Els neandertals arriben a Barcelona després de 40.000 anys d'absència

Un títol sensacionalista per anunciar que, finalment, després d'una llarga i intensa campanya de promoció, ja podeu comprar els còmics d'Emmanuel Roudier a la ciutat comptal.

Es tracta d'una bona notícia per tots aquells que estàvem esperant llegir alguna cosa neandertal que valgués la pena. Roudier ha publicat de moment dues grans sèries d'aventures neandertals: "Neandertal", que inclou tres capítols, i "Vo'höuna", que n'inclou tres més. Actualment està treballant en un altre volum d'aventures prehistòriques, "La guerre du feu", i que els que hem vist aquesta pel·lícula, esperem que la única semblança que hagi amb el còmic sigui el títol de la portada.

Breu sinopsi pels que encara no n'han sentit a parlar: A la sèrie "Neandertal", Laghou és el jove protagonista que conviu (més aviat malviu) amb els seus 4 germans, i aquests el tracten una mica com si fos la Ventafocs. Durant tota la trama, Laghou haurà de superar el seu complex d'inferioritat i les seves pors interiors desafiant la fauna salvatge i la no tant salvatge del Perigord de fa 50 milenis.

Passem al preu: 168 pàgines incloses en un sol volum per 22.00€ a la llibreria Norma. És clar que, els més pacients sempre podeu esperar una temporada, perquè segur que tard o d'hora aquests còmics arribaran a la biblioteca de la vostra ciutat.

Des de Neanderfollia, felicitem Emmanuel Roudier per la seva -magnífica, al meu parer- recreació del món neandertal, una recreació que m'ha semblat realista, innovadora, educativa, original i divertida, i que l'únic inconvenient que hi he trobat després de fullejar-ne unes quantes pàgines, és que passa massa depressa, com totes les coses bones, vaja.

El nen neandertal d'en Hawks

Aquí el tenim:






En Hawks ha fet uns quants canvis de disseny a la seva pàgina web, i entre d'altres, ha substituït el seu pressumptuós arcaic pèl-roig per un nen que mira embadalit una cuca de llum. Ja sé què em direu PERÒ SI NO HO SEMBLA!!! Jo també vaig pensar el mateix, vaig pensar que era una pintura d'un dels fills d'en Hawks, o fins i tot d'ell mateix, però no, segons en Hawks, és un nen neandertal (fixeu-vos en els arcs superciliars, una mica pronunciats). A mi em sembla un pèl eurocèntrica aquesta imatge, el nas és d'una mida esquifida, però segons en Hawks, no és tant fàcil distingir entre un HAM i un neandertal. Sense acabar-hi d'estar d'acord, intento entendre el seu punt de vista; al cap i a la fi els multirregionalistes tenen part de raó, encara que la part sigui molt petita.



Les cries de ximpanzé tampoc no són tant diferents dels nens, neandertals o no!

Reconstruccions dels nostres avantpassats!

Certament no podrem saber mai quina cara feien els nostres remots avantpassats que van viure fa 100.000 anys, però ens hi podem aproximar: això és precisament el que fa Hartmut Zänder, un dibuixant alemany, des de fa temps.



Entre la seva col·lecció s'hi troben gairebé totes les celebrities homínides que ens poden passar pel cap, des de la bèstia dels Alps fins a Turkana, passant per les mares mitocondrials de qualsevol llinatge modern, neandertals i erectus, entre d'altres.

Avui mateix, surfejant per internet (sempre va bé surfejar a l'estiu) m'he trobat unes quantes reconstruccions molt interessants que en Zänder ha penjat a la seva nova web: http://www.myspace.com/haplogroupk/

Les reconstruccions són dibuixos en blanc i negre, i pel meu gust, força encertades. Amb força encertades em refereixo evidentment a què Zänder és abans de tot un dibuixant aficionat a l'antropologia, que els cranis estan molt fragmentats però que tot i així no hi ha hagut cap reconstrucció que m'hagi fet posar les mans damunt del cap -de moment-. Però, jutgeu-les per vosaltres mateixos, aquí en van unes quantes:



Aquesta és una neandertal: amb el seu gorret neandertal pel fred, nas gros, arcs superciliars, orelles petites i pits descomunals. Serà el meu pròxim avatar!!



