'La Ferràssia 1' torna a fer la volta al món

El  que més m'agrada de les reconstruccions és que sempre són diferents, i La Ferràssia 1 és potser un dels neandertals amb més cares del món. No es pot negar que aquest privilegi ve determinat no només pel seu descobriment, l'any 1.909 a Dordonya, sinó també per l'excel·lent estat de conservació en què es troben els seus ossos, 60.000 després que aquell home de mitjana edat morís com a conseqüència d'un càncer, probablement.


Amb les noves tecnologies, les reconstruccions també evolucionen, de manera que cada cop més ens podem acostar al veritable rostre de La Ferràssia. Mai no ho podrem saber del tot, perquè hi ha informació que s'ha perdut per sempre i que mai no podrem trobar, ni a l'ADN ni als ossos. Per exemple, és pràcticament impossible de dir si la Ferràssia tenia cicatrius al cos, quantes i on, perquè la carn no es conserva, però afortunadament aquesta informació és prescindible.

Aquest cop La Ferràssia 1 té els cabells pèl-roigs/rossos (ara sabem que hi havia neandertals morenos, també), la pell clara (probablement hi havia neandertals de pell color cafè), els ulls foscos i les típiques faccions neandertalianes.

Malauradament hi ha coses força difícils d'endevinar partint d'un crani fragmentat, com ara el gruix dels llavis, la forma exacta del nas i el color de pèl i pell. Però tot i així penso que és una reconstrucció bastant ben feta, de les millors que he vist fins ara: mirant-la per sobre, algú amb coneixements mínims sobre cranis neandertals pot endevinar fàcilment que al darrere hi ha el de La Ferràssia. Li poso un 9.

Visitants, aficionants, experts, comentaristes, crítics, assenyats i ximples: sigueu tots benvinguts!!

Disculpeu les meves absències perllongades (degudes a una varietat de causes, més o menys com l'extinció neandertal, entre les quals: falta de temps, mandra, frustració amb l'antropologia, estudis avorrits i més repetits que el caminar, estudis repetits (ja ho he dit?), estudis mal fets, sensacionalisme, cavemen-sex del dolent, fòbia cibersocial, depressió d'hivern, etc). 

Passi el que passi, l'antropologia i els homínids sempre els porto al cor: encara que em clavin punyalades pel darrere, encara que siguin més pesats que un mort, encara que per un moment sembla que hagin perdut tota la substància que inicialment els feia tant irresistibles, encara que hi hagi moments en què toqui de peus a terra i me n'adoni que els neandertals es van extingir fa molt de temps i que res no els farà tornar, encara que descobreixi que la passió secreta d'alguns antropòlegs és escriure relats pornogràfics de la Lucy i els Anteke, encara que homínids i cinema siguin dos conceptes immiscibles, com l'aigua i l'oli, encara que cada vegada que entro aquí m'hagi d'esperar una mitjana de 7 minuts abans de començar a escriure l'entrada.

Per tot el que heu aguantat i més, gràcies, moltíssimes gràcies a tots: sense la vostra paciència, sense la vostra participació en forma de comentaris, opinions, visites, aquest blog perdria molt si és que això és possible i m'agradaria animar-vos perquè continuéssiu entrant aquí i enriquint el blog amb el vostre interès i amor per la prehistòria i el vostre saber, perquè encara que tots siguem molt ignorants, no tots ignorem el mateix.

Noves datacions suggereixen absència de reemplaçament per absència de coexistència

La norma és bàsicament la següent: és impossible reemplaçar res quan no hi ha res per reemplaçar. I si els HAM van arribar al territori neandertal quan els neandertals ja s'havien extingit uns quants milenis abans, aleshores no podem parlar de reemplaçament ni culpar-los de genocidi -almenys no dels neandertals-, cosa que a alguns ens alleujaria una mica la consciència.

Aquesta teoria s'ha proposat, és a dir, que els HAM van tenir poc o res a veure amb l'extinció neandertal i possiblement d'altres espècies homínides. Costa de creure, però aquí l'última paraula la tenen les datacions amb C14, les corresponents, concretament, als últims nivells neandertals i als primers nivells moderns. Se suposa que els últims nivells neandertals contenen indústries típicament neandertals, com ara la mosteriana o el chatelperronià, mentre que els primers nivells d'assentament modern contenen indústria bàsicament (proto)-aurinyaciana.

El procediment per saber si hi va haver coexitència o no, consisteix "simplement" datar els nivells d'unes i altres indústries, per veure si temporalment hi ha solapament. Constament hi ha noves re-datacions que diuen que són millors que les anteriors, però que poc després tornen a ser reemplaçades (sic) per datacions que diuen ser millors, i així fins a l'infinit i més enllà.

El consens general fins ara és que sí que hi va haver certa coexistència, breu en alguns casos i perllongada en d'altres. Però fa molt poc comencen a aparèixer alguns estudis que suggereixen tot el contrari: els HAM hi van arribar quan els neander feia uns pocs milenis que s'havien extingit.

