Rebaixeu la vostra neandertalitat, diuen els denisovans

El genoma complet d'un denisovà va sortir a la llum fa aproximadament mig any, però fins ara les dades no s'han recollit i publicat en un "paper" signat pels nostres estimadíssims científics de la Max Planck. Després de llegir el material suplementari per sobre, haig de dir immediatament dues coses:


1- Tinc ganes de matar algú. És el que em passa cada cop que sento aquella sensació inconfusible de pèl pres i de camises aixecades.
2- A partir d'ara faré una pausa de genomes arcaics: ja en tinc prou, ara explicaré per què, però el cas és que em dedicaré a comentar coses més interessants i variades (de la prehistòria, és clar) que un joc de números calculats amb 4-5 fórmules que no les entendria ni l'Einstein. 

Molt bé. Prepareu-vos, sobretot els més neandertalòfils perquè si aquest estudi diu la veritat -poc probable...- hauríeu de rebaixar el vostre estimat 2.5% a l'1.0% si sou europeus, i a l'1,7% si sou d'ascendència asiàtica (de l'est) o d'Amèrica del sud. Si sou d'ascendència nord-africana, australiana o índia no m'ho pregunteu, perquè no en tinc ni idea. Llàstima! O no? Tant se val, si només és una xifra, i al cap i a la fi som els mateixos de sempre, res no ens canviarà la barbeta, ni els ulls de poll, ni els mals d'estómac ni la migranya. Si sou denisovanòfils i a més de PNG, el vostre percentatge es manté al voltant del 6%, però si en canvi sou d'Àsia de l'est, la vostra màxima contribució denisovana és del 0.1%, segons els mateixos autors. Increïble!! Sí senyor, com és possible que si els denisovans vivien a l'Àsia central i de l'est, no hagin deixat [pràcticament] cap rastre a les poblacions actuals de la mateixa zona, i en canvi fins a un 6% a les ballarines del pacífic? No ho sé, no m'ho pregunteu, jo tampoc no ho entenc. És una incosistència, però n'hi ha d'altres.

L'altra inconsistència és que el % d'ADN neandertal NO és el mateix en tots els no-africans. Concretament, els asiàtics de l'est en porten un 0,7% més que els europeus. Ara que algun espavilat m'expliqui com és que en Hawks ha trobat més aviat el contrari fent comparacions entre diferents poblacions del món, i que l'Ötzi sigui molt més neandertal que asiàtics i europeus junts? Però encara una altra pregunta. Començant pel principi, com és que es pot estimar el % d'ADN neandertal a partir d'un genoma denisovà? Ja sé que aquesta pregunta a alguns els deu fer riure, però és que així d'entrada, no hi caic.

Explicacions? Aport extra neandertal a l'Àsia de l'est (on no hi ha evidència que hi haguéssin viscut mai) o bé aport extra del 12-35% d'ADN africà en europeus (que en porten un 0%, EN TEORIA).

I es pot saber qui ens ho diu, tot això? Doncs ni més ni menys que una població, que segons aquest individu, era extremadament petita i homogènia genèticament, encara més que els neandertals. Com és possible, si haurien d'haver ocupat bona part d'Àsia [tenint en compte el 6% en els polinesis]? Que potser hi ha alguna cosa que ens està passant per alt?

Una altra: l'edat de l'individu ha estat calculada en uns 75.000 anys a partir dels temps de divergència humà-ximpanzé. I dels 30.000 anys del principi, què se n'ha fet?

Passem als gens que ens caracteritzen als humans moderns i que ens els quals diferim amb els denisovans. La cosa és molt interessant, perquè la majoria estan relacionats amb el que alguns tenim dins del crani: desenvolupament del sistema nerviós, creixement axonal i dendrític, transmissió sinàptica i autisme són algunes paraules claus que apareixen relacionades amb aquests gens.