Una dona d'Skhul, els misteriosos llevantins que van viure fa gairebé 100.000 anys dels quals se'n sap molt poc. Zänder ha dibuixat la nostra Skhul amb els cabells força encrespats, com els de molts africans.



Una noia de Turkana (i jo que em pensava que era un noi!), que va viure fa 1,5 milions d'anys. Ha estat només veure-la i l'he reconeguda de seguida! No sé què tenen els Turkana que sobresurti tant... potser són els cabells?



Una dona de Jebel Irhoud (fa 160.000 anys). Dels Irhoud se n'han dit moltes coses: primer que eren neandertals, després que eren moderns molt arcaics i fa poc que podrien estar relacionats amb alguns humans moderns. El que crida més l'atenció d'aquest dibuix és que crec que no hi ha res que em pogués cridar l'atenció si un dia qualsevol anant pel carrer passo pel costat d'aquesta persona.



Una dona idaltu (caram, veig que a en Zänder no li atrauen gaire els mascles). D'aquests africans també se n'han dit moltes coses. La versió més acceptada és que eren una subespècie (!) dels H. sapiens, és a dir, que s'escriurien H.sapiens.idaltu. Els idaltu van viure fa uns 150.000 anys i alguns proposen que es van extingir per causes desconegudes. El que no acabo d'entendre és per què es classifiquen com a una altra subespècie, i després se'ns diu que les races no existeixen en H. sapiens. Se sobreentén que com que estan extingits, se'n poden dir totes les beneiteries que calguin, com amb els neandertals.



I aquest us el deixo per vösaltres!

Un parell d'hibrids

Tothom es pregunta: quin aspecte tenien els híbrids d'humans moderns + neandertals o qualsevol altra espècie de brutes? Doncs bé, per anar tirant, aquí hi tenim un parell de dibuixos o aproximacions d'individus que es consideren ambigus d'acord amb alguns anàlisis de cranis de moderns antics, contemporanis i de neandertals, és a dir, que per una banda serien moderns, però per l'altra... podrien ser qualsevol cosa, possiblement neandertals:



Aquest és el llevantí Skhul 5, de 90,000 anys. Skhul 5 no se sap ben bé a quina espècie pertanyia. Sembla que mostra afinitats amb els humans moderns, com ara el cap arrodonit i no en forma de cogombre com el dels neander, i d'altra banda, uns arcs superciliars força marcats. Que no quedi per dir: el nas no m'agrada gens.



Aquest morenet d'aquí sobre és el marroquí Jebel Irhoud 1, un cas força problemàtic, també. N'hi ha qui diu que és un modern arcaic i d'altres que mostra afinitats amb els neandertals. L'anàlisi del crani suggereix que JI1 sembla ser més proper als neander que qualsevol de nosaltres.

Havia pensat en posar Lagar Velho 1, però és que la reconstrucció no m'agrada gens, sembla una figureta extreta d'un manga dirigit a públic pre-adolescent. Els Qafzeh sembla que són força moderns, per exemple el 9 se m'assembla una mica, és a dir, que de neandertal ho ha de ser més aviat poc, i els europeus de fa 35.000 anys tampoc no m'acaben de convèncer. Ja ho veieu, els híbrids van força escassos.

Voleu més vinyetes prehistòriques?

En aquest blog que manté un dibuixant francès de nom Eric Le Brun, en trobareu unes quantes, encara que a mi els crocmanyons em semblen massa moderns, què voleu que us digui. Ara bé, els seus arts "parietals" m'han semblat, si més no, interessants per fer-hi un cop d'ull.



http://elebrun.canalblog.com/

Hauré d'esbrinar qui és aquest Le Brun, sembla interessant el seu material. I si fos un segon Roudier? Quina enveja que em fan els francesos, sempre tant atents i orgullosos de la prehistòria!

