dissabte, 28 de juliol del 2012

No, el Fora d'Àfrica encara no és a la UCI

Ja sabeu que a mi m'encantaria. Però no m'atreveixo mai a anar més enllà, com fan certs investigadors -alguns de molt de prestigi- d'abraçar-se al model multirregionalista ara que tenim dades de 2-3 genomes d'humans pre-moderns.


Hi ha antropòlegs, com en Hawks, i no cal dir que el seu mestre Wolpoff també, que dónen el model Fora d'Àfrica per mort i enterrat. Són experts reconeguts a nivell mundial, amb una opinió tant vàlida com la de qualsevol altre expert. Abans que comenci a posar verd a tot Déu, permeteu-me fer un petit recordatori de les dues teories vigents sobre els nostres orígens.



-El Fora d'Àfrica prediu que fa uns 80.000 anys un grup petit però atrevit d'africans va abandonar el seu continent, es va expandir per tot el món, i gràcies a les seves elevades capacitats cognitives i ús d'un llenguatge altament complex -això ho diuen els seus defensors, no em mireu malament- van carregar-se tots els homos pre-existents. Àmpliament recolzada per la genètica i l'anatomia comparada, petit qui peti.

-El multirregionalisme prediu que fa uns 2 milions d'anys els Homo inserteu la vostra paraula preferida van abandonar l'Àfrica o l'Àsia i es van expandir per tot el món. Des d'allà, van anar evolucionant, a l'Àsia en Homo erecuts, a Europa i O. mitjà en neandertals, al Tibet en Denisovans, a Java en Hòbbits, a l'Àfrica en ergaster, etc, i les grans similituds que observem entre humans de diferents continents són degudes a flux genètic elevat entre aquestes poblacions.


Des del 2010 que les postures intermitges estan de moda, però no és això el que vull discutir; el que vull discutir és que hi hagi multirregionalistes que dónin el model Fora d'Àfrica per mort, sense cap altre motiu aparent que unes ganes boges de veure que ells sempre han tingut raó. És una cosa que passa sovint: els antropòlegs sovint es tanquen en sí mateixos i no volen fer el més mínim esforç per renovar les seves teories en base a noves evidències i acceptar que potser anaven equivocats de bon principi. Aquests antropòlegs sovint "esbandeixen" aquells que no pensen com ells dient-los que llegeixin més llibres.

Bé, l'evidència és la que és, ja ho he explicat moltes vegades, però si em pressionen, ho tornaré a explicar, si cal. Aquestes són les dades multirregionalistes de què disposem fins ara:


-7% de contribució màxima denisovana? erectus? a poblacions concretes del sud-est asiàtic i Austràlia.
-Contribució 2-3% neandertal eurasiàtica, en un moment molt concret del temps, que es pensa que va deixar constància al genoma perquè la població de HAM era molt petita, anava desorientada i a més, feia hi molta calor allà al sud d'Aràbia o on coi fos.
-Contribució <1% (però en realitat encara no és segur, dos estudis discrepen) denisovana als asiàtics de l'est.
-Possible contribució extra neandertal a l'oest d'Euràsia del 0,1% segons el mateix Hawks, després d'almenys de 10.000 anys de convivència.
-Llinatge B006 del cromosoma X amb possible orígen neandertal. De mitjana, es troba present al 9% dels no-africans.
-0% de  llinatges d'ADNmt i cromosoma Y pre-moderns a les poblacions actuals.
-Les diferències entre un crani neandertal i un de modern són més grans que entre les de dues espècies diferents de ximpanzés. No cal ni dir que el mateix és cert pels erectus.
-Moltes més semblances a nivell genètic i anatòmic entre un habitant del Japó, un de València i un del Congo que entre qualsevol dels tres i les seves respectives poblacions pre-modernes ancestrals.
-Petita contribució d'una població o poblacions arcaiques a l'Àfrica segons models predits a partir d'estadística, amb una gran incertesa i sujectes a altres interpretacions.