En Hawks n'ha fet alguns comentaris al respecte, que sempre són bastant més aclaridors que els meus, i si algú s'hi veu en cor, aquí hi ha el material suplementari i el resum de l'article. Pel que fa a mi, faré unes quantes setmanes de vacances sobre genomes arcaics, perquè sento com si aquests científics ens estiguéssin prenent el pèl a tots, amb xifres que varien a cada estudi. Crec que ens hauríem d'esperar a obtenir més genomes arcaics, analitzar poblacions més grans i diverses com està fent en Hawks, i sobretot, que els anàlisis els duguin a terme diferents equips d'investigació.

Els primers europeus de pell clara van viure fa només 11.000-19.000 anys

Es tracta d'un estudi acabat de publicar on s'ha estimat l'aparició i evolució de pell clara en les poblacions europees utilitzant 4 gens implicats en la variació del color de pell: KITLG, TYRP1, SLC24A5 i SLC45A2.
Els autors han intentat calcular l'edat d'aquestes variacions associades a la pell clara, i han trobat que el primer gen, KITLG, va començar a acumular variacions fa 30.000 anys, i que aquestes variacions són compartides entre europeus i asiàtics de l'est. En canvi, els altres 3 gens mostren evidència de selecció positiva en europeus bastant després, concretament fa entre 11.000 i 19.000 anys, segons han calculat els autors.

Aquestes edats són una mica més antigues que els 6.000-12.000 anys calculats en un altre estudi que es va fer sobre la pell clara. Tot i així, en cas de ser certes, les xifres indiquen que l'evolució de la pell clara va començar bastant després de la sortida d'Àfrica (+60.000 anys). La pell clara mostra una correlació elevada amb la latitud -hi ha excepcions, però- perquè permet la correcta absorció de llum U.V., necessària per la síntesi de vitamina D, una proteïna essencial, sense la qual ens veuríem obligats a consumir quantitats industrials de peix i marisc per evitar patir raquitisme.

Els autors pensen que aquestes edats, que corresponen més o menys al final del paleolític superior, concretament al període Magdalenià, indiquen increments de la població en aquest període, que haurien permès l'acumulació de variants gèniques avantatjoses.

Un problema que hi veig en aquests estudis és que només han agafat els europeus i asiàtics de l'est, i s'obliden del que hi ha entremig: els asiàtics de l'oest són molt interessants d'estudiar per comprendre l'evolució dels europeus en tots els sentits, perquè pràcticament tots els avantpassats dels europeus van viure en aquella regió i van immigrar cap a l'oest d'Euràsia en múltiples onades en els darrers 40.000 anys.




Font:  The timing of pigmentation lightening in Europeans

El model de l'estructura africana explicat amb un pòster

Hi ha dos models principals per explicar l'1-4% neandertal "de més" a les poblacions no africanes: el que tots coneixem, que prediu que el petit grup d'africans va encreuar-se amb els neander just a la sortida d'Àfrica fa uns 60-80.000 anys, i un altre que últimament s'ha posat molt de moda, que ens ve a dir que d'encreuament amb els neandertals, no n'hi va haver cap. Ni amb els neandertals, ni amb qualsevol altre homínid. Aquí hi tenim el pòster, que ens ajudarà a interpretar millor el model de l'Estructura:

El model de l'Estructura és exactament el mateix que el que van proposar Pääbo i Green l'any 2010, però amb una petita diferència: els temps. Però comencem pel principi, perquè sinó encara ens perdrem amb tantes dates i homínids substituïnt-se i encreuant-se alternadament en l'espai i en el temps.

Primer tenim la població ancestral de neandertals i humans moderns que encara no s'havia diferenciat en aquestes dues branques: d'això fa més de 500.000 anys. Després, una branca va migrar a Euràsia originant els neandertals i l'altra es va quedar a l'Àfrica. Aquesta branca que va migrar a Euràsia provenia d'uns homínids que vivien al nord d'Àfrica. A partir d'aquí, ja no hi va haver més encreuaments entre Àfrica i Euràsia.