Würm, un joc de "rol"

Els jocs són aquelles coses que els sapientíssims, i probablement també un ampli ventall d'homínids vam inventar per matar el nostre temps de lleure, també anomenat avorriment.



Segurament n'hi ha molts que ho aconsegueixen, mentre que d'altres... no. D'altres el que maten són les nostres neurones i ens converteixen en éssers estúpids i violents, sense cap rastre d'humanitat. És el cas del parxís. El parxís és un joc que odio, que si fos per mi el prohibiria i obligaria a llençar tots els taulers de parxís a la foguera el dia de Sant Joan. És que és realment estúpid, no té cap sentit: fer córrer unes fitxes al damunt d'un tauler a les mans d'un dau, i amb dos únics objectius: arribar a casa i "matar" les fitxes de l'oponent per arribar-hi el més aviat possible. És un joc darwinista, de depredador-presa, que la única cosa que fa desenvolupar és la violència, la qual a més a més s'acaba premiant.

L'Oca (sí, aquella merdeta del y tiro porque me toca) també és un joc ben ximplet, però com a mínim el tauler és una mica més agradable a la vista. Ara bé, amb la cançoneta de fons i aquella calavera que hi ha 3 o 4 caselles abans de la meta, també el classificaria de joc estúpid. Els escacs són més entretinguts perquè al cap i a la fi són com la vida mateixa, però no em negareu que és un joc ple de sang i fetge: posar totes aquelles fitxes al mig d'un camp de batalla amb l'únic objectiu de fer escac i mat al rei de l'oponent... no és que siguin flors i violes. I el dòmino: m'encanta! És un joc al·lucinant, amb només 28 fitxes blanques i punts negres, que poden generar infinites possibilitats! Aquí no es tracta de matar l'oponent, sinó de fer servir l'enginy per quedar-se sense fitxes com abans millor. A simple vista podria semblar un joc molt avorrit, però no ho deu ser tant, quan molta gent de totes les edats s'hi passa hores i hores.

I els jocs neandertals? No podem saber com eren. Segurament no tant estúpids com la majoria de jocs nostres, però n'estic convençuda que els neandertals tenien jocs, o passatemps si ho preferiu. I tant bons fusters com eren, no es pot descartar de cap manera que no es poguessin fer taulers i fitxes. Qui sap, potser algun dia en trobarem algun, i llavors ja no tindrem excusa per no enviar el parxís a fer punyetes.



De moment, però, ens haurem de conformar amb coses més virtuals, com són els jocs anomenats de rol. Els jocs de rol els vaig descobrir amb "Würm". Würm, és com el seu nom indica, un joc de rol. Els jocs de rol poden incloure jocs com ara Würm, i que poden enrolar-se molt bé com a bons würmians que són. Parlant clar: no sé què són els jocs de rol, ni què hi pinta Würm en tot això. La única cosa que puc assegurar és que tant els jocs de rol com Würm, existeixen. I encara més: si existeixen, és que hi ha gent que hi juga.

Würm compta amb uns dibuixos fets a càrrec d'Emmanuel Roudier, veterà dibuixant de neandertals. És una bona dada, i que ja ens diu molt dels jocs de rol: s'hi juga amb dibuixos. Infantil? No ho crec pas.
Tal com he dit, vaig descobrir Würm i els jocs de rol al blog d'en Maju, el for what they were o al d'en Millán, ara no me'n recordo... i sembla que OH! El material bàsic és... GRATIS! Genial! Posem-nos a parlar d'aquest material gràfic, doncs. Es tracta de 4 pdfs que podreu trobar a la següent adreça:

http://couroberon.com/porte/index.php?option=com_content&task=view&id=63&Itemid=43

A partir d'aquí, si ja sou uns experts en jocs de rol, no cal que continueu llegint. Sinó, endavant, entre novells sense dos dits de front hem de fer pinya!



