Els asiàtics formen part de nosaltres

Un nou estudi molt controvertit sobre els nostres orígens i les migracions humanes a la prehistòria s'ha fet famós perquè sembla que ha trobat una dada que no passa per alt fàcilment: els europeus, sobretot els del nord, podrien tenir fins a un 20% d'avantpassats asiàtics del nord-est (emparentats amb japonesos, coreans, amerindis, xinesos, etc).

No és la primera vegada que es detecta una contribució significativa d'asiàtics de l'est en europeus, però sens dubte les explicacions que sovint es dónen per trobar-hi un sentit a tot plegat són cada cop més versemblants. El percentatge d'aquesta contribució és una cosa que també ha anat movent-se amunt i avall, i ha variat des del 2 fins al 20% o més. Ningú no pot assegurar si la xifra aproximada d'un 10% que es dóna per a Europa en conjunt sigui la correcta, ni molt menys.

Sigui com sigui, aquesta contribució no és homogènia: sembla que els europeus del nord porten més ADN asiàtic que els del sud. Per explicar-ho, els autors proposen que els europeus en conjunt són descendents de dues poblacions ancestrals que es van separar poc després de la sortida d'Àfrica:

-Una més emparentada inicialment amb asiàtics i amerindis, que habitava tota Europa durant el mesolític.
-Una altra de més propera genèticament als bascos i sards actuals, que va arribar durant el neolític i va reemplaçar l'anterior gairebé completament a la part sud d'Europa i parcialment a la part nord. Això explicaria per què els europeus del nord són més propers als asiàtics que no pas els del sud.

En analitzar fòssils europeus del mesolític (fins ara me'n consten 3) sembla que porten un component "nord-europeu" més elevat que els habitants actuals, i que semblen més propers als asiàtics (i als africans!) que els habitants actuals d'Europa. En canvi, l'Ötzi no mostra pràcticament cap afinitat pels europeus del nord, i molt poca pels asiàtics, per la qual cosa devia ser descendent d'aquests neolítics que ho van acabar reemplaçant tot, tot i que això sembla una mica paradoxal si tenim en compte que en Hawks ha trobat que l'Ötzi és més neandertal que nosaltres, i ho ha justificat precisament amb reemplaçaments des d'orient mitjà que van absorbir o assassinar brutalment la gent de l'Ötzi.

Una possible explicació per a aquesta afinitat amb poblacions asiàtiques és l'aparició de l'haplogrup masculí R, que està emparentat amb l'amerindi Q, i que no s'ha trobat en fòssils europeus de més de 5.000 anys, de moment.

Per explicar també per què les poblacions de la península ibèrica porten un component nord-europeu significatiu, s'ha proposat una invasió des del nord d'Europa fa no gaire més de 4.000 anys.

Els amics del reemplaçament s'han mostrat molt favorables a aquest article, en canvi n'hi ha d'altres que es mostren escèptics. Aquest és el meu cas: tinc la sensació que en qualsevol moment podria aparèixer un altre estudi dient exactament el contrari; de moment, i per si de cas, dóno la meva benvinguda al 10% asiàtic, per mi és tot un plaer poder acollir avantpassats d'arreu del planeta.


Font (pdf): Ancient Admixture in Human History

No, el Fora d'Àfrica encara no és a la UCI

Ja sabeu que a mi m'encantaria. Però no m'atreveixo mai a anar més enllà, com fan certs investigadors -alguns de molt de prestigi- d'abraçar-se al model multirregionalista ara que tenim dades de 2-3 genomes d'humans pre-moderns.


Hi ha antropòlegs, com en Hawks, i no cal dir que el seu mestre Wolpoff també, que dónen el model Fora d'Àfrica per mort i enterrat. Són experts reconeguts a nivell mundial, amb una opinió tant vàlida com la de qualsevol altre expert. Abans que comenci a posar verd a tot Déu, permeteu-me fer un petit recordatori de les dues teories vigents sobre els nostres orígens.

-El Fora d'Àfrica prediu que fa uns 80.000 anys un grup petit però atrevit d'africans va abandonar el seu continent, es va expandir per tot el món, i gràcies a les seves elevades capacitats cognitives i ús d'un llenguatge altament complex -això ho diuen els seus defensors, no em mireu malament- van carregar-se tots els homos pre-existents. Àmpliament recolzada per la genètica i l'anatomia comparada, petit qui peti.

-El multirregionalisme prediu que fa uns 2 milions d'anys els Homo inserteu la vostra paraula preferida van abandonar l'Àfrica o l'Àsia i es van expandir per tot el món. Des d'allà, van anar evolucionant, a l'Àsia en Homo erecuts, a Europa i O. mitjà en neandertals, al Tibet en Denisovans, a Java en Hòbbits, a l'Àfrica en ergaster, etc, i les grans similituds que observem entre humans de diferents continents són degudes a flux genètic elevat entre aquestes poblacions.


Des del 2010 que les postures intermitges estan de moda, però no és això el que vull discutir; el que vull discutir és que hi hagi multirregionalistes que dónin el model Fora d'Àfrica per mort, sense cap altre motiu aparent que unes ganes boges de veure que ells sempre han tingut raó. És una cosa que passa sovint: els antropòlegs sovint es tanquen en sí mateixos i no volen fer el més mínim esforç per renovar les seves teories en base a noves evidències i acceptar que potser anaven equivocats de bon principi. Aquests antropòlegs sovint "esbandeixen" aquells que no pensen com ells dient-los que llegeixin més llibres.

Bé, l'evidència és la que és, ja ho he explicat moltes vegades, però si em pressionen, ho tornaré a explicar, si cal. Aquestes són les dades multirregionalistes de què disposem fins ara:


-7% de contribució màxima denisovana? erectus? a poblacions concretes del sud-est asiàtic i Austràlia.
-Contribució 2-3% neandertal eurasiàtica, en un moment molt concret del temps, que es pensa que va deixar constància al genoma perquè la població de HAM era molt petita, anava desorientada i a més, feia hi molta calor allà al sud d'Aràbia o on coi fos.
-Contribució <1% (però en realitat encara no és segur, dos estudis discrepen) denisovana als asiàtics de l'est.
-Possible contribució extra neandertal a l'oest d'Euràsia del 0,1% segons el mateix Hawks, després d'almenys de 10.000 anys de convivència.
-Llinatge B006 del cromosoma X amb possible orígen neandertal. De mitjana, es troba present al 9% dels no-africans.
-0% de  llinatges d'ADNmt i cromosoma Y pre-moderns a les poblacions actuals.
-Les diferències entre un crani neandertal i un de modern són més grans que entre les de dues espècies diferents de ximpanzés. No cal ni dir que el mateix és cert pels erectus.
-Moltes més semblances a nivell genètic i anatòmic entre un habitant del Japó, un de València i un del Congo que entre qualsevol dels tres i les seves respectives poblacions pre-modernes ancestrals.
-Petita contribució d'una població o poblacions arcaiques a l'Àfrica segons models predits a partir d'estadística, amb una gran incertesa i sujectes a altres interpretacions.