Després, de la població nord-africana que havia originat els neandertals, en van acabar evolucionant els no-africans, que molt posteriorment van migrar de nou a Euràsia passant per l'orient mitjà però SENSE encreuar-se amb els neander. Se sobreentén que durant aquests 500.000 anys hi va haver encreuament amb la població africana del sud, que serien els avantpassats dels africans actuals, que no porten l'1-4%. PERÒ aquests encreuaments devien ser ocasionals, perquè no van esborrar del tot les diferències existents entre aquestes dues poblacions, que ja s'havien separat fa 500.000 anys.

I aquesta és tota la història -o llegenda- de com es pot explicar l'1-4% sense encreuaments. Perquè és clar, en cas de ser certa aquesta versió, això obligaria a canviar el nom Fora d'Àfrica per Fora del nord d'Àfrica. Sabem que al nord d'Àfrica hi vivien homínids des de ben antic, però ens és totalment desconegut saber de quina manera han contribuit a les poblacions actuals. D'altra banda, es fa difícil d'imaginar que no hi haguéssin encreuaments amb tants anys de coexistència, i les dades genètiques no dónen suport a una estructura africana tant antiga -500.000 anys- separant els no-africans dels africans.

En definitiva, el trobo un model excessivament complicat i innecessari. No dic que sigui del tot impossible, però de moment no hi ha prou evidència a favor com per acceptar-lo com a vàlid.

La mida del cervell relacionada amb un simple augment de còpies de la proteïna DUF1220

Tant de bo les coses fóssin tant senzilles com la relació que ha trobat un nou estudi, DUF1220-Domain Copy Number Implicated in Human Brain-Size Pathology and Evolution, entre aquesta proteïna i la mida del cervell.

Present a la majoria de mamífers, des dels ratolins fins als goril·les, aquesta proteïna varia perceptiblement en el nombre de còpies, sent molt més elevades en els primats, especialment els humans, que no pas en la resta de mamífers, com es pot observar en aquest gràfic:

Com més còpies de DUF1220 presenti l'individu en qüestió, sembla que més neurones tindrà, i per tant, això propiciarà un augment de la mida cerebral. Aquesta teoria es veu reforçada pel fet que deleccions a la regió 1q21 des d'on és codificada la proteïna s'han relacionat amb casos de microcefàlia, i pel contrari, duplicacions amb macrocefàlia. Per tant, aquesta proteïna per sí sola hauria estat responsable de l'augment de la mida del cervell a través de l'escala evolutiva, i podria explicar patologies i variació normal en la mida del cervell.

Tant de bo tot fos tant simple i fàcil d'explicar, això no sol passar amb coses tant complicades com ho és el nostre cervell. M'agradaria saber si seria possible esbrinar el nombre de còpies que tenien els neandertals i denisovans.

Finalment no som neandertals? Ni tant sols un miserable 2.5%?

La ciència funciona així: apareix una nova teoria que al principi no es creu ningú. Passat un temps, la gent comença a donar-li credibilitat. Al cap d'uns quants mesos més, tothom l'accepta, tot i que els dubtes interiors persisteixen. Després, apareix un estudi que la contradiu. Finalment, si la teoria és correcta, apareixen altres estudis que refuten l'estudi que l'ha posada en dubte.

L'any 2010 ens van dir les autoritats sobre ADN antic, com ara Svante Pääbo i Ed Green, que els no-africans (amerindis, europeus, asiàtics, australians...) portàvem entre un 1-4% d'herència neandertal. Aquesta teoria es basava en ADN antic extret de 3 dones neandertals que van viure a Vindija (Croàcia) fa gairebé 40.000 anys. Al principi, l'estudi va rebre moltes crítiques. Al cap de mig any, van començar a aparèixer altres estudis que donaven credibilitat a aquest primer, i la gent va començar a acceptar que protava un petit percentatge d'herència neandertal, que al final aquells caçadors forçuts no s'havien extingit completament, com ens havien repetit tantes i tantes vegades.

Però aquesta teoria té uns quants punts febles, que fins ara cap estudi no ha sabut explicar. Per exemple:

-Com és que el % és el mateix en tots els no-africans, si els neandertals eren una població que vivia a l'oest d'Euràsia, i mai no van habitar el sud-est asiàtic, on hi vivien altres homínids?
-Per què s'ha trobat ADN neandertal en humans moderns, però en canvi som incapaços de trobar ADN modern en neandertals?
-Per què no hi ha cap rastre d'ADNmt als europeus que van viure fa més 20.000 anys?
-Per què anatòmicament els africans s'assemblen més als neandertals que els europeus?
-etc.