Dels 4 pdfs, me'ls vaig descarregar tots, com no podia ser de cap altra manera, però curiosament només en conservo un, el més llarg de tots, que porta de nom "Compagnon", i que inclou 43 pàgines + una postal. Les 43 pàgines parlen de clans neandertals i crocmanyons, acompanyats dels sempre neandertals dibuixos d'en Roudier, la numeració de pàgines i l'índex a dalt de tot. En francès.

M'ho he llegit mig per sobre unes quantes vegades, i la conclusió és que no ho entenc: quina relació hi ha entre la informació dels clans, dibuixos, descripcions detalladíssimes dels personatges, paper de la dona a la prehistòria, etc, dins d'un pdf amb la paraula "jugar"? Ara ve quan sento el CLONC! d'una paella que ha impactat contra el meu cap i que la té agafada pel mànec un jugador expert de rol o també una persona mínimament normal. Ho sento, per més mal que em faci el bony, no ho entenc. Potser la clau del misteri és a la última pàgina, on hi ha la postal. A la postal s'hi han de posar coses com ara el nom del clan, l'"endurance", les forces, l'equipament i els "fétiches". Tot això està molt bé, però, continuo sense saber on és el tauler de joc i els jugadors. Contra qui haig de jugar i quin és l'objectiu del joc? Tant se val que algú cridi amb un megàfon: MARIA LLUÏSA, SURT DE LA COVA D'UNA VEGADA!! Continuo sense entendre-ho.

Torno a mirar a la pàgina aquella del corberon i res, els altres fitxers són tots pdfs, m'esperaria algun format tipus .exe i un xat per conèixer els contrincants, però no. En Maju parla d'un tauler: se suposa que el tauler ve dins del pdf i ens l'hem d'imprimir? I un be negre amb potes rosses m'imprimiré 43 pàgines per jugar al solitari amb postals, que la tinta de l'impresora val un ronyó i es gasta de seguida!!

Se m'ha acudit que potser és com una mena de carta d'autoajuda: et fas la postal tu sol i te la quedes. O potser la postal te l'has de penjar al coll, o l'has d'enviar a algú per correu postal. O encara millor, l'has de posar dins d'una ampolla buida i llençar-la al mar. I fins i tot així: a qui li importa el que jo escrigui en una postal sobre 4 falòrnies que s'han inventat 4 gavatxos avorrits en un pdf acompanyat de dibuixos de dones prehistòriques molt lleugeres de roba que no sé ni de què va?



Bé, si mai aconseguiu revelar el gran secret de Würm i encara teniu ganes de jugar-hi, m'ofereixo de contrincant perquè m'apallisseu tot enrolant-vos, que ha de ser la bomba. Mentrestant, continuaré a la meva cova, que s'hi està molt bé (sempre ens quedaran els dibuixos d'en Roudier...).

Que vénen els indiiiiiiiiis!!!!!!

Els paral·lelismes que trobem entre els neandertals i els indis americans són tants que l'estudi dels darrers ens podria respondre moltes preguntes dels primers.



Moltes tribus d'indis americans vivien en societats caçadores-recol·lectores, que segurament presentaven moltes semblances amb les del paleolític mitjà i superior d'Europa i Àsia. Com en el cas neandertal, moltes d'aquestes tribus es van acabar extingint, o van reduïr-se dràsticament amb l'arribada dels colons europeus. De fet, si no fos pels avenços tecnològics de què disposem, bona part dels indis de nord-amèrica haguessin desaparegut del mapa sense deixar cap rastre en la cultura dels nouvinguts (excepte en alguna pel·lícula de l'oest, que per més bona que fos, molt probablement no hagués aguantat 40.000 anys), ni en els seus trets facials, i pràcticament tampoc en el seu ADN (es calcula que només el 2% de l'ADN dels europeus americans prové de l'herència dels antics habitants).

Les causes d'aquesta dràstica disminució en el nombre d'amerindis es deuen a diversos factors, com probablement també l'extinció neandertal: matances, malalties portades pels colons que van causar moltes baixes entre els nadius, migracions forçades... en total es calcula que van morir de 10 a 50 milions d'indis, una de les xifres més negres de la història d'aquest país anomenat USA i de la humanitat que per incomoditat dels vencedors, s'ha volgut amagar, manipular o fins i tot, negar.



