Neandertals sans i estalvis fa menys de 24.000 anys

Comentaris, queixes, dubtes a en Millán, que ha fet un magnífic resum explicant l'article acabat de sortir sobre les datacions a la cova de l'Esquilleu, un dels últims refugis dels neandertals, sinó l'últim: Neandertales de "anteayer" (22.000 a.C.) en las montañas de Cantabria.



No és la primera vegada que sentim parlar de l'Esquilleu, i de ben segur, no serà la última. Aquesta cova de Cantàbria (nord de la península ibèrica) es caracteritza per tenir una sequència d'estrats mosterians que van des dels 50.000+ anys a tot just 22.000 abans de Crist. Abans de llençar els petards i celebrar-ho com cal, hem de calibrar aquestes dates obtingudes amb C14, que vol dir introduir-les en un programet de nom "OxCal", que generalment els hi afegeix uns 2.000 anys més. Per tant, la datació real de l'últim estrat seria de 24.000 anys abans del present. Per practicar amb aquest programa, només cal fer clic aquí.

Tal com he dit abans, ara toca llençar els petards i obrir les ampolles de vi (o de Fanta, si ho preferiu), perquè en cas de ser certes, aquestes dates serien les més recents trobades fins ara que testifiquen la presència neandertal (...).



Altres dates recents les trobem als Balcans, Gibraltar i prop de les regions polars, a Rússia, voltant els 30.000 anys. En certa manera, un podria dir que els neandertals es van refugiar als "laterals" de la seva àrea d'ocupació, per motius encara desconeguts; de ben segur que la hipòtesi d'extinció ens ha passat pel cap: potser els de l'Esquilleu eren els últims. Potser. Però primer, anem a veure com eren i sobretot, què feien.

Els autors, que han analitzat millor les restes òssies i lítiques de la cova, opinen que aquells neandertals s'havien tornat encara més culs inquiets que els seus predecessors: en altres paraules, anaven amunt i avall, canviaven de lloc constantment i vivien del que collien o caçaven pel camí. Els motius d'aquestes corregudes són desconeguts, però podrien estar relacionats amb el clima advers o els homenets verds, vull dir negres.

Aquests neandertals, d'altra banda, només feien mosterià: única i exclusivament mosterià, la indústria que els va acompanyar durant tant de temps. Ni rastre de les indústries relacionades amb l'aculturació dels HAM o els HAM mateixos. Això no vol dir ni molt menys que el mosterià fos sempre igual, sinó que, ben al contrari, s'observen canvis al llarg de tota la seqüència.



Tot plegat ens indica que, fa 24.000 anys els neandertals molt probablement encara vivien. Fragmentats i nòmades, però n'hi havia, almenys a l'Esquilleu, perquè en altres àrees, com ara Catalunya, els neandertals semblen absents des de fa gairebé 40.000 anys, una dada que contrasta força amb Cantàbria: potser els HAM van colonitzar el nord-est de la península i es van aturar a l'Ebre? Potser les datacions són més antigues del que ens volen fer creure? Potser aquells neandertals havien construït una fortalesa? Potser eren HAM aculturats pels neandertals?