A partir d'aquí, i amb les dades de què disposem fins ara, es poden deduïr diverses coses:

1-Els humans moderns de qualsevol lloc del planeta son molt més similars entre sí que a qualsevol població pre-moderna que va viure al mateix lloc abans de desaparèixer.
2-Segons els anàlisis genòmics, el màxim de contribució descoberta fins ara no arriba al 10%, i estem parlant de grups ètnics molt concrets. Per tant, la barreja va ser de proporcions limitades, i anecdòtica en la majoria de casos.
3-Un orígen comú i recent per a tots els humans moderns es troba recolzat per tot tipus de dades. En canvi, costa de trobar evidència a favor del multirregionalisme; fins que no s'ha analitzat el genoma d'humans pre-moderns, el multirregionalisme era un model mort i enterrat, gairebé no servia ni per exhibir-lo al circ.
4-En cap cas es pot negar que fa 30-50.000 anys hi va haver un reemplaçament brusc arreu del vell món d'unes poblacions humanes per unes altres.
5-Com que l'aport cultural i genètic dels humans pre-moderns és molt limitat, i possiblement la seva extinció sobtada va molt relacionada amb l'expansió dels humans moderns, no es pot parlar de continuïtat, ni molt menys "d'intens intercanvi genètic d'una punta a l'altra del món".
6-Els erectus de fa 35.000 anys eren molt semblants als erectus del mateix lloc de fa 200.000 anys i molt diferents dels moderns actuals del mateix lloc.


Espero no haver de treure tota la llista ni haver de confeccionar un post bíblic una altra vegada. El que vulguin dir els somriures de les calaveres amb visera m'interessa, el que imposin els multirregionalistes nostàlgics i romanticistes amb aires de superioritat, ja no.








4 comentaris:

  1. "els antropòlegs sovint es tanquen en sí mateixos i no volen fer el més mínim esforç per renovar les seves teories en base a noves evidències i acceptar que potser anaven equivocats de bon principi".

    El problema es dóna a tots els camps, no sols al dels antropòlegs. Un investigador construeix a partir d'un paradigma teòric, que va reforçant i ampliant amb noves troballes. Publica llibres i adquireix prestigi quan, de cop, apareix un paradigma nou amb proves rotundes que deixa en poc la tasca de la seva vida. És molt dur.
    Hi ha molts investigadors amb prou honestedat científica per acceptar-ho i "tornar a començar", però no ens pot sorprendre que n'hi hagi molts altres que s'aferrin al seus conceptes obsolets i continuin repetint-los fins a la mort.

    De fet, és més habitual que els paradigmes nous siguin desenvolupats per investigadors joves, que fan d'ells una manera d'obrir-se camí i fer-se conèixer, que no pas per investigadors vells reciclats.

    Científics però humans, ves.
    Ni els savis es deixen mitificar.

    ResponElimina
  2. Bueno, MariaLluisa, yo no estoy de acuerdo del todo con tu balance. Me parece que pones de un lado los modelos más actuales del Out of Africa, y, del otro, unas ideas y postulados del Multirregionalismo que son más bien de los ochenta (p.e. Woolpoff) y tienen poco o nada que ver con el tipo de enfoques, críticas o estudios que hacen los paleoantropólogos más incisivos con las visiones dogmáticas del Out of Africa (p.e. Hawks).

    Creo que nadie ya cree que los modelos de Woolpoff tengan cabida, pero se puede llegar a deducir lo contrario de tu post, y eso no creo que refleje muy bien el estado de las cosas en paleoantropología.

    Y, creo, tb., que los últimos, acelerados y continuos avances en análisis genético de poblaciones antiguas (indirectos, con pob. actuales, y, sobre todo los directos con ADN antiguo --> mucho más fiables), con ADN nuclear, genomas completos, etc, están dejando los presupuestos del aquellas visiones del Out of Africa (tamto la primera formulación pre-ADN como la del ADN mt) bastante desfasadas; y mostrando sus errores y los errores de las inferencias que se hacían de ellas... y creo que eso no acaba de ser bien encajado, y tb. está lastrando la investigación (tanto lo pudo lastrarla el multirregionalismo más refractario a finales de los 90).