Un nou estudi s'ha endinsat més profundament en aquest petit % de polimorfismes que apropa els neandertals als no-africans respecte els africans, i han trobat que en realitat no cal fer servir l'encreuament per tal d'explicar aquest 1-4% que observem. Pel contrari, creuen que amb un model desenvolupat per ells mateixos, poden explicar perfectament aquest petit percentatge. Si la població de la qual són descendents els no-africans era inicialment més propera a la població ancestral que va migrar fora d'Àfrica fa més de 500.000 anys i que va originar els neandertals, i que després aquesta població que va romandre a l'Àfrica es va barrejar amb una altra població africana però sense que les diferències desapareguéssin completament, i després, fa 50-90.000 anys, la població que va abandonar el continent africà -us heu perdut o encara em seguiu?- conservava un major % d'aquests gens compartits amb els neandertals, aleshores podríem explicar perfectament aquest 1-4%. Però hi ha alguns problemes...

 -Per què aquest petit % només apareix en els no-africans, que CURIOSAMENT van tenir l'oportunitat d'estar en contacte amb els neandertals?
-Com s'explicaria que l'haplotip B006 i altres, que semblen heretats dels neandertals, apareguin gairebé exclusivament només en no-africans?
-Com és possible que sent dues poblacions d'homínids relativament properes, i havent conviscut durant milenis, els neandertals no hagin pogut deixar ni una petita marca a l'ADN dels seus successors?

Ningú no assegura que aquest model sigui el correcte. Segons els mateixos autors, encara que diguin que poden explicar gran part d'aquest 1-4% sense contemplar cap tipus d'encreuament, no es pot descartar un petit % de contribució neandertal. Però, com de petit? I encara més: com podem estar segurs que els denisovans també van fer una contribució de prop del 7% ens els melanesis i poblacions afins? I en els africans, on ni tant sols conservem evidència fòssil de poblacions ancestrals que podrien haver-se encreuat amb els avantpassats dels africans actuals?

De moment, ens toca esperar, perquè simultàniament a aquest estudi, n'ha sortit un altre dels coneguts Dr. Reich i Pääbo, que fins i tot s'ha atrevit a datar quan fa que es va produir l'encreuament: entre 47.000 i 65.000 anys, una data bastant recent, tenint en compte que hi ha evidència arqueològica i fòssil que la sortida d'Àfrica es podria haver produït molt abans, fa més de 90.000 anys. Hi va haver diversos intents fallits?


EDITAT I: Fa dos dies que estic esperant que en Hawks faci algun comentari al seu blog sobre aquest estudi i finalment l'ha fet. Amb aires de superioritat, però l'ha fet. El més interessant del comentari d'en Hawks és un gràfic sobre l'Ötzi, el famós esquiador dels Alps que va morir fa més de 5.300 anys. I sembla que pel que fa a l'ADN neandertal, el famós tirolès hi tindria alguna cosa a dir. En Hawks ens ha revelat informació que publicarà en un nou estudi sobre els orígens de l'home de gel -perquè no malgastem en va el nostre temps pensant teories sense solta ni volta-, i és que quan s'hi posen, a alguns antropòlegs els hi enfonsaries el barret fins a la barbeta.

L'Otzi (el rectangle petit de color vermell) sembla portar un % d'ADN neandertal més elevat que el de qualsevol persona vivent: fins a un 5.5%, mentre que en europeus i asiàtics el % es mou al voltant del 3%. Les conclusions de l'equip d'en Hawks són immediates: les poblacions del paleolític superior portaven un % de neandertalitat superior a les actuals; per tant, el que ha passat és que aquestes poblacions -les de l'època de l'Otzi incloses- han estat substituïdes per unes altres que no van tenir més contacte amb els neandertals que els asiàtics de l'est.

