relacionats amb els indígenes actuals, tot i que no permetien aclarir el tema de les múltiples migracions. Ara ja ha quedat tot una mica més clar, fins que no arribi un altre article que ho tombi tot i haguem de tornar a començar a de 0, gràcies David Reich!


Font: http://www.sciencedaily.com/releases/2012/07/120711134710.htm

9 comentaris:

  1. No es realmente nuevo, ya se intuía por otros elementos como los linajes Y-DNA, los grupos sanguíneos (la genética de antes de la genética) o el esquema de clasificación lingḯstica propuesto por el controvertido pero sin duda genial Greenberg. De hecho el esquema que propone Reich encaja 100% con la lingḯstica de Greenberg: (1) familia Amerindia, (2) familia Eskimo-Aleutiana, (3) familia Na-Dené (ahora agrupada con las lenguas Yeniseicas de Siberia Occidental, casi extinctas con sólo 500 hablantes de Ket hoy día).

    Lo que algunos habían propuesto sin embargo era una especie de "bolsa" originante en Beringia para las tres oleadas y quizá no sea el caso.

    ResponElimina
  2. "primera migració... Aquests migrants van seguir la línia de la costa oest fins a Amèrica del sud, i es van establir al territori sense barrejar-se massa amb altres poblacions de més al nord"
    No està mal exposat, això? Si són els primers migrants, de quines "altres poblacions més al nord" parles?

    " la ciència científica (hi poden haver ciències socials, polítiques i religioses, també)".
    Aquí no hi puc estar d'acord. Si entenem el mot ciència en sentit propi (coneixements adquirits a partir de l'aplicació del métode científic), de ciència només n'hi ha una, com les mares.
    Una altra cosa és que certes altres disciplines es refugiïn en la paraula "ciència" per cobrir les seves deficiències. Ciències de la Informació, Ciències Econòmiques i altres "ciències" socials ho fan, però és una apropiació abusiva de la paraula, feta com a façana per a ocultar la falta de falsabilitat de moltes de les seves propostes.

    En el cas de la religió, ja fa riure. Les creences supersticioses i màgiques estan a les antípodes del pensament científic. No fa gaire que les religions abominaven d'una ciència que pretenia ser més fiable que les seves "veritats revelades". Actualment, acomplexades pel prestigi de la ciència i en clar retrocés, les religions miren d'apropiar-se també de la paraula maleïda, vejam si enganyen algú. Amb dir-te que, dins de la religió catòlica, es proposava fa poc anomenar les seves Facultats de Teologia com de "Ciències de la Teologia"!
    Embolica que fa fort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Si són els primers migrants, de quines "altres poblacions més al nord" parles?"

      Se refiere a los que vinieron detrás: la segunda y tercera oleada. Al ir los primeros, los Amerindios no se mezclaron con nadie (hasta que llegaron los Europeos, claro).

      Elimina
    2. Bé, en algunes universitats com la UAB tot són "ciències". Per altra banda, molts científics han adoptat una mena de religió o corrent filosòfica anomenada cientisme, que proclama que l'única mena de coneixement vàlid és precisament el de les ciències naturals, basades en les matèmatiques i la física.

      Elimina
  3. Per altra banda, el Bigfoot no és exclusiu d'Amèrica, ja que tenim per example el Ieti de l'Himalaia o el Basajaun dels Pirineus. És molt fàcil dir que es tracta de llegendes o supersticions, però molt més díficil explicar-ne l'origen.

    ResponElimina
  4. Migracio amb reflux eh! Interessant! Qui i quan ha fet proves genetiques a coprolits???

    L'altre dia vam cuinar un petit panet ( farcit amb "all d'os" o "all de bruixa" {Allium ursinum} DELICIOS) a les brases. Sembla ser que si es petit no necessites res mes que una pedra plana i brases.

    Per primera vegada em vaig imaginar els Neanderthals, o altres humans del pleistoce, menjant panets i galetes.

    Potser no es gaire probable... pero recordo un jaciment al sud d'africa on havien trobat restes realment antigues d'emmagatzament de "gra salvatge" en alguna cova. Ho recordes? Ho pots situar? M'agradaria trobar aquella informacio o alguna altra que esmenti les dates mes antigues en les que es tingui constancia de l'us de cereal en la dieta de l'home paleolitic, abans del desenvolupament de l'agricultura i la domesticacio de les plantes... Per casualitat tens l'informacio a l'abast?

    ResponElimina
  5. La cultura més antiga on s'enregistra el consum de cereals silvestres es la Kebariana del Pròxim Orient (18.000-10.000 a.C.).

    ResponElimina
  6. Crec que el que havia llegit alguna vegada era informacio relacionada amb la d'aquest article:

    http://www.sciencedaily.com/releases/2009/12/091217141312.htm

    ResponElimina