En Martin del Mundo Neandertal ho explica tot més detalladament en un post molt interessant. Segons un historiador de la universitat d'Oviedo, David Santamaría, que sembla que han revisat -i millorat?- les datacions del període de la "transició" de diversos jaciments arreu de la península ibèrica, tot això de la coexistència són contes de la vora del foc: els neandertals s'haurien extingit fa, com a mínim, 40.000-45.000 anys abans del present, i els moderns haurien arribat a la península uns qaunts milenis després. Jaciments com ara el de l'Esquilleu, amb uns 25.000 anys donats per als últims neandertals, cada cop tenen menys credibilitat i aquestes dates tant joves tendeixen a "envellir" a mesura que les datacions es revisen amb mètodes més precisos, segons aquest historiador.

A l'estudi d'en Santamaría s'hi sumaria un altre que suggereix també absència de coexistència al sud del Caucas, on els moderns hi van arribar per primer cop uns quants milers després que els neander s'extingíssin, fa com a mínim 37.000 anys, i ara m'ha vingut al cap l'estudi de la Cova Gran (Lleida) amb unes conclusions bastant similars.

Els estudis poden estar molt ben fets i tot el que volgueu, però a mi personalment em costa de creure: per què, per què els neandertals s'haurien extingit de cop uns pocs milenis abans de l'arribada dels moderns? Per un canvi climàtic? Però si estaven molt ben preparats i adaptats, i havien sobreviscut durant centenars de milenis al mateix territori! I pel que fa als moderns, tenim exemples a cabassos que han sigut i són els causants principals d'extincions de centenars d'espècies, i fins i tot d'altres grups humans!!


Fonts:

-Neandertales y Sapiens no coincidieron en España, según nueva tesis (Mundo Neandertal)
-Neanderthals Died out Earlier Than Previously Thought, New Evidence Suggests

'Fantasmes' neandertals al nord d'Àfrica

A tots ens agradaria poder viatjar enrere per esbrinar com van anar les coses, però el cas és que les màquines del temps són ciència-ficció, i de moment, per estudiar el passat, ens hem de conformar amb 4 ossos florits i trencats, 4 datacions imprecises que varien dia sí dia també i ADN degradat i contaminat. És frustrant, però renoi, als homínids quan ens pica la curiositat, no podem deixar de fer-hi voltes i més voltes.

Un fantasma és l'essència d'una persona que va morir, fa molt o poc. L'existència dels fantasmes és com els fantasmes mateixos: ningú no ha vist mai un fantasma com a tal, però hi ha moltes coses -homínids inclosos- que es comporten com a tals, com si fóssin l'essència espiritual d'un mort, la única cosa que en queda.

Des de l'any 2010 que es va recuperar l'ADN neandertal, ens han dit tantes coses, i tant variades, que hem arribat en un punt en què ja no sabem què creure'ns. Cada dia surten estudis que diuen una cosa diferent, i la veritat és que trobo que abans de publicar res, el que primer haurien de fer és comprovar per què els resultats obtinguts difereixen dels d'altres estudis.

Ahir mateix va sortir un estudi on hi ha participat el nostre conegut Carles Lalueza on s'hi insinua el següent: les poblacions nord-africanes mostren una afinitat "especial" amb els neandertals. A l'estudi s'hi ha comparat l'ADN neandertal (degradat i incomplet) amb una dotzena de poblacions, la meitat de les quals, del nord d'Àfrica.

Agafant com a referència una població blanca dels EUA (CEU) els autors han trobat que els Tunisis porten un 38% més de neandertalitat, i al mateix temps mostren un component nord-africà indígena més elevat que la resta de veïns. Els autors també han trobat que aquest component nord-africà mostra una afinitat més accentuada amb els neandertals que no pas 'la resta': europeus, orient mitjà, etc.

Per tant, la conclusió immediata és que, d'alguna manera desconeguda, els antics habitants del nord d'Àfrica pre-neolítics (?) eren més afins als neandertals que altres poblacions. El problema, o problemes, vénen quan mirem el registre fòssil, altres estudis i aquest estudi mateix.

-El registre fòssil, perquè no hi ha evidència de neandertals al nord d'Àfrica. Sabem que hi havia poblacions afins transitòries entre erectus-heidelbergensis-sàpiens amb indústries molt semblants a les dels neandertals (mosterianes) però fins ara la comunitat antropològica no accepta assentaments neandertals permanents en aquesta regió del món.

-Altres estudis, perquè es contradiuen de ple amb aquest: en Hawks havia dit que els toscans eren la població més neandertal del HapMap, i en aquest estudi ho són menys que els CEU, per citar només un exemple: si l'ADN neandertal és el mateix i les poblacions també, com és possible que s'arribi a aquestes discrepàncies? El mateix sembla que passa amb l'ADN denisovà. Clarament, hi ha alguna cosa que falla: potser ens pensem que certs gens són d'orígen neandertal/denisovà quan en realitat no ho són? I si hi hagués algun tipus d'estructura que estigués distorsionant les proporcions de mestissatge, com suggereix en Hawks?