A partir d'aquí, i amb les dades de què disposem fins ara, es poden deduïr diverses coses:

1-Els humans moderns de qualsevol lloc del planeta son molt més similars entre sí que a qualsevol població pre-moderna que va viure al mateix lloc abans de desaparèixer.
2-Segons els anàlisis genòmics, el màxim de contribució descoberta fins ara no arriba al 10%, i estem parlant de grups ètnics molt concrets. Per tant, la barreja va ser de proporcions limitades, i anecdòtica en la majoria de casos.
3-Un orígen comú i recent per a tots els humans moderns es troba recolzat per tot tipus de dades. En canvi, costa de trobar evidència a favor del multirregionalisme; fins que no s'ha analitzat el genoma d'humans pre-moderns, el multirregionalisme era un model mort i enterrat, gairebé no servia ni per exhibir-lo al circ.
4-En cap cas es pot negar que fa 30-50.000 anys hi va haver un reemplaçament brusc arreu del vell món d'unes poblacions humanes per unes altres.
5-Com que l'aport cultural i genètic dels humans pre-moderns és molt limitat, i possiblement la seva extinció sobtada va molt relacionada amb l'expansió dels humans moderns, no es pot parlar de continuïtat, ni molt menys "d'intens intercanvi genètic d'una punta a l'altra del món".
6-Els erectus de fa 35.000 anys eren molt semblants als erectus del mateix lloc de fa 200.000 anys i molt diferents dels moderns actuals del mateix lloc.


Espero no haver de treure tota la llista ni haver de confeccionar un post bíblic una altra vegada. El que vulguin dir els somriures de les calaveres amb visera m'interessa, el que imposin els multirregionalistes nostàlgics i romanticistes amb aires de superioritat, ja no.

Ara diuen que els volcans no van ser?

Encara tinc ben present aquella notícia que va sortir no fa pas tant, on es culpava una sèrie d'erupcions volcàniques de l'extinció neandertal al centre-est europeu.

Doncs bé, ara aquella hipòtesi que semblava tant sòlida i realista ha quedat descartada. Enterrada a sota les cendres. Polvoritzada. Evaporada. Calcinada. I tot per culpa d'uns quants investigadors britànics que s'han dedicat a recollir restes de cendres de coves del centre i est d'Europa i també alguna del nord d'Àfrica, que va deixar una erupció volcànica molt important que hi va haver a Nàpols va gairebé 40.000 anys.

La datació indica que les cendres d'aquesta erupció volcànica són POSTERIORS a l'extinció neandertal, i també al període anomenat de "transició", és a dir, quan els moderns van arribar a Europa. Per tant, aquesta erupció volcànica no va poder causar l'extinció neandertal, almenys a la part centre-est del seu territori.

Si no van ser els volcans, qui va ser, doncs? Els autors s'inclinen pels humans moderns com a principals responsables de l'extinció neandertal. El famós arqueòleg Clive Finlayson , conegut defensor climàtic, discrepa, amb tot: diu que només és un estudiet de no res que en cap cas desbanca el clima com a principal responsable d'aquesta tragèdia.

Mama, llavors si els volcans estan malament, això vol dir les desenes de causes d'extinció neandertal que s'han proposat fins ara també podrien estar-ho?


Font: http://www.huffingtonpost.com/2012/07/24/neanderthals--volcanos-humans_n_1697755.html

Reemplaçant el reemplaçament?

Fa poc vam conèixer l'excepcional notícia de la recuperació d'ADN nuclear de dos esquelets d'un jaciment lleonès anomenat La Braña, amb una antiguitat de prop de 7.000 anys. Entre els científics que estan analitzant aquests dos caçadors-recol·lectors s'hi troba el nostre Carles Lalueza, exper en ADN antic.

Es va publicar un article amb els resultats preliminars, que suggeria que els habitants de la península van ser reemplaçats per onades posteriors durant el neolític, i que eren més semblants a les poblacions del nord d'Europa que no pas als habitants actuals de la península. Però fins a quin punt és certa, aquesta visió?

El grec Dienekes ha utilitzat un programa anomenat admixture per examinar millor les afinitats d'aquests dos i altres caçadors-recol·lectors, un granger i l'Otzi, la bèstia dels Alps. Els resultats es poden resumir en aquest gràfic:

En aquest gràfic hi veiem 5 personatges datats en més de 5.000 anys, on hi ha pre- i post-neolítics. El neolític es va iniciar fa uns 9.000 anys a l'orient mitjà i es va expandir fins a l'oest europeu en fa uns 7.000, tot i que les dates són una mica més tardanes al nord.

Els colors representen afinitats amb poblacions modernes, que es troben representades a la part inferior esquerra. Veiem que l'afinitat més gran de dos caçadors recol·lectors de Gotland (Suècia) és amb el component nord-europeu. D'altra banda, els dos (representats en una sola columna) individus de La Braña tenen més o menys afinitat amb el component nord-europeu i l'atlàntic-mediterrani. Després veiem que l'Otzi d'Àustria i un granger del neolític també de Gotland tenen molta més afinitat pel component atlantic-mediterani que no pas per la resta.

També observem components encara més curiosos entre els caçadors-recol·lectors, com ara el sub-saharià, tant a Suècia com a La Braña, i que no es troben o es troben en molta menor proporció en les poblacions actuals. Curiosament, aquests caçadors-recol·lectors són més propers als africans i també als asiàtics que no pas els europeus actuals.

Malgrat tot, de moment aquests resultats no dónen suport a un reemplaçament complet, com suggereixen alguns antropòlegs del prestigi de John Hawks i Joao Zilhao. Pel contrari, aproximadament un 60-70% dels europeus actuals provindria d'aquests caçadors-recol·lectors (cal tenir en compte que els "grangers" locals com l'Otzi també estaven barrejats amb la població autòctona, a més de amb població, supodament, d'orient mitjà.

Veurem com acaba tot plegat, perquè això només és el començament. S'anuncien més anàlisis interessants i opinions diverses sobre el tema que podeu consultar per exemple, a For what they were... we are -perquè no tothom interpreta els gràfics de la mateixa manera, una mica com passa després d'unes eleccions- però de moment els reemplacionistes ja poden anar posant la barba en remull.

ADN genòmic sembla mostrar que els pobladors del mesolític no van deixar descendents a la penínula ibèrica

És una notícia molt interessant el fet que de la mà de l'equip de Carles Lalueza, s'estigui recuperant ADN genòmic de dos individus trobats en una cova lleonesa de la localitat de Valdelugueros que van viure fa 7.000 anys, i que representarien els últims caçadors-recol·lectors abans de l'arribada del neolític des de l'orient mitjà.