Les meves, no són tant clares: en cas de ser cert, això és terrible. És abominable. Estem parlant d'un genocidi que va tenir lloc a tot Europa fa només 5.000 anys que va acabar substituïnt gairebé completament les poblacions pre-existents. El pitjor de tot és que amb 40.000 anys n'hi podrien haver hagut uns quants, de genocidis d'aquests.

Hi ha coses que no acaben d'encaixar: per exemple, si els europeus actuals son descendents de gent de l'orient mitjà, com és que el % no és superior al dels asiàtics de l'est, si a l'orient mitjà també hi havia neandertals? Quin sentit té, tot plegat? El que em fa més por és que en Hawks tingui raó, i ens estiguem enfrontant a un passat esgarrifós. Sigui com sigui, estaria bé comprovar si l'Otzi està sol a la banda dreta del gràfic o no: fa poc l'ADN d'uns quants pre-neolítics de la península ibèrica i d'escandinàvia d'uns 7.000 anys es va seqüenciar amb uns resultats dubtosos: resulta que aquests individus portaven un 10% d'herència mig bosquimana mig siberiana que no acabava d'encaixar enlloc, i que semblava com si els programes s'haguéssin tornat bojos: podria tenir alguna cosa amb el 5,5% de l'Otzi?





Fonts:  

-Effect of ancient population structure on the degree of polymorphism shared between modern human populations and ancient hominins
-The date of interbreeding between Neandertals and modern humans
-Neandertal ancestry "Iced"

La campanya d'excavacions de l'Abric Romaní ja ha començat

És una cosa que sol passar cada mes d'agost, i esperem que per molts anys pugui durar. L'Abric és un dels jaciments neandertals més importants del món, tant per la quantitat com per la qualitat d'objectes que s'hi troben cada anyque comprèn gran part del període d'activitat neandertal (75.000-40.000 anys). Com no podia ser de cap altra manera, l'Eudald tornarà a liderar les excavacions, que finalitzaran aquest 31 d'agost. L'Abric estarà obert al públic tot aquest mes, fins al dia 30.

Algunes dades interessants de l'actual campanya d'excavacions:

-S'estudiarà específicament "l'organització domèstica" dels neandertals. Bé, això és el que passa cada any, es vulgui o no, no? Almenys no paro de llegir comentaris sobre la distribució de les feinetes que feien els neandertals al seu espai vital, les seves semblances amb l'organització de societats primitives modernes, com n'eren d'intel·ligents, nets i endreçats, etc.

-El jaciment compleix 30 anys sota la direcció d'Eudald Carbonell. Per alguna cosa diu que és casa seva.

-L'equip d'arqueòlegs es centrarà en el nivell P, datat en 55.000 anys.

-Encara queden 30 metres per excavar; en paraules de l'Eudald: " jo d'aquí uns anys em jubilaré però és probable que durant tot el segle XXI s'hi continuï excavant".

-L'Eudald espera que es facin més edicions del Sota Terra, perquè és un programa que convida a la gent jove a interessar-se en l'arqueologia a través d'una base social i científica. És una manera d'ensenyar la història de Catalunya a través de l'arqueologia, i l'Eudald confia que continuarà.



 Font: Excavacions a l´Abric Romaní: en busca de restes neandertals

A Haplotype at STAT2 Introgressed from Neanderthals and Serves as a Candidate of Positive Selection in Papua New Guinea

Ens trobem davant d'un altre possible exemple de selecció positiva de gens que van arribar a les poblacions modernes des dels neandertals. Un haplotip anomenat N del gen STAT2, que està relacionat amb el sistema immunològic es troba només en no-africans, i mostra elevades similituds amb l'haplotip corresponent del genoma neandertal. Potser el més sorprenent és que, mentre de mitjana no supera el 5% en poblacions eurasiàtiques, entre els melanesis té una freqüència molt més elevada, de més del 50%. Els autors pensen que aquesta freqüència tant elevada no es pot explicar només per efecte de la deriva genètica.