-El mateix estudi, perquè a la taula es veu ben clar que les poblacions asiàtiques de l'est són molt més neandertals que europeus i nord-africans. Com és possible? No ho sabem: els autors ni ho esmenten. Ni una sola paraula en tot l'estudi! Però a veure, i llavors quin sentit té dir que els nord-africans tenen aquesta afinitat especial, quan l'afinitat dels asiàtics de l'est sembla molt més elevada? I una altra cosa: com s'expliquen que poblacions com ara els bascos siguin més neandertals que els andalusos i gallecs, si estan menys barrejats amb els nord-africans??

Incongruències diverses -algunes de molt greus- i no aclarides per l'estudi, que reconeix que hi ha alguns petits "detalls" no resolts em fa pensar que tot plegat es tracta d'una fantasmada: aquests neandertals nord-africans hi ha rumors que diuen que podrien existir, com el Yeti o els ovnis, però al mateix temps no n'hi ha cap prova sòlida, i els escèpics -entre els quals m'hi incloc- pensen que tot és una farsa.



Font:

North African Populations Carry the Signature of Admixture with Neandertals

Jean M. Auel: La vall dels badalls

El segon exemplar de la soga "Els folls fills de la Terra" m'ha recordat a un àpat, una menjada. En general, els àpats consten d'una sèrie d'etapes, des que el menjar entra fins que surt de dins de l'organisme, en aquest cas ho deixarem amb el cos d'un homínid normal i corrent.


La primera etapa, sens dubte, és percebre que hi ha menjar. La segona, és introduïr-se el menjar a la boca. A la tercera, el menjar passa des de l'esòfag fins a l'estómac, que és com un saquet. I allà s'hi queda fins que és digerit i ja no s'assembla en res al menjar original: ja no fa bona olor, ja no té bon gust, ja no fa bona presència a la vista (ho haureu comprovat cada cop que vomiteu). A la quarta, aquest bòlid de menjar passa cap als intestins, on s'hi pot estar unes quantes hores i fins i tot dies -aleshores diem que un pateix  restrenyiment- i a la cinquena i última, el bòlit és expulsat de manera més o menys violenta per l'anus.

Aquesta última etapa, que potser és la més desagradable de totes, tant desagradable que mai no diríem que aquells excrements de colors i olors desagradables ens els vam posar a la boca encantats unes hores abans, Jean M. Auel l'ha deixada pel final, i dura unes 50 pàgines. L'expulsió ha sigut violenta; ja en sentíem els símptomes a l'etapa nº 4, que comença a la pàgina 350 aproximadament, però fins que la cosa no passa cap avall, no pots arribar a confirmar que ja ha arribat la nº 5.

I com n'ha sigut de violenta i pudenta, l'etapa nº 5! He sentit mareig de tant agradables que eren les oloretes. I llarga, a més a més, com un dia sense pa. Auel, per què, per què ho vas haver de fer aquell 1.982, a només 10 anys dels jocs olímpics de Barcelona? Per què? Quin mal tant gran hem comès els lectors d'arribar fins a la pàgina 500 del "segon"?

Ah sí, què més havia de comentar? Bé, amb aquest segon volum de la soga, Auel s'hi ha lluït. Què més puc dir? Lluïr-se, per a l'Auel, vol dir lluïr en Jondi, l'alt, ros, musculós, d'ulls blavíiiiissims, intel·ligent, simpàtic, misteriós, etc, protagonista. El seu membre viril apareix i desapareix constament cada 30 pàgines aproximadament, però a l'última etapa, Auel li fa un homenatge, una veneració. No és que no hi estigui d'acord, amb què el sexe és important, i també ho era fa 35.000 anys, però és que a mi, en Jondi no m'atrau, Auel (deu ser que sóc lesbiana?), i els amors platònics resten credibilitat a la història. I resten punts, sobretot quan deixen els "caps aixafats" com una colla de masclistes, violadors i retardats que mereixen desaparèixer de la capa de la Terra, engolits per la "Mare".

Voldria remarcar que no arribo a entendre per què Auel fa una clara distinció de color de pell i cabell entre les poblacions de "caps aixafats" (els neandertals) i els "Altres" (els moderns): per què tots els neandertals han de tenir els ulls i la pell fosca, i entre els moderns no n'hi pot haver cap així, tenint en compte els seus orígens tropicals? Quin és el sentit antropològic, i moral (si n'hi ha cap) d'aquestes disfresses? Perquè segur que n'hi deu haver algun, però Auel quan vol pot ser molt recargolada, tant com els pèls del pubis de l'Ayla (maleït restrenyiment...).

I això és tot. Tota la resta segueix la línia del primer, amb la única diferència que els neandertals ja no tornaran a sortir si no és per participar en alguna violació, matança o records de l'Ayla. M'ha deprimit profundament, i m'he marejat. Res més a dir.