El debat de si les poblacions europees són descendents dels mesolítics o dels neolítics és ben present a les converses d'antropologia, i no està resolt ni de lluny. De moment, Carles Lalueza ha pogut recuperar només el 0,5 %  i l'1,34 % del genoma de cadascun d'aquests individus, una xifra que sembla satisfactòria per tirar endavant el projecte, segons el mateix Lalueza.

Les conclusions preliminars d'aquest estudi tant interessant són d'allò més cridaneres, i és que segons el seu genoma, aquesta gent del mesolític no mostra vincles clars amb les poblacions actuals de la península ni del sud d'Europa, i d'altra banda, semblen ser més similars als europeus del nord.

L'ADNmt també s'ha recuperat de tots dos individus, que pertanyen al llinatge  U5b2c1, que ja s'ha trobat en altres individus del mesolític d'arreu d'Europa, i que suggereix una certa uniformitat d'aquestes poblacions europees abans de l'arribada del neolític.

Que algú m'ho expliqui: els europeus no eren tots tant semblants entre sí? Hem d'entendre que d'acord a aquests resultats, hi va haver un reemplaçament brutal al sud, i certa continuïtat al nord? 

Fonts:

http://www.cell.com/current-biology/abstract/S0960-9822%2812%2900650-1
http://cuevadelapileta.blogspot.com.es/2012/06/recuperan-por-primera-vez-genoma-humano.html

Moltes novetats! (març 2012)

Aquest mes hem rebut moltes notícies interessants, que per falta d'espai i de temps, comentaré en un sol post bastant breument -és el que passa quan un és mandrós de mena- és la primera vegada que faig aquest experiment, i faré el que pugui perquè la cosa quedi "bé".

La primera i impactant notícia és d'avui: es tracta de l'aparició de 2 cranis a dues localitzats del sud-oest de la Xina amb una antiguitat d'entre 11.000 i 14.000 anys. Aquests dos cranis tenen la particularitat que, segons els autors que els han analitzat i comparat amb altres cranis d'arcaics arcaics, moderns arcaics, arcaics moderns, moderns moderns, etc, sembla que es desvien una mica bastant de la norma. Per tant, s'han proposat dues explicacions:

1-Els dos cranis representen una nova espècie humana contemporània als humans moderns de la Xina, una mica com els Hòbbit.
2-Els dos cranis podrien ser descendents d'una migració molt primerenca fora d'Àfrica, que haurien quedat aïllats durant molts milers d'anys de la resta de la humanitat, i per això tindrien aquestes característiques arcaiques.

Així d'entrada, els cranis mostren similituds amb allò que anomenem "mongoloids", per tant, d'aïllats no ho haurien estat massa. És clar, també és possible que estiguessin barrejats amb erectus, però de fa 11.000 anys!?!?!? En qualsevol cas, els laboratoris més famosos del món ja hi estan treballant, per saber si l'ADN amaga la clau.

Més informació:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0031918

El genoma del goril·la ha estat desxifrat

Dels grans simis, era l'únic que faltava: ja tenim l'orangutà, el ximpanzé, i uns quants d'humans. Només hi faltava el goril·la, que per cert, ha resultat ser molt proper a nosaltres, els humans: un 98% del seu genoma és idèntic al nostre, un pèl menys que en el cas del genoma del ximpanzé. Es tracta d'una femella de 30 anys anomenada Kamilah.

L'avantpassat més recent de ximpanzés-goril·les-humans, va viure fa més 10 milions d'anys. En comparar els 3 genomes, s'ha vist que en un 70% els humans i els ximpanzés són més propers entre sí, mentre que en un 15%, els ximpanzés s'apropen més als goril·les, i en aquest mateix percentatge també, els goril·les i els humans resulten més similars que cap dels dos al ximpanzé.

Una diferència curiosa respecte el genoma humà, és que sembla que els goril·les no tenen el gen que en humans permet als espermatozoides d'un home competir amb els d'un altre; potser és perquè els goril·les viuen en harens (un mascle sol s'acopla amb moltes femelles).


Més informació:

http://news.nationalgeographic.com/news/2012/03/120306-gorilla-genome-apes-humans-evolution-science/


Els neandertals eren més resistents a les càries

Encara que en alguns casos poguessin estar una mica gastades, les dents neandertals eren fortes, ben aliniades i sanes. L'examinació de dents neandertals demostra que ells patien moltes menys càries que nosaltres actualment, una diferència que s'ha volgut explicar en la diferència d'hàbits alimentaris, però que ara un estudi ha qüestionat, perquè certs grups de neandertals de l'orient mitjà consumien plantes amb un alt contingut de sucres, que els encanten especialment als microbis responsables de la càries. Potser els neandertals tenien alguna defensa innata per impedir la proliferació d'aquests microbis a la seva flora bucal?


Més informació:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0018442X12000170



El 80% dels avantpassats femenins dels europeus actuals va arribar a Europa durant el neolític?

És un estudi signat, entre d'altres, pel nostre Pääbo, expert en ADN antic. Tot i així, les conclusions són dubtoses: el nombre d'individus del mesolític és molt escàs, només s'inclouen certs jaciments del centre-est europeu i en definitiva, sembla com si l'article volgués dir molt amb molt poca cosa, o com si a partir d'un gra de sorra en volgués fer una muntanya.

El model proposat és que els caçadors-recol·lectors, que pertanyien majoritàriament a l'haplogrup U, van ser reemplaçats pels grangers de l'orient mitjà, les dones dels quals portaven principalment l'haplogrup H, majoritari a Europa (+40%), mentre que l'U és bastant minoritari (5-10% a l'oest europeu). El que crida l'atenció, és que aquest reemplaçament no es va produïr de seguida, tant bon punt els grangers van arribar a Europa fa més de 7.000 anys, sinó en fa menys de 5.000, és a dir, que tant grangers com recol·lectors haurien conviscut durant milenis sense barrejar-se.

Un dels problemes és que sembla que hi ha certa evidència de l'existència de l'haplogrup H a la península ibèrica i al nord d'Àfrica d'abans del neolític, però que en Pääbo i els seus han decidit ignorar completament. El fet que els caçadors-recol·lectors mostrin una varietat elevada d'haplogrups U (U2, U5, U4...) suggereix que també estaven barrejats, per tant, hi devia haver més migracions des d'abans del neolític.

Més informació:

http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0032473


Datacions absolutes per a Orce!

Un dels jaciments més antics d'Europa occidental que podria suggerir el pas d'homínids per l'estret de Gibraltar ha tornat a ser notícia: malgrat les restes humanes siguin escasses, la majoria d'experts creu que són reals, és a dir, que corresponen a humans que van viure al sud de la península ibèrica amb la seva tecnologia olduvaiana.

El nivell arqueològic superior del jaciment "Fuente Nueva-3", on s'hi van trobar les eines lítiques i restes de fauna entre les quals hi ha l'esquelet d'un mamut, ha estat datat en 1,2 milions d'anys.