En calcular el temps de divergència entre el haplotip neandertal -que no es troba a l'Àfrica- i el que es troba a les poblacions modernes, s'ha arribat a temps relativament recents (80.000 anys) que indiquen que l'haplotip no es trobava present als avantpassats de neandertals i humans moderns, i en canvi coincideix bastant amb la data de sortida d'Àfrica.

És curiós si més no que només s'hagi seleccionat a favor en els melanesis.

Font: A Haplotype at STAT2 Introgressed from Neanderthals and Serves as a Candidate of Positive Selection in Papua New Guinea

La depressió: una malaltia essencialment moderna?

Avui comentaré breument un estudi molt recent que s'ha fet s'obre un tema que ens afecta més o menys a tots: l'anomenada depressió. Segur que tots coneixem alguna persona -si no som nosaltres mateixos- que ens ha dit en algun moment de la seva vida que estava passant per un episodi depressiu.

Aquesta "malaltia", si se'n pot dir així, és una de les més freqüents i esteses que podem trobar arreu del planeta. Sembla que les dones hi són una mica més propenses, i és que després d'haver fet incomptables estudis, els experts comencen a pensar que el risc cada cop és més alt, és a dir, cada cop hi haurà més gent que presenti aquest transtorn. Com podríem evitar-ho? És molt difícil, perquè les causes de la depressió sembla que són múltiples i molt variades, però el que crida l'atenció és que sembla que és una malaltia essencialment moderna, és a dir, que al temps dels neandertals ben poca gent devia patir-la.

No es pot negar que en 1.000 anys, i especialment en els darrers 50, els humans hem canviat dràsticament els nostres hàbits. Per exemple, al primer món ara podem tenir tants fills com volguem o no tenir-ne, podem aconseguir tot el menjar que volguem fent un parell de passes fins al supermercat, les màquines fan gran part de la nostra feina i ens fan encara més companyia que els humans, ja no hem d'estar preocupats ni pel clima, ni pels animals salvatges ni pràcticament tampoc per malalties que abans es carregaven la meitat de la població.

Deixant de banda els avantatges que pot tenir viure a la societat actual, no podem oblidar d'on venim: des que van aparèixer els primers humans, fa gairebé dos milions d'anys, tot això no ho teníem. Per tant, si comparem l'edat que fa que vivim en un i altre sistema (1.000 vs 2.000.000 anys) ens n'adonarem que hem canviat radicalment l'entorn on vivim en molt poc temps. Potser massa poc temps perquè ens hi haguem acostumat.

Els autors n'estan convençuts que hi ha certs factors que ens fan més propensos a patir una depressió: viure en una societat desenvolupada, l'increment de malalties cròniques associades al nostre estil de vida, l'íntima relació entre la salut física i mental, l'aïllament social, el sedentarisme, la mala nutrició, poques hores de son i de llum són factors a tenir en compte, perquè acaben deteriorant l'estat físic i com a conseqüència d'això, l'estat mental de la persona. O sigui que si voleu evitar les depressions, cuideu-vos molt i procureu portar un ritme de vida el més semblant possible al dels neandertals: feu una dieta equilibrada, exercici a diari, dormiu tant com pogueu i procureu interaccionar amb la gent.



Font: Depression as a disease of modernity: Explanations for increasing prevalence

Zuttiyeh, un israelí amb el crani difícil d'encaixar

L'altre dia vaig llegir la notícia al blog Dienekes i en veure aquest nom em vaig sorprendre: guaita, un que encara no havia vist mai! I prou que em convé, perquè Zuttiyeh, un crani que va ser trobat a Israel l'any 1925 en un context acheulià (indústria associada als heidelbergensis) i datat en 200-500.000 anys, es caracteritza precisament per estar al centre de tot.

Diversos estudis han intentat classificar Zuttiyeh en alguna categoria específica d'homínid, com ara neandertals, HAM antics, erectus, etc. Sense èxit, però. És per això que ara acaba de sortit un altre estudi amb uns gràfics molt suggerents. Els autors, entre els quals s'hi troba la deessa Harvati, pensen que aquest fòssil podria pertànyer a una població que seria ancestral als humans moderns i als neandertals.