    ResponElimina
  3. Gràcies per les vostres opinions!!

    "Creo que nadie ya cree que los modelos de Woolpoff tengan cabida, pero se puede llegar a deducir lo contrario de tu post, y eso no creo que refleje muy bien el estado de las cosas en paleoantropología. "

    Tot aquest post ve per uns quants comentaris que estic llegint d'en Hawks, principalment. Bé, la veritat és que sempre m'ha caigut molt bé, però no puc estar d'acord amb ell, que veu que tot va ser "amor i sexe". Tinc tendència a ser bastant pessimista, coneixent una mica per sobre la naturalesa humana.

    "Y, creo, tb., que los últimos, acelerados y continuos avances en análisis genético de poblaciones antiguas (indirectos, con pob. actuales, y, sobre todo los directos con ADN antiguo --> mucho más fiables), con ADN nuclear, genomas completos, etc, están dejando los presupuestos del aquellas visiones del Out of Africa (tamto la primera formulación pre-ADN como la del ADN mt) bastante desfasadas; y mostrando sus errores y los errores de las inferencias que se hacían de ellas... y creo que eso no acaba de ser bien encajado, y tb. está lastrando la investigación (tanto lo pudo lastrarla el multirregionalismo más refractario a finales de los 90)."

    El Fora d'Àfrica s'ha de modificar (de fet em sembla que ja s'ha modificat, deixant enrere la versió "dura") però no acabo de veure on és l'evidència en contra: ningú no posa en dubte que hi va haver alguns encreuaments amb poblacions pre-modernes, però la versió que un grup d'humans es va expandir relativament recentment de l'Àfrica reemplaçamnt -essencialment- les poblacions pre-existents, de les quals s'havien mantingut aïllats durant desenes de milers d'anys continua sent correcta, m'he perdut alguna cosa?

    ResponElimina
  4. ..." ningú no posa en dubte que hi va haver alguns encreuaments amb poblacions pre-modernes, però la versió que un grup d'humans es va expandir relativament recentment de l'Àfrica reemplaçamnt -essencialment- les poblacions pre-existents"

    El cambio más importante, y en mi opinión nada anecdótico es que (cómo tu muy bien haces), la formulación se expresa cada vez más en términos de poblaciones humanas, no de especies.

    Esto hace ocho o seis años era impensable, porque se seguía estando anclado en términos especistas/taxonómicos. Y, hoy, creo que muchos no lo acaban de asumir.

    Dices que todo lo básico sigue igual, o lo das a entender hasta cierto punto, y yo creo que no. Que las inferencias centrales que se hacían de los modelos de expansión de ciertos grupos humanos, a partir del ADNmt, en cuanto a cómo y cuando se expanden, y también en cuanto a cómo y cuando se convierten en diferentes especies, están bastante superados en unos casos o cuestionados en otros.

    Y, sobre todo, en arqueología, da "penita" ver ciertos sectores que siguen creyendo que existe una certeza (ya volatilizada) sobre el hecho de cómo y cuando se separan diferentes "especies", sensu estricto, desde el pv biológico, y que esas "especies" son además proxies válidos (de hecho las piezas básicas) para crear modelos explicativos de la realidad arqueológica, y que tienen un valor intrínseco para reconstruir el pasado... todo eso en mi opinión son más fantasías que realidades. Y tienen la doble contradicción de que, por un lado, (1) nunca tuvieron mucho en cuenta las evidencias arqueológicas sobre las capacidades y el comportamiento de las distintas poblaciones humana; y, por otro, (2) ahora parece que se ponen la "venda" ante los avances en la comprensión de la biología de la reproducción en la historia evolutiva de los humanos, etc, y ante la imagen que va surgiendo de ese conocimiento paleoantropológico y genético.

    ResponElimina