També situat a la localitat d'Orce, el jaciment de Venta Micena, on s'hi ha trobat més de 15.000 restes de fauna, ha estat datat utilitzant dents de cavall, que han proporcionat la data d'1,4 milions d'anys per a aquesta fauna. Aquestes dates situarien els jaciments d'Orce entre els més antics, i possiblement n'hi ha d'altres al sud de França i nord d'Itàlia més o menys contemporanis. Ens preguntem si aquests homínids eren descendents dels de Dmanisi, o bé representen una migració africana diferent?

Més informació:

http://cuevadelapileta.blogspot.com/2012/03/presentan-las-primeras-dataciones.html


Per a informació i comentaris interessants sobre aquests estudis i altres, no us oblideu de visitar els blogs Pileta de la Prehistoria, For what they were... we are, Prehistoria al Día, El neandertal tonto, ¡qué timo!

Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

La transició Neolític-Mesolític a Europa, és un tema molt discutit -potser el que més- entre antropòlegs i aficionats a descobrir què s'hi amaga darrere l'expressió "d'on venim". Sense entendre per què, s'han proposat dos models molt radicals per explicar com es va produïr aquesta transició, fa uns 9.000 anys.

-El primer model, o model d'aculturació, defensa que els europeus serien descendents dels Mesolítics que van adoptar la cultura dels grangers d'orient mitjà.
-El segon model, o de difusió dèmica, defensa que els europeus serien descendents dels grangers d'orient mitjà que van absorbir o reemplaçar completament els caçadors-recol·lectors del mesolític.

Fins ara, tant registre fòssil com ADN antic han coincidit en què no dónen una resposta concloent de com van anar les coses. Fins i tot s'ha proposat que els europeus actuals no serien descendents dels grangers ni dels mesolítics (!). Tot indica que aquesta incertesa continuarà fins que no poguem seqüenciar prou ADN dels mesolítics. Sigui com sigui, mentrestant no ens podem quedar de braços plegats, i una manera d'anar avançant feina és fer una comparativa de cranis entre abans i després de la transició al neolític a Europa, per veure si realment hi ha molta variació o poca.

Els resultats d'un nou estudi suggereixen una cosa força lògica: cap dels dos models proposats sembla ser el correcte, perquè aquests són massa extremistes: una posició intermitja seria més probable.

L'estudi ha trobat diferències entre els cranis dels caçadors del mesolític i grangers del neolític, però cal fer un parell de puntualitzacions:

1-Alguns grangers del neolític s'assemblen més als mesolítics que no pas a d'altres grangers d'una altra zona. En canvi, això no és així depenent de la zona: a Europa central i Escandinàvia els pobladors del neolític no s'assemblen gaire als mesolítics.
2-Aquestes dades es corresponen bastant bé amb l'ADN antic recuperat fins ara: en alguns llocs l'ADN indica continuïtat, mentre que en d'altres, hi va haver un reemplaçament més o menys pronunciat.

L'arribada d'aquests grangers no es va produïr ni massivament ni d'un sol cop, sinó que probablement eren petits grups que anaven avançant i ocupaven àrees més o menys despoblades. En alguns casos els nadius adquirien la cultura dels nouvinguts des de l'Orient Mitjà, i en d'altres eren reemplaçats o absorbits. Les zones que mostren menys continuïtat són Europa central i Escandinàvia, potser perquè allà la densitat era menor (?).


Font (article sencer en pdf, gratis): Cranial variation and the transition to agriculture in Europe

Proposen que els europeus van arribar a Amèrica abans que ningú

No és la primera vegada que sentim notícies descabellades sobre el poblament d'Amèrica, i és que hi ha hagut dotzenes de rutes proposades per l'arribada dels humans en aquest gran continent.

No sabem què té el continent americà perquè tothom hi vulgui arribar abans. Hi han hagut serioses discusions entre antropòlegs sobre aquest tema, perquè, al contrari del que suggereix tota evidència lògica, que és que els primers en arribar a Amèrica fóssin els avantpassats dels indis americans, passant per l'estret de Bering, hi ha una línia d'antropòlegs que creuen fermament que els europeus hi van arribar primer.

La hipòtesi Solutriana recull totes les aventures d'aquests europeus, unes aventures que podriem resumir així: fa més de 20.000 anys, un grup de caçadors-recol·lectors que vivien a França o a la península ibèrica, tot d'una van decidir fer com Cristòfol Colom i anar a veure què hi havia cap allà on es pon el sol.

És clar que, per arribar-hi, van haver de travessar l'atlàntic, ben difícil si només disposes d'unes embarcacions primitives, i ni tant sols saps si la terra és plana o rodona. Però gairebé tot té solució: potser hi van arribar travessant la capa de glaç que es va formar al nord de l'atlàntic durant la última glaciació.

Tot plegat s'aguanta en eines de pedra trobades a 6 localitats de la costa est dels EUA i datades de fa entre 19.000 i 26.000 anys. La similitud d'aquestes eines amb el Solutrià no pot ser casualitat, segons els defensors de l'Hipòtesi Solutriana. És més: els materials amb què van ser fetes aquestes eines sembla que provenen d'alguna pedrera francesa.



Ara bé, tenim un petit problema: què va passar amb aquests europeus? El cert és que tots els indis americans actuals semblen ser descendents de poblacions siberianes, i no mostren cap relació especial amb els europeus occidentals. Per explicar-ho, els defensors de l'Hipòtesi Solutriana proposen una extinció a la neandertal: aquells valents europeus i el seu magnífic Solutrià van ser ferotgement reemplaçats o absorbits fins a no deixar cap rastre per onades posteriors des de Sibèria.

Tot plegat té un regust a pel·lícula de cowboys, a Ballant amb els llops, Pocahontas, Avatar o qualsevol pel·lícula d'aquestes on hi surten els nadius emplomats sent ferotgement atacs pel malvat home blanc, només que en aquest cas s'han invertit els papers, potser no involuntàriament.

Mirant-ho tot una mica més fredament, trobo que no hi ha cap motiu per pensar que els europeus hi van arribar abans. La similitud de materials entre Europa occidental i Amèrica del nord podria ser deguda a què en temps dels dinosaures aquests dos continents eren el mateix:



I les similituds entre Solutrià i les eines que han trobat no són cap sorpresa: la indústria Clovis, típica d'Amèrica, és molt similar al Solutrià, almenys superficialment. No sabem què significa això, perquè també hi ha altres indústries superficialment molt similars però allunyades en el temps i en l'espai. Potser és perquè no hi ha infinites possibilitats a l'hora de fabricar una bona eina, o bé perquè els criteris que fan servir els antropòlegs a l'hora de classificar indústries són bastant subjectius.

Conclusió: de moment l'existència d'aquests "European-American" ha estat tant provada com la de les visites continuades (cada 5 minuts) a la Terra dels habitants de l'Óssa Major o dels selenites a la lluna.