Sense deixar de banda aspectes tant cruels com segurament hi va haver en l'extinció neandertal, ens centrarem més en la indumentària neandertal, que com sabem, cada cop es torna més complexa, tant, que últimament el calificatiu brutes s'està veient reemplaçat per coquetos.

Coqueto és una paraula hispana sense traducció directa al català, que podriem deixar en "presumit". Aquest boom de l'estètica neandertal té els seus inicis a principis de l'any 2010, quan vam conèixer l'existència d'unes petxines decorades a Múrcia datades en 50.000 anys.
Amb un nou estudi acabat d'aparèixer, hem sabut que els neandertals, a més a més de ser coquetos, també portaven molta ploma, i això val tant per mascles com per femelles.

L'evidència prové d'uns ocells italians -o més ben dit, de les restes del que van ser ocells italians- que van viure fa uns 44.000 anys, a la cova Fumane. Encara que sembli l'edifici d'aplec d'uns quants fumadors de marihuana com el nostre Otzy, la cova Fumane mereix tot el respecte que un arqueòleg pot tenir.



Des de l'any 2009 que s'estan descobrint ossos d'ocellets, i el total acumulat fins ara és de 660. Perquè no ens quedem només amb els ossos, hi ha evidència de plomes de molt diverses espècies, 22 en total: falcons, voltors, àguiles, coloms... que són de colors molt vius i variats: negres, blaus-grisos, grisos i ataronjats. Com que les plomes no tenen cap valor culinari i moltes de les espècies no semblen massa nutritives, l'explicació més lògica és que els habitants d'aquella cova fessin servir les plomes amb altres finalitatas, com ara per exemple, mudar-se, indicar la seva posició dins del grup, jugar... en qualsevol cas, el que queda clar d'acord amb el Dr Peresani és que aquestes plomes no tenien cap finalitat nutritiva.

Crec que els indis americans ens ho podrien explicar molt millor, molts d'ells també utilitzaven plomes d'una manera molt semblant per no dir idèntica a la dels habitants de la cova Fumane de fa 44.000 anys.



Un moment: com sabem que eren neandertals i no pas humans moderns? Si l'estrat on s'hi han trobat aquests ocells fossilitzats "només" té 44.000 anys, com en podem estar tant segurs que van ser neandertals els qui van desplomar els ocells per plomar-se ells mateixos? El Dr. Peresani sembla que n'està força convençut, que aqestes plomes corresponen als nivells del mosterià final, i que estan associades als neandertals. Sigui cert o no, tampoc no seria tant estrany si tenim en compte que els murcians de fa 50.000 anys anaven a recollir petxines a la platja, que després pintaven i es penjaven al coll, i també hi ha alguns jaciments més, associats a neandertals on s'hi han trobat tints que ells devien fer servir per pintar-se el cos.

La cultura neandertal cada cop ens sembla més fascinants i desconeguda, i ara sabem que en Roudier probablement té raó quan en els seus còmics dibuixa les seves deesses i els seus Hèrcules amb plomes:




FONT:

http://www.physorg.com/news/2011-02-evidence-neanderthals-feathers.html

Còmics neandertals: recull d'imatges ROUDIER

França potser sí que té molts d'inconvenients, no dic que no, però malgrat tot, és un país que el bon neandertalòfil no pot criticar per dos motius:

1-Hi ha molts jaciments neandertals, senyal que era una zona densament poblada que podia mantenir grans poblacions neandertals, de més de 5.000 individus.

2-És el país que més produccions sobre neandertals fa: museus neandertals, pel·lícules neandertals, còmics sobre neandertals, reconstruccions neandertals, documentals neandertals... el 95% estan emplaçats a França, dirigits o dibuixats per actors francesos, inspirats en neandertals francesos o subtitulats al francès. Per tant es pot dir que els francesos son els més interessats amb la (pre)història del seu país i uns grans admiradors dels neandertals.