Per fer la comparació de cranis, s'han escollit uns quants vells coneguts que solen sortir en aquests anàlisis. En aquest gràfic (clic per engrandir) hi ha una mica de tot: erectus, heidelbergensis, inclassificats, re-classificats, mal-classificats, clàssics, progressius, moderns, modernitzats, arcaïtzants... en fi.

Pel que veiem a la imatge, es poden distingir 4 poblacions principals d'homínids: els erectus, neandertals, humans moderns, i heidelbergensis. Zuttiyeh, marcat amb un asterisc, queda precisament al centre de tot, i més concretament, al centre dels neandertals. Per la seva banda, neandertals de l'orient mitjà datats en 60.000 anys, com ara Shanidar 5 es caracteritzen per ser relativament propers als humans moderns, com és habitual amb aquests cranis. El marroquí de 160.000 anys Jebel Irhoud 1, caracteritzat també per la seva ambigüitat, apareix associat als neandertals. El xinès Zhoukoudian del paleolític superior (10-25.000 anys) sobresurt de la població d'humans moderns, a diferència d'altres cranis de la mateixa època. Els Skhul i Qafzeh (90-120.000 anys) queden una mica entremig de neandertals i huamns moderns, com també sol passar.

Potser el que crida més l'atenció és que els Heidelbergensis, considerats per alguns com una població ancestral d'humans moderns i neandertals, apareixen relativament diferenciats, sobretots dels primers.



Font (pdf, sencer):

A comprehensive morphometric analysis of the frontal and zygomatic boneof the Zuttiyeh fossil from Israel

Rodeos? No, gràcies!

Com ja podeu endevinar pel títol, no sóc fan de qualsevol espectacle on es practiqui la tortura animal. Tampoc no he sigut mai fan d'aquella divisió tant estricta que s'ha fet al llarg de la història sobre les diferències entre neandertals i humans moderns a l'hora de caçar.


De ben segur que alguna vegada haurem sentit que els neandertals tendien a lluitar amorrats a la presa, fos un conill o un bisó, i la seva tàctica consistia en poca cosa més que anar ferint l'animal -sovint de dimensions considerables- amb una llança a la mà, cosa que exposava fàcilment el caçador a ferides que podien arribar a ser mortals. Els moderns, en canvi, eren dels que llençaven l'arma des de lluny, no els agradava això de lluitar fent servir la força bruta; i d'aquesta manera, s'exposaven a menys risc de patir traumatismes.

Sembla mentida que als neandertals no els passés pel cap alguna vegada provar-ho des de lluny, oi? Doncs no, segons els autors d'aquesta teoria tant mundialment famosa, entre els quals s'hi troba Erik Trinkaus, això no passava, almenys no més enllà de l'excepcionalitat. Les dues humanitats eren diferents de bon principi, i ho demostraven d'aquesta manera: uns (ja sabem qui) eren més endreçats, prudents i previsors, i els altres eren uns bèsties.

Però oh! Què passa quan els mateixos autors descobreixen que no hi havia diferències en el nombre de lesions de neandertals i dels primers humans moderns -que no havien estat analitzats quan es va proposar la teoria-? Eh, què passa? Doncs que la cosa queda en 4 sensacionalitats "molt improbables": si els neandertals no patien més lesions que els seus cosins evolutius, era perquè tampoc no devien caçar d'una manera massa diferent; a més, també s'ha descrit l'ús de projectils des de ben abans de l'aparició dels moderns.

I llavors, si no caçaven en plan rodeo, com s'expliquen les lesions dels caçadors, tant moderns com neandertals? Hi podria haver altres possibilitats: que els rodeos es practiquessin, però molt de tant en tant, que els individus més traumatitzats fóssin aquells que haguéssin mort a mig camí de la cova, i violència entre homínids del mateix grup, ben present i documentada, tant entre neandertals com en humans moderns. I si voleu aprofunditzar més sobre rodeos prehistòrics, us recomano llegir el post de l'amic Millán.


Font:

Neandertals, early modern humans, and rodeo riders