Més informació: http://www.abroadintheyard.com/evidence-suggests-europeans-reached-america-by-boat-up-26000-years-ago/

Extincions, reemplaçament, diversitat, ADNmt...

4 paraules clau que apareixien als títulars de la premsa "gratuïta".

I és que aquesta setmana la premsa "gratuïta" ha fet un dels Carnestoltes més grans de tots els temps: què mític que és allò de veure titulars repetits una vegada rere l'altra, que cada cop s'anaven deformant més respecte l'original, fins arribar a extrems increïbles, extrems que no tenien absolutament res a veure amb la notícia en sí, com ara aquest, que sembla com si intentés defugir del pecat original: Modern humans not responsible for Neanderthals' decline

De què estic parlant? Doncs, ni més ni menys, que d'aquest mapa que una ànima caritativa per fi ha extret del polèmic article que ens ha fet ballar a tots com si fóssim ninots:



Al mapa hi surten representades 13 seqüències d'ADN mitocondrial, heretat exclusivament per via materna, de diferents punts del domini neandertal, marcats al mapa.

Primer de tot, i abans de res, cal distingir entre DADES i INTERPRETACIÓ. Les DADES de l'estudi són, per exemple, l'arbre de la imatge o els punts on es troben els jaciments. Aquestes dades per sí soles no parlen, són mudes. I aleshores és quan els investigadors n'han de fer una INTERPRETACIÓ, que pot ser més o menys fidel a les dades, però que consti que les dades no ens diuen res: som nosaltres els qui ens muntem la pel·lícula.

L'argument de la pel·lícula és que, d'acord amb l'arbre de l'esquerra del dibuix, els neandertals de l'oest són molt més similars entre sí que no pas els de l'est. Aquests neandertals de l'oest inclouen Vindija, Feldhofer i El Sidrón. També hi ha un neandertal belga d'Scladina, datat en més de 100.000 anys. Aquest neandertal es diferencia de la resta de neandertals de l'oest en què és molt més diferent encara que no pas els de l'est i els de l'oest posteriors, cosa que no seria esperable si entre fa 100.000 anys i aproximadament 48.000 les poblacions neandertals s'haguessin mantingut estables.

Pel que sembla, aquest no és pas el cas: els neandertals de l'oest, des d'Alemanya al nord d'Espanya, són molt similars entre sí, massa. I semblen ser tots descendents de mares neandertals que van viure possiblement a Itàlia (jutjant per l'arbre).

És per això que els autors han arribat a la conclusió que fa aproximadament 48.000 anys hi va haver un reemplaçament de neandertals d'est a oest. És a dir: per qualsevol motiu desconegut, els descendents d'Scladina es van tornar molt poc nombrosos, o fins i tot van arribar a desaparèixer, arribant a l'extrem que Europa de l'oest podria haver quedat mig despoblada. I aleshores, neandertals del nord d'Itàlia podrien haver re-colonitzat aquesta àrea.

Però només és una intepretació de les moltes que n'hi poden haver. Entre d'altres coses, no coneixem prou bé la dinàmica dels grups neandertals, ni com n'eren de nombrosos, ni si el clima hi pot tenir alguna cosa a veure, o fins i tot els humans moderns: per les dates donades (36.000-49.000), és perfectament possible que ja haguessin colonitzat gran part d'aquest territori, com indiquen certs jaciments Proto-Aurinyacians datats en gairebé 45.000 anys. No sabem com l'arribada dels HAM podria haver afectat aquestes mogudes neandertals.

Reemplaçaments neandertals a l'oest d'Europa

Un nou estudi fet a partir de l'ADN mitocondrial indica que sembla que els neandertals de l'oest d'Europa, però no els de l'est, van patir un reemplaçament fa aproximadament 48.000 anys. Aquest reemplaçament seria anterior a l'arribada de l'home modern a la regió i en principi no hi tindria res a veure.



L'ADNmt s'ha examinat de 13 neandertals, un dels quals prové del nord d'Espanya. Els resultats indiquen que la diversitat genètica de l'ADNmt dels neandertals de l'oest de fa 48.000 anys era molt més baixa que la dels neandertals de l'est i la dels de l'oest anteriors a aquesta data. Els autors pensen que hi va haver un canvi important de la població neandertal de l'oest fa gairebé 48.000 anys, de conseqüències i d'abast desconeguts.

És difícil arribar a aquestes conclusions amb una mostra tant petita, però en cas de ser cert ens hauríem de preguntar què va causar aquest reemplaçament sobtat abans del reemplaçament definitiu, si els neandertals es van extingir a ells mateixos i si això és una casa de bojos.



Vegeu-ho vosaltres mateixos:

http://mbe.oxfordjournals.org/content/early/2012/02/23/molbev.mss074.short?rss=1

Homo sapiens - La conquista perfecta - 02 - Neandertal

Ahir vaig estar mirant aquest documental de poc més de 40 minuts del qual no en tenia notícia.
El capítol que vaig veure tracta, com es pot endevinar, de l'extinció neandertal. Però com que porta un 02 he deduït que també hi deu haver un 01 i probablement un 03, 04, etc.

Per mirar-lo, feu clic aquí.



El documental està emplaçat a França a l'època del paleolític superior, i aquest cop sí que hi apareixen cavernícoles. Hi surt l'antropòleg John Shea i troços d'un altre documental de la BBC de l'any 2001 (han hagut de reduir el pressupost?) protagonitzat pel Frankenstein neandertal.

John Shea ens ensenya els Dos Tipus de llances: les dels neandertals, preparades per caçar amb les preses molt aprop, i les dels moderns, preparades per ser llançades a distància. Aquesta dicotomia, la d'uns neandertals forçuts i agressius, i la d'uns humans moderns prudents i més aviat escanyolits, es mantindrà durant tot el documental.

Aquest cop la princeseta és una afro-americana amb cos de model que es passeja davant de la càmera com si es tractés d'una passarel·la: aviso que no hi ha escena de sexe, però sí molta violència: cansats del cavemen sex, aquest cop els guionistes han optat per la cavemen war: neandertals que apareixen per sorpresa en un bosc espès i assassinen sense miraments els homenets foscos i prims tot emetent crits i grunys godzillans, i aquests últims que en veure que els "monstres" se'ls estan carregant a tots, decideixen unir forces per posar en pràctica les seves meravelloses llances que maten a distància.

Així, la victòria dels sàpiens és perquè tenen aquestes llances tant bones, que han adquirit mitjançant l'intercanvi de coneixements entre diferents grups, la necessitat de cooperar, l'efectivitat de la comunicació versus el mutisme neandertal, etcètera.



[que consti que el títol no m'agrada GENS] És recomanable de mirar perquè veure llances reconstruïdes per un antropòleg de prestigi com és John Shea resulta instructiu, però si no us agrada la violència ni els neandertals-godzilla, quedeu-vos amb l'accent mexicà d'aquells caçadors-recol·lectors aurinyacians (no es broma!) i les Venus paleolítiques.