Ens centrarem en un francès en concret: Emmanuel Roudier (1971); tal com molts ja deveu saber, en Roudier és dibuixant de còmics neandertals, un dels pocs que es poden trobar, per tant és una espècie gairebé única al món, que ha dibuixat, de moment, els següents títols:

Dins la sèrie "Néandertal":

01-Le cristal de chasse (El cristall de caça)
02-Le breuvage de vie (La beguda de vida)
03-Le meneur de Meute

Els toms 01 i 02 ja han aparegut, i el 03 sortirà a la llum el dia 16 de març d'aquest mateix any.

Les il·lustracions que he vist estan molt bé: bon dibuix, bons diàlegs, bona ambientació... els neandertals amb els seus músculs i els seus dos dits de front, dónen tot el que poden en aquesta sessió, on els animals salvatges deixen de ser uns simples elements del paisatge i prenen un paper actiu dins del complex món neandertal.

Dins la sèrie "Vo'hounâ"

01-La saisson d'Ao
02-La saisson de Mordagg
03-Le souffle de Montharoumone

Aquesta sèrie té com a protagonista una jove neandertal molt atractiva, i aquí els neandertals no estan sols. Sí, és clar que tenen els mamuts, les hienes i els llops que els fan companyia, però em refereixo que no estan sols en un altre sentit: els moderns apareixen en escena, amb unes barbetes tant punxegudes com les espines d'un roser, i és clar, si apareixen, és per interaccionar amb els nostres protagonistes, en tots els sentits de la paraula.

Possiblement també està treballant en un altre volum anomenat "Ao, le petit neandertal" que tracta d'un infant neandertal orfe que és acollit per un clan de moderns.

Per trobar més informació sobre aquests còmics, podeu visitar la seva web:

http://roudier-neandertal.blogspot.com/

A continuació, he fet un petit recull d'imatges trobades per internet dels còmics i dedicatòries fetes de la mà d'en Roudier (clic per engrandir):




I ara, és clar, potser algú voldrà anar a comprar aquests còmics a la llibreria més propera, perquè fan bona pinta, perquè els neandertals són interessants, perquè a mi els mamuts m'agraden molt i els caçadors que es dediquen a caçar-los també, però... tant bon punt arribi a la llibreria o quiosc, el llibreter li dirà que no n'ha sentit a parlar mai, d'aquests còmics, i que en qualsevol cas, s'han d'encarregar, i no se sap quan arribaran, ni el preu, etc.

També és mala sort, uns còmics que pinten tant bé! Una manera d'aconseguir-los és enviar un e-mail amb la vostra adreça i els diners a en Roudier; ell us enviarà els còmics amb una dedicatòria d'aquelles que sap fer ell perquè us la pengeu a l'habitació.

Fa poc vaig rebre un e-mail d'en Roudier, amb una molt bona notícia: s'està negociant amb NORMA còmics de vendre els còmics d'en Roudier a aquesta llibreria, i traduïts al castellà. Aquesta notícia és excel·lent per tots aquells que vivim fora de França; NORMA còmics té llibreries en diferents ciutats d'Espanya, i la botiga més important i cèntrica es troba a Barcelona, on s'hi venen còmics de tot el món, però també n'hi ha una a Sabadell i segurament en altres ciutats catalanes. Un avantatge que té aquesta llibreria és que els pots enviar peticions perquè posin a la venda algun còmic, i peticions és el que ens calen perquè poguem anar a comprar Neandertal i Vo'hounâ a la llibreria més propera!



Si us agradaria poder comprar aquests còmics que tenen els neandertals com a protagonistes, no ho dubteu, envieu una senzilla petició a NORMA.

Aquest enllaç és per recomanar-los que publiquin una obra (Neandertal/Vo'hounâ), només hi heu de posar el nom de l'obra i el vostre e-mail:

http://www.normaeditorial.com/consulta.asp?0/0/5/0/%BFqu%E9_nueva_obra_quieres_que_publique_norma_editorial?%27

Jo ja ho he fet, ara us toca a vosaltres; i recordeu: com més neandertals hi hagi a la vora del foc, més riurem.