Humans moderns al Regne Unit fa 43.000 anys

Algun dia d'aquests m'agafarà un atac de cor, i és que aquests homínids cada dia en fan una de més grossa.

Juntament amb la notícia de l'Uluzzià, aquest ja és el segon estudi que ens assegura amb datacions fiables que fa més de 40.000 anys els humans moderns ja estaven establerts i ben establerts a tot Europa.



El grec Dienekes ha estat un dels primers en comentar aquesta sensacional notícia (no tinc paraules per expressar-ho) i és que el maxilar trobat a la Kent's Cavern (KC4) que va ser descobert l'any 1927, va ser datat erròniament l'any 1989. Això és el que han comprovat els autors d'un estudi acabat de sortir: KC4 no tindria 35.000 anys, com va estimar la datació de 1989, sinó entre 41.000 i 44.000. En altres paraules: seria el maxilar modern més antic de tot Europa. Perquè era modern, no?

En analitzar-lo detalladament, els autors han trobat que efectivament, el maxilar corresponia a un humà modern: 13 trets dentals mostren característiques ben típiques dels humans moderns, mentre que 3 trets mostren afinitats neandertalianes i 7 més són ambigus. Resumidament: deixant de banda els detalls, el maxilar i l'individu que el portava, eren ben moderns.

Aquestes dates tant antigues suggereixen que l'Aurinyacià, que mai no ha estat associat a humans moderns directament, efectivament tindria tots els números per ser una indústria típicament moderna, i també confirmen la ràpida dispersió dels humans moderns per tota Europa des d'Àsia occidental, sense gairebé tenir contacte amb els neandertals.



Font:

http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature10484.html

[Grangers] El Yeti dels Alps no estava sol ni era cap excepció

Acaba de sortir a la llum un estudi que ha analitzat una població neolítica de Cogolls (Girona, Catalunya) datada en 7.000 anys. Els anàlisis s'han dut a terme per al mtDNA (transmès exclusivament per via femenina) i el cromosoma Y.

En Maju, sempre tant a l'aguait amb aquests estudis de grangers, m'ha ajudat a entendre una mica més les conclusions d'aquest estudi. En qualsevol cas, aquí hi ha el material suplementari (l'estudi sencer és de pagament, com era previsible): Neolític Cogolls



Començant pel començament (als Alps ja hi arribarem després) cal dir que pel que fa a la via femenina, s'han trobat 4 haplogrups, que són els següents: H1, K1a1a, T2b i U5b. Són els únics, i han estat comparats amb poblacions de tota Europa i l'orient mitjà. Les conclusions que més salten a la vista per cadascun són: H1: present amb aproximadament un 20% de freqüència a bona part d'Europa i orient mitjà. K1a1a: molt estrany, trobat només a la zona del riu Danubi, i a frequències molt baixes. T2b: trobat a frequències molt baixes a la península (Galícia i País Basc) i al Llenguadoc. U5b: frequències molt baixes i gairebé sempre per sota de l'1% excepte en alguns punts d'Europa central i de l'est.

Pel que fa al cromosoma Y, només tenim dos llinatges d'aquesta població: el G2a, que ja trobem a la població de Treïlles fa 5.000 anys, i també en l'Otzi, que va viure en fa poc més de 5.000, i que era un G2a4. La frequència actual a Catalunya és del 0%, i la d'Europa occidental no arriba ni a l'1%. L'altre llinatge, el E1b1b1a1b, també té una frequència del 0% a Catalunya i per sota de l'1% a Europa occidental, però en canvi és relativament comú a la zona dels Balcans (Sèrbia i Montenegro), on arriba al 15%. Si ho mirem des de la perspectiva moderna, trobem que les poblacions actuals d'Europa occidental, pel que fa al cromosoma Y, tenen una frequència d'entre el 60 i el 90% d'R1b, un llinatge que, fa 5.000 anys, estava completament absent de totes les poblacions analitzades fins ara: la seva frequència és del 0%!!!!

Com s'explica això? Què va passar amb els llinatges del cromosoma Y, que són tant diferents dels actuals? Podria ser cert el que diuen alguns, que els llinatges R van arribar a Europa des de l'orient mitjà fa uns 4.500 anys, i tota la resta van desaparèixer misteriosament? O bé hauríem de fer cas a en Hawks i les explicacions que dóna per explicar l'absència d'ADNmt neandertal en les poblacions actuals, com ara que en ser menys adaptatius pel clima o l'alimentació, van acabar desapareixent en poc temps?

Com a conclusió general: aquestes dades indicarien un REEMPLAÇAMENT TOTAL fa menys de 5.000 anys en la línia masculina. Què va passar amb aquella gent, els grangers se'ls van carregar tots!? O bé una explicació potser menys sanguinària seria que els llinatges del cromosoma Y varien molt en poc temps, i que per tant serien poc informatius a l'hora d'explicar-nos els canvis poblacionals i migracionals? Però estem parlant de canvis que van del 0% al 80% en uns pocs milenis!!!!!

Sigui com sigui, estem a punt de descobrir-ho.


Fonts:
http://www.pnas.org/content/early/2011/10/24/1113061108.abstract
http://forwhattheywereweare.blogspot.com/2011/11/breaking-news-neolithic-iberian-dna.html

Els sàpian' VENI, VIDI, VICI al sud-oest francès

La famosa cita d'en Juli Cèsar es podria aplicar també a l'extinció neandertal i l'arribada dels humans moderns al seu territori, si és cert el que diu un article molt recent, que ha estudiat l'arribada del Protoaurinyacià (PA) al sud-oest de França i la seva relació temporal amb les indústries típicament neandertals, com són el Mosterià (M) i el Chatelperronià (CH).



El jaciment estudiat porta el nom de "Les Cottés" i és de gran importància per entendre aquest període, precisament perquè conserva tota la seqüència d'esdeveniments que van des del període en què els neandertals vivien en pau i tranquilitat amb el seu M, fins que van arribar els immigrants africans portant el PA, potser no negres del tot, però si de cames llargues i la barbeta molt punxeguda i poc després de crear el CH, els neandertals van desaparèixer.

Segons la cronologia d'aquesta cova, feta a partir de restes òssies de mamífers, el PA, associat als primers humans moderns, va arribar en aquesta zona fa 39.500 anys, com a mínim. El Chatelperronià de la cova s'ha datat en uns 1.000 anys més antic, però analitzant restes d'altres jaciments escampats per França, es troba una sobreposició entre una indústria i l'altra: això voldria dir que els neandertals encara eren "vius" a l'arribada dels HAM, i a més a més, segons els autors, aquests primers podrien haver estat aculturats pels nouvinguts.



Els autors també han notat que la transició en aquesta àrea del sud-oest francès va ser "ràpida", que no sabem ben bé com interpretar en termes generals, però el que queda clar és que després del PA va vindre l'Aurinyacià, i ja no hi trobem més CH, ni molt menys M. Tot plegat ens indica que els HAM podrien haver estat el factor decisiu de l'extinció neandertal, almenys en aquesta regió.



FONT:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440311003463

Fortes discrepàncies genètiques entre els catalans actuals i els de fa 8.000 anys

En el món de l'antropologia i la genètica humana aprèns moltes coses. Una d'elles és que hi ha una classificació jeràrquica de poblacions humanes en funció de la seva exoticitat, amb les més exòtiques al capdamunt de la llista; i és que malgrat el missatge que se'ns repeteix constantment, no tots som iguals; parlant clar, hi ha grups humans més interessants que d'altres, i que mereixen ser millor preservats i estudiats.



Els criteris que regeixen aquest interès no els he inventat pas jo, però hi són. Són uns criteris subjectius, però que s'accepten mundialment com a vàlids: en primer lloc, les poblacions més exòtiques són aquelles que han preservat millor la seva cultura, que parlen una llengua aïllada, que mostren un clar sentiment diferencial respecte els seus veïns o que viuen en una àrea geogràfica molt ben definida. Exemples serien: els bascos, els sards, els aborígens australians, els indis de la patagònia, els pigmeus, els bosquimans i els negritos d'Andaman, entre d'altres. En el segon grup, hi trobem les nacions amb estat: italians, francesos, espanyols, alemanys, xinesos, japonesos i romanesos. En el tercer, hi trobem grups que, parlant clar "no importen a ningú", i s'estudien ocasionalment sempre que el pressupost ho permeti: serien alguns països del tercer món i grups ètnics poc coneguts i definits. És aquí on hi trobaríem els marroquins, els somalís, els ugandesos, els occitans, els gallecs, els bretons, els escocesos, els hondurencs, els mexicans, els catalans, els andorrans, els andalusos i els corsos, entre molts altres.

Si us he clavat tot aquest rotllo ha estat perquè avui he trobat un estudi de grangers que pinta molt interessant en què s'ha analitzat l'ADN de 13 individus del neolític primerenc, que va començar fa més de 9.000 anys a l'orient mitjà, i s'han comparat amb individus del neolític mitjà (fa uns 4-5.000 anys) d'aquests mateixos jacimets i amb individus actuals.



La meva indignació ha vingut quan no he sabut localitzar mentalment els tres jaciments d'on provenen aquests 13 individus, i que porten els següents noms: Can Sadurní, Chaves i Sant Pau. Doncs bé, com que al títol de l'article hi posava només que aquests jaciments eren del "NE peninsular" no he pogut trobar de quina àrea concreta provenen. Tant costava dir si eren de Catalunya, l'Aragó, o València? Què és el NE peninsular i on finalitza!?
Us imagineu que estudien una població d'indis americans de l'estat de Nevada (EEUU) i posen com a localització al títol "NW North America"!? Per tornar-se boig.

Tornem a l'article en sí, o més aviat a l'ADN mitocondrial, transmès únicament de mares a fills, que s'ha extret, purificat i comparat entre aquestes tres poblacions: segons els autors hi ha diferències remarcables entre la població del neolític inicial, la del neolític mitjà i els "NE peninsulars" actuals. Això voldria dir pels autors que després de l'arribada dels primers grangers hi va haver un canvi genètic en la població. En unes altres paraules: no som els mateixos ara que fa 8.000 anys.



Aquests canvis tant dràstics revelen que malgrat no tots siguem igual d'interessants i dignes d'estudi, sí que bona part d'Europa (sobretot el NE peninsular) va ser colonitzada per aquests grangers provinents de l'orient mitjà, que van brotar com bolets a la tardor.



Extret d'aquí: http://www.mnhn.fr/mnhn/ecoanthropologie/Porto2011/Porto2011_program.html#GAMBA

En Hawks a favor de reemplaçaments massius [a Europa] (II)

Arran de l'article dels genetistes Currat & Excoffier sobre l'homogeneïtat del % d'ADN neandertal en tots els no-africans, que justificaven amb la incompatibilitat de la descendència entre neandertals i moderns, en Hawks tira pel camí multirregionalista, i per fer-ho, s'arrapa ben fort a la única possibilitat que li queda abans de negar les orgies cavernícoles:



"Today's Europeans are not the people who encountered the Neandertals 35,000 years ago. The genes of those initial Upper Paleolithic people may be almost as rare today as Neandertal genes. "

Aquesta frase en negreta vol dir més o menys que els europeus (però no els asiàtics de l'oest) serien descendents gairebé exclusivament d'una població que no tenia res a veure amb els neandertals, ni els europeus del paleolític superior, ni els cavalls de Chauvet, ni les Venus de Willendorf, ni les novel·les de Jean M. Auel. No és la primera vegada que ho sentim d'en Hawks.

Per què els té tanta mania, en Hawks als europeus, i en canvi s'oblida de gairebé totes les altres poblacions no europees que malgrat haver viscut en territori neandertal tampoc no porten més gens que la resta, com ara els mongols, els paquistanesos, els iranians i els kurds, per citar només uns quants exemples? Aquestes poblacions també van ser reemplaçades massivament per una població que va sortir disparada de l'orient mitjà, tal com afirma en Hawks? I què passa amb els melanesis? També hi van arribar allà, els reemplaçaments massius? I a la Xina, al Japó, la Índia i a la Terra del Foc, sense oblidar-nos de la Polinèsia?



I com explica en Hawks que els europeus del paleolític superior, d'acord amb diferents anàlisis de cranis, no mostrin similituds amb els neandertals, però en canvi sí amb els europeus actuals? I per últim, algú em podria explicar com és possible que els neandertals ens hagin llegat fins a un 4% dels seus gens, i en canvi dels europeus del P.S., molt més semblants a nosaltres i nombrosos, no ens n'hagi arribat ni la pols dels seus esquelets?

Però això no és el més indignant; el més indignant és que en Hawks ha passat olímpicament de l'estudi de l'ADN arcaic present en els africans actuals, al qual només hi ha dedicat una frase de no-res al final d'un post que no hi tenia res a veure, contrastant enormement amb el "NEANDERTALS LIVE!". Eurocentrisme pur i dur.

Grangers, grangers, grangers...

Un nou estudi molt complet sobre els sexys grangers del Neolític, ha analitzat 53 esquelets que van viure fa 5.000 anys a la localitat de Treilles, al Llenguadoc.



L'estudi és d'allò més interessant no només perquè compta amb un alt nombre de participants, sinó perquè ha analitzat el cromosoma Y, l'ADN mitocondrial i l'ADN autosomal (d'acord amb Dienekes). Les conclusions són difícils d'extreure. Potser la més evident de totes és que els grangers, que eren una població estranya, no podien digerir ni un mil·lilitre de llet: no tenien l'enzim necessari per trencar la lactosa, i és clar, això els provocava forts mals de panxa i diarrees de cavall. Aquesta línia va d'acord amb estudis anteriors que suggereixen els mateixos efectes secundaris de la lactosa als budells dels grangers sexys (i dels neandertals!).

A part d'aquesta petita intolerància, els grangers es diferenciaven de les poblacions europees actuals en el cromosoma Y. Els seus llinatges més comuns eren el G2a i l'I2a, tots dos força escassos a gran part d'Europa, on hi dominen els R (excepte l'I2a, que és molt comú a Sardenya). Els grangers, però, sembla que anaven tant escassos en llinatges R (i d'altres, com ara el J2 i l'E1b1) com en enzims lactasa. La procedència d'aquests llinatges i els grangers de Treïlles seria... l'Orient Mitjà, fàcil.



L'ADN mitocondrial, en canvi, és molt semblant al de les poblacions europees, sobretot les del mediterrani. En aquest sentit, no hi ha cap gran diferència entre els treïllencs de fa 5.000 anys i els actuals. O els treïllencs i els gal·lesos, grecs, alemanys i italians.

Tot plegat ha resultat en el següent model de grangers/mariners que els autors de l'estudi creuen que és el més probable: fa entre 5.000-7.000 anys uns llevantins molt decidits van emprendre un viatge resseguint la costa del mediterrani fins arribar a Finisterra, que en llatí vol dir "aquí s'acaba la terra", a Galícia. Pel camí no sabem si es dedicaven ben bé a l'agricultura i a la ramaderia, el paper que els hauria tocat fer com a grangers, o si bé menjaven cargols i plàncton. Aquests grangers marítims eren en la seva major part, homes (es tractava d'una colonització militar, en ple neolític (!!!?!)).



Penjaria figures, però com que l'estudi és de pagament, em limitaré a posar fotos de grangers sexys, suposo que això almenys alegrarà visualment l'entrada. L'estudi, per més interessant que sigui, ens deixa a tots en bolquers: què passa amb els llinatges europeus que "falten" a la població de Treilles fa 5.000 anys? Hem d'entendre que aquests grangers sexys van liquidar els pintabisons masculins, i es van quedar amb les seves dones, o bé que les dones els van escollir per iniciativa pròpia, de tant sexys que eren? En què quedem, aquest estudi dóna suport a la teoria que en Hawks abraça fortament i que ens diu que som tots descendents d'aquests grangers... o no/no del tot?



FONT:

Ancient DNA reveals male diffusion through the Neolithic Mediterranean route

En Hawks a favor de reemplaçaments massius fa 12.000 anys.

Com ja vaig comentar fa poc, és el tema que està de moda en genètica i evolució de les poblacions europees. Tothom en parla, tothom diu disbarats de l'alçada d'un campanar. I és que el més important perquè un tema es consideri calent és ni menys que això: que la gent, en parli. Encara que només digui Hola! o No en tinc ni idea. El que compta, és que diguin alguna cosa, que premin les tecles, que mirin el monitor, que vegin l'esplendor amb què els grangers de l'orient mitjà van arribar, no només a Europa, sinó a tot arreu.



La validesa d'aquests reemplaçaments massius es basa en la idea que tots els humans som massa recents, una idea que no sé d'on ve, però es troba molt present en la ment de la gran majoria de persones del planeta. I és veritat fins a cert punt: tots els humans sóm molt nous, perquè el nostre aspecte tant provocatiu va aparèixer fa relativament poc, però alhora, tots som molt antics: conservem llinatges que van aparèixer fa milions d'anys. Què dic: fa bilions d'anys!! I sinó que ens ho expliquin els científics que comparant el nostre genoma amb el d'altres éssers vius van trobar que el 40% dels nostres gens són idèntics amb els d'un simple bacteri que es limita a fer les 3 funcions bàsiques: néixer, reproduir-se i morir.

Enlloc de tirar tant enera en el temps, ens quedarem a l'inici de l'agricultura, i ens centrarem amb les paraules d'en Hawks, antropòleg reconegut. Certs estudis molt recents suggereixen:

a) Un orígen des d'Àfrica del sud-oest, encara que el registre fòssil més antic es trobi a l'est.
b) Reemplaçaments massius a l'Àsia oriental, i, sobretot, a Europa.



La validesa d'aquests estudis ha estat posada en dubte per alguns científics. No obstant això, la gran majoria els ha rebut amb els braços oberts. No és que tinguin ni la més remota idea de quin aspecte feien, per exemple, els europeus de fa 15.000 anys. No és que es vegin amb cor de proposar qualsevol teoria amb cara i ulls de per què aquestes poblacions van ser reemplaçades abruptament a l'inici de l'agricultura. Els molecular cloks, com sempre, van a la seva, i cadascú mou les agulles al seu gust, cosa que encara dificulta més les interpretacions, prou difícils per sí soles.

Centrant-nos en Europa, perquè entre d'altres coses és allà on hi van viure i morir la major part de neandertals, en Hawks diu el següent:

I am less sanguine about their results for Europe. They show a gradual period of growth associated in time with the Younger Dryas (around 12,000 years ago), which could make sense in the archaeology. But I am not convinced that the "European" haplogroups here are really European to that time depth. We know that the Neolithic and post-Neolithic saw some large-scale shifts in the frequencies of mtDNA haplogroups in Central and Western Europe. Some Upper Paleolithic Europeans probably contributed mtDNA to this later population, but I have no confidence that the proportion was great enough to accurately infer the demography of that pre-Neolithic population.



És a dir, en Hawks el que veu és un creixement abrupte de les poblacions europees fa 12.000 anys. Llavors el que s'observa és que les freqüències en els haplogrups, varien. Finalment, ens diu que no n'està convençut que la proporció que van contribuir als europeus posteriors sigui prou alta com perquè poguem conèixer quin aspecte tenien les poblacions a Europa fa més de 12.000 anys. Dit d'una altra manera: reemplaçament massiu, potser complet.

I doncs? Ningú no nega que la població augmentés. Al cap i a la fi, en algun moment ho va haver de fer. La població actual també és molt més elevada que fa 100 anys, i no obstant això, crec que ningú no posa en dubte que la gent de fa 100 anys ha deixat descendents.



Potser en Hawks el que vol demostrar és que els europeus de fa 12.000 anys mostraven trets neandertals que no es troben en les poblacions actuals per aquest reemplaçament gairebé complet. Entenc la seva posició, però què passa quan trec una imatge del crani reconstruït de Cromanyó 1, que va viure fa gairebé 30.000 anys? El que passa és que, davant d'aquesta barbeta exemplar, absència total d'arcs superciliars, nassiró esquifit i absència de bony, tothom es veu obligat a callar. Per tant, seria millor que a l'hora d'investigar què va passar fa 12.000 anys, aquests antropòlegs i genetistes s'oblidessin completament dels neandertals. Al cap i a la fi, ja estaven extingits des de feia milenis.